From	
  Made	
  in	
  America	
  to	
  Hecho	
  en	
  Sinaloa:	
  A	
  Historical	
  Geography	
  of	
  North	
  American	
  Methamphetamine	
  Networks	
  	
  	
  BY	
  	
   ©2012	
  Aaron	
  H.	
  Gilbreath	
  	
  	
  	
   	
  Submitted	
  to	
  the	
  graduate	
  degree	
  program	
  in	
  the	
  Department	
  of	
  Geography	
  and	
  the	
  Graduate	
  Faculty	
  of	
  the	
  University	
  of	
  Kansas	
  in	
  partial	
  fulfillment	
  of	
  the	
  requirements	
  for	
  the	
  degree	
  of	
  Doctor	
  of	
  Philosophy.	
  	
  	
  	
  	
   _______________________________________________	
  Chairperson	
  James	
  R.	
  Shortridge	
  	
  	
  	
  _______________________________________________	
  Garth	
  Myers	
  	
  	
  	
  _______________________________________________	
  Terry	
  Slocum	
  	
  	
  	
   _______________________________________________	
  Barney	
  Warf	
  	
  	
  	
  _______________________________________________	
  Cheryl	
  Lester	
  	
  	
  	
  Date	
  Defended:	
  6/4/12	
  
	
  	
  
	
   ii	
  
The	
  Dissertation	
  Committee	
  for	
  Aaron	
  H.	
  Gilbreath	
  certifies	
  that	
  this	
  is	
  the	
  approved	
  version	
  of	
  the	
  following	
  dissertation:	
  	
  	
  From	
  Made	
  in	
  America	
  to	
  Hecho	
  en	
  Sinaloa:	
  A	
  Historical	
  Geography	
  of	
  North	
  American	
  Methamphetamine	
  Networks	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  ___________________________________________________	
  Chairperson	
  James	
  R.	
  Shortridge	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  Date	
  approved:	
  	
  6/4/12
	
  	
  
	
   iii	
  
ABSTRACT	
  	
  	
  	
  	
  Most	
  of	
  the	
  major	
  drugs	
  of	
  abuse	
  in	
  the	
  Untied	
  States	
  have	
  a	
  relatively	
  uniform	
  distribution.	
  	
  	
  Their	
  use	
  may	
  cluster	
  in	
  cities,	
  for	
  example,	
  but	
  that	
  general	
  pattern	
  tends	
  to	
  repeat	
  itself	
  in	
  every	
  region	
  of	
  the	
  county.	
  	
  This	
  is	
  not	
  true	
  of	
  the	
  stimulant	
  methamphetamine,	
  which	
  today	
  shows	
  a	
  decidedly	
  uneven	
  distribution.	
  	
  Confounding	
  the	
  matter	
  more	
  is	
  the	
  fact	
  that,	
  because	
  it	
  is	
  a	
  synthetic	
  drug,	
  it	
  is	
  theoretically	
  possible	
  to	
  make	
  methamphetamine	
  anywhere.	
  	
  But	
  it	
  is	
  not	
  made	
  everywhere.	
  	
  In	
  fact,	
  for	
  much	
  of	
  its	
  history,	
  the	
  drug	
  has	
  been	
  concentrated	
  in	
  the	
  American	
  West.	
  	
  Further	
  complicating	
  our	
  understanding	
  is	
  the	
  public’s	
  general	
  amnesia	
  regarding	
  methamphetamine’s	
  long	
  history	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  	
  Without	
  that	
  knowledge,	
  it	
  is	
  impossible	
  to	
  explain	
  the	
  drug’	
  present	
  geography.	
  	
  This	
  dissertation	
  traces	
  the	
  evolution	
  of	
  the	
  various	
  networks	
  that	
  have	
  coalesced	
  around	
  the	
  production	
  and	
  distribution	
  of	
  methamphetamine	
  and	
  finds	
  that	
  much	
  of	
  the	
  drug’s	
  current	
  geography	
  can	
  be	
  traced	
  to	
  the	
  manner	
  in	
  which	
  these	
  various	
  groups	
  responded	
  to	
  official	
  attempts	
  to	
  stem	
  the	
  supply	
  of	
  the	
  precursors	
  necessary	
  to	
  produce	
  it.	
  	
  	
   	
  
	
  	
  
	
   iv	
  
ACKNOWLEDGEMENTS	
  	
  	
  	
   I	
  have	
  many	
  people	
  to	
  thank	
  for	
  the	
  completion	
  of	
  this	
  dissertation.	
  	
  First,	
  I	
  would	
  like	
  to	
  thank	
  the	
  members	
  of	
  my	
  committee.	
  	
  I	
  have	
  learned	
  so	
  much	
  from	
  each	
  of	
  you,	
  and	
  can	
  only	
  hope	
  that	
  some	
  small	
  portion	
  of	
  that	
  education	
  is	
  reflected	
  in	
  the	
  content	
  of	
  this	
  paper.	
  	
  My	
  advisor,	
  Pete	
  Shortridge,	
  has	
  now	
  guided	
  me	
  through	
  both	
  a	
  Master’s	
  and	
  a	
  Doctorate.	
  	
  Without	
  his	
  input	
  and	
  gentle	
  prodding,	
  neither	
  might	
  have	
  come	
  to	
  pass.	
  	
  At	
  the	
  very	
  least,	
  they	
  would	
  not	
  have	
  read	
  nearly	
  so	
  well.	
  	
  I	
  also	
  owe	
  a	
  debt	
  of	
  gratitude	
  to	
  Travis	
  White,	
  who	
  voluntarily	
  made	
  all	
  of	
  the	
  maps	
  which	
  were	
  beyond	
  my	
  skill	
  level.	
  	
  Any	
  figure	
  in	
  this	
  text	
  that	
  looks	
  particularly	
  well	
  designed	
  and	
  attractive	
  was	
  undoubtedly	
  made	
  by	
  him.	
  	
  	
  Finally,	
  and	
  most	
  importantly,	
  I	
  want	
  to	
  thank	
  my	
  family.	
  	
  My	
  parents,	
  Jeff	
  and	
  Becky	
  Gilbreath	
  have	
  been	
  pillars	
  of	
  support	
  throughout	
  my	
  time	
  as	
  a	
  graduate	
  student.	
  	
  My	
  wife	
  Lisa	
  has	
  been	
  both	
  patient	
  and	
  encouraging,	
  and	
  massaged	
  my	
  tender	
  ego	
  whenever	
  this	
  process	
  left	
  it	
  bruised.	
  	
  Finally,	
  this	
  is	
  for	
  Sam,	
  who	
  certainly	
  didn’t	
  speed	
  up	
  the	
  pace	
  of	
  this	
  project,	
  but	
  has	
  made	
  each	
  day	
  of	
  it	
  a	
  little	
  more	
  enjoyable.	
  	
  
	
  	
  
	
   v	
  
	
  
TABLE	
  OF	
  CONTENTS	
  	
  Abstract	
   iii	
  Acknowledgements	
   iv	
  List	
  of	
  Figures	
  	
   vi	
  List	
  of	
  Tables	
   viii	
  Introduction:	
  	
  Uneven	
  Menace:	
  The	
  Strange	
  Geography	
  of	
  Methamphetamine	
   9	
  Chapter	
  1:	
  Actor-­‐Network	
  Theory,	
  Commodity	
  Chains,	
  and	
  Drug	
  Markets	
   25	
  Chapter	
  2:	
  “Who	
  Put	
  the	
  Benzedrine	
  in	
  Mrs.	
  Murphy’s	
  Ovaltine?”—Amphetamine	
  Production,	
  Diversion	
  and	
  Abuse	
  in	
  the	
  United	
  States,	
  1937-­‐1972	
   44	
  Chapter	
  3:	
  West	
  Coast	
  Booms	
  and	
  East	
  Coast	
  Busts:	
  The	
  Evolving	
  Geography	
  of	
  Methamphetamine	
  Between	
  the	
  Controlled	
  Substances	
  Act	
  and	
  1989	
   82	
  Chapter	
  4:	
  From	
  “Made	
  in	
  America”	
  to	
  “Hecho	
  in	
  Sinaloa”:	
  Meth	
  Networks	
  Go	
  International	
   124	
  Chapter	
  5:	
  Eastward	
  the	
  Course	
  of	
  Empire:	
  Small	
  Toxic	
  Labs	
  and	
  the	
  Eastward	
  	
  Spread	
  of	
  Methamphetamine	
   157	
  Conclusion:	
  The	
  Methamphetamine	
  Palimpsest	
   193	
  Appendix:	
  Spatial	
  Regressions	
  of	
  Amphetamine	
  Lab	
  Seizures	
  in	
  the	
  	
  Contiguous	
  Unites	
  States:	
  2000-­‐2003	
   199	
  Bibliography	
   220	
  
	
  	
  
	
   vi	
  
LIST	
  OF	
  FIGURES	
  	
  	
  Figure	
  I.1:	
  Drug	
  availability	
  by	
  Organized	
  Crime	
  Drug	
  Enforcement	
  	
  Task	
  Force	
  region	
  	
   10	
  	
  Figure	
  2.1:	
  Methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  by	
  the	
  BNDD	
  	
  1966	
  -­‐1968	
  	
   64	
  	
  Figure	
  3.1:	
  The	
  percentage	
  of	
  substance-­‐abuse	
  patients	
  seeking	
  	
  treatment	
  for	
  amphetamine	
  abuse	
  in	
  1976	
  and	
  1980	
  according	
  	
  to	
  the	
  Client	
  Oriented	
  Data	
  Acquisition	
  Program	
  	
   90	
  	
  Figure	
  3.2:	
  Territory	
  of	
  the	
  Big	
  Four	
  Motorcycle	
  Gangs	
  in	
  2010	
  	
   96	
  	
  Figure	
  3.3:	
  The	
  rate	
  of	
  labs	
  seized	
  per	
  100,000	
  people	
  in	
  1988	
  	
  using	
  1990	
  census	
  data	
  	
   110	
  	
  Figure	
  3.4:	
  	
  Emergency	
  room	
  mentions	
  for	
  methamphetamine	
  	
  in	
  the	
  DAWN	
  system	
  1979,	
  1984,	
  and	
  1989	
   112	
  	
  Figure	
  3.5:	
  	
  The	
  changing	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  abuse	
  	
  according	
  to	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network	
  	
   121	
  	
  Figure	
  4.1:	
  Labs	
  seized	
  nationally	
  between	
  1981	
  and	
  1993	
  	
   136	
  	
  Figure	
  4.2:	
  	
  Methamphetamine	
  and	
  ephedrine	
  seizures	
  along	
  	
  the	
  Southwest	
  border	
  1990-­‐1994	
   137	
  	
  Figure	
  4.3:	
  Methamphetamine	
  trafficking	
  routes	
  identified	
  in	
  the	
  	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2011	
  	
   152	
  	
  Figure	
  44:	
  Methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  in	
  Mexico	
  	
   153	
  	
  Figure	
  4.5:	
  Seizures	
  by	
  kilogram	
  of	
  methamphetamine	
  along	
  the	
  	
  Southwest	
  Border	
  for	
  fiscal	
  years	
  2006-­‐2010	
  	
   154	
  	
  Figure	
  4.6:	
  Mexican	
  DTOs	
  most	
  prominently	
  involved	
  in	
  	
  methamphetamine	
  production	
  and	
  distribution	
  as	
  of	
  2010	
  	
   154	
  	
  Figure	
  5.1:	
  DEA	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  	
   158	
  	
  Figure	
  5.2:	
  Lab	
  seizures	
  reported	
  to	
  the	
  El	
  Paso	
  Intelligence	
  Center	
  	
   158	
  	
  Figure	
  5.3:	
  OCDETF	
  Regions	
   168	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   vii	
  
Figure	
  5.4:	
  Proportion	
  of	
  all	
  labs	
  seized	
  for	
  the	
  contiguous	
  48	
  	
  states	
  displayed	
  by	
  OCDETF	
  region	
  	
   169	
  	
  Figure	
  5.5.	
  	
  Lab	
  seizures	
  by	
  OCDETF	
  region	
  	
   170	
  	
  Figure	
  5.6:	
  The	
  migration	
  of	
  the	
  mean	
  center	
  of	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  from	
  2000	
  to	
  2010.	
  	
  	
   171	
  	
  Figure	
  5.7:	
  Statistically	
  significant	
  increases	
  in	
  methamphetamine	
  	
  mentions	
  for	
  ED	
  visits	
  in	
  the	
  DAWN	
  system	
  	
   172	
  	
  Figure	
  5.8:	
  Percentage	
  change	
  in	
  primary	
  treatment	
  admissions	
  for	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  TEDS	
  system	
  between	
  1993	
  and	
  2005	
  	
   173	
  	
  Figure	
  5.9:	
  Changes	
  in	
  the	
  method	
  of	
  administration	
  for	
  people	
  	
  seeking	
  treatment	
  for	
  methamphetamine	
  abuse	
  	
   174	
  	
  Figure	
  5.10:	
  Cumulative	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  for	
  	
  2000-­‐2003	
  by	
  county	
  	
   181	
  	
  Figure	
  5.11:	
  States	
  with	
  pseudoephedrine	
  package	
  purchase	
  	
  limits	
  as	
  of	
  October	
  1,	
  2005	
  	
   188	
  	
  Figure	
  5.12:	
  Methamphetamine	
  labs	
  seizures	
  by	
  production	
  capacity.	
  	
  	
   191	
  	
  Figure	
  5.13:	
  	
  Past	
  year	
  methamphetamine	
  initiates	
  in	
  thousands	
   192	
  	
  Figure	
  A.1:	
  Total	
  lab	
  seizures	
  2000-­‐2010	
   199	
  	
  Figure	
  A.2:	
  OCDETF	
  regions	
   205	
  	
  Figure	
  A.3:	
  Total	
  lab	
  seizures	
  by	
  county,	
  2000-­‐2003	
   207	
  	
  Figure	
  A.4:	
  Lab	
  seizures	
  for	
  the	
  Great	
  Lakes	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003	
   209	
  	
  Figure	
  A.5:	
  Lab	
  seizures	
  for	
  the	
  Mid-­‐Atlantic	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003	
   211	
  	
  Figure	
  A.6:	
  Lab	
  seizures	
  for	
  the	
  Pacific	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003.	
  	
   213	
  	
  Figure	
  A.7:	
  Lab	
  Seizures	
  in	
  the	
  Southeast	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003	
   215	
  	
  Figure	
  A.8:	
  Labs	
  Seizures	
  for	
  the	
  Southwest	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003	
   217	
  	
  Figure	
  A.9:	
  	
  Lab	
  Seizures	
  in	
  the	
  West	
  Central	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003	
   219
	
  	
  
	
   viii	
  
LIST	
  OF	
  TABLES	
  	
  Table	
  I.1:	
  Hazards	
  associated	
  with	
  the	
  common	
  chemicals	
  used	
  in	
  methamphetamine	
  production	
   19	
  Table	
  4.1:	
  Demographics	
  of	
  people	
  seeing	
  treatment	
  for	
  ice	
  addiction	
  	
  in	
  Hawaii	
  between	
  1986	
  and	
  1990	
  	
  	
   	
   	
   	
   	
   	
   129	
  Table	
  5.1:	
  The	
  cost	
  of	
  making	
  a	
  single	
  batch	
  of	
  methamphetamine	
  	
  using	
  the	
  Nazi	
  and	
  Red-­‐P	
  methods	
  	
  	
   	
   	
   	
   	
   	
   164	
  Table	
  5.2:	
  Covariates	
  associated	
  with	
  the	
  probability	
  that	
  no	
  labs	
  will	
  	
  be	
  seized	
  within	
  a	
  county	
   	
   	
   	
   	
   	
   	
   	
   182	
  Table	
  5.3:	
  Covariates	
  associated	
  with	
  increasing	
  numbers	
  of	
  meth	
  labs	
  being	
  found	
  within	
  a	
  county.	
   	
   	
   	
   	
   	
   	
   182	
  Table	
  A.1a:	
  Great	
  Lakes	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
   208	
  Table	
  A.1b:	
  Great	
  Lakes	
  region	
  count	
  model	
   208	
  Table	
  A.2a:	
  Mid-­‐Atlantic	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
   210	
  Table	
  A.2b:	
  Mid-­‐Atlantic	
  region	
  count	
  model	
   210	
  Table	
  A.3a:	
  Pacific	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
  	
   212	
  Table	
  A.3b:	
  Pacific	
  region	
  count	
  model	
   212	
  Table	
  A.4a:	
  Southeast	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
   214	
  Table	
  A.4b:	
  Southeast	
  region	
  count	
  model	
   214	
  Table	
  A.5a:	
  Southwest	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
   216	
  Table	
  A.5b:	
  Southwest	
  region	
  count	
  model	
   216	
  Table	
  A.6a:	
  West	
  Central	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
   218	
  Table	
  A.6b:	
  West	
  Central	
  count	
  model	
   	
   	
   	
   	
   	
   218	
  	
  
	
  	
  
	
   9	
  
Introduction	
  Uneven	
  Menace:	
  The	
  Strange	
  Geography	
  of	
  Methamphetamine	
  	
  	
  	
   In	
  2003,	
  at	
  the	
  height	
  of	
  the	
  national	
  methamphetamine	
  epidemic,	
  the	
  Office	
  on	
  National	
  Drug	
  Control	
  Policy’s	
  deputy	
  director	
  of	
  state	
  and	
  local	
  affairs,	
  John	
  C.	
  Horton,	
  attempted	
  to	
  explain	
  to	
  the	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives	
  why	
  methamphetamine	
  production	
  was	
  booming.	
  	
  Public	
  concern	
  over	
  the	
  drug	
  was	
  at	
  an	
  all-­‐time	
  high.	
  	
  Law	
  enforcement	
  officials	
  had	
  shut	
  down	
  9,324	
  meth	
  labs	
  nationwide	
  in	
  2002,	
  and	
  by	
  the	
  end	
  of	
  the	
  year	
  in	
  which	
  Horton	
  was	
  testifying,	
  that	
  total	
  would	
  be	
  10,332	
  (NCLSS	
  2011).1	
  	
  The	
  reasons	
  Horton	
  gave	
  did	
  little	
  to	
  appease	
  the	
  Senators	
  present.	
  	
  Meth	
  production,	
  he	
  claimed,	
  was	
  growing	
  because	
  of	
  continuing	
  demand,	
  the	
  ease	
  of	
  obtaining	
  ingredients,	
  and	
  the	
  availability	
  of	
  recipes	
  on	
  how	
  to	
  make	
  the	
  drug	
  on	
  the	
  Internet.	
  	
  He	
  added	
  that	
  meth	
  production	
  had	
  become	
  part	
  of	
  the	
  culture	
  of	
  the	
  places	
  where	
  it	
  had	
  taken	
  root	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003).	
  	
   Horton’s	
  final	
  point	
  should	
  be	
  of	
  particular	
  interest	
  to	
  a	
  geographer.	
  	
  Methamphetamine	
  had	
  become	
  a	
  part	
  of	
  the	
  subculture	
  in	
  the	
  places	
  where	
  it	
  had	
  taken	
  root.	
  	
  But	
  meth	
  had	
  not	
  taken	
  root	
  everywhere.	
  	
  In	
  fact,	
  previously	
  in	
  his	
  testimony,	
  Horton	
  had	
  noted	
  a	
  “lack	
  of	
  uniformity”	
  in	
  the	
  distribution	
  of	
  the	
  meth	
  epidemic	
  (70).	
  	
  	
  In	
  certain	
  parts	
  of	
  the	
  country,	
  methamphetamine	
  was	
  considered	
  the	
  most	
  significant	
  drug	
  threat,	
  while	
  in	
  others	
  its	
  mention	
  barely	
  even	
  sparked	
  recognition.	
  	
  The	
  other	
  major	
  problem	
  drugs	
  in	
  the	
  United	
  States—marijuana,	
  cocaine,	
  and	
  heroin—might	
  show	
  some	
  variation	
  in	
  threat	
  level	
  by	
  region,	
  but	
  that	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  1	
  These	
  numbers	
  reflect	
  data	
  extracted	
  from	
  the	
  National	
  Seizure	
  System	
  in	
  January	
  2011.	
  
	
  	
  
	
   10	
  
variation	
  was	
  negligible	
  compared	
  to	
  the	
  one	
  exhibited	
  by	
  methamphetamine.	
  	
  A	
  map	
  of	
  drug	
  availability	
  from	
  the	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2003	
  reflected	
  the	
  truth	
  in	
  Horton’s	
  observation	
  (Figure	
  I.1).	
  	
  Methamphetamine	
  was	
  readily	
  available	
  west	
  of	
  the	
  Mississippi,	
  but	
  largely	
  absent	
  from	
  the	
  rest	
  of	
  the	
  country.	
  	
  The	
  2011	
  version	
  of	
  the	
  map	
  reflects	
  essentially	
  the	
  same	
  distribution	
  (NDIC	
  2002b;	
  2011a).	
  	
  	
  
	
  Figure	
  I.1:	
  Drug	
  availability	
  by	
  Organized	
  Crime	
  Drug	
  Enforcement	
  Task	
  Force	
  region	
  (NDIC	
  2002b).	
  	
  	
   Methamphetamine	
  is	
  a	
  synthetic	
  drug.	
  	
  Its	
  production	
  does	
  not	
  have	
  any	
  climatic	
  or	
  soil	
  requirements.	
  	
  In	
  theory,	
  it	
  can	
  be	
  made	
  anywhere.	
  	
  During	
  the	
  height	
  of	
  the	
  epidemic,	
  it	
  was	
  this	
  potential	
  ubiquity	
  of	
  supply	
  that	
  sparked	
  the	
  most	
  fear.	
  	
  Meth	
  labs	
  could	
  be	
  found	
  in	
  houses,	
  hotel	
  rooms,	
  trailers,	
  car	
  trunks,	
  suitcases,	
  back	
  packs,	
  and	
  even	
  soda	
  bottles.	
  	
  The	
  list	
  of	
  possible	
  locations	
  for	
  production	
  was	
  
	
  	
  
	
   11	
  
and	
  is	
  almost	
  limitless.	
  	
  However,	
  methamphetamine	
  is	
  not	
  made	
  everywhere.	
  	
  In	
  2003,	
  only	
  three	
  methamphetamine	
  labs	
  were	
  seized	
  in	
  all	
  of	
  New	
  England.	
  	
  New	
  York	
  and	
  New	
  Jersey	
  had	
  only	
  10	
  labs	
  combined.	
  	
  For	
  the	
  sake	
  of	
  comparison,	
  82	
  lab	
  seizures	
  occurred	
  that	
  year	
  in	
  a	
  single	
  Missouri	
  county:	
  Jefferson.	
  	
  The	
  entire	
  state	
  of	
  Missouri	
  had	
  over	
  a	
  thousand	
  lab	
  seizures	
  in	
  2003	
  (NCLSS	
  2011).	
  	
  	
   Further	
  complicating	
  matters	
  is	
  the	
  fact	
  that,	
  at	
  one	
  point	
  in	
  its	
  history,	
  methamphetamine	
  was	
  available	
  in	
  numerous	
  over-­‐the-­‐counter	
  and	
  prescription	
  preparations.	
  	
  Every	
  part	
  of	
  the	
  country	
  had	
  the	
  opportunity	
  to	
  develop	
  a	
  taste	
  for	
  the	
  stimulant.	
  	
  However,	
  by	
  the	
  end	
  of	
  the	
  1980s,	
  use	
  and	
  production	
  were	
  concentrated	
  almost	
  entirely	
  on	
  the	
  West	
  Coast.	
  	
  Over	
  the	
  course	
  of	
  the	
  last	
  twenty	
  years,	
  methamphetamine	
  markets	
  have	
  begun	
  to	
  diffuse	
  from	
  West	
  to	
  East	
  across	
  the	
  United	
  States	
  (Figure	
  5.5).	
  	
  Yet	
  to	
  this	
  day,	
  they	
  are	
  unevenly	
  distributed	
  across	
  the	
  country,	
  and	
  have	
  yet	
  to	
  penetrate	
  most	
  of	
  the	
  East	
  Coast.	
  	
  	
  	
  	
   The	
  task	
  of	
  explaining	
  why	
  the	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  has	
  evolved	
  in	
  the	
  way	
  that	
  is	
  has	
  is	
  further	
  complicated	
  by	
  our	
  culture’s	
  insistence	
  on	
  either	
  ignoring	
  or	
  forgetting	
  that	
  this	
  drug	
  has	
  a	
  long	
  history.	
  	
  The	
  titles	
  given	
  to	
  hearings	
  on	
  the	
  subject	
  are	
  illustrative	
  of	
  this	
  trend.	
  	
  In	
  1994,	
  for	
  example,	
  the	
  House	
  of	
  Representatives	
  held	
  a	
  hearing	
  called	
  “New	
  Problems	
  Facing	
  the	
  DEA,”	
  and	
  in	
  1998	
  the	
  Senate	
  met	
  for	
  	
  “Methamphetamine:	
  A	
  New	
  Deadly	
  Neighbor.”	
  	
  During	
  opening	
  remarks	
  at	
  a	
  hearing	
  in	
  2004,	
  Representative	
  Mark	
  Souder	
  of	
  Indiana	
  made	
  a	
  similarly	
  erroneous	
  claim,	
  arguing	
  that	
  “this	
  meth	
  phenomenon	
  has	
  really	
  caught	
  the	
  political	
  attention	
  because	
  it’s	
  a	
  new	
  drug”	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2004b).	
  These	
  assertions	
  of	
  newness	
  are	
  hard	
  to	
  explain.	
  	
  Representative	
  Souder	
  had	
  been	
  
	
  	
  
	
   12	
  
present	
  at	
  no	
  fewer	
  than	
  four	
  hearings	
  on	
  methamphetamine	
  before	
  he	
  made	
  his	
  statement.	
  In	
  fact,	
  in	
  the	
  year	
  that	
  he	
  spoke,	
  methamphetamine	
  had	
  been	
  available	
  in	
  American	
  markets	
  for	
  seventy	
  years.	
  	
  Our	
  cultural	
  blind	
  spot	
  regarding	
  the	
  drug’s	
  history	
  has	
  meant	
  that	
  officials	
  who	
  ought	
  to	
  be	
  able	
  to	
  explain	
  methamphetamine’s	
  current	
  distribution	
  cannot.	
  	
  For	
  example,	
  when	
  Rogelio	
  Guevara,	
  the	
  chief	
  of	
  operations	
  for	
  the	
  Drug	
  Enforcement	
  Administration,	
  was	
  asked	
  by	
  Congress	
  to	
  explain	
  why	
  meth	
  markets	
  were	
  so	
  disproportionately	
  encountered	
  on	
  the	
  West	
  Coast,	
  he	
  could	
  not	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003).	
  	
  Some	
  of	
  this	
  governmental	
  ignorance	
  regarding	
  methamphetamine	
  undoubtedly	
  comes	
  from	
  the	
  drug’s	
  low	
  status	
  in	
  the	
  pantheon	
  of	
  hardcore	
  addictive	
  substances.	
  Veteran	
  officials	
  sometimes	
  refer	
  to	
  meth	
  as	
  “kiddie	
  dope,”	
  and	
  Suo	
  (2004e)	
  has	
  claimed	
  that	
  the	
  DEA	
  has	
  long	
  denigrated	
  the	
  significance	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  overall	
  war	
  on	
  drugs	
  (A1).	
  	
  Public	
  ignorance	
  regarding	
  methamphetamine	
  also	
  stems	
  from	
  the	
  very	
  nature	
  of	
  the	
  drug	
  itself.	
  	
  Jenkins	
  (1999)	
  has	
  argued	
  that	
  synthetic	
  drugs	
  have	
  been	
  studied	
  and	
  monitored	
  less	
  than	
  others	
  because	
  they	
  have	
  historically	
  been	
  consumed	
  by	
  whites.	
  	
  With	
  the	
  focus	
  of	
  antidrug	
  campaigns	
  largely	
  directed	
  at	
  heroin	
  and	
  cocaine,	
  which	
  are	
  consumed	
  predominantly	
  by	
  minorities,	
  data	
  initiatives	
  such	
  as	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network	
  (DAWN)	
  and	
  Treatment	
  Episode	
  Datasets	
  (TEDS)2	
  have	
  emphasized	
  inner-­‐city	
  locations.	
  He	
  went	
  on	
  to	
  note	
  that	
  little	
  or	
  no	
  coverage	
  of	
  methamphetamine	
  existed	
  in	
  the	
  popular	
  press	
  or	
  academic	
  journals	
  before	
  the	
  mid	
  1990s.	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  2	
  DAWN	
  monitors	
  emergency	
  room	
  admissions	
  and	
  coroners’	
  reports	
  for	
  the	
  drugs	
  responsible.	
  	
  TEDs	
  monitor	
  the	
  number	
  of	
  people	
  who	
  seek	
  treatment	
  for	
  addiction	
  to	
  specific	
  drugs.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   13	
  
Jenkins	
  stressed	
  that	
  the	
  dearth	
  of	
  historical	
  studies	
  on	
  synthetic	
  drugs	
  gave	
  them	
  the	
  appearance	
  of	
  having	
  no	
  history,	
  causing	
  us	
  to	
  perceive	
  false	
  explosions	
  in	
  growth	
  from	
  long-­‐term	
  trends,	
  and	
  to	
  create	
  epidemics	
  out	
  of	
  slow	
  burns.	
  	
  “Without	
  a	
  historical	
  perspective,”	
  he	
  argued,	
  “we	
  will	
  continually	
  be	
  surprised	
  by	
  what	
  seem	
  to	
  be	
  ‘new’	
  synthetic	
  drug	
  problems,	
  though	
  in	
  reality	
  these	
  situations	
  usually	
  have	
  deep	
  local	
  roots”	
  (27).	
  	
   My	
  study	
  seeks	
  to	
  disinter	
  the	
  roots	
  of	
  methamphetamine	
  markets	
  and	
  to	
  explain	
  the	
  drug’s	
  unique	
  geography	
  from	
  a	
  historical	
  perspective.	
  	
  This	
  approach	
  yields	
  a	
  much	
  more	
  complete	
  understanding	
  of	
  methamphetamine’s	
  present	
  distribution	
  and	
  should	
  be	
  useful	
  for	
  predicting	
  future	
  patterns.	
  Before	
  we	
  can	
  explore	
  that	
  history,	
  however,	
  it	
  is	
  important	
  to	
  understand	
  the	
  nature	
  of	
  the	
  drug	
  this	
  project	
  intends	
  to	
  study.	
  	
  	
  	
  	
  Methamphetamine	
  Methamphetamine	
  is	
  a	
  central	
  nervous	
  system	
  stimulant	
  that	
  the	
  federal	
  government	
  has	
  labeled	
  as	
  a	
  Schedule	
  II	
  substance.	
  	
  This	
  scheduling	
  means	
  that	
  the	
  drug	
  possesses	
  some	
  medical	
  benefits,	
  but	
  has	
  been	
  recognized	
  to	
  be	
  addictive	
  and	
  potentially	
  dangerous.	
  	
  Schedule	
  II	
  drugs	
  are	
  in	
  a	
  precarious	
  position.	
  Methamphetamine,	
  for	
  example,	
  can	
  still	
  be	
  obtained	
  with	
  a	
  prescription.	
  	
  It	
  is	
  available	
  legally	
  under	
  the	
  name	
  Desoxyn,	
  and	
  is	
  prescribed	
  for	
  the	
  treatment	
  of	
  Attention	
  Deficit	
  Disorder	
  in	
  children	
  and	
  adults,	
  as	
  well	
  as	
  for	
  narcolepsy	
  (Covey	
  2007a).	
  	
  On	
  the	
  street,	
  methamphetamine	
  assumes	
  another	
  life.	
  	
  The	
  volume	
  of	
  its	
  sales	
  increases	
  tremendously,	
  and	
  it	
  goes	
  by	
  many	
  names:	
  speed,	
  crank,	
  crystal,	
  ice	
  
	
  	
  
	
   14	
  
and	
  more.	
  	
  In	
  Hawaii	
  and	
  parts	
  of	
  Asia	
  it	
  is	
  called	
  batu	
  or	
  shabu	
  (Laidler	
  and	
  Morgan	
  1997).	
  	
  When	
  used	
  for	
  illegal	
  purposes,	
  it	
  can	
  be	
  ingested,	
  snorted,	
  smoked,	
  or	
  taken	
  intravenously.	
  	
  Methamphetamine	
  use	
  produces	
  an	
  intense	
  euphoric	
  high.	
  	
  The	
  degree	
  of	
  its	
  effects	
  vary	
  slightly	
  depending	
  upon	
  the	
  manner	
  in	
  which	
  it	
  is	
  used	
  and,	
  more	
  significantly,	
  on	
  the	
  dosage	
  taken.	
  	
  	
  	
  	
  Methamphetamine	
  works	
  on	
  the	
  human	
  body	
  by	
  encouraging	
  the	
  rapid	
  release	
  of	
  norepinephrine	
  (the	
  neurotransmitter	
  responsible	
  for	
  stimulation	
  of	
  the	
  sympathetic	
  nervous	
  system3)	
  and	
  dopamine	
  (the	
  neurotransmitter	
  responsible	
  for	
  activating	
  pleasure	
  centers	
  in	
  the	
  brain),	
  and	
  then	
  inhibiting	
  their	
  re-­‐uptake.	
  	
  	
  The	
  result,	
  if	
  smoked	
  or	
  injected,	
  is	
  a	
  profound	
  initial	
  feeling	
  of	
  well-­‐being	
  often	
  called	
  a	
  “rush,”	
  which	
  lasts	
  for	
  approximately	
  thirty	
  minutes,	
  followed	
  by	
  a	
  high	
  that	
  can	
  last	
  for	
  as	
  many	
  as	
  twelve	
  hours.	
  	
  This	
  secondary	
  high	
  is	
  often	
  compared	
  to	
  that	
  of	
  other	
  stimulants	
  such	
  as	
  cocaine,	
  however	
  the	
  buzz	
  associated	
  with	
  cocaine	
  only	
  lasts	
  between	
  fifteen	
  minutes	
  and	
  an	
  hour.	
  After	
  the	
  lengthy	
  high	
  of	
  methamphetamine	
  comes	
  a	
  crash,	
  in	
  which	
  users	
  have	
  increased	
  irritability,	
  fatigue,	
  and	
  depression.	
  	
  To	
  avoid	
  this	
  crash,	
  heavy	
  users	
  will	
  go	
  on	
  “runs”	
  where	
  they	
  repeatedly	
  use	
  the	
  drug	
  for	
  numerous	
  days.	
  	
  The	
  crash	
  after	
  a	
  multiday	
  run	
  will	
  often	
  lead	
  the	
  abuser	
  to	
  enter	
  an	
  unresponsive	
  sleep	
  that	
  can	
  last	
  eighteen	
  hours	
  or	
  more	
  (Iversen	
  2006).	
  	
  	
  The	
  short-­‐term	
  effects	
  of	
  methamphetamine	
  can	
  be	
  divided	
  based	
  on	
  the	
  neurotransmitters	
  released.	
  	
  The	
  release	
  of	
  norepinephrine	
  can	
  cause	
  elevated	
  blood	
  pressure	
  and	
  heart	
  rate,	
  teeth	
  grinding,	
  appetite	
  suppression,	
  insomnia,	
  tremors,	
  and	
  blurry	
  vision.	
  	
  Effects	
  caused	
  by	
  the	
  release	
  of	
  dopamine	
  include:	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  3	
  The	
  sympathetic	
  nervous	
  system	
  controls	
  the	
  heart	
  rate,	
  blood	
  pressure,	
  and	
  some	
  glandular	
  activity.	
  
	
  	
  
	
   15	
  
feelings	
  of	
  euphoria	
  (well-­‐being),	
  elevated	
  energy,	
  increased	
  sensory	
  perception,	
  improved	
  attention,	
  excitation,	
  intensification	
  of	
  emotions,	
  perception	
  of	
  elevated	
  self-­‐esteem,	
  increased	
  alertness,	
  agitation,	
  aggression,	
  restlessness,	
  irritability,	
  repetitive	
  stereotyped	
  behavior,	
  and	
  increased	
  physical	
  activity	
  (Wells	
  2007).	
  	
  	
  	
  Many	
  users	
  report	
  first	
  using	
  meth	
  for	
  it	
  energizing	
  effects.	
  	
  Since	
  its	
  introduction	
  in	
  the	
  1930s,	
  it	
  has	
  often	
  been	
  associated	
  with	
  the	
  working	
  class,	
  particularly	
  factory	
  laborers,	
  members	
  of	
  the	
  military,	
  students,	
  and	
  truck	
  drivers,	
  all	
  of	
  whom	
  used	
  it	
  as	
  a	
  means	
  to	
  get	
  more	
  hours	
  out	
  of	
  the	
  day.	
  	
  In	
  a	
  recent	
  study	
  of	
  heavy	
  users	
  in	
  Georgia,	
  Lende	
  et	
  al.	
  (2007)	
  found	
  that	
  most	
  people	
  used	
  the	
  drug	
  to	
  improve	
  their	
  own	
  functionality.	
  	
  Women	
  are	
  said	
  to	
  be	
  drawn	
  to	
  it	
  for	
  the	
  extreme	
  weight	
  loss	
  that	
  it	
  can	
  cause,	
  though	
  Linnemann	
  (2010)	
  has	
  found	
  that	
  the	
  logic	
  behind	
  this	
  has	
  more	
  to	
  do	
  with	
  gender	
  stereotypes	
  than	
  actual	
  fact.	
  	
  	
  Other	
  people	
  purportedly	
  use	
  the	
  drug	
  as	
  an	
  enhancement	
  to	
  sexual	
  intercourse,	
  where	
  it	
  is	
  particularly	
  popular	
  among	
  homosexual	
  men	
  (Morgan	
  and	
  Beck	
  1997;	
  Rebeck	
  2004;	
  Bonnell	
  2008).	
  Finally,	
  its	
  energizing	
  and	
  euphoric	
  effects	
  have	
  led	
  to	
  its	
  popularity	
  as	
  a	
  club	
  drug	
  	
  (Owen	
  2007;	
  Covey	
  2007a;	
  Iversen	
  2006;	
  Wilkinson	
  1998;	
  Rasmussen	
  2008;	
  Klee	
  1997).	
  	
  	
  	
  Continued	
  long-­‐term	
  use	
  of	
  methamphetamine	
  can	
  lead	
  to	
  numerous	
  serious	
  health	
  risks,	
  not	
  the	
  least	
  of	
  which	
  is	
  addiction.	
  	
  According	
  to	
  the	
  Center	
  for	
  Substance	
  Abuse	
  Treatment’s	
  Treatment	
  Improvement	
  Protocol	
  for	
  Treatment	
  for	
  Stimulant	
  Use	
  Disorders	
  (1999),	
  methamphetamine	
  addiction	
  usually	
  occurs	
  after	
  a	
  latency	
  period	
  of	
  between	
  two	
  and	
  five	
  years,	
  though	
  it	
  can	
  certainly	
  happen	
  sooner	
  depending	
  on	
  the	
  amount	
  used	
  and	
  method	
  of	
  consumption.	
  	
  It	
  is	
  comparable	
  to,	
  but	
  no	
  worse	
  than,	
  heroin.	
  
	
  	
  
	
   16	
  
The	
  continued	
  excessive	
  release	
  of	
  norepinephrine	
  can	
  cause	
  heart	
  arrhythmias,	
  hypertension,	
  inflammation	
  of	
  the	
  heart	
  muscle	
  and	
  lining,	
  aneurysms,	
  and	
  heart	
  attacks.	
  	
  	
  However,	
  the	
  most	
  serious	
  and	
  concerning	
  long-­‐term	
  effects	
  of	
  methamphetamine	
  abuse	
  are	
  associated	
  with	
  the	
  brain.	
  	
  	
  Any	
  excess	
  dopamine	
  that	
  cannot	
  be	
  reabsorbed	
  by	
  that	
  organ	
  must	
  be	
  broken	
  down,	
  resulting	
  in	
  a	
  toxic	
  byproduct	
  that	
  sits	
  on	
  the	
  brain’s	
  surface,	
  and	
  can	
  cause	
  the	
  loss	
  of	
  fine	
  and	
  gross	
  motor	
  skills,	
  memory,	
  and	
  cognition.	
  The	
  brain	
  of	
  a	
  serious	
  meth	
  abuser	
  has	
  been	
  compared	
  to	
  that	
  of	
  a	
  patient	
  with	
  Parkinson’s	
  disease.	
  	
  Such	
  brain	
  damage	
  can	
  lead	
  to	
  seizures,	
  strokes,	
  and	
  aneurisms	
  (Wells	
  2007;	
  Iversen	
  2006).	
  	
  	
  Short-­‐term	
  use	
  of	
  methamphetamine	
  can	
  cause	
  hallucinations	
  and	
  feelings	
  of	
  paranoia.	
  	
  Prolonged	
  use	
  often	
  leads	
  to	
  amphetamine	
  psychosis,	
  a	
  condition	
  characterized	
  by	
  extreme	
  paranoia,	
  anxiety,	
  and	
  vivid	
  audio	
  and	
  visual	
  hallucinations,	
  which	
  closely	
  resemble	
  paranoid	
  schizophrenia.	
  	
  Sufferers	
  of	
  amphetamine	
  psychosis	
  can	
  injure	
  themselves	
  and	
  others.	
  	
  They	
  often	
  believe	
  that	
  they	
  have	
  bugs	
  or	
  other	
  nuisances	
  on	
  or	
  under	
  their	
  skin,	
  and	
  will	
  have	
  tell-­‐tale	
  scabs	
  where	
  they	
  have	
  picked	
  holes	
  trying	
  to	
  get	
  at	
  these	
  imagined	
  pests.	
  	
  The	
  paranoid	
  hallucinations	
  of	
  amphetamine	
  psychosis	
  have	
  led	
  to	
  violent	
  outbursts	
  and	
  even	
  murder,	
  though	
  the	
  rate	
  at	
  which	
  such	
  violence	
  happens	
  is	
  unclear	
  (Iversen	
  2006).	
  	
  	
  Damage	
  also	
  occurs	
  in	
  the	
  cells	
  involved	
  with	
  dopamine	
  release	
  and	
  uptake,	
  meaning	
  that	
  long-­‐term	
  users	
  lose	
  the	
  ability	
  to	
  experience	
  the	
  same	
  levels	
  of	
  pleasure	
  that	
  they	
  had	
  when	
  they	
  began	
  taking	
  the	
  drug,	
  creating	
  increasing	
  levels	
  of	
  tolerance,	
  which	
  then	
  lead	
  to	
  even	
  more	
  binging.	
  	
  This	
  sequence	
  causes	
  addicts	
  to	
  
	
  	
  
	
   17	
  
go	
  on	
  ever-­‐longer	
  runs,	
  which	
  produce	
  a	
  series	
  of	
  stereotypical	
  meth-­‐addict	
  features.	
  During	
  a	
  long	
  run,	
  users	
  generally	
  do	
  not	
  eat,	
  resulting	
  in	
  extreme	
  weight	
  loss.	
  	
  They	
  also	
  tend	
  not	
  to	
  worry	
  about	
  personal	
  hygiene.	
  A	
  lack	
  of	
  tooth	
  brushing,	
  for	
  example,	
  combined	
  with	
  teeth	
  grinding	
  and	
  a	
  reduction	
  of	
  saliva	
  production	
  brought	
  on	
  by	
  the	
  drug	
  can	
  result	
  in	
  “meth	
  mouth,”	
  a	
  series	
  of	
  yellow,	
  rotten,	
  and	
  often	
  missing	
  teeth.	
  	
  Methamphetamine	
  Production	
  Methamphetamine	
  is	
  a	
  synthetic	
  drug,	
  meaning	
  that	
  it	
  can	
  be	
  produced	
  without	
  the	
  need	
  of	
  organic	
  ingredients.	
  	
  Whereas	
  cocaine	
  is	
  derived	
  from	
  the	
  coca	
  leaf	
  and	
  heroin	
  from	
  the	
  poppy,	
  methamphetamine	
  can	
  be	
  made	
  entirely	
  from	
  products	
  found	
  in	
  most	
  homes.	
  	
  Although	
  methamphetamine	
  is	
  not	
  the	
  only	
  synthetic	
  drug	
  to	
  have	
  achieved	
  popularity	
  (LSD,	
  PCP,	
  Ecstasy,	
  and	
  Fentanyl	
  are	
  common	
  examples),	
  it	
  is	
  by	
  far	
  the	
  one	
  most	
  commonly	
  manufactured	
  in	
  the	
  United	
  States	
  and	
  the	
  world	
  (ONDCP	
  2004c;	
  UNODC	
  2008).	
  	
  All	
  illicit	
  drugs	
  are	
  a	
  drain	
  on	
  society.	
  	
  The	
  violence	
  and	
  crime	
  associated	
  with	
  them	
  create	
  numerous	
  costs	
  for	
  taxpayers.	
  	
  Criminals	
  are	
  imprisoned.	
  	
  Families	
  are	
  broken	
  up.	
  	
  Children	
  become	
  wards	
  of	
  the	
  state.	
  	
  High	
  drug	
  treatment	
  and	
  healthcare	
  costs	
  are	
  associated	
  with	
  drug	
  abuse,	
  often	
  for	
  users	
  without	
  insurance.	
  A	
  psychic	
  toll	
  is	
  also	
  taken	
  on	
  communities	
  that	
  face	
  high	
  rates	
  of	
  usage	
  and	
  addiction	
  (Reding	
  2009;	
  Garriot	
  2011).	
  	
  In	
  a	
  study	
  conducted	
  by	
  the	
  Rand	
  Corporation,	
  Nicosia	
  et	
  al.	
  (2009)	
  estimated	
  that	
  methamphetamine	
  cost	
  the	
  United	
  States	
  23.4	
  billion	
  dollars	
  in	
  the	
  year	
  2005	
  alone.	
  	
  Some	
  $61	
  million	
  of	
  that	
  total	
  was	
  
	
  	
  
	
   18	
  
related	
  to	
  meth	
  labs,	
  production	
  facilities	
  unlike	
  those	
  found	
  for	
  any	
  other	
  major	
  drug.	
  	
  	
  Obviously,	
  all	
  illegal	
  synthetic	
  drugs	
  are	
  produced	
  in	
  laboratories.	
  	
  Some	
  of	
  them,	
  such	
  as	
  LSD	
  and	
  Fentanyl,	
  are	
  very	
  difficult	
  to	
  make.	
  	
  Others,	
  such	
  as	
  PCP,	
  are	
  easy.	
  	
  In	
  terms	
  of	
  difficulty,	
  methamphetamine	
  falls	
  somewhere	
  in	
  the	
  middle.	
  	
  Despite	
  that	
  fact,	
  since	
  the	
  beginning	
  of	
  the	
  1990s,	
  greater	
  than	
  95%	
  of	
  all	
  the	
  synthetic	
  drug	
  labs	
  seized	
  in	
  the	
  Untied	
  States	
  have	
  produced	
  methamphetamine	
  (NDIC	
  2005a).	
  	
  	
  Meth	
  can	
  be	
  made	
  in	
  numerous	
  ways.	
  	
  Recipes	
  or	
  methods	
  depend	
  on	
  different	
  raw	
  materials,	
  the	
  most	
  important	
  of	
  which	
  are	
  precursor	
  chemicals,	
  which	
  are	
  incorporated	
  into	
  the	
  final	
  product's	
  molecular	
  structure	
  as	
  a	
  result	
  of	
  the	
  production	
  process	
  (Sevick	
  1993).	
  	
  Different	
  recipes	
  have	
  risen	
  and	
  declined	
  in	
  popularity	
  over	
  time,	
  usually	
  as	
  a	
  result	
  of	
  governmental	
  attempts	
  to	
  limit	
  access	
  to	
  particular	
  precursors.	
  	
  Today,	
  anyone	
  interested	
  in	
  learning	
  how	
  to	
  make	
  the	
  drug	
  can	
  easily	
  find	
  a	
  recipe.	
  	
  Books	
  such	
  as	
  Uncle	
  Fester’s	
  Secrets	
  of	
  Methamphetamine	
  Manufacture	
  (2009)	
  can	
  be	
  purchased	
  from	
  Amazon.com,	
  and	
  whole	
  websites	
  are	
  devoted	
  to	
  the	
  subject.	
  	
  In	
  many	
  ways,	
  it	
  is	
  not	
  surprising	
  that	
  labs	
  have	
  proliferated.	
  	
  	
  Labs	
  vary	
  in	
  size,	
  producing	
  quantities	
  from	
  just	
  a	
  few	
  grams	
  to	
  fifty	
  pounds	
  or	
  more.	
  	
  In	
  the	
  U.	
  S.	
  the	
  trend	
  has	
  been	
  away	
  from	
  large,	
  immobile	
  facilities	
  that	
  need	
  to	
  be	
  set	
  up	
  for	
  several	
  days	
  to	
  much	
  smaller	
  mobile	
  ones	
  that	
  can	
  produce	
  the	
  drug	
  in	
  just	
  a	
  few	
  hours.	
  	
  Most	
  labs	
  today	
  are	
  small-­‐scale,	
  designed	
  to	
  produce	
  enough	
  product	
  for	
  the	
  “cook”	
  and	
  perhaps	
  a	
  few	
  others.	
  	
  These	
  facilities	
  are	
  often	
  referred	
  to	
  as	
  small	
  toxic	
  labs	
  (STLs)	
  or	
  “mom-­‐and-­‐pop”	
  operations.	
  	
  Large-­‐scale	
  
	
  	
  
	
   19	
  
operations,	
  those	
  producing	
  greater	
  than	
  ten	
  pounds	
  of	
  the	
  drug	
  at	
  a	
  time,	
  are	
  referred	
  to	
  as	
  “superlabs,”	
  and	
  are	
  generally	
  associated	
  with	
  sophisticated	
  drug	
  trafficking	
  organizations	
  (DEA	
  2005).	
  	
  In	
  2009,	
  85%	
  of	
  the	
  labs	
  seized	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  had	
  a	
  capacity	
  at	
  or	
  below	
  two	
  ounces	
  per	
  batch	
  (NDIC	
  2010;	
  2011a).	
  	
  Interestingly,	
  though	
  the	
  size	
  of	
  labs	
  has	
  shrunk,	
  the	
  quality	
  of	
  the	
  meth	
  produced	
  has	
  increased.	
  Chemical	
   Hazard	
  Acetone/Ethyl	
  Alcohol	
   Extremely	
  flammable,	
  posing	
  a	
  fire	
  risk	
  in	
  and	
  around	
  the	
  laboratory.	
  	
  Inhalation/ingestion	
  causes	
  severe	
  gastric	
  irritation,	
  narcosis,	
  or	
  coma.	
  	
  Freon	
   Inhalation	
  can	
  cause	
  sudden	
  cardiac	
  death	
  or	
  severe	
  lung	
  damage.	
  	
  Corrosive	
  if	
  ingested.	
  	
  Anhydrous	
  Ammonia	
   Inhalation	
  causes	
  edema	
  of	
  the	
  respiratory	
  tract	
  and	
  asphyxia.	
  	
  Contact	
  with	
  vapors	
  damages	
  eyes	
  and	
  mucous	
  membranes.	
  	
  Red	
  Phosphorous	
   May	
  explode	
  on	
  contact	
  or	
  friction.	
  	
  Ignites	
  if	
  heated	
  above	
  260	
  degrees.	
  	
  Vapors	
  from	
  ignited	
  phosphorus	
  severely	
  irritate	
  nose,	
  throat	
  and	
  lungs.	
  	
  Hypophosphorous	
  Acid	
   Extremely	
  dangerous	
  substitute	
  for	
  red	
  phosphorous.	
  	
  If	
  overheated,	
  deadly	
  phosphine	
  gas	
  is	
  released.	
  	
  Poses	
  a	
  serious	
  fire	
  and	
  explosion	
  hazard.	
  	
  Lithium	
  Metal	
   Extremely	
  caustic	
  to	
  all	
  body	
  tissue.	
  	
  Reacts	
  violently	
  with	
  water	
  and	
  poses	
  a	
  fire	
  or	
  explosion	
  hazard.	
  	
  Hydroiodic	
  Acid	
   A	
  corrosive	
  acid	
  with	
  vapors	
  that	
  are	
  irritating	
  to	
  the	
  respiratory	
  system,	
  eyes,	
  and	
  skin.	
  	
  If	
  ingested,	
  causes	
  severe	
  internal	
  irritation	
  and	
  damage	
  that	
  may	
  cause	
  death.	
  	
  Iodine	
  Crystals	
   Give	
  off	
  vapor	
  that	
  is	
  irritating	
  to	
  respiratory	
  system	
  and	
  eyes.	
  	
  Solid	
  form	
  irritates	
  the	
  eyes	
  and	
  may	
  burn	
  skin.	
  	
  If	
  ingested,	
  it	
  will	
  cause	
  severe	
  internal	
  damage.	
  	
  Table	
  I.1:	
  Hazards	
  associated	
  with	
  the	
  common	
  chemicals	
  used	
  in	
  methamphetamine	
  production	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003,	
  71).	
  	
   	
  
	
  	
  
	
   20	
  
Most	
  of	
  the	
  essential	
  chemicals	
  involved	
  in	
  methamphetamine	
  production	
  are	
  hazardous,	
  making	
  meth	
  labs	
  toxic	
  places	
  (Table	
  I.1).	
  Today,	
  police	
  officers	
  are	
  required	
  to	
  take	
  a	
  forty-­‐hour	
  course	
  before	
  being	
  certified	
  to	
  enter	
  a	
  lab,	
  and	
  have	
  to	
  don	
  haz/mat	
  suits	
  before	
  entering	
  a	
  building	
  where	
  they	
  know	
  a	
  lab	
  is	
  present.	
  	
  Such	
  caution	
  is	
  justified,	
  as	
  the	
  DEA	
  estimates	
  that,	
  for	
  every	
  pound	
  of	
  methamphetamine	
  created,	
  five	
  pounds	
  of	
  toxic	
  waste	
  are	
  produced	
  (DEA	
  2005).	
  Not	
  surprisingly,	
  these	
  byproducts	
  are	
  rarely	
  dealt	
  with	
  properly.	
  	
  More	
  often	
  then	
  not,	
  they	
  are	
  dumped	
  down	
  a	
  drain	
  or	
  left	
  outside	
  to	
  leach	
  into	
  the	
  ground,	
  thus	
  extending	
  contamination	
  well	
  beyond	
  the	
  structure	
  in	
  which	
  the	
  meth	
  was	
  cooked.	
  	
  Law	
  enforcement	
  is	
  responsible	
  for	
  removing	
  lab	
  equipment	
  and	
  chemicals	
  from	
  a	
  location,	
  but	
  property	
  owners	
  must	
  cover	
  the	
  cost	
  of	
  remediation,	
  or	
  “the	
  cleanup	
  of	
  residual	
  contamination	
  after	
  gross	
  removal	
  has	
  occurred”	
  (EPA	
  2009,	
  3).	
  	
  	
  Researching	
  Methamphetamine	
  	
  	
   Though	
  other	
  disciplines	
  have	
  devoted	
  great	
  amounts	
  of	
  time	
  and	
  energy	
  to	
  the	
  study	
  of	
  drugs,	
  few	
  geographers	
  have	
  bothered	
  to	
  do	
  so.	
  	
  Rengert	
  (1996)	
  produced	
  the	
  seminal	
  study,	
  in	
  which	
  he	
  explored	
  the	
  diffusion	
  of	
  illegal	
  drugs	
  in	
  general	
  across	
  the	
  U.	
  S.	
  	
  Among	
  geographies	
  of	
  a	
  single	
  drug,	
  Crooker	
  (1985,	
  1987,	
  1988,	
  1992a,	
  1992b)	
  has	
  produced	
  several	
  studies	
  of	
  opium	
  production	
  in	
  Asia,	
  and	
  25Steinberg	
  (2000)	
  took	
  a	
  political	
  economy	
  perspective	
  in	
  examining	
  the	
  connections	
  between	
  drug	
  trafficking	
  and	
  military	
  juntas	
  in	
  developing	
  countries.	
  	
  	
   Geographical	
  analyses	
  of	
  methamphetamine	
  have	
  been	
  limited.	
  	
  Lu	
  and	
  Burnum	
  (2008)	
  conducted	
  a	
  statistical	
  analysis	
  of	
  lab	
  seizures	
  around	
  Colorado	
  
	
  	
  
	
   21	
  
Springs,	
  while	
  Weisheit	
  and	
  Wells	
  (2010)	
  performed	
  a	
  similar	
  analysis	
  for	
  lab	
  seizures	
  for	
  the	
  entire	
  United	
  States,	
  and	
  Gilbreath	
  (2010)	
  ran	
  spatial	
  regressions	
  on	
  seizure	
  data	
  from	
  Jefferson	
  County,	
  Missouri.	
  	
  Although	
  offering	
  important	
  insight	
  into	
  the	
  nature	
  of	
  the	
  distribution	
  of	
  methamphetamine	
  labs	
  and	
  producing	
  snapshots	
  of	
  a	
  process	
  that	
  is	
  still	
  evolving,	
  these	
  studies	
  offer	
  little	
  in	
  terms	
  of	
  understanding	
  the	
  drug’s	
  geography	
  in	
  a	
  historical	
  context.	
  	
   The	
  nature	
  of	
  methamphetamine’s	
  production	
  sets	
  it	
  apart	
  from	
  the	
  other	
  major	
  drugs	
  in	
  America.	
  	
  Cocaine	
  and	
  heroin	
  are	
  extracted	
  from	
  plants	
  that	
  are	
  harvested	
  and	
  processed	
  outside	
  of	
  the	
  United	
  States.	
  	
  Marijuana	
  cultivation,	
  while	
  occurring	
  in	
  significant	
  amounts	
  within	
  our	
  borders,	
  is	
  spatially	
  extensive.	
  	
  Meth	
  is	
  the	
  only	
  significant	
  drug	
  that	
  can	
  actually	
  be	
  made	
  anywhere.	
  	
  As	
  such,	
  it	
  makes	
  sense	
  to	
  study	
  methamphetamine’s	
  geography	
  through	
  time,	
  and	
  from	
  the	
  supply	
  side.	
  	
  By	
  answering	
  the	
  two-­‐fold	
  question	
  of	
  who	
  has	
  controlled	
  methamphetamine	
  production	
  in	
  different	
  decades,	
  and	
  how	
  they	
  have	
  produced	
  it,	
  this	
  dissertation	
  is	
  able	
  to	
  explain	
  the	
  drug’s	
  unique	
  distribution.	
  	
  	
  	
   To	
  recreate	
  the	
  historical	
  geography	
  of	
  methamphetamine,	
  this	
  study	
  relies	
  on	
  a	
  number	
  of	
  sources.	
  	
  Rasmussen	
  (2008)	
  and	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  (1975)	
  have	
  thoroughly	
  documented	
  the	
  early	
  history	
  of	
  amphetamines	
  in	
  America,	
  though	
  not	
  from	
  a	
  geographical	
  perspective.	
  	
  I	
  supplement	
  their	
  work	
  with	
  newspaper	
  and	
  magazine	
  articles	
  as	
  well	
  as	
  those	
  from	
  professional	
  journals.	
  	
  The	
  writings	
  of	
  forensic	
  scientists	
  have	
  been	
  particularly	
  useful	
  in	
  tracking	
  emerging	
  production	
  trends.	
  	
  As	
  the	
  war	
  on	
  drugs	
  has	
  become	
  more	
  formalized,	
  primary	
  sources	
  become	
  more	
  numerous.	
  	
  Reports	
  from	
  government	
  agencies	
  such	
  as	
  the	
  National	
  Institute	
  
	
  	
  
	
   22	
  
on	
  Drug	
  Abuse	
  (NIDA),	
  the	
  Substance	
  Abuse	
  and	
  Mental	
  Health	
  Services	
  Administration	
  (SAMHSA),	
  Office	
  of	
  National	
  Drug	
  Control	
  Policy	
  (ONDCP),	
  and	
  Drug	
  Enforcement	
  Administration	
  (DEA),	
  as	
  well	
  as	
  transcripts	
  from	
  hearings	
  before	
  both	
  houses	
  of	
  Congress	
  begin	
  to	
  be	
  abundant	
  in	
  the	
  1980s.	
  	
   Statistics	
  regarding	
  drug	
  use	
  indicators	
  become	
  available	
  in	
  the	
  1970s.	
  	
  The	
  National	
  Household	
  Survey	
  on	
  Drug	
  Use	
  began	
  in	
  1974,	
  and	
  evolved	
  into	
  the	
  National	
  Survey	
  on	
  Drug	
  Use	
  and	
  Health.	
  	
  Unfortunately,	
  methamphetamine-­‐specific	
  questions	
  did	
  not	
  enter	
  this	
  survey	
  until	
  the	
  1990s.	
  	
  The	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network	
  (DAWN)	
  is	
  a	
  nationwide	
  system	
  used	
  to	
  track	
  drug-­‐related	
  emergency	
  department	
  (ED)	
  visits	
  and	
  drug-­‐related	
  deaths	
  examined	
  by	
  coroners.	
  	
  This	
  system	
  records	
  such	
  events	
  in	
  Metropolitan	
  Statistical	
  Areas	
  across	
  the	
  country,	
  and	
  has	
  done	
  so	
  since	
  1972.	
  	
  Though	
  the	
  methodology	
  has	
  changed	
  over	
  time	
  and	
  comparisons	
  between	
  specific	
  eras	
  of	
  the	
  DAWN	
  system	
  should	
  be	
  done	
  only	
  with	
  caution,4	
  the	
  system	
  was	
  specifically	
  designed	
  to	
  track	
  emerging	
  trends	
  in	
  drug	
  use	
  and	
  is	
  ideally	
  suited	
  to	
  the	
  designs	
  of	
  this	
  project	
  (Caulkins	
  et	
  al.	
  1995).	
  	
  	
   Two	
  distinct	
  systems	
  have	
  tracked	
  admissions	
  for	
  drug	
  abuse	
  treatment	
  for	
  the	
  entire	
  United	
  States:	
  the	
  Client-­‐Oriented	
  Data	
  Acquisition	
  Process	
  (CODAP)	
  and	
  the	
  Treatment	
  Episode	
  Data	
  Sets	
  (TEDS).	
  	
  CODAP,	
  which	
  began	
  in	
  1972,	
  was	
  designed	
  to	
  track	
  drug	
  treatment	
  admissions	
  in	
  all	
  facilities	
  that	
  received	
  federal	
  funding.	
  	
  The	
  project	
  ran	
  until	
  1981.	
  	
  The	
  TEDS	
  system	
  expanded	
  coverage	
  to	
  include	
  facilities	
  that	
  receive	
  state	
  funding	
  or	
  federal	
  block	
  grants.	
  	
  Unfortunately,	
  TEDS	
  did	
  not	
  begin	
  until	
  1992,	
  creating	
  an	
  eleven-­‐year	
  gap	
  in	
  treatment	
  data.	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  4	
  The	
  exception	
  here	
  is	
  when	
  the	
  Substance	
  Abuse	
  and	
  Mental	
  Health	
  Services	
  Administration	
  (SAMHSA)	
  releases	
  reports	
  that	
  have	
  normalized	
  the	
  data.	
  
	
  	
  
	
   23	
  
CODAP,	
  TEDS,	
  and	
  DAWN	
  all	
  report	
  incidents	
  and	
  not	
  individuals,	
  so	
  individuals	
  may	
  be	
  counted	
  multiple	
  times	
  if	
  they	
  are	
  involved	
  in	
  more	
  than	
  one	
  incident	
  in	
  a	
  given	
  year.	
  	
  	
  	
   Data	
  on	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  are	
  also	
  available	
  to	
  varying	
  degrees.	
  	
  Before	
  2000,	
  no	
  formalized	
  system	
  existed	
  to	
  track	
  seizures	
  by	
  state	
  or	
  local	
  police	
  agencies.	
  	
  The	
  DEA	
  kept	
  statistics,	
  but	
  published	
  them	
  only	
  erratically	
  and	
  some	
  hard-­‐hit	
  states	
  kept	
  their	
  own	
  statistics.	
  	
  Often,	
  the	
  DEA	
  numbers	
  underreport	
  the	
  actual	
  number	
  of	
  labs	
  seized	
  by	
  all	
  agencies.	
  	
  For	
  example,	
  in	
  California,	
  which	
  has	
  been	
  at	
  the	
  forefront	
  of	
  methamphetamine	
  production	
  for	
  most	
  of	
  the	
  drug’s	
  history,	
  the	
  state’s	
  Bureau	
  of	
  Narcotics	
  Enforcement	
  almost	
  assuredly	
  took	
  down	
  far	
  more	
  methamphetamine	
  labs	
  than	
  the	
  DEA	
  during	
  the	
  1980s,	
  but	
  their	
  data	
  collection	
  and	
  reporting	
  processes	
  were	
  inconsistent,	
  so	
  we	
  must	
  rely	
  on	
  DEA	
  totals.	
  	
  	
  Even	
  today,	
  when	
  the	
  DEA	
  runs	
  the	
  National	
  Clandestine	
  Laboratory	
  Seizure	
  System	
  (NCLSS),	
  which	
  is	
  designed	
  to	
  be	
  the	
  national	
  clearinghouse	
  of	
  lab	
  seizure	
  data,	
  numbers	
  often	
  vary.	
  	
  For	
  example,	
  the	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment	
  2011	
  (NDIC	
  2011a)	
  states	
  that	
  6,032	
  labs	
  were	
  seized	
  in	
  2009,	
  while	
  the	
  National	
  Methamphetamine	
  Threat	
  Assessment:	
  2010	
  puts	
  the	
  total	
  that	
  year	
  at	
  5,306	
  (NDIC	
  2010).5	
  	
  Such	
  discrepancies	
  are	
  significant.	
  	
  All	
  statistical	
  analyses	
  of	
  lab	
  seizures	
  in	
  this	
  study	
  use	
  data	
  obtained	
  from	
  the	
  DEA	
  through	
  a	
  Freedom	
  of	
  Information	
  Act	
  request	
  and	
  reflect	
  data	
  extracted	
  from	
  the	
  system	
  in	
  January	
  2011.	
  	
  	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  5	
  Further	
  complicating	
  matters,	
  states	
  or	
  municipalities	
  may	
  report	
  labs	
  differently.	
  	
  For	
  example,	
  a	
  lab	
  that	
  is	
  no	
  longer	
  in	
  operation	
  might	
  be	
  classified	
  as	
  a	
  lab	
  seizure	
  in	
  one	
  jurisdiction	
  and	
  as	
  a	
  dump-­‐site	
  in	
  another.	
  
	
  	
  
	
   24	
  
	
   In	
  combination,	
  these	
  various	
  sources	
  have	
  allowed	
  me	
  to	
  trace	
  the	
  historical	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  America.	
  	
  In	
  doing	
  so,	
  I	
  hope	
  to	
  accomplish	
  two	
  interrelated	
  goals:	
  to	
  rid	
  the	
  country	
  of	
  its	
  collective	
  amnesia	
  about	
  the	
  drug’s	
  past	
  and	
  to	
  explain	
  the	
  drug’s	
  uniquely	
  irregular	
  distribution.	
  	
  Such	
  an	
  understanding	
  should	
  be	
  of	
  use	
  to	
  policy	
  makers	
  and	
  academics	
  alike.	
  	
  	
  	
   The	
  organization	
  of	
  this	
  dissertation	
  is	
  largely	
  chronological.	
  	
  After	
  a	
  brief	
  literature	
  review,	
  chapters	
  are	
  organized	
  around	
  the	
  type	
  of	
  organization	
  that	
  was	
  dominant	
  during	
  a	
  particular	
  era.	
  	
  First	
  comes	
  a	
  discussion	
  of	
  pertinent	
  literature	
  on	
  commodity	
  chains,	
  organized	
  crime,	
  and	
  drug	
  markets.	
  	
  Chapter	
  2	
  explores	
  the	
  years	
  of	
  legally	
  produced	
  methamphetamine.	
  	
  Next,	
  in	
  chapter	
  3,	
  I	
  explain	
  how	
  methamphetamine	
  came	
  to	
  be	
  concentrated	
  in	
  the	
  West.	
  	
  Chapter	
  4	
  then	
  describes	
  market	
  penetration	
  by	
  international	
  drug-­‐trafficking	
  organizations,	
  while	
  chapter	
  5	
  looks	
  at	
  the	
  growth	
  in	
  small-­‐scale	
  lab	
  production	
  over	
  the	
  last	
  twenty	
  years.	
  	
  
	
  	
  
	
   25	
  
	
  Chapter	
  1	
  Actor-­Network	
  Theory,	
  Commodity	
  Chains,	
  and	
  Drug	
  Markets	
  	
  Before	
  we	
  can	
  discuss	
  the	
  history	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  United	
  States,	
  it	
  is	
  important	
  to	
  understand	
  the	
  nature	
  of	
  what	
  we	
  are	
  studying.	
  	
  	
  For	
  most	
  of	
  its	
  history,	
  methamphetamine	
  has	
  been	
  a	
  controlled	
  substance.	
  The	
  very	
  fact	
  of	
  its	
  illegality	
  makes	
  it	
  difficult	
  to	
  research.	
  	
  Its	
  production,	
  distribution,	
  and	
  consumption	
  have	
  been	
  illicit	
  activities	
  conducted	
  away	
  from	
  the	
  prying	
  eyes	
  of	
  the	
  public,	
  police,	
  and	
  researchers.	
  	
  This	
  has	
  led,	
  in	
  some	
  cases,	
  to	
  exaggerated	
  claims	
  about	
  the	
  drug’s	
  prevalence,	
  addictive	
  nature,	
  and	
  potential	
  for	
  growth	
  (Jenkins	
  1999;	
  Owen	
  2007).	
  	
  	
  Though	
  drugs	
  often	
  come	
  drenched	
  in	
  rhetoric	
  and	
  hysteria,	
  it	
  is	
  important	
  to	
  remember	
  that	
  they	
  are,	
  first	
  and	
  foremost,	
  commodities.	
  	
  They	
  are	
  produced	
  and	
  distributed	
  for	
  profit,	
  oftentimes	
  by	
  members	
  of	
  society	
  who	
  have	
  been	
  deprived	
  of	
  access	
  to	
  other	
  economic	
  outlets	
  (Natarajan	
  and	
  Hough	
  2000;	
  Brownstein	
  et	
  al.	
  2010;	
  Caulkins	
  and	
  Reuter	
  1998,	
  2006;	
  Eck	
  1994,	
  1995;	
  Gootenberg	
  2009;	
  Kleiman	
  and	
  Young	
  1995).	
  Historian	
  Paul	
  Gootenberg	
  (2009)	
  has	
  summarized	
  the	
  many	
  ways	
  that	
  illicit	
  drugs	
  operate	
  as	
  commodities	
  through	
  an	
  explanation	
  of	
  the	
  heroin	
  trade:	
   The	
  again	
  booming	
  heroin	
  trade	
  can	
  be	
  seen	
  as	
  comprised	
  of	
  shifting	
  patterns	
  of	
  supply	
  and	
  demand,	
  profit-­‐seeking	
  and	
  risk-­‐taking	
  entrepreneurs,	
  rationalized	
  labor	
  and	
  flexible-­‐production	
  schedules,	
  extensive	
  networks	
  of	
  middlemen	
  and	
  retailers,	
  transport	
  and	
  outsourcing	
  dilemmas,	
  product	
  testing	
  and	
  product	
  substitution,	
  all	
  under	
  crunching	
  global	
  competition	
  (15).	
  	
  	
  Any	
  commodity	
  lends	
  itself	
  to	
  analysis	
  via	
  the	
  sequential	
  stages	
  the	
  product	
  must	
  go	
  through	
  to	
  reach	
  consumers	
  (Hughes	
  and	
  Reimer	
  2004).	
  	
  These	
  stages	
  form	
  
	
  	
  
	
   26	
  
what	
  is	
  known	
  as	
  a	
  commodity	
  chain.	
  	
  For	
  a	
  typical	
  illicit	
  drug	
  the	
  process	
  might	
  look	
  like	
  this:	
  cultivation	
  >	
  production	
  >	
  importation/smuggling	
  >	
  trafficking	
  >	
  wholesale	
  distribution	
  >	
  retail	
  distribution>	
  consumer.	
  	
  Members	
  of	
  the	
  criminal	
  underworld	
  have	
  controlled	
  these	
  various	
  links	
  since	
  methamphetamine	
  first	
  became	
  a	
  controlled	
  substance	
  in	
  1971.	
  	
  How	
  we	
  might	
  understand	
  the	
  nature	
  of	
  that	
  control,	
  the	
  level	
  to	
  which	
  it	
  is	
  and	
  has	
  been	
  organized,	
  and	
  the	
  structure	
  and	
  qualities	
  of	
  the	
  markets	
  in	
  which	
  the	
  drug	
  is	
  sold	
  is	
  the	
  subject	
  of	
  this	
  chapter.	
  	
  	
  	
  Actor-­Network	
  Theory	
  Perhaps	
  the	
  most	
  promising	
  approach	
  to	
  tracing	
  the	
  commodity	
  networks	
  of	
  methamphetamine	
  is	
  from	
  the	
  perspective	
  of	
  actor-­‐network	
  theory	
  (ANT).	
  	
  Developed	
  by	
  Bruno	
  Latour,	
  John	
  Law	
  and	
  Manuel	
  Castells,	
  ANT	
  is	
  a	
  poststructuralist	
  social	
  theory	
  that	
  relies	
  on	
  tenets	
  that,	
  at	
  first	
  glance,	
  seem	
  controversial	
  or	
  counterintuitive,	
  but	
  which	
  offer	
  useful	
  insight	
  into	
  the	
  study	
  of	
  any	
  commodity	
  (Murdoch	
  1995;	
  Thrift	
  and	
  Olds	
  1996).	
  	
  It	
  is	
  particularly	
  applicable	
  to	
  the	
  study	
  of	
  methamphetamine.	
  	
   Latour	
  describes	
  actor-­‐network	
  theory	
  as	
  a	
  sociology	
  of	
  associations	
  (Latour,	
  2005).	
  	
  ANT	
  is	
  a	
  theory	
  and	
  methodology	
  that	
  attempts	
  to	
  trace	
  the	
  various	
  associations	
  that	
  are	
  formed	
  between	
  actors.	
  	
  These	
  actors	
  may	
  come	
  together	
  (form	
  associations)	
  for	
  any	
  number	
  of	
  reasons.	
  	
  In	
  the	
  case	
  of	
  a	
  commodity	
  network,	
  that	
  reason	
  is	
  to	
  produce,	
  distribute,	
  sell,	
  and	
  consume	
  a	
  product.	
  	
  ANT	
  uses	
  the	
  network	
  as	
  the	
  primary	
  metaphor	
  for	
  these	
  groups	
  of	
  associations	
  and	
  for	
  actors	
  within	
  the	
  network.	
  	
  Because	
  each	
  actor	
  (people,	
  groups,	
  inanimate	
  objects	
  -­‐-­‐	
  this	
  is	
  
	
  	
  
	
   27	
  
a	
  broad	
  term	
  in	
  ANT)	
  contains	
  within	
  itself	
  all	
  the	
  associations	
  necessary	
  to	
  exist	
  and	
  function,	
  an	
  actor	
  is	
  technically	
  an	
  actor-­‐network.	
  	
  	
   Actors	
  enroll	
  (or	
  are	
  enrolled)	
  in	
  any	
  network	
  because	
  they	
  share	
  its	
  goals.	
  	
  However,	
  each	
  enrollee	
  is	
  transformed	
  by	
  that	
  enrollment.	
  	
  This	
  is	
  the	
  idea	
  of	
  translation,	
  a	
  key	
  element	
  of	
  actor-­‐network	
  theory.	
  	
  A	
  second	
  major	
  tenet	
  of	
  ANT	
  is	
  that	
  power	
  is	
  generated	
  by	
  the	
  size	
  of	
  a	
  network.	
  	
  To	
  extend	
  or	
  create	
  a	
  network,	
  new	
  entities	
  or	
  actors	
  must	
  be	
  added.	
  	
  Power	
  emerges	
  as	
  an	
  actor	
  incorporates	
  and	
  translates	
  more	
  and	
  more	
  actors	
  into	
  the	
  network	
  and	
  gains	
  the	
  ability	
  to	
  control	
  (to	
  varying	
  degrees)	
  their	
  actions.	
  	
  Applying	
  this	
  thinking	
  to	
  the	
  methamphetamine	
  trade	
  is	
  easy.	
  	
  Larger	
  methamphetamine	
  networks	
  include	
  more	
  producers	
  and	
  users,	
  control	
  more	
  territory,	
  and	
  produce	
  larger	
  profits.	
  	
  	
  	
   Networks	
  are	
  often	
  fleeting	
  and	
  tenuous	
  things.	
  	
  Actors	
  must	
  share	
  goals	
  and	
  associations	
  must	
  be	
  maintained.	
  	
  If	
  an	
  actor-­‐network	
  does	
  not	
  succeed	
  in	
  meeting	
  its	
  purpose	
  through	
  extension	
  and	
  translation,	
  then	
  the	
  various	
  entities	
  making	
  up	
  that	
  system	
  will	
  drop	
  out,	
  and	
  the	
  network	
  will	
  cease	
  to	
  exist.	
  	
  It	
  is	
  for	
  this	
  reason	
  that	
  translation	
  is	
  such	
  an	
  important	
  part	
  of	
  the	
  process.	
  	
  Presumably,	
  it	
  is	
  translation	
  that	
  enables	
  success.	
  	
  Murdoch	
  (2006)	
  has	
  called	
  the	
  location	
  of	
  the	
  actor-­‐network	
  (single	
  entity)	
  that	
  dictates	
  translations	
  and	
  controls	
  the	
  network	
  the	
  “center	
  of	
  calculation.”	
  	
  This	
  center	
  is	
  “a	
  discrete	
  place	
  able	
  to	
  act	
  effectively	
  on	
  many	
  other	
  dispersed	
  spaces”	
  (64).	
  	
  In	
  Reassembling	
  the	
  Social,	
  Latour	
  (2005)	
  offered	
  the	
  example	
  of	
  an	
  army’s	
  control	
  center.	
  	
  Such	
  a	
  center	
  is	
  not	
  as	
  large	
  as	
  the	
  front	
  upon	
  which	
  the	
  battle	
  is	
  raging,	
  but	
  as	
  long	
  as	
  it	
  remains	
  connected	
  to	
  the	
  theater	
  of	
  battle,	
  it	
  can	
  control	
  what	
  goes	
  on	
  there	
  (Latour,	
  182).	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   28	
  
	
   In	
  the	
  case	
  of	
  large-­‐scale	
  methamphetamine	
  commodity	
  networks,	
  the	
  center	
  of	
  calculation	
  might	
  be	
  the	
  mother	
  chapter	
  of	
  an	
  outlaw	
  motorcycle	
  gang	
  or	
  the	
  home	
  base	
  of	
  an	
  international	
  drug-­‐trafficking	
  organization.	
  	
  Murdoch	
  has	
  called	
  rigidly	
  defined	
  and	
  organized	
  networks	
  with	
  strong	
  centers	
  of	
  calculation	
  “networks	
  of	
  prescription.”	
  	
  Homegrown,	
  small-­‐production	
  networks	
  probably	
  lack	
  any	
  real	
  center	
  of	
  calculation.	
  	
  If	
  we	
  consider	
  individual	
  labs	
  to	
  be	
  small	
  individual	
  networks,	
  then	
  the	
  cook	
  or	
  lab	
  would	
  be	
  the	
  center.	
  	
  But,	
  if	
  we	
  put	
  all	
  clandestine,	
  small-­‐scale	
  labs	
  into	
  a	
  larger,	
  loosely	
  defined	
  small-­‐lab	
  network,	
  then	
  no	
  clear	
  center	
  emerges,	
  a	
  fact	
  that	
  helps	
  to	
  explain	
  the	
  relative	
  weakness	
  of	
  those	
  networks	
  and	
  the	
  federal	
  government’s	
  difficulty	
  in	
  ending	
  domestic	
  methamphetamine	
  production.	
  	
  There	
  is	
  no	
  head	
  that	
  can	
  be	
  removed	
  to	
  shut	
  down	
  the	
  network.	
  	
   The	
  most	
  controversial	
  aspect	
  of	
  ANT	
  is	
  that	
  it	
  assigns	
  agency	
  to	
  nonhuman	
  actors	
  within	
  a	
  network.	
  	
  Latour	
  has	
  argued	
  that,	
  in	
  addition	
  to	
  serving	
  as	
  a	
  “back-­‐drop	
  for	
  human	
  action,	
  things	
  [my	
  emphasis]	
  might	
  authorize,	
  allow,	
  afford,	
  encourage,	
  permit,	
  suggest,	
  influence,	
  block,	
  render	
  possible,	
  forbid,	
  and	
  so	
  on	
  [any	
  activity]”	
  (Latour	
  2005,	
  72).	
  	
  ANT	
  theorists	
  assert	
  that	
  the	
  study	
  of	
  associations	
  is	
  not	
  complete	
  until	
  the	
  roles	
  of	
  nonhuman	
  actors	
  are	
  fully	
  investigated	
  and	
  appreciated,	
  and	
  that	
  these	
  nonhuman	
  actors	
  are	
  often	
  essential	
  to	
  the	
  production	
  and	
  maintenance	
  of	
  any	
  network.	
  	
  	
  This	
  bold	
  assumption	
  is	
  easy	
  to	
  appreciate	
  in	
  association	
  with	
  methamphetamine.	
  	
  In	
  the	
  case	
  of	
  small	
  clandestine	
  production	
  in	
  the	
  past,	
  the	
  government	
  was	
  not	
  able	
  to	
  curb	
  production	
  even	
  remotely	
  through	
  the	
  removal	
  of	
  human	
  actors.	
  	
  Only	
  supply-­‐side	
  interventions	
  that	
  removed	
  methamphetamine	
  precursors	
  from	
  the	
  network	
  have	
  had	
  success	
  in	
  disrupting	
  
	
  	
  
	
   29	
  
production	
  (Cunningham	
  and	
  Liu	
  2003	
  and	
  2005;	
  McBride	
  et	
  al.	
  2008;	
  NDIC	
  2009;	
  Dobkin	
  and	
  Niciosa	
  2009;	
  Weisheit	
  and	
  Wells	
  2010).	
  	
  Furthermore,	
  in	
  the	
  case	
  of	
  large-­‐scale	
  production	
  in	
  the	
  superlabs	
  of	
  Mexican	
  DTOs,	
  production	
  is	
  not	
  even	
  close	
  to	
  being	
  halted,	
  and	
  Mexico	
  recently	
  banned	
  the	
  importation	
  of	
  any	
  products	
  containing	
  ephedrine	
  or	
  pseudoephedrine	
  into	
  that	
  country	
  (UNODC	
  2008).	
  	
  In	
  this	
  sense,	
  the	
  key	
  actor	
  in	
  any	
  methamphetamine	
  commodity	
  network	
  may	
  be	
  the	
  precursors	
  themselves.	
  	
  Only	
  their	
  removal	
  halts	
  production.	
  	
  	
  	
   ANT	
  is	
  a	
  decidedly	
  spatial	
  theory	
  and	
  methodology,	
  but	
  it	
  reconceptualizes	
  space.	
  	
  The	
  main	
  tenet	
  of	
  ANT	
  as	
  a	
  methodology	
  is	
  to	
  follow	
  connections	
  or	
  associations,	
  so	
  ANT	
  practitioners	
  should	
  come	
  into	
  any	
  situation	
  with	
  no	
  preconceived	
  notion	
  of	
  scale.	
  	
  Latour	
  (2005)	
  has	
  argued	
  that	
  any	
  structuring	
  force	
  that	
  is	
  perceived	
  to	
  be	
  global	
  (such	
  as	
  capitalism)	
  must	
  constantly	
  be	
  reproduced	
  on	
  the	
  local	
  level.	
  	
  However,	
  any	
  place	
  perceived	
  as	
  local	
  is	
  actually	
  connected	
  to	
  any	
  number	
  of	
  other	
  locales	
  through	
  its	
  enrollment	
  in	
  a	
  network.	
  	
  A	
  small	
  lab	
  in	
  Oelwein,	
  Iowa,	
  may	
  seem	
  entirely	
  local,	
  yet	
  it	
  is	
  connected	
  to	
  large	
  pharmaceutical	
  corporations	
  that	
  produce	
  ephedrine-­‐	
  or	
  pseudoephedrine-­‐based	
  products,	
  that	
  are	
  then	
  connected	
  to	
  international	
  chemical	
  producers	
  in	
  India	
  and	
  China	
  that	
  process	
  those	
  necessary	
  precursors.	
  	
  As	
  Latour	
  put	
  it:	
  “No	
  place	
  dominates	
  enough	
  to	
  be	
  global	
  and	
  no	
  place	
  is	
  self-­‐contained	
  enough	
  to	
  be	
  local”	
  (204).	
  	
  	
   By	
  following	
  the	
  associations	
  or	
  connections	
  between	
  actors	
  in	
  the	
  various	
  methamphetamine	
  networks	
  that	
  have	
  existed	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  over	
  time,	
  this	
  study	
  is	
  able	
  to	
  fill	
  in	
  a	
  number	
  of	
  holes	
  that	
  exist	
  in	
  its	
  spatial	
  history.	
  	
  However,	
  it	
  would	
  be	
  folly	
  to	
  rely	
  on	
  ANT	
  alone.	
  	
  There	
  is	
  a	
  great	
  deal	
  of	
  literature,	
  mostly	
  in	
  sociology	
  and	
  
	
  	
  
	
   30	
  
criminology,	
  that	
  addresses	
  organized	
  crime,	
  drug	
  markets,	
  and	
  drug-­‐trafficking	
  organizations.	
  	
  Without	
  directly	
  addressing	
  ANT,	
  their	
  finding	
  support	
  many	
  of	
  the	
  assertions	
  laid	
  out	
  by	
  Latour	
  (2005).	
  	
  My	
  deployment	
  of	
  ANT	
  as	
  a	
  means	
  of	
  discerning	
  the	
  networks	
  that	
  have	
  coalesced	
  around	
  methamphetamine	
  is	
  buttressed	
  by	
  that	
  work.	
  Television,	
  movies,	
  and	
  the	
  popular	
  press	
  all	
  seem	
  to	
  want	
  us	
  to	
  believe	
  that	
  the	
  criminals	
  involved	
  in	
  the	
  business	
  of	
  drugs	
  are	
  generally	
  intelligent	
  and	
  crafty,	
  developing	
  incredibly	
  complicated	
  schemes	
  to	
  move	
  enormous	
  amounts	
  of	
  illicit	
  product	
  throughout	
  the	
  country	
  via	
  carefully	
  maintained	
  networks	
  of	
  smugglers,	
  traffickers,	
  and	
  dealers	
  (Felson	
  and	
  Boba	
  2010).	
  	
  The	
  truth	
  is	
  that	
  most	
  “organized	
  crime”	
  could	
  barely	
  live	
  up	
  to	
  its	
  moniker.	
  	
  Rarely	
  are	
  drugs	
  supplied	
  and	
  dealt	
  by	
  the	
  vertically	
  integrated	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  (DTOs)	
  depicted	
  in	
  shows	
  like	
  Miami	
  Vice	
  (Felson	
  2009).	
  	
  More	
  often	
  than	
  not,	
  their	
  movements	
  are	
  controlled	
  by	
  loose	
  associations	
  of	
  dealers	
  or	
  individual	
  operators	
  (Eck	
  and	
  Gersh	
  2000;	
  Curtis	
  and	
  Wendel	
  2000;	
  Natarajan	
  2006).	
  	
  As	
  Latour	
  would	
  predict,	
  the	
  markets	
  they	
  establish	
  are	
  often	
  fleeting	
  collisions	
  between	
  motivated	
  sellers	
  and	
  craving	
  consumers.	
  	
  Fortunately,	
  a	
  number	
  of	
  criminologists,	
  economists,	
  historians	
  and	
  geographers	
  have	
  studied	
  illicit	
  drug	
  markets	
  and	
  the	
  organized	
  crime	
  associated	
  with	
  them.	
  	
  	
  Retail	
  Drug	
  Markets	
  	
   Drug	
  markets	
  come	
  in	
  a	
  dizzying	
  number	
  of	
  varieties	
  (Hough	
  and	
  Natarajan	
  2000).	
  	
  Variation	
  depends	
  on	
  many	
  factors	
  including	
  the	
  type	
  of	
  distributors	
  
	
  	
  
	
   31	
  
operating	
  in	
  the	
  market,	
  the	
  type	
  of	
  drug	
  being	
  sold,	
  the	
  history	
  and	
  duration	
  of	
  drug	
  preference	
  in	
  a	
  particular	
  place,	
  the	
  effects	
  of	
  police	
  efforts,	
  security	
  concerns	
  of	
  dealers	
  and	
  users,	
  and	
  the	
  geography	
  of	
  the	
  market’s	
  locale	
  (Eck	
  1994	
  and	
  1995;	
  Eck	
  and	
  Gersh	
  2000;	
  Rengert	
  1996;	
  Rengert	
  et	
  al.	
  2000,	
  2006;	
  Robinson	
  and	
  Rengert	
  2006;	
  Jenkins	
  1999;	
  Brownstein	
  et	
  al.	
  2010;	
  Felson	
  and	
  Boba	
  2010).	
  On	
  the	
  retail	
  level,	
  be	
  it	
  controlled	
  by	
  independent	
  dealers	
  or	
  cogs	
  in	
  a	
  vast	
  DTO,	
  drug	
  markets	
  occur	
  where	
  a	
  dealer	
  with	
  product	
  to	
  sell	
  meets	
  a	
  buyer	
  with	
  cash	
  or	
  goods	
  to	
  exchange	
  for	
  that	
  product.	
  	
  Eck	
  (1994,	
  1995)	
  noted	
  that	
  each	
  step	
  of	
  this	
  transaction	
  is	
  precarious.	
  	
  The	
  dealer	
  is	
  in	
  possession	
  of	
  often	
  highly	
  valuable,	
  but	
  illegal	
  drugs.	
  	
  In	
  seeking	
  out	
  consumers	
  for	
  his	
  product,	
  he	
  runs	
  the	
  risk	
  of	
  either	
  being	
  arrested	
  by	
  the	
  police	
  or	
  assaulted	
  or	
  robbed	
  by	
  a	
  competitor	
  or	
  consumer.	
  	
  If	
  the	
  latter	
  should	
  occur,	
  the	
  dealer	
  has	
  no	
  legal	
  recourse	
  to	
  make	
  back	
  the	
  money	
  he	
  would	
  have	
  earned	
  from	
  his	
  sale.	
  	
  He	
  has	
  none	
  of	
  the	
  structural	
  protection	
  given	
  to	
  retailers	
  in	
  the	
  licit	
  marketplace.	
  	
  Similarly,	
  the	
  consumer,	
  too,	
  is	
  in	
  a	
  precarious	
  spot.	
  	
  She	
  also	
  runs	
  the	
  risk	
  of	
  arrest	
  or	
  robbery	
  without	
  legal	
  recourse.	
  	
  These	
  two	
  factors	
  cause	
  both	
  dealers	
  and	
  consumers	
  to	
  make	
  specific	
  choices	
  about	
  where	
  they	
  go	
  to	
  sell	
  and	
  purchase	
  drugs.	
  	
  Eck	
  (1994,	
  1995)	
  had	
  identified	
  two	
  types	
  of	
  retail	
  drug	
  markets	
  for	
  illicit	
  drugs.	
  	
  In	
  the	
  “routine	
  activities	
  market”	
  buyers	
  and	
  sellers	
  operate	
  in	
  public	
  places,	
  usually	
  on	
  or	
  near	
  busy	
  thoroughfares.	
  	
  Hough	
  and	
  Natarajan	
  (2000)	
  refer	
  to	
  such	
  places	
  as	
  open	
  markets.	
  	
  In	
  this	
  situation,	
  buyer	
  and	
  consumer	
  are	
  generally	
  strangers	
  to	
  one	
  another,	
  and	
  a	
  significant	
  portion	
  the	
  buyers	
  will	
  have	
  traveled	
  from	
  a	
  distance	
  to	
  purchase	
  their	
  drugs.	
  	
  This	
  is	
  because,	
  as	
  Rengert	
  et	
  al.	
  (2005)	
  
	
  	
  
	
   32	
  
have	
  noted,	
  such	
  locations	
  tend	
  to	
  develop	
  regional	
  reputations	
  and	
  are	
  often	
  inadvertently	
  promoted	
  by	
  the	
  press	
  in	
  news	
  reports	
  about	
  a	
  regional	
  drug	
  problem.	
  	
  As	
  more	
  consumers	
  are	
  drawn	
  to	
  an	
  open	
  market,	
  more	
  dealers	
  will	
  concentrate	
  their	
  efforts	
  there	
  as	
  well.	
  	
  The	
  result	
  is	
  what	
  Rengert	
  et	
  al.	
  described	
  as	
  agglomeration	
  economies,	
  where	
  dealers	
  and	
  users,	
  by	
  sheer	
  virtue	
  of	
  their	
  numbers,	
  are	
  somewhat	
  protected	
  from	
  police	
  persecution.	
  	
  The	
  second	
  type	
  of	
  retail	
  drug	
  market	
  is	
  the	
  “social	
  network.”	
  In	
  this	
  situation	
  dealers	
  only	
  sell	
  to	
  users	
  they	
  know	
  or	
  to	
  friends	
  of	
  friends.	
  	
  In	
  this	
  model,	
  dealers	
  will	
  often	
  travel	
  to	
  the	
  homes	
  of	
  consumers.	
  	
  The	
  need	
  for	
  security	
  is	
  less	
  in	
  this	
  type	
  of	
  market.	
  	
  It	
  also	
  removes	
  the	
  stress	
  of	
  having	
  to	
  seek	
  out	
  potential	
  buyers	
  or	
  sellers	
  from	
  the	
  general	
  public.	
  	
  Social	
  drug	
  networks	
  are	
  small	
  and	
  not	
  easily	
  joined.	
  	
  They	
  can	
  be	
  remarkably	
  concentrated	
  in	
  one	
  neighborhood	
  or	
  building,	
  or	
  they	
  can	
  be	
  incredibly	
  dispersed.	
  	
  Writing	
  about	
  San	
  Diego	
  in	
  the	
  early	
  1990s,	
  Eck	
  described	
  the	
  local	
  methamphetamine	
  markets	
  as	
  being	
  largely	
  social	
  in	
  nature.	
  	
  	
  Rengert	
  (1996)	
  expanded	
  on	
  Eck’s	
  simple	
  classification	
  system	
  and	
  identified	
  four	
  different	
  types	
  of	
  drug	
  markets	
  that	
  differ	
  in	
  scope	
  of	
  operation	
  and	
  the	
  concern	
  for	
  security	
  of	
  both	
  dealer	
  and	
  user.	
  	
  “Neighborhood	
  markets”	
  are	
  made	
  up	
  of	
  low-­‐level	
  retail	
  sales	
  between	
  friends.	
  	
  They	
  are	
  often	
  disorganized	
  and	
  spontaneous.	
  	
  “Open	
  regional	
  drug	
  markets”	
  are	
  located	
  near	
  areas	
  of	
  heavy	
  nonresident	
  traffic	
  such	
  as	
  shopping	
  malls,	
  schools	
  and	
  transportation	
  nodes.	
  	
  These	
  are	
  usually	
  larger-­‐scale	
  markets	
  (though	
  still	
  retail),	
  and	
  can	
  be	
  referred	
  to	
  as	
  “drugmarts,”	
  or	
  fixed-­‐site	
  neighborhood	
  sales.	
  Sales	
  at	
  drugmarts	
  occur	
  mostly	
  between	
  strangers.	
  According	
  to	
  Eck	
  (1994,	
  1995)	
  this	
  type	
  of	
  market	
  requires	
  that	
  
	
  	
  
	
   33	
  
the	
  people	
  in	
  charge	
  of	
  running	
  and	
  informally	
  policing	
  an	
  area	
  be	
  taken	
  into	
  account	
  if	
  these	
  markets	
  are	
  to	
  succeed.	
  	
  This	
  may	
  mean	
  bribing	
  a	
  hotel	
  manager,	
  having	
  a	
  complicit	
  apartment	
  building	
  supervisor,	
  or	
  simply	
  having	
  lackadaisical	
  policing	
  of	
  the	
  region.	
  Rengert’s	
  third	
  type,	
  “semi-­‐open	
  regional	
  drug	
  markets,”	
  are	
  ones	
  in	
  which	
  dealers	
  restrict	
  their	
  business	
  to	
  people	
  whom	
  they	
  know.	
  	
  Dealers	
  in	
  such	
  markets	
  will	
  travel	
  to	
  sell	
  their	
  drugs,	
  but	
  the	
  selling	
  goes	
  on	
  within	
  an	
  established	
  social	
  network,	
  much	
  like	
  Eck’s	
  description	
  of	
  methamphetamine	
  markets	
  in	
  San	
  Diego.	
  	
  The	
  fourth	
  category	
  for	
  Rengert	
  is	
  the	
  “closed	
  regional	
  network,”	
  which	
  operates	
  over	
  wide	
  areas	
  within	
  extremely	
  tight	
  networks	
  of	
  associates.	
  	
  This	
  type	
  represents	
  the	
  scale	
  at	
  which	
  wholesale	
  drug	
  transactions	
  occur.	
  	
  	
  	
  Evolution	
  of	
  Retail	
  Markets	
  Curtis	
  and	
  Wendel	
  (2000)	
  differentiated	
  retail	
  drug	
  markets	
  based	
  on	
  technical	
  organization	
  (where	
  drugs	
  were	
  sold,	
  and	
  the	
  policies	
  and	
  procedures	
  associated	
  with	
  sales)	
  and	
  social	
  organization	
  (differing	
  levels	
  of	
  cooperation,	
  differentiation	
  of	
  responsibilities,	
  and	
  power	
  and	
  authority	
  among	
  members).	
  	
  They	
  identified	
  three	
  locations	
  of	
  retail	
  sales:	
  street	
  level,	
  indoor	
  sales,	
  and	
  home	
  delivery.	
  	
  These	
  are	
  similar	
  to	
  Eck’s	
  typologies.	
  	
  Home	
  delivery	
  would	
  be	
  akin	
  to	
  his	
  social	
  network,	
  whereas	
  indoor	
  sales	
  are	
  just	
  slightly	
  different	
  from	
  street	
  sales	
  in	
  that	
  they	
  are	
  located	
  in	
  public	
  places	
  indoors	
  (such	
  as	
  malls),	
  rather	
  than	
  completely	
  in	
  the	
  open.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   34	
  
Curtis	
  and	
  Wendel	
  also	
  identified	
  three	
  types	
  of	
  social	
  organization	
  associated	
  with	
  drug	
  markets.	
  	
  The	
  simplest,	
  “freelance	
  distributors,”	
  are	
  distinguished	
  by	
  having	
  no	
  division	
  of	
  labor	
  or	
  formal	
  hierarchy.	
  	
  Freelance	
  dealers	
  are	
  in	
  open	
  competition	
  with	
  their	
  fellow	
  peers.	
  	
  The	
  least-­‐organized	
  retail	
  drug	
  market	
  would	
  have	
  freelance	
  dealers	
  operating	
  at	
  the	
  street	
  level.	
  	
  The	
  authors	
  also	
  noted	
  that	
  freelance	
  distributors	
  tend	
  to	
  dominate	
  “whenever	
  a	
  new	
  product	
  (or	
  innovation)	
  is	
  introduced”	
  (133),	
  and	
  they	
  are	
  also	
  most	
  often	
  users	
  of	
  the	
  drug	
  that	
  they	
  deal.	
  	
  Because	
  they	
  are	
  users,	
  they	
  often	
  try	
  to	
  sell	
  their	
  product	
  as	
  quickly	
  as	
  possible	
  so	
  that	
  they	
  will	
  not	
  use	
  it	
  up	
  themselves.	
  	
  Based	
  on	
  my	
  interviews	
  with	
  the	
  Independence,	
  Missouri	
  Police	
  Department,	
  this	
  is	
  a	
  good	
  description	
  of	
  individual	
  methamphetamine	
  cooks.	
  	
  Freelance	
  operators	
  typically	
  struggle	
  to	
  maintain	
  enough	
  cash	
  to	
  buy	
  more	
  drugs	
  to	
  continue	
  selling.	
  Though	
  they	
  often	
  are	
  able	
  to	
  create	
  a	
  client	
  base	
  quickly,	
  they	
  tend	
  to	
  be	
  “incompetent	
  entrepreneurs”	
  who	
  do	
  not	
  last	
  long	
  on	
  the	
  scene	
  but	
  who	
  often	
  “pave	
  the	
  way	
  for	
  more	
  organized	
  distributors	
  to	
  move	
  in”	
  (133).	
  	
  The	
  second	
  type	
  of	
  organization,	
  the”	
  socially	
  bonded	
  business,”	
  is	
  usually	
  based	
  on	
  family	
  or	
  ethnic	
  ties.	
  	
  These	
  groups	
  can	
  vary	
  between	
  an	
  egalitarian	
  cooperative	
  of	
  quasi-­‐freelancers	
  to	
  a	
  fairly	
  hierarchical	
  organization	
  with	
  defined	
  roles.	
  	
  Hierarchical,	
  family-­‐based	
  distribution	
  networks	
  often	
  have	
  roles	
  divided	
  by	
  gender	
  and	
  age.	
  	
  	
  Money	
  typically	
  goes	
  to	
  the	
  head	
  of	
  the	
  family	
  who	
  then	
  redistributes	
  it	
  to	
  the	
  other	
  members.	
  	
  Nonfamily-­‐based	
  socially	
  bonded	
  groups,	
  such	
  as	
  those	
  based	
  on	
  ethnic	
  membership	
  will	
  also	
  frequently	
  redistribute	
  their	
  funds	
  in	
  an	
  effort	
  to	
  help	
  out	
  noninvolved	
  members	
  of	
  their	
  community.	
  	
  This	
  makes	
  
	
  	
  
	
   35	
  
these	
  types	
  of	
  dealer	
  networks	
  less	
  offensive,	
  or	
  sometimes	
  even	
  appealing	
  to	
  neighborhoods.	
  	
  Curtis	
  and	
  Wendel	
  noted	
  that	
  in	
  Bushwick,	
  Queens,	
  socially	
  bonded	
  distribution	
  networks	
  that	
  helped	
  the	
  community	
  were	
  actually	
  protected	
  from	
  policing	
  efforts	
  while	
  the	
  more	
  cutthroat,	
  corporate-­‐style	
  networks	
  were	
  dismantled.	
  	
  	
  The	
  third	
  and	
  most	
  complex	
  type	
  of	
  social	
  organization	
  is	
  the	
  “corporate-­‐style”	
  distributor	
  network.	
  	
  These	
  have	
  complex	
  divisions	
  of	
  labor	
  and	
  hierarchies.	
  	
  They	
  may	
  exhibit	
  the	
  ethnic	
  or	
  family	
  associations	
  of	
  socially	
  bonded	
  networks,	
  but	
  their	
  focus	
  is	
  more	
  on	
  making	
  money	
  than	
  contributing	
  to	
  the	
  community.	
  	
  In	
  this	
  system,	
  low-­‐level	
  dealers	
  are	
  kept	
  unaware	
  of	
  the	
  inner	
  workings	
  of	
  the	
  organization,	
  often	
  ignorant	
  of	
  even	
  which	
  cartel	
  or	
  organization	
  they	
  work	
  for.	
  Their	
  only	
  contact	
  is	
  with	
  the	
  person	
  directly	
  above	
  them	
  in	
  the	
  hierarchy.	
  	
  Such	
  secrecy	
  is	
  a	
  defense	
  mechanism,	
  of	
  course,	
  so	
  that	
  apprehension	
  of	
  the	
  highest	
  risk	
  dealers	
  cannot	
  lead	
  directly	
  to	
  the	
  arrests	
  of	
  those	
  who	
  run	
  the	
  organizations.	
  	
  A	
  strictly	
  maintained	
  hierarchy	
  can	
  lead	
  to	
  discontent	
  among	
  the	
  rank	
  and	
  file	
  of	
  the	
  corporate-­‐style	
  network.	
  Little	
  real	
  opportunity	
  exists	
  to	
  rise	
  up	
  within	
  the	
  organization,	
  and	
  lower-­‐level	
  employees	
  are	
  the	
  ones	
  who	
  assume	
  most	
  of	
  the	
  risk	
  in	
  day-­‐to-­‐day	
  operations.	
  	
  Because	
  of	
  such	
  tensions,	
  corporate	
  organizations	
  are	
  far	
  more	
  likely	
  to	
  rely	
  on	
  terror	
  and	
  fear	
  rather	
  than	
  trust	
  and	
  family	
  ties	
  as	
  a	
  way	
  to	
  protect	
  themselves.	
  	
  Public	
  displays	
  of	
  violence	
  not	
  only	
  intimidate	
  the	
  general	
  public	
  who	
  might	
  be	
  inclined	
  to	
  turn	
  in	
  drug	
  dealers,	
  but	
  also	
  keep	
  low-­‐level	
  employees	
  in	
  line.	
  	
  This	
  type	
  of	
  activity	
  is	
  associated	
  more	
  with	
  street-­‐level	
  corporate	
  distribution	
  systems	
  than	
  with	
  indoor	
  or	
  delivery	
  corporate	
  systems	
  
	
  	
  
	
   36	
  
(where	
  social	
  ties	
  were	
  still	
  relied	
  on	
  by	
  low-­‐level	
  distributors	
  within	
  the	
  larger	
  network).	
  	
  As	
  a	
  rule,	
  the	
  further	
  a	
  distribution	
  network	
  gets	
  from	
  the	
  street,	
  the	
  more	
  trust	
  is	
  incorporated	
  into	
  the	
  process.	
  	
  	
  Curtis	
  and	
  Wendel	
  (2000)	
  acknowledged	
  that	
  their	
  typologies	
  are	
  somewhat	
  platonic	
  ideals,	
  with	
  the	
  reality	
  on	
  the	
  ground	
  being	
  messier	
  and	
  more	
  difficult	
  to	
  discern.	
  	
  They	
  also	
  argue	
  that	
  the	
  social	
  organizations	
  involved	
  in	
  specific	
  retail	
  drug	
  markets	
  tend	
  to	
  change	
  over	
  time.	
  For	
  example,	
  the	
  introduction	
  of	
  a	
  new	
  drug	
  into	
  a	
  market	
  is	
  usually	
  dominated	
  by	
  freelancers.	
  	
  Distribution	
  is	
  disorganized,	
  chaotic.	
  	
  Because	
  freelancers	
  are	
  usually	
  users,	
  however,	
  they	
  act	
  as	
  promoters	
  for	
  the	
  drug,	
  building	
  the	
  market	
  through	
  social	
  ties	
  and	
  boosterism.	
  	
  But,	
  once	
  sufficient	
  demand	
  for	
  a	
  drug	
  exists	
  in	
  a	
  given	
  market,	
  corporate	
  distributors	
  will	
  move	
  in.	
  	
  These	
  networks	
  are	
  much	
  more	
  stable.	
  	
  They	
  do	
  not	
  abuse	
  their	
  product	
  and	
  have	
  reliable	
  access	
  to	
  supply.	
  	
  Perhaps	
  surprisingly,	
  given	
  their	
  complexity	
  and	
  size,	
  corporate	
  distribution	
  networks	
  are	
  also	
  more	
  adaptive	
  than	
  freelancers,	
  and	
  can	
  move	
  and	
  adapt	
  their	
  strategies	
  based	
  on	
  policing	
  efforts	
  and	
  competition	
  from	
  other	
  DTOs.	
  	
  Freelancers,	
  on	
  the	
  other	
  hand,	
  are	
  often	
  tied	
  to	
  specific	
  locations	
  and	
  specific	
  suppliers.	
  	
  	
  As	
  a	
  market	
  slows	
  due	
  to	
  the	
  leveling	
  off	
  of	
  demand,	
  corporate	
  distributors	
  find	
  it	
  increasingly	
  difficult	
  to	
  maintain	
  profits.	
  	
  They	
  face	
  increasing	
  discontent	
  among	
  the	
  rank	
  and	
  file	
  of	
  their	
  business,	
  and	
  attract	
  increasing	
  attention	
  from	
  police,	
  who	
  can	
  begin	
  to	
  take	
  advantage	
  of	
  the	
  low-­‐level	
  unhappiness.	
  	
  Those	
  conflicts	
  create	
  openings	
  for	
  socially	
  bonded	
  distributors	
  to	
  enter	
  the	
  market	
  and	
  flourish.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   37	
  
Hamid	
  	
  (1992),	
  like	
  Curtis	
  and	
  Wendel	
  (2000),	
  has	
  posited	
  that	
  the	
  manner	
  of	
  distribution	
  of	
  a	
  drug	
  changes	
  over	
  its	
  life	
  cycle.	
  	
  He	
  argued	
  that	
  every	
  drug	
  epidemic	
  is	
  characterized	
  by	
  periods	
  of	
  “onset,	
  incubation,	
  widespread	
  diffusion,	
  peak,	
  decline,	
  and	
  stabilization,”	
  and	
  that	
  different	
  distribution	
  methods	
  reflect	
  these	
  transitions.	
  	
  He	
  also	
  argued	
  that	
  any	
  drug	
  use	
  will	
  decline	
  and	
  stabilize	
  naturally	
  after	
  an	
  epidemic,	
  even	
  without	
  police	
  intervention.	
  	
  Although	
  his	
  study	
  looked	
  specifically	
  at	
  smokable	
  cocaine	
  (crack),	
  he	
  believed	
  his	
  results	
  were	
  transferable.	
  	
  The	
  nature	
  of	
  the	
  stages	
  might	
  differ	
  in	
  time	
  and	
  location,	
  but	
  every	
  drug	
  epidemic	
  would	
  have	
  a	
  life	
  cycle.	
  	
  The	
  crack	
  epidemic	
  specifically	
  ended	
  because	
  the	
  drug	
  itself	
  was	
  an	
  instrument	
  of	
  “capital	
  depletion,”	
  leaving	
  the	
  communities	
  in	
  which	
  it	
  was	
  most	
  widely	
  used	
  without	
  the	
  population	
  of	
  consumers	
  and	
  dealers	
  (due	
  largely	
  to	
  arrests)	
  or	
  the	
  money	
  necessary	
  to	
  sustain	
  its	
  market.	
  	
  	
  Factors	
  beyond	
  capital	
  availability	
  also	
  affect	
  drug	
  markets.	
  	
  Consumer	
  demand	
  is	
  important.	
  	
  So	
  is	
  crime	
  between	
  DTOs	
  or	
  by	
  criminals	
  upon	
  DTOs.	
  	
  Licit	
  economic	
  activity	
  also	
  has	
  a	
  huge	
  effect	
  on	
  markets,	
  creating	
  changes	
  in	
  neighborhoods	
  (gentrification,	
  business	
  relocations,	
  real	
  estate	
  development)	
  that	
  affect	
  their	
  viability	
  as	
  centers	
  for	
  illegal	
  activity.	
  	
  Rengert	
  et	
  al.	
  (2005)	
  described	
  a	
  situation	
  in	
  which	
  open	
  markets	
  within	
  a	
  neighborhood	
  drove	
  away	
  so	
  many	
  residents	
  that	
  there	
  was	
  no	
  longer	
  sufficient	
  population	
  to	
  support	
  the	
  market.	
  	
  	
  Though	
  drugs	
  undeniably	
  represent	
  a	
  commodity	
  and	
  their	
  sale	
  a	
  market,	
  the	
  usual	
  rules	
  of	
  markets	
  do	
  not	
  always	
  apply	
  to	
  them.	
  	
  The	
  relationship	
  between	
  supply	
  and	
  demand	
  in	
  such	
  markets	
  is	
  not	
  generally	
  well	
  understood	
  or	
  researched,	
  but	
  recent	
  studies	
  indicate	
  a	
  complicated	
  relationship	
  whereby	
  effective	
  policing	
  
	
  	
  
	
   38	
  
efforts	
  have	
  produced	
  surprising	
  or	
  undesired	
  results.	
  	
  For	
  example,	
  limiting	
  supply	
  keeps	
  prices	
  high,	
  which	
  may	
  actually	
  attract	
  new	
  sellers	
  to	
  the	
  market	
  because	
  they	
  receive	
  a	
  higher	
  return	
  on	
  their	
  investment	
  (Natarajan	
  and	
  Hough	
  2000).	
  	
  	
  Further	
  complicating	
  matters	
  is	
  the	
  nature	
  of	
  addiction,	
  which	
  tends	
  to	
  create	
  inelastic	
  demand,	
  meaning	
  that	
  when	
  better	
  enforcement	
  reduces	
  supply,	
  causing	
  an	
  increase	
  in	
  price,	
  a	
  corresponding	
  reduction	
  in	
  consumption	
  my	
  not	
  occur,	
  particularly	
  among	
  heavy	
  users.	
  Conversely,	
  Caulkins	
  and	
  Reuter	
  (2006)	
  found	
  that	
  lower	
  drug	
  prices	
  actually	
  reduced	
  consumption	
  for	
  “jugglers”	
  (low-­‐level	
  heroin	
  dealers	
  who	
  are	
  also	
  users).	
  	
  Caulkins	
  and	
  Reuter	
  (2006)	
  theorized	
  several	
  other	
  economic	
  abnormalities	
  that	
  can	
  occur	
  in	
  retail	
  drug	
  markets.	
  	
  For	
  example,	
  police	
  action	
  that	
  removes	
  a	
  particularly	
  violent	
  dealer	
  from	
  the	
  street	
  may	
  actually	
  reduce	
  the	
  price	
  of	
  drugs,	
  as	
  other	
  dealers	
  no	
  longer	
  need	
  to	
  incorporate	
  the	
  cost	
  of	
  protection	
  into	
  their	
  pricing.	
  	
  Drug	
  Trafficking	
  Organizations	
  Most	
  retail	
  sales	
  occurring	
  in	
  drug	
  markets,	
  no	
  matter	
  which	
  of	
  the	
  forms	
  described	
  above	
  that	
  they	
  take,	
  cannot	
  go	
  on	
  without	
  the	
  effort	
  of	
  a	
  drug-­‐trafficking	
  organization	
  (DTO).	
  6	
  	
  Someone	
  must	
  be	
  responsible	
  for	
  the	
  earlier,	
  higher-­‐level	
  links	
  in	
  the	
  commodity	
  chain.	
  	
  Drugs	
  must	
  be	
  produced,	
  imported	
  (smuggled),	
  and	
  distributed	
  at	
  a	
  wholesale	
  level	
  before	
  they	
  get	
  into	
  the	
  hands	
  of	
  retail	
  dealers.	
  Eck	
  and	
  Gersh	
  (2000)	
  studied	
  the	
  organization	
  of	
  DTOs	
  that	
  operate	
  at	
  the	
  middle	
  levels	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  6	
  This	
  is	
  not	
  always	
  the	
  case.	
  It	
  is	
  true	
  with	
  methamphetamine	
  only	
  when	
  production	
  occurs	
  at	
  a	
  large	
  scale	
  in	
  superlabs	
  either	
  domestically	
  or	
  abroad.	
  	
  Small	
  lab	
  production	
  is	
  hardly	
  ever	
  intended	
  for	
  wholesale	
  distribution.	
  
	
  	
  
	
   39	
  
of	
  the	
  commodity	
  chain,	
  which	
  they	
  viewed	
  as	
  the	
  least	
  visible	
  step	
  in	
  the	
  process	
  of	
  drug	
  distribution,	
  and	
  therefore,	
  the	
  least	
  investigated.	
  These	
  levels	
  are	
  the	
  ones	
  that	
  actually	
  place	
  drugs	
  into	
  the	
  hands	
  of	
  street-­‐level	
  dealers.	
  	
  Eck	
  and	
  Gersh’s	
  study	
  is	
  illuminating	
  in	
  that	
  it	
  helps	
  to	
  expose	
  the	
  lack	
  of	
  organization	
  that	
  is	
  so	
  often	
  attributed	
  to	
  drug	
  traffickers	
  and	
  dealers.	
  Eck	
  and	
  Gersh	
  began	
  with	
  two	
  popular	
  theoretical	
  models	
  of	
  organized	
  crime,	
  and	
  then	
  posited	
  their	
  drug-­‐trafficking	
  equivalents.	
  	
  The	
  first	
  of	
  these,	
  the	
  “concentrated	
  industry	
  model,”	
  is	
  similar	
  to	
  the	
  corporate	
  distribution	
  network	
  described	
  in	
  Curtis	
  and	
  Wendel	
  (2000),	
  and	
  is	
  associated	
  with	
  the	
  conspiracy/bureaucratic	
  model	
  of	
  organized	
  crime.	
  	
  In	
  this	
  model,	
  DTOs	
  are	
  highly	
  organized	
  with	
  hierarchical	
  roles	
  and	
  leadership.	
  	
  Every	
  phase	
  of	
  the	
  drug	
  chain	
  is	
  controlled	
  by	
  a	
  few	
  vertically	
  integrated	
  organizations.	
  	
  The	
  belief	
  by	
  policy	
  makers	
  and	
  policing	
  agencies	
  who	
  subscribe	
  to	
  this	
  model	
  is	
  that,	
  if	
  one	
  or	
  several	
  of	
  these	
  DTOs	
  could	
  be	
  taken	
  out,	
  a	
  severe	
  disruption	
  in	
  U.	
  S.	
  drug	
  markets	
  would	
  occur.	
  	
  The	
  authors	
  argue	
  that	
  the	
  Office	
  of	
  National	
  Drug	
  Control	
  Policy’s	
  (ONDCP)	
  High	
  Intensity	
  Drug	
  Trafficking	
  Areas	
  (HIDTA)	
  agencies	
  were	
  established	
  with	
  this	
  model	
  in	
  mind,	
  quoting	
  language	
  from	
  their	
  written	
  objectives	
  that	
  describes	
  the	
  goal	
  of	
  “dismantling	
  or	
  severely	
  disrupting	
  the	
  most	
  significant	
  national,	
  regional	
  and	
  local	
  drug	
  trafficking	
  organizations”	
  (quoted	
  in	
  Eck	
  and	
  Gersh	
  2000,	
  245).	
  Natarajan	
  (2006)	
  argued	
  against	
  the	
  prominence	
  of	
  the	
  “concentrated	
  industry”	
  DTO.	
  	
  She	
  cited	
  the	
  paucity	
  of	
  evidence	
  of	
  mid-­‐	
  and	
  upper-­‐level	
  dealing	
  being	
  controlled	
  by	
  highly	
  organized	
  and	
  hierarchical	
  organizations,	
  going	
  so	
  far	
  as	
  to	
  say	
  that	
  even	
  famous	
  cartels	
  such	
  as	
  Medellin	
  and	
  Cali	
  of	
  Columbia	
  were	
  little	
  
	
  	
  
	
   40	
  
more	
  than	
  loose	
  syndicates	
  of	
  independent	
  entrepreneurs.	
  	
  In	
  general,	
  she	
  found	
  that	
  mid-­‐level	
  trafficking	
  and	
  smuggling	
  was	
  usually	
  undertaken	
  by	
  small	
  groups	
  of	
  “entrepreneurs”	
  who	
  came	
  together	
  in	
  brief	
  cooperation	
  to	
  take	
  advantage	
  of	
  fleeting	
  economic	
  opportunities.	
  Natarajan	
  tested	
  this	
  assertion	
  further	
  with	
  an	
  analysis	
  of	
  wiretap	
  records	
  of	
  a	
  purported	
  heroin	
  network	
  operating	
  in	
  New	
  York	
  City.	
  	
  It,	
  too,	
  proved	
  to	
  be	
  a	
  “highly	
  fragmented	
  business,	
  consisting	
  of	
  a	
  large	
  number	
  of	
  entrepreneurial	
  groups	
  separately	
  engaged	
  in	
  exploiting	
  the	
  lucrative	
  opportunities	
  presented	
  by	
  the	
  demand	
  for	
  drugs”	
  (189).	
  	
  Such	
  loose	
  affiliation	
  was	
  actually	
  deemed	
  a	
  strength	
  for	
  the	
  network,	
  as	
  small	
  groups	
  with	
  few	
  ties	
  were	
  potentially	
  able	
  to	
  move	
  and	
  adapt	
  more	
  easily	
  than	
  larger,	
  more	
  rigidly	
  structured	
  organizations.	
  	
  	
  The	
  “cottage	
  industry”	
  model,	
  the	
  second	
  mid-­‐level	
  DTO	
  described	
  by	
  Eck	
  and	
  Gersh,	
  is	
  closely	
  aligned	
  with	
  the	
  enterprise	
  model	
  of	
  organized	
  crime,	
  and	
  occupies	
  a	
  space	
  between	
  the	
  freelancers	
  and	
  socially	
  bonded	
  organizations	
  described	
  by	
  Curtis	
  and	
  Wendel	
  (2000).	
  	
  Under	
  this	
  model,	
  the	
  drug-­‐supply	
  chain	
  from	
  importation	
  to	
  retail	
  is	
  controlled	
  not	
  by	
  a	
  few	
  vertically	
  integrated	
  DTOs,	
  but	
  by	
  numerous	
  small	
  groups	
  and	
  individuals.	
  	
  	
  It	
  is	
  a	
  fairly	
  easy	
  business	
  to	
  enter	
  and	
  to	
  leave.	
  	
  Some	
  groups	
  may	
  have	
  specified	
  roles	
  and	
  chains	
  of	
  command,	
  but	
  most	
  are	
  less	
  organized.	
  	
  Although	
  the	
  overall	
  volume	
  of	
  drugs	
  within	
  a	
  market	
  is	
  large,	
  no	
  group	
  is	
  responsible	
  for	
  a	
  significant	
  enough	
  portion	
  of	
  the	
  product	
  that	
  their	
  removal	
  would	
  mark	
  a	
  serious	
  disruption	
  in	
  the	
  market	
  as	
  a	
  whole.	
  	
  	
  The	
  authors	
  tested	
  the	
  utility	
  and	
  veracity	
  of	
  their	
  models	
  with	
  data	
  from	
  the	
  law	
  enforcement	
  agencies	
  of	
  the	
  Washington/Baltimore	
  HIDTA.	
  	
  They	
  analyzed	
  the	
  
	
  	
  
	
   41	
  
structures	
  of	
  DTOs	
  investigated	
  by	
  the	
  HIDTA,	
  as	
  well	
  as	
  the	
  effect	
  that	
  their	
  removal	
  had	
  on	
  drug	
  markets	
  in	
  the	
  area.	
  	
  Specific	
  qualities,	
  such	
  as	
  hierarchical	
  organization	
  or	
  access	
  to	
  complicated	
  technology	
  proved	
  important	
  in	
  differentiating	
  between	
  the	
  two	
  DTO	
  models.	
  	
  The	
  results	
  showed	
  that	
  most	
  DTOs	
  operating	
  in	
  the	
  HIDTA	
  were	
  best	
  fitted	
  to	
  the	
  cottage	
  industry	
  model.	
  	
  	
  Thinking	
  more	
  generally,	
  the	
  authors	
  noted	
  that,	
  if	
  there	
  were	
  a	
  place	
  in	
  the	
  United	
  States	
  that	
  did	
  not	
  fall	
  into	
  the	
  drug	
  trade	
  as	
  a	
  cottage	
  industry	
  model,	
  it	
  would	
  be	
  one	
  where	
  there	
  was	
  “a	
  great	
  deal	
  of	
  drug	
  importation”	
  (265).	
  	
  	
  	
  	
   Natarajan	
  and	
  Belanger	
  (1998)	
  similarly	
  found	
  evidence	
  that	
  the	
  majority	
  of	
  DTOs	
  involved	
  in	
  the	
  commodity	
  chain	
  above	
  the	
  retail	
  level	
  did	
  not	
  fit	
  the	
  concentrated	
  industry/bureaucratic	
  model.	
  	
  	
  They	
  examined	
  court	
  cases	
  from	
  thirty-­‐nine	
  midlevel	
  DTOs	
  prosecuted	
  by	
  federal	
  courts	
  in	
  New	
  York	
  City	
  between	
  1984	
  and	
  1997	
  (cases	
  had	
  to	
  involve	
  more	
  than	
  retail	
  sales,	
  and	
  at	
  least	
  multikilo	
  quantities).	
  They	
  divided	
  these	
  DTOs	
  based	
  on	
  tasks	
  performed	
  (manufacturer,	
  importer/smuggler,	
  wholesale	
  distributor,	
  or	
  regional	
  distributor)	
  and	
  type	
  of	
  organization	
  (freelance,	
  family	
  business,	
  communal	
  business,	
  or	
  corporation).	
  	
  They	
  found	
  high	
  degrees	
  of	
  specialization	
  among	
  the	
  DTOs,	
  with	
  only	
  40	
  percent	
  involved	
  in	
  more	
  than	
  one	
  of	
  the	
  tasks	
  listed	
  above.	
  	
  Freelancers	
  tended	
  to	
  work	
  at	
  higher-­‐level	
  tasks,	
  and	
  corporations	
  at	
  lower.	
  	
  No	
  organization	
  operated	
  at	
  all	
  tasks.	
  	
  	
  	
  All	
  of	
  the	
  organizations	
  relied	
  to	
  some	
  extent	
  on	
  ethnic	
  ties	
  for	
  their	
  membership.	
  This	
  is	
  not	
  particularly	
  surprising	
  given	
  that	
  ethnic	
  minorities	
  have	
  consistently	
  been	
  involved	
  in	
  drug	
  distribution	
  and	
  sales	
  in	
  most	
  industrialized	
  societies	
  (Natarajan	
  and	
  Hough	
  2000).	
  	
  	
  Natarajan	
  and	
  Hough	
  credit	
  some	
  of	
  this	
  to	
  
	
  	
  
	
   42	
  
the	
  international	
  nature	
  of	
  drug	
  production	
  and	
  smuggling,	
  and	
  some	
  to	
  the	
  fact	
  that	
  minorities	
  have	
  been	
  excluded	
  from	
  other	
  economic	
  opportunities	
  in	
  their	
  current	
  countries.	
  	
  Gootenberg	
  (2009)	
  echoed	
  their	
  analysis,	
  arguing	
  that	
  prohibition	
  had	
  seriously	
  altered	
  the	
  geography	
  of	
  drug	
  production	
  causing	
  it	
  to	
  be	
  “scattered	
  to	
  zones	
  where	
  production	
  [can]	
  be	
  safely	
  concealed	
  and	
  pursued,”	
  and	
  thereby	
  developing	
  a	
  cycle	
  where	
  increased	
  persecution	
  leads	
  to	
  more	
  remote	
  sites	
  for	
  production:	
  The	
  typical	
  global	
  hot	
  zone	
  of	
  drug	
  production,	
  whether	
  remote	
  from	
  or	
  close	
  to	
  their	
  final	
  markets,	
  is	
  a	
  zone	
  of	
  refuge	
  with	
  a	
  displaced,	
  alienated	
  or	
  ethnically	
  segregated	
  peasantry	
  (for	
  working	
  drug	
  plantations)	
  and	
  an	
  especially	
  weak	
  state	
  or	
  ill-­‐defined	
  borders	
  (23).	
  	
  	
  	
  In	
  the	
  case	
  of	
  methamphetamine,	
  ethnic	
  minorities	
  did	
  not	
  become	
  heavily	
  involved	
  in	
  trafficking	
  and	
  retail	
  until	
  production	
  went	
  international.	
  	
  As	
  long	
  as	
  the	
  drug	
  was	
  manufactured	
  in	
  the	
  United	
  States,	
  its	
  production	
  and	
  sales	
  were	
  largely	
  controlled	
  by	
  whites	
  operating	
  at	
  various	
  levels	
  of	
  organization.	
  	
  However,	
  most	
  of	
  those	
  whites	
  were	
  from	
  economically	
  depressed	
  locations	
  and	
  backgrounds.	
  Most	
  of	
  the	
  above	
  studies	
  focused	
  on	
  DTOs	
  trafficking	
  in	
  heroin,	
  marijuana,	
  or	
  cocaine	
  and	
  not	
  methamphetamine.	
  I	
  argue	
  that	
  methamphetamine,	
  as	
  a	
  synthetic	
  drug	
  that	
  for	
  much	
  of	
  its	
  history	
  could	
  be	
  produced	
  domestically	
  without	
  any	
  need	
  for	
  smuggling,	
  is	
  unique.	
  	
  Local	
  production	
  combined	
  with	
  its	
  synthetic	
  nature	
  has	
  produced	
  a	
  greatly	
  truncated	
  commodity	
  chain.	
  The	
  commodity	
  chain	
  for	
  a	
  methamphetamine	
  market	
  based	
  on	
  domestic	
  production	
  looks	
  something	
  like	
  this:	
  production	
  >	
  retail	
  sales.	
  	
  Such	
  brevity	
  can	
  only	
  be	
  matched	
  by	
  other	
  synthetics,	
  such	
  as	
  LSD.	
  	
  Markets	
  based	
  on	
  imported	
  meth,	
  on	
  the	
  other	
  hand,	
  should	
  be	
  
	
  	
  
	
   43	
  
expected	
  to	
  have	
  commodity	
  chains	
  similar	
  to	
  those	
  for	
  cocaine	
  and	
  heroin	
  with	
  additional	
  links	
  for	
  importation	
  (smuggling)	
  and	
  wholesale	
  distribution.	
  	
  In	
  the	
  remaining	
  chapters,	
  I	
  follow	
  the	
  tenets	
  of	
  ANT	
  to	
  retrace	
  associations	
  between	
  actors	
  and	
  identify	
  the	
  various	
  networks,	
  both	
  legal	
  and	
  criminal,	
  that	
  have	
  formed	
  around	
  the	
  task	
  of	
  supplying	
  methamphetamine	
  to	
  the	
  American	
  market	
  over	
  the	
  last	
  eighty	
  years.	
  	
  Each	
  chapter	
  focuses	
  primarily	
  on	
  the	
  dominant	
  organization	
  type	
  for	
  a	
  particular	
  era,	
  though	
  effort	
  has	
  been	
  made	
  to	
  identify	
  other	
  competing	
  forms	
  as	
  well.	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   44	
  
	
   	
   Chapter	
  2	
  “Who	
  Put	
  the	
  Benzedrine	
  in	
  Mrs.	
  Murphy’s	
  Ovaltine?”—Amphetamine	
  Production,	
  Diversion	
  and	
  Abuse	
  in	
  the	
  United	
  States,	
  1937-­1972	
  	
  Before	
  it	
  was	
  known	
  as	
  speed,	
  meth,	
  crank,	
  crystal	
  or	
  ice,	
  methamphetamine	
  had	
  commercial	
  names	
  such	
  as	
  Methedrine	
  and	
  Desoxyn,	
  and	
  was	
  marketed	
  as	
  one	
  of	
  the	
  many	
  drugs	
  in	
  the	
  amphetamine	
  family,	
  alongside	
  such	
  pharmaceutical	
  luminaries	
  as	
  Benzedrine	
  and	
  Dexedrine.	
  These	
  drugs	
  were	
  produced	
  by	
  some	
  of	
  the	
  largest	
  pharmaceutical	
  corporations	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  and	
  Europe:	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French,	
  Burroughs	
  Wellcome,	
  and	
  Abbott	
  Laboratories.	
  	
  They	
  were	
  hailed	
  as	
  wonder	
  curatives,	
  capable	
  of	
  treating	
  any	
  number	
  of	
  maladies,	
  some	
  of	
  which	
  had	
  not	
  existed	
  at	
  the	
  time	
  of	
  their	
  synthesis.	
  	
  The	
  amphetamines’	
  fall	
  from	
  grace	
  occurred	
  only	
  after	
  their	
  incredible	
  potential	
  for	
  abuse	
  was	
  reluctantly	
  acknowledged	
  in	
  the	
  1960s,	
  some	
  thirty	
  years	
  after	
  warning	
  bells	
  first	
  sounded.	
  	
  The	
  early	
  history	
  of	
  the	
  amphetamines	
  in	
  the	
  United	
  States	
  is	
  one	
  tied	
  directly	
  to	
  the	
  advent	
  of	
  the	
  modern	
  pharmaceutical	
  industry,	
  military	
  industrial	
  complex,	
  and	
  federal	
  bureaucracy,	
  together	
  with	
  changing	
  definitions	
  of	
  health	
  and	
  sickness.	
  	
  Birth	
  of	
  a	
  Wonder	
  Drug	
   	
  Amphetamines	
  were	
  first	
  synthesized	
  in	
  1887	
  by	
  a	
  German	
  scientist	
  named	
  Edeleano.	
  	
  Thirty-­‐two	
  years	
  later,	
  in	
  1919,	
  the	
  Japanese	
  scientist	
  Ogata	
  synthesized	
  methamphetamine	
  for	
  the	
  first	
  time.	
  	
  Neither	
  discovery	
  attracted	
  much	
  attention	
  from	
  the	
  medical	
  community.	
  	
  It	
  was	
  not	
  until	
  Gordon	
  Alles,	
  a	
  young	
  scientist	
  whose	
  
	
  	
  
	
   45	
  
day	
  job	
  was	
  producing	
  pollen	
  shots	
  for	
  a	
  Los	
  Angeles	
  allergy	
  doctor,	
  began	
  working	
  with	
  different	
  formulations	
  of	
  Edeleano’s	
  basic	
  amphetamine	
  molecule	
  that	
  the	
  medical	
  potential	
  for	
  amphetamines	
  was	
  appreciated.	
  	
  Alles’	
  goal	
  was	
  to	
  find	
  a	
  better	
  asthma	
  medication.	
  	
  In	
  the	
  1920s,	
  asthma	
  was	
  treated	
  largely	
  with	
  ephedrine,	
  a	
  medicine	
  that	
  could	
  be	
  extracted	
  from	
  the	
  ma	
  huang	
  herb.	
  	
  As	
  the	
  best	
  of	
  the	
  available	
  bronchial	
  dilators,	
  it	
  was	
  an	
  incredibly	
  popular	
  drug,	
  and	
  producers	
  feared	
  that	
  ma	
  huang	
  supplies	
  would	
  soon	
  be	
  insufficient	
  to	
  meet	
  demand.	
  	
  Alles,	
  armed	
  with	
  a	
  Ph.	
  D.	
  in	
  chemistry,	
  was	
  hoping	
  to	
  make	
  his	
  fortune	
  with	
  a	
  patent	
  for	
  a	
  pill	
  form	
  of	
  asthma	
  treatment,	
  as	
  most	
  asthma	
  medications	
  at	
  the	
  time	
  were	
  given	
  in	
  inhalers.	
  	
  After	
  several	
  attempts,	
  he	
  produced	
  a	
  drug	
  that	
  he	
  thought	
  might	
  work	
  in	
  1929.	
  	
  It	
  was	
  a	
  salt	
  version	
  of	
  Edeleano’s	
  original	
  creation,	
  which	
  he	
  called	
  amphetamine	
  sulfate.	
  	
  	
  The	
  first	
  test	
  subject	
  for	
  amphetamine	
  sulfate	
  was	
  Alles	
  himself.	
  	
  He	
  noted	
  that	
  a	
  50	
  mg	
  injection	
  produced	
  a	
  pronounced	
  “feeling	
  of	
  well-­‐being,”	
  and	
  a	
  heightened	
  level	
  of	
  talkativeness	
  (Rasmussen	
  2008).	
  	
  Further	
  experiments	
  showed	
  that	
  the	
  drug	
  in	
  pill	
  form	
  was	
  not	
  particularly	
  effective	
  at	
  fighting	
  asthma,	
  though	
  it	
  did	
  consistently	
  raise	
  the	
  heart	
  rate	
  and	
  blood	
  pressure	
  of	
  recipients	
  and	
  produce	
  the	
  aforementioned	
  feelings	
  of	
  euphoria.	
  	
  	
  Though	
  undoubtedly	
  disappointed	
  that	
  he	
  had	
  not	
  found	
  the	
  new	
  asthma	
  drug	
  of	
  the	
  1930s,	
  Alles	
  saw	
  enough	
  value	
  in	
  amphetamine	
  sulfate’s	
  capacity	
  as	
  a	
  stimulant	
  for	
  the	
  central	
  nervous	
  system	
  that	
  he	
  patented	
  it	
  in	
  1932.	
  	
   In	
  the	
  early	
  years	
  of	
  the	
  1930s,	
  Alles	
  gave	
  samples	
  of	
  his	
  new	
  drug	
  to	
  a	
  number	
  of	
  colleagues	
  working	
  in	
  fields	
  as	
  diverse	
  as	
  narcolepsy,	
  psychiatry,	
  and	
  
	
  	
  
	
   46	
  
gynecology,	
  hoping	
  that	
  someone	
  would	
  find	
  a	
  medically	
  beneficial	
  use.	
  	
  In	
  1934,	
  he	
  approached	
  the	
  large	
  pharmaceutical	
  firms	
  Merck	
  and	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  to	
  assess	
  their	
  interest	
  in	
  purchasing	
  his	
  patent.	
  	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  had	
  released	
  their	
  Benzedrine	
  inhaler	
  that	
  very	
  year,	
  which	
  used	
  a	
  volatile	
  version	
  of	
  Alles’	
  same	
  amphetamine	
  sulfate	
  to	
  promote	
  nasal	
  decongestion.	
  	
  Seeing	
  value	
  in	
  a	
  pill	
  version	
  of	
  their	
  inhalers,	
  and	
  perhaps	
  hoping	
  to	
  avoid	
  a	
  lawsuit	
  for	
  patent	
  infringement,	
  they	
  purchased	
  the	
  patent	
  and	
  hired	
  Alles	
  as	
  a	
  consultant	
  (Rasmussen	
  2008).	
  	
  	
  Backed	
  by	
  the	
  company’s	
  large	
  R&D	
  budget,	
  clinical	
  trials	
  were	
  soon	
  underway	
  to	
  test	
  the	
  drug’s	
  safety	
  and	
  to	
  identify	
  other,	
  potentially	
  more	
  profitable	
  usages.	
  	
  It	
  is	
  important	
  to	
  bear	
  in	
  mind	
  that	
  these	
  studies	
  were	
  funded	
  by	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French,	
  and	
  researchers	
  were	
  usually	
  under	
  contract	
  to	
  publish	
  results	
  only	
  after	
  the	
  company	
  had	
  approved	
  them.	
  	
  Any	
  negative	
  results	
  in	
  this	
  early	
  stage	
  therefore	
  went	
  unpublished	
  and	
  have	
  been	
  lost	
  to	
  history.	
  	
  	
  Though	
  negative	
  results	
  may	
  have	
  been	
  lost,	
  the	
  clinical	
  trials	
  did	
  produce	
  the	
  first	
  documented	
  cases	
  of	
  amphetamine	
  misuse.	
  	
  At	
  the	
  University	
  of	
  Minnesota	
  in	
  1937,	
  medical	
  personnel	
  were	
  surprised	
  by	
  a	
  large	
  number	
  of	
  students	
  coming	
  to	
  them	
  with	
  heightened	
  pulse	
  rates,	
  insomnia,	
  stomach	
  cramps,	
  and	
  confusion.	
  	
  They	
  soon	
  discovered	
  that	
  these	
  students	
  had	
  been	
  abusing	
  samples	
  of	
  Benzedrine	
  that	
  were	
  being	
  tested	
  at	
  the	
  medical	
  school.	
  	
  Apparently,	
  some	
  of	
  the	
  student	
  subjects	
  had	
  noticed	
  the	
  energizing	
  side	
  effects	
  of	
  the	
  drug	
  and	
  had	
  stolen	
  them	
  from	
  the	
  lab	
  to	
  use	
  as	
  “pep	
  pills”	
  to	
  help	
  with	
  final	
  exams.	
  	
  Similar	
  reports	
  also	
  came	
  from	
  the	
  universities	
  of	
  Chicago	
  and	
  Wisconsin	
  that	
  same	
  year	
  (Time	
  1937;	
  Journal	
  of	
  the	
  
	
  	
  
	
   47	
  
American	
  Medical	
  Association	
  1937).	
  The	
  term	
  “pep	
  pill,”	
  would	
  forever	
  stick	
  with	
  the	
  amphetamines.	
  	
  	
  Despite	
  these	
  early	
  examples	
  of	
  abuse,	
  clinical	
  trials	
  gave	
  fruit	
  in	
  1937,	
  when	
  the	
  FDA	
  approved	
  Benzedrine	
  as	
  a	
  viable	
  treatment	
  for	
  narcolepsy,	
  Parkinson’s	
  disease,	
  and	
  mild	
  depression.	
  	
  Studies	
  in	
  mental	
  hospitals	
  had	
  shown	
  that	
  the	
  drug’s	
  mood-­‐altering	
  effects	
  were	
  highly	
  useful	
  for	
  the	
  mildly	
  depressed,	
  but	
  were	
  ineffective	
  or	
  even	
  harmful	
  for	
  the	
  severely	
  depressed	
  or	
  deranged.	
  	
  Early	
  studies	
  had	
  also	
  shown	
  Benzedrine’s	
  promise	
  in	
  the	
  treatment	
  of	
  hyperkinetic	
  children	
  (an	
  early	
  term	
  for	
  ADHD),	
  where	
  it	
  actually	
  appeared	
  to	
  calm	
  the	
  children	
  down,	
  rather	
  than	
  make	
  their	
  hyperactivity	
  more	
  acute,	
  as	
  one	
  might	
  expect	
  from	
  a	
  pep	
  pill.	
  	
  Medical	
  journals	
  and	
  physicians’	
  mailboxes	
  were	
  soon	
  filled	
  with	
  advertisements	
  proclaiming	
  amphetamine’s	
  utility	
  for	
  each	
  of	
  these	
  ailments.	
  	
  	
  Specific	
  attention	
  was	
  given	
  to	
  the	
  treatment	
  of	
  depression,	
  as	
  narcolepsy	
  and	
  Parkinson’s	
  disease	
  effect	
  relatively	
  few	
  people.	
  	
  	
  The	
  early	
  press	
  coverage	
  of	
  Benzedrine’s	
  introduction	
  was	
  breathless	
  in	
  its	
  excitement.	
  	
  A	
  1936	
  headline	
  in	
  the	
  Chicago	
  Daily	
  Tribune	
  claimed	
  the	
  drug	
  “ends	
  [the]	
  urge	
  to	
  suicide”	
  (Daily	
  Tribune	
  1936).	
  	
  Reporting	
  on	
  a	
  presentation	
  with	
  one	
  of	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French’s	
  researchers,	
  Dr.	
  Abraham	
  Myerson,	
  to	
  the	
  American	
  Psychological	
  Association,	
  the	
  article	
  read	
  like	
  an	
  advertising	
  pamphlet,	
  stating	
  that	
  Benzedrine	
  had	
  been	
  “found	
  useful	
  in	
  the	
  treatment	
  of	
  nervous	
  disease	
  caused	
  by	
  the	
  swift	
  tempo	
  of	
  modern	
  living.”	
  	
  This	
  article,	
  and	
  others	
  like	
  it,	
  put	
  more	
  emphasis	
  on	
  Benzedrine’s	
  power	
  as	
  a	
  pick-­‐me-­‐up,	
  than	
  it	
  did	
  its	
  approved	
  indications.	
  	
  Dr.	
  Irving	
  Cutter,	
  also	
  writing	
  in	
  the	
  Chicago	
  Tribune,	
  saw,	
  perhaps	
  before	
  others,	
  where	
  
	
  	
  
	
   48	
  
the	
  drug	
  would	
  go,	
  stating	
  that:	
  “Benzedrine	
  in	
  small	
  doses	
  will	
  undoubtedly	
  come	
  into	
  use	
  as	
  a	
  psychological	
  stimulant”	
  (Cutter	
  1937).	
  	
  The	
  Tribune	
  was	
  not	
  alone	
  in	
  its	
  praise	
  of	
  Benzedrine’s	
  potential.	
  	
  A	
  1937	
  Washington	
  Post	
  article	
  on	
  yet	
  another	
  Benzedrine	
  presentation	
  led	
  with	
  this	
  sentence:	
  “A	
  potent,	
  yet	
  seemingly	
  harmless	
  drug	
  that	
  turns	
  grouchy	
  husbands	
  into	
  cooing	
  angels,	
  reduces	
  body	
  punishment	
  of	
  long	
  grueling	
  motor	
  drives	
  and	
  helps	
  students	
  obtain	
  better	
  grades	
  was	
  described	
  here	
  yesterday	
  to	
  a	
  group	
  of	
  incredulous	
  physicians.”	
  	
  Years	
  later,	
  the	
  persistent	
  abuse	
  of	
  the	
  amphetamine	
  family	
  of	
  drugs	
  by	
  these	
  same	
  truck	
  drivers	
  and	
  students	
  bring	
  about	
  its	
  eventual	
  removal	
  from	
  the	
  market.	
  	
  The	
  article	
  concluded,	
  “Benzedrine	
  sulfate,	
  the	
  drug	
  in	
  question,	
  can	
  provide	
  in	
  some	
  persons,	
  a	
  new	
  and	
  more	
  pleasing	
  personality	
  for	
  2	
  cents	
  a	
  day”	
  (Washington	
  Post	
  1937).	
  In	
  an	
  editorial,	
  the	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  (JAMA)	
  bemoaned	
  the	
  press	
  coverage	
  of	
  Benzedrine,	
  and	
  implicated	
  such	
  articles	
  in	
  any	
  past	
  and	
  future	
  abuse,	
  stating	
  that,	
  “During	
  the	
  past	
  year	
  a	
  nonvolatile	
  salt	
  of	
  Benzedrine—the	
  sulfate—has	
  been	
  introduced	
  and	
  has	
  been	
  extensively	
  exploited	
  as	
  a	
  stimulant	
  for	
  the	
  brain	
  and	
  producer	
  of	
  sleeplessness.	
  	
  This	
  promotion	
  follows	
  exaggeration	
  in	
  newspaper	
  accounts	
  of	
  the	
  results	
  of	
  experiments	
  made	
  with	
  the	
  drug	
  in	
  psychological	
  investigations.”	
  	
  The	
  editorial	
  went	
  on	
  to	
  say	
  that	
  the	
  side	
  effects	
  of	
  Benzedrine	
  (euphoria	
  and	
  increased	
  energy)	
  meant	
  that	
  it	
  was	
  more	
  likely	
  to	
  be	
  abused	
  than	
  other	
  sympathomimetic	
  amines,	
  and	
  called	
  on	
  university	
  doctors	
  to	
  issue	
  warnings	
  to	
  their	
  students	
  to	
  steer	
  them	
  away	
  from	
  abusing	
  amphetamines	
  during	
  the	
  coming	
  exam	
  period.	
  	
  	
  The	
  authors	
  also	
  accused	
  drug	
  stores	
  in	
  university	
  
	
  	
  
	
   49	
  
cities	
  of	
  seeking	
  profit	
  over	
  the	
  safety	
  of	
  students	
  by	
  selling	
  the	
  drugs,	
  which	
  were	
  available	
  without	
  prescription.	
  	
  The	
  editorial	
  concluded	
  with	
  a	
  lamentation	
  over	
  the	
  drug’s	
  fate:	
   Benzedrine	
  sulfate	
  thus	
  becomes	
  one	
  more	
  example	
  of	
  a	
  drug	
  which	
  is	
  useful	
  in	
  a	
  limited	
  field	
  of	
  therapeutics	
  but	
  which	
  has	
  been	
  diverted	
  to	
  uncontrolled	
  use	
  by	
  the	
  public	
  for	
  related,	
  but	
  not	
  similar,	
  purposes.	
  	
  If	
  the	
  situation	
  is	
  to	
  be	
  remedied,	
  it	
  certainly	
  must	
  be	
  as	
  soon	
  as	
  possible,	
  the	
  manufacturer,	
  the	
  druggist,	
  the	
  student	
  health	
  authorities,	
  the	
  college	
  officials	
  and	
  the	
  physicians	
  must	
  cooperate	
  in	
  preventing	
  the	
  use	
  of	
  the	
  drug	
  by	
  students,	
  who	
  through	
  ignorance	
  may	
  be	
  harming	
  themselves	
  (JAMA	
  1937).	
  	
  Though	
  at	
  the	
  time	
  this	
  editorial	
  may	
  have	
  seemed	
  reactionary	
  given	
  the	
  paucity	
  of	
  cases	
  of	
  abuse,	
  one	
  wonders	
  if	
  the	
  authors	
  knew	
  how	
  prescient	
  their	
  concerns	
  were.	
  	
  	
  	
  Despite	
  a	
  deluge	
  of	
  favorable	
  press	
  and	
  marketing	
  material,	
  as	
  early	
  as	
  1938,	
  narcolepsy	
  researchers	
  in	
  New	
  England	
  were	
  warning	
  of	
  the	
  potential	
  for	
  Benzedrine	
  to	
  induce	
  psychosis	
  in	
  the	
  treatment	
  of	
  their	
  patients	
  (Young	
  and	
  Scovile1938),	
  and	
  two	
  early	
  articles	
  in	
  the	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  called	
  attention	
  to	
  the	
  potentially	
  habit-­‐forming	
  qualities	
  of	
  amphetamine.	
  One	
  went	
  so	
  far	
  as	
  to	
  remind	
  readers	
  that	
  both	
  heroin	
  and	
  cocaine	
  were	
  once	
  deemed	
  medically	
  beneficial	
  before	
  their	
  addictive	
  qualities	
  had	
  been	
  discovered	
  (Friedenberg	
  1940;	
  Tainter	
  1941).	
  Such	
  early	
  warnings	
  were	
  generally	
  disregarded,	
  however,	
  because	
  the	
  reigning	
  definition	
  of	
  addiction	
  took	
  into	
  account	
  only	
  the	
  physical	
  dependence	
  brought	
  on	
  by	
  heavy	
  narcotics,	
  such	
  as	
  heroin.	
  	
  Stimulants	
  were	
  seen	
  as	
  nonaddictive	
  because	
  the	
  medical	
  community	
  disregarded	
  psychological	
  dependence	
  (Iversen	
  2006).	
  	
  	
  A	
  1939	
  entry	
  in	
  Dr.	
  William	
  Brady’s	
  “Here’s	
  To	
  Health”	
  series	
  in	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Times	
  sounded	
  a	
  similar	
  alarm.	
  	
  Using	
  fictional	
  characters,	
  Brady	
  sketched	
  
	
  	
  
	
   50	
  
an	
  image	
  of	
  a	
  housewife	
  addicted	
  to	
  Benzedrine.	
  	
  Said	
  the	
  imaginary	
  housewife,	
  “I	
  am	
  ordinarily	
  inactive	
  and	
  without	
  ambition	
  to	
  things,	
  that	
  day	
  I	
  painted	
  the	
  porch	
  furniture,	
  caught	
  up	
  on	
  garden	
  work	
  long	
  neglected,	
  rearranged	
  the	
  furniture	
  in	
  living	
  room	
  .	
  	
  .	
  	
  .	
  altogether	
  feeling	
  for	
  the	
  first	
  time	
  in	
  years	
  like	
  a	
  colt.	
  	
  I	
  even	
  tried	
  some	
  of	
  the	
  somersaults	
  you	
  are	
  always	
  mentioning	
  .	
  .	
  .	
  .”	
  	
  She	
  later	
  describes	
  feeling	
  39	
  instead	
  of	
  55.	
  	
  “I	
  shall	
  be	
  40—going	
  on	
  30.”	
  	
  In	
  another	
  portrait,	
  Brady	
  told	
  the	
  apocryphal	
  story	
  of	
  a	
  student	
  who	
  died	
  during	
  final	
  exams	
  because	
  of	
  amphetamine	
  abuse	
  (Brady	
  1939).	
  	
  Because	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  controlled	
  the	
  patent	
  for	
  Benzedrine	
  Sulfate,	
  competing	
  firms	
  had	
  to	
  look	
  for	
  other	
  forms	
  of	
  amphetamines	
  in	
  order	
  to	
  enter	
  the	
  growing	
  market	
  for	
  inhalers,	
  pills,	
  and	
  antidepressants.	
  	
  Those	
  who	
  did	
  not	
  blatantly	
  violate	
  the	
  patent	
  on	
  Benzedrine	
  Sulfate	
  resorted	
  to	
  using	
  methamphetamine-­‐based	
  products	
  because	
  no	
  company	
  had	
  a	
  claim	
  on	
  its	
  patent.7	
  By	
  the	
  mid	
  1940s	
  both	
  amphetamine	
  and	
  methamphetamine-­‐based	
  products	
  were	
  available	
  over	
  the	
  counter	
  throughout	
  the	
  U.	
  S.	
  	
  World	
  War	
  II:	
  The	
  Watershed	
  Moment	
  for	
  Amphetamine	
  Abuse	
  A	
  number	
  of	
  researchers	
  have	
  argued	
  that	
  widespread	
  amphetamine	
  abuse	
  received	
  its	
  impetus	
  from	
  the	
  drug’s	
  heavy	
  use	
  during	
  World	
  War	
  II	
  (Rawlin	
  1968;	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  1975;	
  Rasmussen	
  2008).	
  	
  It	
  is	
  true	
  that	
  the	
  military	
  forces	
  on	
  all	
  sides	
  of	
  that	
  war	
  administered	
  amphetamines	
  to	
  their	
  troops,	
  not	
  for	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  7	
  It	
  is	
  important	
  to	
  note	
  here	
  that	
  methamphetamine’s	
  effects	
  are	
  not	
  significantly	
  different	
  or	
  more	
  powerful	
  than	
  those	
  of	
  other	
  amphetamines,	
  and	
  most	
  users	
  cannot	
  tell	
  the	
  difference	
  between	
  meth	
  and	
  other	
  amphetamines	
  when	
  taken	
  blindly	
  (Iversen	
  2006).	
  
	
  	
  
	
   51	
  
depression,	
  narcolepsy,	
  or	
  Parkinson’s	
  disease,	
  but	
  for	
  the	
  energy	
  increase	
  and	
  mood	
  lift	
  they	
  created.	
  	
  The	
  German	
  Blitzkrieg	
  was	
  fueled	
  at	
  least	
  partially	
  by	
  methamphetamine	
  administered	
  to	
  the	
  Panzer	
  troops.	
  	
  Rasmussen	
  (2008)	
  has	
  stated	
  that	
  the	
  German	
  military	
  consumed	
  35	
  million	
  methamphetamine	
  tablets	
  per	
  month	
  between	
  April	
  and	
  June	
  of	
  1940.	
  	
  However,	
  by	
  December	
  of	
  that	
  year,	
  German	
  officials	
  had	
  become	
  fearful	
  of	
  the	
  drug’s	
  habit-­‐forming	
  potential,	
  and	
  began	
  reducing	
  the	
  amount	
  of	
  methamphetamine	
  available	
  to	
  troops.	
  By	
  1941,	
  they	
  ceased	
  supplying	
  the	
  drug	
  altogether	
  without	
  special	
  prescription.	
  	
  	
  In	
  Japan,	
  amphetamines	
  entered	
  the	
  medical	
  market	
  in	
  1941.	
  	
  During	
  the	
  war,	
  methamphetamine	
  was	
  administered	
  to	
  troops	
  and	
  factory	
  workers	
  to	
  increase	
  energy,	
  morale,	
  and	
  productivity.	
  	
  Afterwards,	
  massive	
  military	
  stockpiles	
  of	
  the	
  drug	
  entered	
  the	
  black	
  market.	
  	
  This	
  was	
  coupled	
  with	
  heavily	
  marketed	
  licit	
  amphetamine	
  produced	
  by	
  pharmaceutical	
  companies.	
  	
  	
  Japanese	
  officials	
  soon	
  had	
  an	
  intravenous	
  methamphetamine	
  epidemic	
  on	
  their	
  hands.	
  	
  The	
  introduction	
  in	
  1950	
  of	
  prescription	
  requirements	
  did	
  not	
  stem	
  the	
  abuse.	
  	
  By	
  1954,	
  there	
  were	
  an	
  estimated	
  500,000	
  users	
  (Yoshida	
  1997).	
  	
  When	
  the	
  legal	
  supply	
  was	
  cut	
  off	
  by	
  regulation,	
  people	
  purchased	
  the	
  drug	
  from	
  what	
  were	
  probably	
  the	
  world’s	
  first	
  clandestine	
  meth	
  labs.	
  	
  	
  Lab	
  crackdowns	
  and	
  police	
  harassment	
  of	
  users	
  finally	
  ended	
  the	
  epidemic	
  in	
  1955	
  (Yoshida	
  1997,	
  Lemere	
  1963).	
  	
  	
  The	
  allies	
  also	
  gave	
  amphetamines	
  to	
  their	
  armed	
  forces.	
  	
  The	
  British	
  did	
  so	
  largely	
  based	
  on	
  the	
  drug’s	
  mood-­‐altering	
  effects,	
  believing	
  that	
  amphetamine	
  use	
  improved	
  general	
  morale	
  and	
  fought	
  fatigue	
  among	
  the	
  troops.	
  	
  In	
  the	
  U.	
  S.,	
  Ivy	
  and	
  Krasno	
  (1941)	
  released	
  an	
  extensive	
  summary	
  of	
  the	
  effects	
  of	
  amphetamine	
  in	
  the	
  
	
  	
  
	
   52	
  
journal	
  War	
  Medicine,	
  and	
  the	
  U.	
  S.	
  ran	
  a	
  number	
  of	
  experiments	
  on	
  the	
  potential	
  benefits	
  of	
  amphetamine	
  use	
  by	
  the	
  troops	
  throughout	
  the	
  early	
  years	
  of	
  the	
  war.	
  	
  According	
  to	
  Rasmussen	
  (2008),	
  the	
  primary	
  goal	
  was	
  to	
  determine	
  if	
  amphetamines	
  could	
  improve	
  performance	
  along	
  with	
  fighting	
  fatigue.	
  	
  While	
  the	
  results	
  did	
  not	
  indicate	
  great	
  performance	
  enhancement,	
  Benzedrine	
  was	
  made	
  part	
  of	
  every	
  first	
  aid	
  kit	
  in	
  1943,	
  primarily	
  due	
  to	
  its	
  ability	
  to	
  raise	
  morale	
  through	
  mood	
  alteration.	
  	
  	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  (1975)	
  have	
  estimated	
  that	
  between	
  160	
  and	
  180	
  million	
  amphetamine	
  tablets	
  were	
  administered	
  to	
  American	
  troops	
  during	
  the	
  war.	
  	
  Rasmussen	
  (2008)	
  put	
  the	
  estimate	
  even	
  higher,	
  at	
  between	
  250	
  and	
  500	
  million.	
  	
  Although	
  the	
  actual	
  number	
  of	
  Benzedrine	
  or	
  other	
  amphetamine	
  pills	
  administered	
  to	
  U.	
  S.	
  troops	
  either	
  by	
  British	
  or	
  American	
  medics	
  is	
  not	
  known,	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  persuasively	
  argued	
  that,	
  “if	
  only	
  10	
  percent	
  of	
  American	
  soldiers	
  ever	
  used	
  amphetamines	
  during	
  the	
  war,	
  over	
  1.5	
  million	
  men	
  would	
  have	
  returned	
  to	
  this	
  country	
  in	
  1945	
  with	
  some	
  firsthand	
  knowledge	
  of	
  their	
  effects”	
  (28).	
  	
  	
  	
   Even	
  before	
  the	
  end	
  of	
  the	
  war,	
  Americans	
  in	
  general	
  were	
  aware	
  of	
  the	
  energizing	
  and	
  even	
  euphoric	
  effects	
  of	
  amphetamine.	
  	
  Again,	
  according	
  to	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  (1978),	
  “by	
  1943,	
  over	
  half	
  of	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French’s	
  Benzedrine	
  sales	
  went	
  to	
  fill	
  a	
  prescription	
  for	
  people	
  who	
  wanted	
  to	
  lose	
  weight,	
  obtain	
  a	
  temporary	
  ‘lift,’	
  or	
  stay	
  awake	
  for	
  extended	
  periods”	
  (45).	
  	
  None	
  of	
  these	
  uses	
  had	
  been	
  officially	
  approved	
  by	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  or	
  the	
  Food	
  and	
  Drug	
  Administration.	
  	
  The	
  drug’s	
  rising	
  popularity	
  led	
  to	
  a	
  production	
  rate	
  in	
  
	
  	
  
	
   53	
  
1945	
  that	
  Rasmussen	
  (2008)	
  estimated	
  as	
  sufficient	
  to	
  supply	
  two	
  pills	
  daily	
  for	
  every	
  single	
  American	
  man,	
  woman,	
  and	
  child.	
  Harry	
  “the	
  Hipster”	
  Gibson	
  made	
  the	
  private	
  knowledge	
  of	
  amphetamine’s	
  popularity	
  public	
  in	
  1947	
  when	
  he	
  recorded	
  the	
  song,	
  “Who	
  put	
  the	
  Benzedrine	
  in	
  Mrs.	
  Murphy's	
  Ovaltine?”	
  In	
  which	
  he	
  told	
  how,	
  “now	
  she	
  wants	
  to	
  swing,	
  the	
  Highland	
  Fling/She	
  says	
  that	
  Benzedrine's	
  the	
  thing	
  that	
  makes	
  her	
  spring.”	
  	
  Despite,	
  or	
  perhaps	
  because	
  of	
  this	
  song’s	
  success,	
  he	
  was	
  blacklisted	
  for	
  promoting	
  drug	
  abuse,	
  and	
  never	
  again	
  received	
  the	
  fame	
  and	
  adulation	
  he	
  had	
  in	
  the	
  1940s.	
  	
  Inhalers:	
  The	
  First	
  Wave	
  of	
  Amphetamine	
  Abuse	
  In	
  addition	
  to	
  1947	
  being	
  the	
  year	
  of	
  Harry	
  “The	
  Hipster”	
  Gibson’s	
  hit,	
  it	
  also	
  marked	
  the	
  first	
  carefully	
  documented	
  case	
  of	
  amphetamine	
  abuse.	
  	
  	
  Writing	
  in	
  the	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association,	
  army	
  physicians	
  Monroe	
  and	
  Drell	
  (1947)	
  described	
  the	
  persistent	
  abuse	
  of	
  Benzedrine	
  inhalers	
  in	
  a	
  military	
  prison	
  at	
  Fort	
  Benjamin	
  Harrison	
  in	
  Indiana.	
  	
  That	
  this	
  abuse	
  occurred	
  among	
  military	
  personnel	
  certainly	
  lent	
  credence	
  to	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom’s	
  argument	
  for	
  the	
  impact	
  of	
  World	
  War	
  II.	
  	
  All	
  amphetamine	
  inhalers	
  were	
  available	
  over-­‐the-­‐counter	
  and	
  without	
  prescription	
  at	
  the	
  time,	
  and	
  prison	
  doctors	
  found	
  that	
  inmates	
  were	
  buying	
  the	
  inhalers	
  from	
  guards	
  and	
  then	
  breaking	
  open	
  the	
  canister	
  to	
  extract	
  the	
  amphetamine-­‐soaked	
  paper	
  inside.	
  	
  The	
  prisoners	
  would	
  then	
  soak	
  the	
  paper	
  in	
  a	
  liquid	
  to	
  extract	
  the	
  stimulant,	
  or	
  simply	
  ingest	
  the	
  paper	
  in	
  order	
  to	
  get	
  a	
  buzz	
  from	
  the	
  large	
  (250	
  mg)	
  dosage	
  of	
  amphetamine	
  it	
  contained.8	
  	
  	
  	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  8	
  A	
  Benzedrine	
  pill,	
  by	
  contrast,	
  contains	
  10	
  mg	
  of	
  amphetamine.	
  
	
  	
  
	
   54	
  
The	
  authors	
  found	
  that	
  25	
  percent	
  of	
  prisoners	
  had	
  used	
  inhalers	
  in	
  that	
  abusive	
  manner,	
  and	
  that	
  14	
  percent	
  had	
  done	
  so	
  during	
  their	
  civilian	
  lives	
  before	
  joining	
  the	
  army.	
  	
  Sixty-­‐five	
  percent	
  of	
  respondents	
  had	
  been	
  aware	
  that	
  the	
  practice	
  existed	
  before	
  arriving	
  at	
  the	
  post.	
  	
  If	
  these	
  results	
  are	
  accurate,	
  and	
  there	
  is	
  no	
  reason	
  to	
  believe	
  they	
  are	
  not,	
  they	
  show	
  that	
  amphetamine	
  abuse	
  was	
  not	
  confined	
  to	
  the	
  military.	
  	
  	
  	
  A	
  number	
  of	
  the	
  soldiers	
  caught	
  abusing	
  inhalers	
  reported	
  severe	
  withdrawal	
  symptoms	
  upon	
  stopping	
  use,	
  causing	
  the	
  authors	
  to	
  join	
  a	
  growing	
  chorus	
  of	
  experts	
  calling	
  for	
  a	
  reassessment	
  of	
  the	
  addictive	
  potential	
  of	
  amphetamines.	
  	
  The	
  authors	
  also	
  reported	
  the	
  onset	
  of	
  what	
  would	
  later	
  be	
  labeled	
  “amphetamine	
  psychosis”—bouts	
  of	
  paranoia	
  and	
  hallucinations	
  associated	
  with	
  extensive	
  amphetamine	
  abuse.	
  	
  However,	
  they	
  disregarded	
  this	
  side	
  effect,	
  saying	
  that	
  the	
  victims	
  must	
  have	
  had	
  some	
  sort	
  of	
  latent	
  mental	
  disorder	
  that	
  the	
  amphetamines	
  merely	
  tapped	
  into,	
  rather	
  than	
  the	
  drug	
  having	
  directly	
  created	
  the	
  psychosis.	
  Although	
  the	
  Fort	
  Benjamin	
  Harrison	
  study	
  was	
  the	
  first	
  documented	
  case	
  of	
  amphetamine	
  inhaler	
  abuse,	
  it	
  was	
  certainly	
  not	
  the	
  first	
  incident.	
  	
  Jazz	
  great	
  Charlie	
  Parker’s	
  biography	
  states	
  that	
  he	
  began	
  abusing	
  such	
  inhalers	
  in	
  Kansas	
  City	
  as	
  early	
  as	
  1937	
  (Rasmussen	
  2008),	
  and	
  it	
  appears	
  that	
  a	
  large	
  number	
  of	
  other	
  jazz	
  musicians	
  also	
  abused	
  Benzedrine.	
  	
  Other	
  people	
  did	
  so	
  too.	
  	
  Jack	
  Kerouac	
  wrote	
  On	
  the	
  Road	
  in	
  1951	
  on	
  an	
  amphetamine	
  binge,	
  but	
  he	
  and	
  several	
  of	
  the	
  other	
  beats	
  (including	
  William	
  H.	
  Burroughs)	
  had	
  been	
  using	
  the	
  drugs	
  since	
  the	
  mid	
  1940s	
  while	
  they	
  were	
  living	
  in	
  New	
  York.	
  	
  The	
  friend	
  who	
  introduced	
  the	
  beats	
  to	
  inhaler	
  
	
  	
  
	
   55	
  
abuse,	
  Joan	
  Vollmer,	
  would	
  eventually	
  become	
  the	
  first	
  female	
  case	
  of	
  amphetamine	
  psychosis	
  treated	
  at	
  Bellevue	
  Hospital	
  in	
  New	
  York	
  City	
  in	
  1946	
  (Rasmussen	
  2008).	
  	
  	
  Reacting	
  to	
  growing	
  abuse	
  among	
  students	
  and	
  others,	
  the	
  State	
  of	
  California	
  sought	
  to	
  make	
  amphetamine	
  inhalers	
  available	
  only	
  by	
  prescription	
  in	
  1944.	
  	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French,	
  believing	
  that	
  such	
  regulation	
  would	
  destroy	
  the	
  market	
  for	
  their	
  product,	
  combined	
  forces	
  with	
  state	
  pharmacist	
  organizations	
  to	
  fight	
  the	
  proposed	
  legislation.	
  	
  After	
  the	
  manufacturer	
  acquiesced	
  to	
  include	
  a	
  dye	
  and	
  a	
  chemical	
  that	
  would	
  promote	
  nausea	
  if	
  ingested,	
  the	
  California	
  legislature	
  agreed	
  not	
  to	
  restrict	
  the	
  inhalers	
  availability.	
  	
  This	
  victory	
  was	
  short-­‐lived.	
  	
  	
  Monroe	
  and	
  Drell’s	
  1947	
  report	
  was	
  followed	
  by	
  others	
  highlighting	
  inhaler	
  abuse.	
  	
  The	
  University	
  of	
  Maryland	
  student	
  newspaper	
  estimated	
  in	
  1948	
  that	
  at	
  least	
  three	
  percent	
  of	
  the	
  student	
  body	
  there	
  used	
  Benzedrine	
  regularly	
  as	
  either	
  a	
  study	
  aid	
  or	
  for	
  thrills,	
  and	
  that	
  a	
  larger	
  percentage	
  had	
  at	
  least	
  tried	
  the	
  drug	
  (Washington	
  Post	
  1948).	
  	
  A	
  year	
  later,	
  Alabama	
  Congressman	
  George	
  Grant	
  commissioned	
  a	
  study	
  of	
  inhaler	
  abuse	
  among	
  prisoners	
  and	
  found	
  the	
  practice	
  to	
  be	
  rampant	
  nationwide.	
  Wardens	
  from	
  Arizona,	
  Florida,	
  Georgia,	
  Maryland,	
  New	
  York,	
  Washington,	
  and	
  Wyoming	
  all	
  reported	
  inhaler	
  abuse.	
  	
  Washington	
  Penitentiary	
  Superintendant	
  O.	
  M.	
  Smith	
  was	
  quoted	
  as	
  follows:	
  It	
  is	
  definitely	
  established	
  here	
  that	
  the	
  use	
  of	
  Benzedrine	
  contributes	
  to	
  the	
  development	
  of	
  perverted	
  practices.	
  	
  The	
  use	
  of	
  Benzedrine	
  as	
  a	
  stimulant	
  by	
  thousands	
  of	
  persons	
  not	
  confined	
  in	
  institutions	
  is	
  also	
  becoming	
  a	
  growing	
  national	
  menace.	
  	
  It	
  is	
  a	
  well-­‐known	
  fact	
  that	
  many	
  college	
  students	
  use	
  the	
  drug	
  as	
  a	
  stimulant	
  during	
  periods	
  of	
  examination.	
  	
  It	
  is	
  further	
  established	
  that	
  many	
  persons	
  in	
  the	
  entertainment	
  world	
  who	
  are	
  required	
  to	
  be	
  wide	
  awake	
  and	
  vivacious	
  during	
  all	
  hours	
  of	
  the	
  night	
  have	
  become	
  addicted	
  to	
  the	
  use	
  of	
  Benzedrine	
  (Pearson	
  1949)	
  	
  
	
  	
  
	
   56	
  
With	
  pressure	
  mounting	
  from	
  states	
  demanding	
  an	
  alternate	
  version	
  of	
  the	
  asthma	
  inhaler,	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  was	
  forced	
  to	
  introduce	
  a	
  new	
  product,	
  the	
  Benzedrex	
  inhaler,	
  which	
  contained	
  no	
  amphetamine-­‐based	
  compounds.	
  	
  By	
  1949,	
  they	
  had	
  replaced	
  all	
  Benzedrine	
  inhalers	
  nationwide	
  with	
  the	
  amphetamine-­‐free	
  version.	
  	
  	
  	
  Despite	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French’s	
  decision,	
  many	
  amphetamine-­‐based	
  inhalers	
  remained	
  on	
  the	
  market	
  (and	
  prescription-­‐free	
  in	
  many	
  states).	
  Inhaler	
  abuse	
  thus	
  remained	
  a	
  problem.	
  	
  One	
  popular	
  brand	
  was	
  the	
  Valo	
  inhaler	
  made	
  by	
  the	
  Pfieffer	
  Company	
  of	
  St.	
  Louis.	
  	
  Widespread	
  abuse	
  of	
  this	
  particular	
  inhaler,	
  particularly	
  in	
  Kansas	
  City,	
  Missouri,	
  finally	
  led	
  to	
  all	
  amphetamine-­‐based	
  inhalers	
  being	
  removed	
  from	
  the	
  market.	
  	
  Ironically,	
  the	
  nauseating	
  chemicals	
  that	
  were	
  designed	
  to	
  prevent	
  inhaler	
  abuse	
  and	
  appease	
  state	
  legislators	
  had	
  led	
  some	
  users	
  to	
  inject	
  the	
  liquefied	
  contents	
  of	
  the	
  inhalers	
  rather	
  than	
  suffer	
  the	
  stomach	
  discomfort	
  caused	
  by	
  eating	
  the	
  medicated	
  paper.	
  	
  The	
  FDA	
  finally	
  banned	
  amphetamine	
  inhalers	
  from	
  over-­‐the-­‐counter	
  sale	
  nationwide	
  in	
  1959	
  (Jackson	
  1971,	
  Time	
  1959).	
  	
  As	
  the	
  Wall	
  Street	
  Journal	
  reported:	
  “FDA	
  officials	
  said	
  they	
  decided	
  to	
  insist	
  on	
  prescriptions	
  for	
  amphetamine	
  inhalers	
  because	
  the	
  drug	
  is	
  being	
  used	
  ‘for	
  non-­‐medical	
  purposes.’	
  Evidence	
  indicates	
  that	
  many	
  persons,	
  particularly	
  teenagers	
  are	
  removing	
  the	
  amphetamine-­‐soaked	
  wick	
  from	
  the	
  plastic	
  capsules	
  and	
  using	
  the	
  drug	
  as	
  a	
  substitute	
  for	
  amphetamine	
  tablets,	
  which	
  can	
  be	
  bought	
  only	
  by	
  prescription”	
  	
  (Wall	
  Street	
  Journal	
  1959).	
  	
  Even	
  then,	
  methamphetamine-­‐based	
  inhalers	
  were	
  not	
  banned,	
  and	
  some	
  manufacturers,	
  like	
  those	
  of	
  the	
  Valo	
  inhaler,	
  continued	
  to	
  produce	
  a	
  product	
  they	
  knew	
  was	
  largely	
  abused.	
  	
  
	
  	
  
	
   57	
  
	
  Diet	
  Pills	
  and	
  Speeding	
  Truckers	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  and	
  other	
  manufactures	
  of	
  amphetamine-­‐based	
  products	
  were	
  undeterred	
  by	
  the	
  loss	
  of	
  the	
  inhaler	
  market.	
  	
  By	
  the	
  late	
  1940s	
  they	
  had	
  begun	
  to	
  exploit	
  another	
  burgeoning	
  outlet	
  for	
  their	
  products:	
  diet	
  pills.	
  	
  Although	
  the	
  appetite-­‐suppressing	
  qualities	
  of	
  amphetamines	
  had	
  been	
  acknowledged	
  from	
  the	
  moment	
  of	
  their	
  introduction,	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  had	
  not	
  immediately	
  sought	
  the	
  drugs’	
  approval	
  as	
  an	
  appetite	
  suppressant.	
  However,	
  with	
  inhalers	
  under	
  attack,	
  and	
  with	
  Alles’	
  original	
  patent	
  set	
  to	
  expire	
  at	
  the	
  end	
  of	
  the	
  decade,	
  they	
  set	
  now	
  about	
  seeking	
  official	
  approval	
  of	
  amphetamines	
  as	
  a	
  diet	
  pill.	
  	
  Testing	
  began	
  in	
  1945,	
  and	
  by	
  1947,	
  they	
  had	
  won	
  American	
  Medical	
  Association	
  (AMA)9	
  approval	
  to	
  market	
  the	
  drugs	
  for	
  the	
  new	
  purpose.	
  	
  It	
  was	
  also	
  at	
  this	
  time	
  that	
  the	
  company	
  began	
  to	
  market	
  Dexedrine	
  (dextroamphetamine)	
  intensely,	
  the	
  right-­‐handed	
  isomer	
  of	
  an	
  amphetamine	
  molecule,	
  which	
  they	
  directed	
  explicitly	
  at	
  the	
  diet-­‐pill	
  market.10	
  In	
  1947	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  sold	
  $2.2	
  million	
  worth	
  of	
  Benzedrine,	
  and	
  $3.6	
  million	
  worth	
  of	
  Dexedrine.	
  	
  By	
  1948,	
  fueled	
  by	
  diet-­‐pill	
  sales,	
  Dexedrine	
  sales	
  rose	
  to	
  $5.2	
  million	
  (Rasmussen	
  2008).	
  	
  	
  	
  With	
  the	
  expiration	
  of	
  the	
  Alles	
  patent	
  and	
  an	
  explosion	
  in	
  diet-­‐pill	
  demand	
  created	
  largely	
  through	
  advertising,	
  the	
  1950s	
  was	
  a	
  boom	
  time	
  for	
  amphetamine	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  9	
  It	
  was	
  the	
  AMA,	
  and	
  not	
  the	
  FDA	
  that	
  controlled	
  the	
  acceptance	
  of	
  drugs	
  and	
  their	
  appropriate	
  uses	
  until	
  1962.	
  	
  	
  10	
  Amphetamine	
  sulfate	
  is	
  a	
  racemic	
  molecule,	
  meaning	
  that	
  it	
  comes	
  in	
  right-­‐handed	
  and	
  left-­‐handed	
  versions	
  called	
  isomers.	
  	
  A	
  Benzedrine	
  capsule	
  contains	
  relatively	
  equal	
  parts	
  of	
  both	
  molecules.	
  	
  However,	
  Smith,	
  Kline	
  &	
  French	
  researchers	
  found	
  that,	
  if	
  they	
  were	
  able	
  to	
  separate	
  the	
  right-­‐handed	
  isomers	
  from	
  the	
  left,	
  their	
  drug	
  lost	
  the	
  negative	
  side	
  effects	
  (anxiety	
  and	
  nausea)	
  associated	
  with	
  regular	
  Benzedrine,	
  resulting	
  in	
  a	
  more	
  user	
  (and	
  abuser)	
  friendly	
  pill.	
  
	
  	
  
	
   58	
  
sales.	
  	
  Between	
  1949	
  and	
  1952,	
  U.	
  S.	
  production	
  of	
  the	
  drugs	
  quadrupled	
  (Rasmussen	
  2008).	
  	
  	
  It	
  would	
  appear,	
  given	
  sales	
  and	
  prescription	
  rates,	
  that	
  anyone	
  who	
  wanted	
  a	
  prescription	
  for	
  amphetamines	
  beginning	
  in	
  the	
  late	
  1940s	
  and	
  early	
  1950s	
  could	
  get	
  one	
  by	
  claiming	
  some	
  ailment.	
  	
  	
  	
  It	
  is	
  not	
  surprising	
  then,	
  that	
  it	
  was	
  at	
  this	
  time	
  that	
  the	
  World	
  Health	
  Organization	
  became	
  concerned	
  with	
  prescription	
  amphetamine	
  abuse	
  on	
  a	
  global	
  scale.	
  	
  Their	
  1953	
  report	
  called	
  for	
  careful	
  monitoring	
  of	
  amphetamine	
  abuse,	
  recommending	
  that	
  preparations	
  should	
  be	
  dispensed	
  only	
  by	
  prescription,	
  that	
  each	
  prescription	
  should	
  specify	
  the	
  number	
  of	
  times	
  it	
  may	
  be	
  refilled,	
  and	
  that	
  a	
  careful	
  record	
  should	
  be	
  kept	
  of	
  each	
  prescription	
  (WHO	
  1953).	
  	
  	
  The	
  American	
  Medical	
  Association	
  and	
  the	
  U.	
  S.	
  Food	
  and	
  Drug	
  Agency	
  did	
  not	
  jump	
  to	
  meet	
  those	
  recommendations.	
  	
  	
  The	
  popular	
  press	
  slowly	
  began	
  to	
  turn	
  on	
  amphetamine-­‐based	
  products	
  in	
  the	
  early	
  1950s.	
  	
  Dr.	
  William	
  Alvarez,	
  in	
  his	
  weekly	
  article	
  in	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  gave	
  insight	
  into	
  the	
  drug’s	
  popularity	
  even	
  as	
  he	
  warned	
  of	
  the	
  potential	
  for	
  abuse:	
  	
  Today,	
  more	
  and	
  more	
  people	
  are	
  taking	
  amphetamine,	
  Dexedrine,	
  Desoxyn	
  [methamphetamine],	
  or	
  ephedrine	
  or	
  some	
  similar	
  drug,	
  either	
  to	
  pep	
  them	
  up	
  and	
  keep	
  them	
  awake,	
  or	
  to	
  clear	
  away	
  gloom,	
  or	
  destroy	
  appetite	
  so	
  that	
  living	
  on	
  a	
  reduction	
  diet	
  will	
  be	
  easier.	
  	
  For	
  some	
  years	
  now	
  these	
  ‘pep-­‐pills’	
  have	
  been	
  taken	
  by	
  college	
  students	
  who	
  want	
  to	
  stay	
  up	
  half	
  the	
  night	
  cramming	
  for	
  an	
  examination.	
  	
  Though	
  he	
  avoided	
  saying	
  that	
  the	
  pills	
  were	
  addictive,	
  and	
  still	
  clung	
  to	
  the	
  idea	
  that	
  only	
  those	
  predisposed	
  to	
  drug	
  abuse	
  will	
  abuse	
  them,	
  Dr.	
  Alvarez	
  did	
  suggest	
  that	
  no	
  one	
  should	
  use	
  them	
  continuously	
  without	
  taking	
  “a	
  short	
  vacation	
  [from	
  them]	
  every	
  so	
  often”	
  (Alvarez	
  1953).	
  	
  The	
  medical	
  editor	
  of	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Times	
  
	
  	
  
	
   59	
  
expressed	
  similar	
  concern,	
  stating	
  that,	
  “housewives	
  are	
  becoming	
  addicted	
  to	
  these	
  drugs	
  because	
  of	
  the	
  ease	
  in	
  obtaining	
  them	
  from	
  physicians	
  who	
  prescribe	
  indiscriminately.”	
  	
  He	
  also	
  worried	
  that	
  use	
  by	
  parents	
  had	
  removed	
  the	
  stigma	
  of	
  drugs	
  for	
  their	
  children,	
  noting	
  that	
  in	
  the	
  first	
  four	
  months	
  of	
  1961,	
  59	
  percent	
  of	
  all	
  juvenile	
  arrests	
  in	
  California	
  had	
  involved	
  amphetamines	
  (Nelson	
  1961).	
  	
  	
  The	
  1950s	
  also	
  marked	
  the	
  beginning	
  of	
  governmental	
  crackdowns	
  on	
  the	
  widespread	
  diversion	
  and	
  abuse	
  of	
  prescription	
  amphetamines.	
  Between	
  1955	
  and	
  1959,	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Police	
  Department	
  saw	
  a	
  1,679	
  percent	
  increase	
  in	
  amphetamine	
  seizures,	
  going	
  from	
  6,987	
  to	
  117,325	
  tablets	
  (Rawlin	
  1968).	
  	
  In	
  October	
  1955	
  the	
  government	
  issued	
  42	
  warrants	
  covering	
  six	
  states	
  (Georgia,	
  Illinois,	
  Indiana,	
  North	
  Carolina,	
  South	
  Carolina,	
  and	
  Virginia)	
  resulting	
  from	
  an	
  FDA	
  investigation	
  of	
  illegal	
  amphetamine	
  sales	
  to	
  truck	
  drivers	
  and	
  minors.	
  Cafes,	
  truck	
  stops,	
  service	
  stations	
  and	
  drug	
  stores	
  were	
  targets.	
  It	
  was	
  the	
  first	
  of	
  many	
  governmental	
  interventions	
  in	
  the	
  use	
  of	
  amphetamines	
  by	
  truckers.	
  FDA	
  Director	
  George	
  P.	
  Larrick	
  explained	
  the	
  focus:	
  “’Use	
  of	
  these	
  drugs	
  by	
  truck-­‐drivers	
  is	
  particularly	
  dangerous	
  because	
  they	
  so	
  stimulate	
  the	
  driver	
  that	
  he	
  stays	
  on	
  the	
  job	
  beyond	
  the	
  point	
  of	
  normal	
  physical	
  endurance.	
  	
  His	
  brain	
  tires,	
  his	
  driving	
  judgment	
  and	
  his	
  vision	
  are	
  finally	
  impaired	
  and	
  a	
  tragic	
  accident	
  sometimes	
  follows”	
  (NYT	
  1955).	
  Rawlin	
  (1968)	
  believed	
  that	
  most	
  amphetamine	
  diversion	
  in	
  the	
  1950s	
  centered	
  on	
  the	
  trucking	
  industry.	
  	
  Arthur	
  S.	
  Flemming,	
  Secretary	
  of	
  Health	
  Education	
  and	
  Welfare	
  (HEW)	
  concurred:	
  “The	
  prevention	
  of	
  desire	
  for	
  sleep	
  is	
  the	
  basis	
  for	
  a	
  large	
  illegal	
  trade	
  in	
  amphetamine	
  among	
  long-­‐haul	
  truck	
  drivers.”	
  The	
  
	
  	
  
	
   60	
  
FDA	
  launched	
  an	
  investigation	
  at	
  the	
  end	
  of	
  the	
  decade	
  that	
  found	
  some	
  two	
  hundred	
  truck	
  stops	
  illegally	
  selling	
  the	
  drugs	
  (Flemming	
  1959).	
  	
  Long-­‐haul	
  truck	
  drivers	
  called	
  the	
  drugs	
  “’cartwheels,	
  ‘coast-­‐to-­‐coasts,’	
  ‘West	
  Coast	
  turn-­‐arounds,’	
  ‘truck	
  drivers,’	
  and	
  ‘copilots’,”	
  and	
  used	
  them	
  to	
  meet	
  the	
  harsh	
  demands	
  of	
  their	
  largely	
  unregulated	
  industry	
  (Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  1978,	
  21).	
  	
  In	
  a	
  1971	
  hearing	
  before	
  the	
  Subcommittee	
  on	
  Alcoholism	
  and	
  Narcotics	
  of	
  the	
  Congressional	
  Committee	
  on	
  Labor	
  and	
  Public	
  Welfare,	
  three	
  truck-­‐driver	
  witnesses	
  estimated	
  that	
  between	
  50	
  and	
  90	
  percent	
  of	
  long	
  haulers	
  used	
  amphetamines	
  at	
  least	
  occasionally.	
  	
  One	
  witness,	
  Robert	
  Lyons,	
  when	
  asked	
  where	
  he	
  got	
  his	
  pills	
  on	
  the	
  road,	
  said	
  that	
  he	
  would	
  not	
  name	
  specific	
  places,	
  but	
  that	
  if	
  he	
  wanted	
  to,	
  he	
  could	
  easily	
  	
  “get	
  it	
  between	
  here	
  [DC]	
  and	
  Cincinnati	
  on	
  my	
  way	
  home”	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1971,	
  65).	
  	
  	
  	
  	
  The	
  pep	
  pills	
  circulating	
  throughout	
  the	
  trucking	
  industry	
  had	
  been	
  diverted	
  from	
  a	
  large	
  number	
  of	
  sources	
  and	
  are	
  probably	
  indicative	
  of	
  diversion	
  at	
  large	
  during	
  the	
  1950s.	
  	
  Some	
  were	
  stolen	
  from	
  shipments.	
  	
  Others	
  had	
  been	
  purchased	
  illegally	
  in	
  bulk	
  from	
  drug	
  wholesalers.	
  	
  Still	
  others	
  came	
  from	
  shady	
  doctors	
  and	
  pharmacists.	
  	
  Clandestine	
  production	
  of	
  pills	
  was	
  also	
  a	
  source	
  (Rawlin	
  1968).	
  Two	
  themes	
  emerge	
  from	
  truckers’	
  abuse	
  of	
  amphetamines.	
  	
  One	
  is	
  that,	
  since	
  the	
  onset	
  of	
  the	
  pills’	
  use	
  and	
  distribution,	
  amphetamines	
  have	
  been	
  associated	
  with	
  mobility	
  and	
  migratory	
  groups:	
  truckers	
  and	
  bikers	
  early	
  in	
  their	
  history,	
  smugglers	
  and	
  illegal	
  immigrants	
  later	
  on.	
  	
  Second,	
  amphetamines	
  and	
  methamphetamine	
  are	
  frequently	
  tied	
  to	
  the	
  rise	
  in	
  postwar	
  America	
  of	
  ever	
  increasing	
  demands	
  upon	
  the	
  worker.	
  	
  A	
  prominent	
  economist	
  described	
  the	
  
	
  	
  
	
   61	
  
economic	
  recovery	
  of	
  the	
  1940s	
  as	
  a	
  “supersonic	
  .	
  .	
  	
  .	
  Benzedrine-­‐stimulated	
  economy”	
  (NYT	
  1952a).	
  	
  	
  It	
  is	
  almost	
  impossible	
  to	
  read	
  an	
  account	
  of	
  the	
  abuse	
  of	
  amphetamines	
  that	
  does	
  not	
  include	
  reference	
  to	
  the	
  many	
  people	
  who	
  use	
  it	
  as	
  a	
  work	
  aid.	
  	
  Edison	
  (1971),	
  in	
  no	
  way	
  a	
  proponent	
  of	
  amphetamines,	
  summed	
  this	
  sentiment	
  well:	
  It	
  is	
  possible	
  that	
  amphetamine	
  popularity	
  reflects	
  American	
  culture	
  .	
  .	
  .	
  .	
  	
  The	
  amphetamine	
  user	
  is	
  a	
  caricature	
  of	
  many	
  widely	
  admired	
  America	
  traits:	
  intense	
  activity,	
  efficiency,	
  persistence	
  and	
  drive,	
  and	
  the	
  desire	
  to	
  excel,	
  to	
  break	
  records,	
  and	
  to	
  move	
  with	
  ever-­‐greater	
  speed	
  (609).	
  	
  The	
  Department	
  of	
  Health,	
  Education	
  and	
  Welfare	
  estimated	
  in	
  1959	
  that	
  amphetamine	
  production	
  was	
  approximately	
  75,000	
  pounds	
  (Flemming	
  1959).	
  	
  By	
  1962,	
  according	
  to	
  the	
  FDA,	
  that	
  number	
  had	
  climbed	
  to	
  100,000,	
  enough	
  to	
  supply	
  250	
  mg	
  (20	
  to	
  50	
  doses)	
  to	
  every	
  citizen	
  (JAMA	
  1965).	
  	
  It	
  is	
  important	
  to	
  note	
  that	
  any	
  numbers	
  on	
  amphetamine	
  production	
  before	
  1971	
  are	
  estimates.	
  	
  Companies	
  were	
  not	
  required	
  to	
  disclose	
  how	
  many	
  amphetamines	
  they	
  were	
  producing,	
  and	
  frequently	
  refused	
  to	
  do	
  so.	
  	
  Furthermore,	
  no	
  complete	
  list	
  exists	
  of	
  who	
  was	
  even	
  producing	
  the	
  drugs,	
  and	
  those	
  lists	
  would	
  not	
  include	
  illegal	
  or	
  clandestine	
  producers	
  who	
  frequently	
  shipped	
  in	
  knock-­‐offs	
  from	
  Mexico	
  and	
  other	
  locales	
  (McGlothlin	
  1973).	
  	
  We	
  do	
  know	
  that	
  in	
  1967,	
  31	
  million	
  prescriptions	
  for	
  stimulant-­‐based	
  diet	
  pills	
  were	
  written,	
  meaning	
  that	
  as	
  much	
  as	
  8	
  percent	
  of	
  the	
  population	
  was	
  legally	
  using	
  amphetamines	
  (Spotts	
  and	
  Spotts	
  1980).	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   62	
  
The	
  Rise	
  of	
  High-­Dosage	
  Methamphetamine	
  Injection	
  In	
  the	
  late	
  1950s,	
  medical	
  professionals	
  began	
  to	
  prescribe	
  amphetamine	
  injection	
  for	
  some	
  medical	
  issues.	
  	
  Methedrine	
  (Burroughs	
  Wellcome)	
  and	
  Desoxyn	
  (Abbott	
  Pharmaceuticals)	
  were	
  the	
  brand	
  names	
  for	
  methamphetamine	
  ampoules	
  for	
  this	
  purpose.	
  	
  Obviously,	
  having	
  methamphetamine	
  available	
  in	
  renewable,	
  injection-­‐ready	
  preparations	
  was	
  a	
  situation	
  ripe	
  for	
  abuse.	
  	
  Though	
  a	
  few	
  people	
  had	
  injected	
  methamphetamine	
  extracted	
  from	
  inhalers	
  in	
  the	
  1950s,	
  the	
  early	
  1960s	
  saw	
  the	
  first	
  rampant	
  intravenous	
  abuse	
  of	
  the	
  drug.	
  	
  As	
  is	
  often	
  the	
  case,	
  this	
  particular	
  abuse	
  began	
  with	
  addicts	
  and	
  abusers	
  replacing	
  one	
  drug	
  with	
  another,	
  in	
  this	
  case	
  heroin	
  by	
  methamphetamine.	
  	
  During	
  the	
  Korean	
  War	
  a	
  number	
  of	
  heroin-­‐addicted	
  GIs	
  learned	
  to	
  inject	
  methamphetamine	
  while	
  on	
  leave	
  in	
  Japan	
  when	
  heroin	
  was	
  scarce.	
  	
  After	
  the	
  war,	
  many	
  of	
  them	
  came	
  back	
  to	
  the	
  West	
  Coast	
  looking	
  for	
  meth.	
  	
  	
  At	
  least	
  initially,	
  it	
  appears	
  that	
  intravenous	
  meth	
  abuse	
  in	
  this	
  country	
  began	
  with	
  the	
  best	
  of	
  intentions.	
  	
  According	
  to	
  Kramer	
  et	
  al.	
  (1967),	
  physicians	
  in	
  San	
  Francisco	
  began	
  prescribing	
  large	
  quantities	
  of	
  injectible	
  methamphetamine	
  to	
  heroin	
  addicts	
  in	
  1960	
  and	
  1961.	
  	
  These	
  doctors	
  were	
  apparently	
  operating	
  under	
  the	
  assumption	
  that	
  Methedrine	
  would	
  work	
  like	
  methadone	
  as	
  a	
  means	
  of	
  breaking	
  addiction.	
  	
  At	
  the	
  same	
  time,	
  more	
  unscrupulous	
  doctors	
  in	
  the	
  Bay	
  Area	
  appear	
  to	
  have	
  begun	
  selling	
  methamphetamine	
  prescriptions	
  to	
  junkies	
  for	
  profit.	
  	
  Robert	
  C.	
  Smith	
  (1969)	
  quoted	
  an	
  ex-­‐Methedrine	
  user	
  who	
  described	
  the	
  process:	
  There	
  were	
  three	
  doctors	
  at	
  the	
  time;	
  the	
  first	
  was	
  on	
  Sutter	
  Street.	
  	
  He	
  was	
  the	
  first	
  one	
  that	
  really	
  went	
  strong.	
  	
  He	
  used	
  to	
  charge	
  $7	
  a	
  visit.	
  	
  You	
  go	
  in,	
  sit	
  down,	
  you	
  say—Doctor,	
  I	
  used	
  to	
  be	
  a	
  heroin	
  addict.	
  	
  I	
  can’t	
  stand	
  the	
  prices,	
  I	
  can’t	
  stand	
  being	
  busted,	
  I	
  can’t	
  stand	
  
	
  	
  
	
   63	
  
kicking,	
  I	
  can’t	
  stand	
  being	
  sick.	
  	
  I	
  need	
  drugs.	
  	
  I	
  have	
  a	
  physical	
  dependence	
  on	
  drugs,	
  I	
  don’t	
  want	
  to	
  use	
  heroin—please,	
  give	
  me	
  a	
  prescription	
  for	
  meth	
  .	
  .	
  .	
  .	
  	
  For	
  every	
  person	
  that	
  went	
  and	
  got	
  a	
  prescription,	
  there	
  were	
  ten	
  people	
  who	
  bought	
  from	
  the	
  guy	
  who	
  had	
  the	
  prescription.	
  	
  It	
  was	
  very	
  easy.	
  	
  You	
  take	
  the	
  ampoules	
  and	
  you’d	
  soak	
  them	
  and	
  the	
  labels	
  would	
  fall	
  off	
  and	
  the	
  identifying	
  mark	
  was	
  gone,	
  the	
  drug	
  store	
  identifying	
  mark,	
  the	
  registry	
  mark,	
  the	
  date	
  and	
  everything	
  was	
  gone,	
  so	
  you	
  can	
  just	
  sell	
  the	
  bottle.	
  	
  And	
  there	
  was	
  no	
  way	
  they	
  can	
  trace	
  it	
  back	
  to	
  you	
  once	
  it	
  was	
  out	
  of	
  your	
  hands	
  (20).	
  	
  Methedrine	
  sales	
  reflect	
  the	
  increase	
  in	
  abuse.	
  In	
  1959	
  only	
  a	
  few	
  hundred	
  ampoules	
  were	
  sold	
  in	
  the	
  Bay	
  Area.	
  	
  However,	
  in	
  1960	
  that	
  number	
  rose	
  to	
  280,000.	
  	
  In	
  1961,	
  it	
  rose	
  again	
  to	
  almost	
  580,000,	
  and	
  nearly	
  that	
  number	
  again,	
  550,000,	
  were	
  distributed	
  in	
  the	
  first	
  half	
  of	
  1962.	
  	
  The	
  estimated	
  street	
  value	
  of	
  all	
  those	
  ampoules	
  approached	
  one	
  million	
  dollars	
  (Rawlin	
  1968).	
  	
  When	
  the	
  police	
  began	
  to	
  crack	
  down	
  on	
  these	
  doctors	
  and	
  other	
  sources	
  of	
  diversion	
  around	
  1962,	
  the	
  first	
  clandestine	
  methamphetamine	
  laboratories	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  appeared	
  beginning	
  in	
  San	
  Francisco11	
  (Morgan	
  et	
  al.	
  1997;	
  Smith	
  1969).	
  	
  The	
  voluntary	
  removal	
  of	
  injectible	
  ampoules	
  of	
  Methedrine	
  and	
  other	
  similar	
  injectible	
  versions	
  of	
  methamphetamine	
  from	
  the	
  market	
  in	
  1963	
  then	
  rapidly	
  bolstered	
  the	
  number	
  of	
  such	
  labs	
  in	
  operation.	
  	
  	
  Former	
  hospital	
  orderly	
  Nick	
  Ford	
  was	
  the	
  first	
  person	
  arrested	
  for	
  making	
  methamphetamine	
  in	
  1963.	
  	
  Operating	
  before	
  the	
  crackdown	
  on	
  drug	
  wholesalers,	
  he	
  was	
  able	
  to	
  purchase	
  200	
  grams	
  of	
  powdered	
  Methedrine,	
  which	
  he	
  then	
  combined	
  with	
  water	
  and	
  packaged	
  into	
  ampoules	
  for	
  resale	
  (Turner	
  1963).	
  	
  Clandestine	
  production	
  was	
  not	
  confined	
  to	
  the	
  Bay	
  Area.	
  	
  Between	
  1966	
  and	
  1968	
  the	
  Bureau	
  of	
  Narcotics	
  and	
  Dangerous	
  Drugs	
  seized	
  21	
  methamphetamine	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  11	
  There	
  is	
  some	
  debate	
  to	
  the	
  exact	
  date.	
  	
  Smith	
  (1969)	
  dates	
  the	
  first	
  labs	
  to	
  1963	
  rather	
  than	
  1962.	
  
	
  	
  
	
   64	
  
labs	
  and	
  7	
  amphetamine	
  labs	
  nationwide	
  (Gunn	
  et	
  al.	
  1970).	
  	
  Though	
  the	
  majority	
  of	
  those	
  seized	
  (12)	
  were	
  in	
  California,	
  they	
  were	
  also	
  found	
  in	
  Maryland,	
  New	
  York,	
  Oregon,	
  Pennsylvania,	
  Rhode	
  Island,	
  Washington	
  and	
  Wisconsin	
  (Figure	
  2.1).	
  	
  
Figure	
  2.1:	
  Methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  by	
  the	
  BNDD	
  1966	
  -­‐1968	
  (Gunn	
  et	
  al.	
  1970).	
  	
   In	
  December	
  1967,	
  the	
  New	
  York	
  City	
  police	
  raided	
  a	
  lab	
  operating	
  within	
  a	
  few	
  blocks	
  of	
  city	
  hall.	
  	
  The	
  attorney	
  general	
  of	
  New	
  York	
  estimated	
  that	
  the	
  lab	
  had	
  cost	
  $50,000	
  to	
  set	
  up,	
  implying	
  the	
  involvement	
  of	
  organized	
  crime.	
  	
  A	
  year	
  later,	
  in	
  1968,	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Times	
  reported	
  that	
  a	
  lab	
  had	
  been	
  raided	
  in	
  nearby	
  Tarzana.	
  	
  	
  That	
  lab	
  was	
  described	
  as	
  “a	
  methedrine	
  factory,”	
  where	
  the	
  police	
  found	
  two	
  10-­‐gallon	
  containers	
  of	
  methamphetamine	
  “cooking,”	
  and	
  eighteen	
  ounces	
  of	
  already-­‐processed	
  Methedrine.	
  	
  They	
  estimated	
  the	
  value	
  of	
  the	
  drugs	
  at	
  $25,000	
  (Hansen	
  
	
  	
  
	
   65	
  
1968).	
  	
  In	
  1969,	
  the	
  Washington	
  Post	
  reported	
  that	
  a	
  “still”	
  capable	
  of	
  producing	
  seven	
  million	
  dollars	
  worth	
  of	
  amphetamines	
  was	
  raided	
  in	
  Arizona.	
  	
  Roger	
  C.	
  Smith	
  (1969),	
  former	
  director	
  of	
  the	
  Amphetamine	
  Research	
  Project	
  at	
  the	
  University	
  of	
  California	
  Medical	
  Center,	
  described	
  how	
  these	
  early	
  labs	
  operated.	
  The	
  first	
  ones,	
  like	
  that	
  of	
  Nick	
  Ford,	
  were	
  based	
  on	
  the	
  purchase	
  of	
  legally	
  produced	
  amphetamine	
  base	
  from	
  wholesalers,	
  usually	
  under	
  the	
  pretense	
  of	
  medical	
  research	
  and	
  with	
  forged	
  credentials.	
  	
  These	
  amphetamine	
  bases	
  were	
  then	
  neutralized	
  with	
  an	
  acid	
  and	
  sold	
  in	
  crystallized	
  salt	
  form,	
  to	
  be	
  combined	
  with	
  water	
  for	
  injection.	
  	
  After	
  the	
  police	
  effectively	
  cut	
  off	
  diversion	
  from	
  wholesalers,	
  chemists	
  focused	
  on	
  other	
  means	
  of	
  production,	
  which	
  begat	
  the	
  labs	
  we	
  are	
  familiar	
  with	
  today.	
  	
  	
  Most	
  labs	
  in	
  the	
  early	
  1960s	
  were	
  operated	
  by	
  drug	
  users	
  themselves	
  and	
  fit	
  the	
  freelance	
  model	
  of	
  distribution	
  networks.	
  	
  These	
  mom-­‐and-­‐pop	
  labs	
  were	
  sometimes	
  described	
  as	
  making	
  “bathtub	
  speed.”	
  	
  Small-­‐scale	
  production	
  required	
  little	
  outlay	
  for	
  equipment	
  and	
  little	
  training.	
  	
  Cooks	
  would	
  deal	
  directly	
  to	
  users	
  or	
  small-­‐scale	
  freelance	
  distributors.	
  The	
  key	
  for	
  the	
  proliferation	
  of	
  these	
  labs	
  was	
  the	
  spread	
  of	
  recipes.	
  	
  One	
  “cook”	
  described	
  how	
  she	
  learned	
  to	
  make	
  meth:	
  I	
  moved	
  to	
  this	
  house	
  with	
  a	
  friend	
  of	
  mine	
  in	
  Seattle	
  and	
  this	
  guy	
  was	
  making	
  it	
  in	
  the	
  bathroom,	
  and	
  I’m	
  very	
  interested.	
  	
  I	
  like	
  to	
  learn	
  things,	
  so	
  I	
  just	
  stayed	
  with	
  him	
  on	
  three	
  different	
  nights	
  and	
  would	
  go	
  through	
  all	
  the	
  steps	
  and	
  I	
  would	
  write	
  down	
  how	
  to	
  do	
  it.	
  	
  And	
  he	
  taught	
  me	
  and	
  the	
  next	
  time	
  I	
  helped	
  him	
  do	
  it.	
  	
  We	
  did	
  this	
  around	
  five	
  times	
  and	
  I	
  learned	
  a	
  lot.	
  	
  I	
  can	
  do	
  it	
  now,	
  and	
  I	
  know	
  most	
  of	
  the	
  chemicals.	
  	
  	
  I	
  have	
  all	
  of	
  it	
  written	
  down	
  and	
  I	
  have	
  to	
  go	
  by	
  it,	
  the	
  temperature	
  and	
  everything.	
  	
  I	
  couldn’t	
  remember	
  it	
  all,	
  it’s	
  too	
  complicated	
  (C.	
  Smith	
  1969,	
  21).	
  	
  
	
  	
  
	
   66	
  
Gunn	
  et	
  al.,	
  (1970)	
  of	
  the	
  Bureau	
  of	
  Narcotics	
  and	
  Dangerous	
  Drugs’	
  Laboratory	
  Operations	
  Division,	
  believed	
  that	
  better-­‐educated	
  chemists	
  were	
  able	
  to	
  get	
  the	
  recipes	
  for	
  amphetamines	
  via	
  the	
  Patent	
  Office.	
  “Many	
  of	
  these	
  clandestine	
  manufacturers	
  are	
  as	
  well	
  aware	
  as	
  any	
  graduate	
  student	
  of	
  chemistry	
  how	
  to	
  use	
  scientific	
  research	
  as	
  a	
  resource”	
  (Gunn	
  et	
  al.	
  1970,	
  55).	
  	
  They	
  claimed	
  that	
  some	
  raided	
  labs	
  had	
  extensive	
  collections	
  of	
  files	
  on	
  the	
  production	
  of	
  various	
  drugs.	
  	
  In	
  a	
  fascinating	
  aside,	
  they	
  noted	
  that	
  “great	
  advances	
  made	
  in	
  copying	
  machines	
  [had]	
  also	
  assisted	
  the	
  illegal	
  operator	
  in	
  obtaining	
  the	
  scientific	
  information	
  he	
  needs,”	
  just	
  as	
  the	
  Internet	
  helps	
  today’s	
  would-­‐be	
  cooks	
  (55).	
  As	
  the	
  decade	
  wore	
  on,	
  the	
  market	
  for	
  injectible	
  methamphetamine	
  matured.	
  	
  Many	
  of	
  the	
  labs	
  that	
  emerged	
  after	
  the	
  early	
  1960s	
  would	
  qualify	
  today	
  as	
  super	
  labs,	
  ones	
  that	
  produce	
  greater	
  than	
  ten	
  pounds	
  of	
  finished	
  product.	
  	
  These	
  larger	
  labs	
  were	
  found	
  in	
  rural	
  areas	
  outside	
  the	
  central	
  cities	
  of	
  the	
  Bay	
  Area.	
  	
  Smith	
  (1969)	
  estimated	
  in	
  1969	
  that	
  six-­‐to-­‐eight	
  such	
  labs	
  provided	
  the	
  majority	
  of	
  the	
  methamphetamine	
  used	
  in	
  Northern	
  California	
  and	
  Hawaii,	
  with	
  the	
  rest	
  supplied	
  by	
  small-­‐scale,	
  mom-­‐and-­‐pop	
  labs.	
  	
  	
  The	
  large-­‐scale	
  labs	
  fit	
  the	
  corporate	
  model	
  of	
  drug	
  distribution	
  networks.	
  They	
  required	
  a	
  significant	
  outlay	
  of	
  start-­‐up	
  money,	
  which	
  usually	
  came	
  from	
  “straight	
  investors”	
  who	
  sought	
  a	
  return	
  on	
  their	
  investment	
  but	
  had	
  no	
  involvement	
  in	
  the	
  day-­‐to-­‐day	
  operation	
  of	
  the	
  lab	
  or	
  market.	
  	
  	
  The	
  chemists	
  in	
  these	
  labs	
  would	
  supply	
  several	
  wholesale	
  dealers,	
  who	
  would	
  then	
  supply	
  down	
  the	
  chain	
  to	
  small-­‐time	
  (ounce-­‐level)	
  dealers	
  who	
  frequently	
  sold	
  the	
  drug	
  to	
  fund	
  their	
  own	
  use.	
  	
  Chemists	
  and	
  the	
  larger	
  dealers	
  realized	
  sizable	
  profits	
  and	
  isolated	
  
	
  	
  
	
   67	
  
themselves	
  from	
  risk	
  by	
  relying	
  on	
  ounce-­‐level	
  dealers	
  to	
  work	
  at	
  the	
  street	
  level.	
  	
  Small-­‐scale	
  dealers,	
  in	
  contrast,	
  realized	
  very	
  little	
  profit	
  and	
  faced	
  serious	
  risk	
  of	
  violence	
  or	
  arrest.	
  	
  They	
  sometimes	
  increased	
  that	
  risk	
  by	
  cutting	
  the	
  drug	
  with	
  adulterants	
  to	
  increase	
  its	
  volume,	
  a	
  process	
  known	
  on	
  the	
  street	
  as	
  “burning.”	
  The	
  chemicals	
  needed	
  to	
  operate	
  a	
  large	
  lab	
  were	
  not	
  easy	
  to	
  come	
  by.	
  	
  Though	
  rumors	
  exist	
  of	
  mafia	
  involvement	
  in	
  this	
  part	
  of	
  the	
  production	
  chain,	
  the	
  midlevel	
  trafficking	
  of	
  precursor	
  chemicals	
  described	
  by	
  Smith	
  fits	
  into	
  the	
  cottage	
  industry	
  model.	
  	
  He	
  characterized	
  the	
  people	
  who	
  handled	
  this	
  segment	
  of	
  the	
  commodity	
  chain	
  as	
  “individual	
  entrepreneurs,”	
  who	
  created	
  front	
  businesses	
  in	
  order	
  to	
  buy	
  chemicals	
  and	
  then	
  sold	
  them	
  to	
  chemists	
  at	
  a	
  markup	
  of	
  25	
  percent.	
  	
  	
  	
  Meth	
  Heads	
  and	
  Speed	
  Freaks:	
  High	
  Dosage	
  Amphetamine	
  Injectors	
  High-­‐dosage	
  amphetamine	
  injectors	
  represented	
  an	
  entirely	
  new	
  phenomenon	
  to	
  observers	
  in	
  the	
  police	
  and	
  medical	
  communities.	
  	
  Coming	
  as	
  it	
  did	
  at	
  a	
  time	
  of	
  increasing	
  drug	
  use	
  nationwide,	
  and	
  during	
  a	
  period	
  when	
  drug	
  use	
  was	
  moving	
  from	
  the	
  societal	
  underground	
  into	
  the	
  middle	
  and	
  upper	
  classes,	
  concern	
  over	
  any	
  “new”	
  form	
  of	
  drug	
  abuse	
  was	
  elevated.	
  	
  Users	
  were	
  quickly	
  labeled	
  as	
  “speed	
  freaks”	
  and	
  “meth	
  heads”	
  (Carey	
  and	
  Mandel	
  1968,	
  Cox	
  and	
  Smart	
  1970).	
  	
  Meth	
  head,	
  a	
  term	
  in	
  use	
  as	
  early	
  as	
  1967,	
  comes	
  not	
  from	
  methamphetamine,	
  but	
  from	
  its	
  most	
  common	
  commercial	
  name,	
  Burroughs	
  Wellcome’s	
  Methedrine.	
  	
  	
  A	
  number	
  of	
  studies	
  were	
  produced	
  to	
  document	
  the	
  new	
  speed-­‐freak	
  “scene”	
  (Carey	
  and	
  Mandel	
  1968;	
  Griffith	
  1966;	
  Kramer	
  et	
  al.	
  1967;	
  Rawlin	
  1968;	
  Angrist	
  and	
  Gershon	
  1969).	
  	
  The	
  authors	
  of	
  one	
  particular	
  study	
  of	
  intravenous	
  users	
  
	
  	
  
	
   68	
  
demonstrated	
  that,	
  while	
  this	
  new	
  type	
  of	
  use	
  was	
  dangerous	
  and	
  growing,	
  certain	
  other	
  forms	
  of	
  amphetamine	
  abuse	
  had	
  become	
  generally	
  acknowledged	
  if	
  not	
  acceptable	
  in	
  society	
  by	
  the	
  1960s.	
  	
  In	
  defining	
  the	
  population	
  of	
  their	
  study,	
  they	
  offered	
  the	
  following	
  clarification:	
  	
  	
  [High-­‐dosage	
  users]	
  excludes	
  dieters,	
  students	
  who	
  are	
  cramming,	
  people	
  who	
  take	
  amphetamines	
  to	
  improve	
  their	
  work	
  (i.e.	
  pilots,	
  truckers,	
  Madison	
  Avenue	
  executives,	
  prostitutes),	
  even	
  when	
  the	
  pills	
  are	
  obtained	
  illegally	
  and	
  regularly	
  taken	
  at	
  several	
  times	
  the	
  normal	
  dosage	
  	
  (Carey	
  and	
  Mandel	
  1968,	
  165).	
  	
  Amphetamine	
  injectors	
  definitely	
  represented	
  a	
  form	
  of	
  abuse	
  far	
  different	
  from	
  the	
  more	
  mundane	
  examples	
  listed	
  by	
  Carey	
  and	
  Mandel.	
  	
  Intravenous	
  meth	
  injectors	
  usually	
  took	
  100	
  to	
  300	
  mg	
  of	
  amphetamine	
  per	
  dose,	
  compared	
  to	
  5	
  to	
  10	
  mg	
  doses	
  in	
  pill	
  form,	
  a	
  quantity	
  much	
  closer	
  to	
  the	
  amount	
  contained	
  in	
  an	
  amphetamine	
  inhaler	
  (250	
  mg).	
  	
  As	
  tolerance	
  to	
  the	
  drug	
  increased,	
  users	
  were	
  prone	
  to	
  increase	
  their	
  dosages	
  as	
  high	
  as	
  1,000	
  mg.	
  	
  Kramer	
  et	
  al.	
  (1967)	
  described	
  one	
  user	
  whose	
  tolerance	
  had	
  grown	
  so	
  high	
  that	
  he	
  used	
  more	
  than	
  one	
  gram	
  per	
  dose,	
  and	
  consumed	
  as	
  much	
  as	
  15,000	
  mg	
  per	
  day.	
  	
  	
  Also,	
  intravenous	
  users	
  were	
  no	
  longer	
  trying	
  to	
  make	
  themselves	
  more	
  efficient	
  at	
  work	
  or	
  productive	
  at	
  home.	
  	
  They	
  now	
  were	
  dropping	
  out	
  of	
  society.	
  	
  Amphetamine	
  injectors	
  used	
  the	
  drug	
  in	
  “runs,”	
  which	
  consisted	
  of	
  two-­‐to-­‐three-­‐day	
  binges,	
  lasting	
  until	
  the	
  supply	
  ran	
  out.	
  	
  	
  Unlike	
  heroin	
  injectors,	
  who	
  become	
  lethargic	
  after	
  use,	
  amphetamine	
  injectors	
  become	
  hyperactive	
  and	
  excitable.	
  	
  During	
  binges,	
  users	
  often	
  would	
  distract	
  themselves	
  by	
  performing	
  simple,	
  repeated	
  tasks	
  such	
  as	
  stringing	
  beads,	
  cleaning	
  house,	
  or	
  taking	
  apart	
  electronics.	
  	
  They	
  also	
  generally	
  did	
  not	
  eat,	
  causing	
  a	
  weight	
  loss	
  of	
  ten	
  to	
  thirty	
  pounds	
  over	
  the	
  course	
  of	
  the	
  binge	
  and	
  creating	
  an	
  emaciated	
  
	
  	
  
	
   69	
  
appearance	
  in	
  frequent	
  users.	
  	
  After	
  a	
  run,	
  users	
  usually	
  slept	
  for	
  anywhere	
  from	
  12	
  to	
  24	
  hours.	
  	
  This	
  was	
  referred	
  to	
  as	
  the	
  crash.	
  	
  	
  High-­‐dosage,	
  intravenous	
  use	
  frequently	
  leads	
  to	
  amphetamine	
  psychosis	
  after	
  several	
  months.	
  	
  	
  Resulting	
  paranoia	
  and	
  hallucinations	
  would	
  sometimes	
  lead	
  to	
  violence,	
  but	
  more	
  often	
  users	
  simply	
  isolated	
  themselves	
  from	
  the	
  outside	
  world	
  until	
  they	
  came	
  down	
  off	
  the	
  drug.	
  	
  	
  	
  	
  Runs	
  were	
  usually	
  group	
  affairs,	
  as	
  the	
  drug	
  made	
  users	
  talkative.	
  Runs	
  often	
  occurred	
  in	
  houses	
  or	
  apartments	
  rented	
  by	
  users	
  or	
  producers.	
  	
  Sometimes	
  these	
  houses	
  contained	
  runs	
  that	
  lasted	
  for	
  weeks	
  or	
  even	
  months	
  at	
  a	
  time,	
  with	
  users	
  dropping	
  in	
  and	
  out.	
  	
  Mandel	
  and	
  Carey	
  (1968)	
  described	
  how	
  such	
  houses	
  and	
  their	
  temporary	
  tribes	
  of	
  users	
  would	
  inevitably	
  fall	
  apart	
  in	
  time.	
  	
  Perhaps	
  they	
  would	
  become	
  too	
  popular	
  and	
  the	
  police	
  would	
  become	
  aware	
  of	
  them,	
  or	
  the	
  occupants	
  would	
  fall	
  behind	
  on	
  rent	
  and	
  get	
  kicked	
  out.	
  At	
  other	
  times,	
  the	
  users	
  would	
  turn	
  on	
  each	
  other	
  as	
  the	
  need	
  for	
  additional	
  drug	
  money	
  arose	
  and	
  psychosis	
  paranoia	
  became	
  an	
  issue.	
  	
  	
  It	
  is	
  not	
  entirely	
  clear	
  who	
  the	
  typical	
  meth	
  injectors	
  were	
  at	
  this	
  time.	
  	
  Roger	
  C.	
  Smith	
  (1969)	
  said	
  that	
  they	
  tended	
  to	
  be	
  from	
  middle-­‐class	
  backgrounds,	
  lacking	
  in	
  the	
  “hustling”	
  or	
  petty	
  criminal	
  skills	
  associated	
  with	
  lower-­‐class	
  heroin	
  users.	
  	
  Davis	
  and	
  Munoz	
  	
  (1968),	
  however,	
  came	
  away	
  from	
  their	
  study	
  of	
  “hippies”	
  in	
  San	
  Francisco’s	
  Haight-­‐Ashbury	
  district	
  with	
  the	
  opposite	
  assessment.	
  	
  	
  They	
  concluded	
  that:	
  “’heads’	
  [here	
  meaning	
  users	
  of	
  LSD]	
  are	
  by	
  and	
  large	
  persons	
  of	
  middle	
  and	
  upper-­‐class	
  social	
  origins	
  whereas	
  ‘freaks’	
  [speed	
  freaks,	
  Methedrine	
  injectors]	
  are	
  much	
  more	
  likely	
  to	
  be	
  of	
  working	
  class	
  background.”	
  	
  They	
  may	
  have	
  shown	
  their	
  
	
  	
  
	
   70	
  
own	
  biases	
  when	
  they	
  went	
  on	
  to	
  state	
  that:	
  “LSD	
  equals	
  self-­‐exploration/self-­‐improvement	
  equals	
  middle	
  class,	
  while	
  Methedrine	
  equals	
  body	
  stimulation/release	
  of	
  aggressive	
  impulses	
  equals	
  working	
  class”	
  (161).	
  	
  	
  Davis	
  and	
  Munoz	
  went	
  on	
  to	
  characterize	
  speed	
  use	
  as	
  more	
  frequent	
  among	
  transient,	
  quasicriminal	
  members	
  of	
  the	
  population	
  such	
  as	
  the	
  Hell’s	
  Angels,	
  rather	
  than	
  traditional	
  Haight-­‐Ashbury	
  hippies.	
  	
  They	
  also	
  stated	
  that	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  on	
  the	
  West	
  Coast	
  were	
  among	
  the	
  first	
  groups	
  to	
  abuse	
  amphetamines	
  in	
  general.	
  	
  	
  	
  Carey	
  and	
  Mandel	
  (1969)	
  did	
  not	
  make	
  class	
  distinctions	
  among	
  Methedrine	
  injectors,	
  though	
  they	
  did	
  note	
  that	
  these	
  people	
  tended	
  to	
  become	
  transient	
  once	
  they	
  were	
  living	
  in	
  the	
  Haight.	
  	
  Finally,	
  Kramer	
  et	
  al.	
  (1967)	
  described	
  their	
  sample	
  of	
  amphetamine	
  injectors	
  as	
  coming	
  from	
  such	
  diverse	
  groups	
  as	
  “’hippies,’	
  middle	
  class	
  ‘neurotic’	
  drug	
  takers,	
  and	
  former	
  heroin	
  addicts.	
  	
  ‘Outlaw’	
  motorcycle	
  groups	
  are	
  said	
  to	
  be	
  large	
  purchasers	
  of	
  amphetamines	
  for	
  injection”	
  (309).	
  	
  	
  Black	
  (1970)	
  noted	
  that	
  “it	
  becomes	
  more	
  and	
  more	
  difficult	
  to	
  characterize	
  the	
  typical	
  amphetamine	
  abuser.”	
  	
  Though	
  he	
  found	
  that	
  use	
  was	
  more	
  common	
  among	
  petty	
  criminals,	
  truckers,	
  medical	
  personnel,	
  and	
  homosexuals	
  (whom	
  he	
  noted	
  were	
  vastly	
  overrepresented	
  given	
  their	
  population),	
  he	
  posited	
  that	
  “any	
  harassed	
  ‘outcast’	
  group	
  might	
  turn	
  to	
  speed	
  with	
  its	
  promise	
  of	
  confidence	
  and	
  power.”	
  	
  It	
  seems	
  safe	
  to	
  say	
  that,	
  whatever	
  their	
  background,	
  a	
  large	
  number	
  of	
  the	
  members	
  of	
  this	
  new	
  class	
  of	
  Methedrine	
  injectors	
  fell	
  rather	
  quickly	
  into	
  a	
  quasitransient	
  lifestyle	
  once	
  they	
  started	
  to	
  use.	
  Perhaps	
  not	
  surprisingly,	
  the	
  hyperactivity,	
  paranoia,	
  and	
  propensity	
  for	
  thieving	
  of	
  “speed	
  freaks”	
  led	
  to	
  their	
  being	
  generally	
  disliked,	
  even	
  among	
  other	
  
	
  	
  
	
   71	
  
drug	
  users.	
  	
  In	
  San	
  Francisco,	
  particularly	
  in	
  the	
  Haight-­‐Ashbury	
  neighborhood,	
  tensions	
  ran	
  high	
  between	
  amphetamine	
  injectors	
  and	
  the	
  other,	
  mellower	
  members	
  of	
  the	
  counterculture	
  scene.	
  	
  David	
  E.	
  Smith,	
  director	
  of	
  the	
  Haight-­‐Ashbury	
  Medical	
  Clinic,	
  described	
  the	
  Haight	
  as	
  the	
  speed	
  capital	
  of	
  the	
  world	
  in	
  1968.	
  	
  He	
  lamented	
  how	
  “the	
  speed	
  freak”	
  had	
  replaced	
  or	
  driven	
  away	
  the	
  “acid	
  head,”	
  and	
  as	
  a	
  result,	
  Haight-­‐Ashbury	
  has	
  been	
  converted	
  from	
  an	
  acid	
  subculture	
  to	
  a	
  speed	
  subculture:	
  The	
  “acid	
  head”	
  community	
  cannot	
  live	
  with	
  the	
  “speed	
  freak”	
  community	
  because	
  of	
  the	
  violent	
  characteristics	
  of	
  the	
  latter.	
  	
  As	
  a	
  result,	
  the	
  “hippies”	
  have	
  left	
  the	
  Haight-­‐Ashbury	
  district,	
  moving	
  to	
  the	
  country	
  where	
  they	
  can	
  establish	
  small	
  rural	
  communes	
  which	
  tolerate	
  and	
  reinforce	
  their	
  beliefs.	
  	
  Unfortunately,	
  in	
  the	
  conflict	
  of	
  “speed	
  freaks”	
  against	
  “acid	
  heads,”	
  speed	
  always	
  drives	
  out	
  acid	
  just	
  as	
  in	
  the	
  broader	
  society	
  the	
  philosophy	
  of	
  violence	
  always	
  dominates	
  the	
  higher	
  aspiration	
  of	
  non-­‐violence,	
  peace,	
  and	
  love	
  (E.	
  Smith	
  1969,	
  156).	
  	
  	
  	
  	
  The	
  conflict	
  between	
  hippies	
  and	
  meth	
  heads	
  led	
  in	
  1968	
  to	
  the	
  “Speed	
  Kills”	
  campaign.	
  	
  Though	
  no	
  documentation	
  existed	
  of	
  amphetamine	
  overdoses	
  resulting	
  in	
  deaths	
  and	
  most	
  researchers	
  have	
  not	
  associated	
  amphetamine	
  abuse	
  with	
  consistently	
  violent	
  behavior	
  (any	
  more	
  so	
  than	
  any	
  other	
  drug),	
  the	
  Do	
  It	
  Now	
  Foundation	
  started	
  the	
  campaign	
  to	
  rid	
  the	
  Haight	
  of	
  amphetamines	
  and	
  return	
  it	
  to	
  the	
  more	
  favorable	
  (to	
  them)	
  scene	
  of	
  the	
  hippies.	
  	
  This	
  organization	
  released	
  a	
  compilation	
  album	
  called	
  “First	
  Vibration,”	
  which	
  featured	
  Bay	
  Area	
  rock	
  groups	
  singing	
  songs	
  about	
  the	
  dangers	
  of	
  amphetamine	
  abuse	
  (i.e.	
  Canned	
  Heat’s	
  “Amphetamine	
  Annie”).	
  	
  	
  The	
  group	
  also	
  produced	
  a	
  booklet	
  called	
  “A	
  19-­‐Year-­‐old	
  Girl	
  and	
  Poet	
  Allen	
  Ginsberg	
  Talk	
  About	
  Speed.”	
  	
  In	
  the	
  pamphlet,	
  the	
  poet	
  and	
  
	
  	
  
	
   72	
  
former	
  Benzedrine-­‐abuse	
  advocate	
  railed	
  against	
  the	
  effects	
  of	
  speed	
  on	
  individuals	
  and	
  the	
  community:	
  Since	
  1958	
  it's	
  been	
  a	
  plague	
  around	
  my	
  house.	
  People	
  that	
  I	
  liked	
  or	
  who	
  were	
  good	
  artists	
  have	
  gotten	
  all	
  screwed	
  up	
  on	
  it,	
  and	
  come	
  around	
  burning	
  down	
  the	
  door,	
  stealing.	
  All	
  the	
  stuff	
  I	
  brought	
  back	
  from	
  India	
  was	
  stolen	
  by	
  speed	
  freaks	
  (Do	
  it	
  Now	
  1969)	
  	
  	
  As	
  surreal	
  as	
  having	
  Allen	
  Ginsburg	
  talk	
  to	
  a	
  teenager	
  about	
  speed	
  was,	
  it	
  was	
  nothing	
  compared	
  to	
  the	
  group’s	
  radio	
  campaign,	
  which	
  featured	
  such	
  drug-­‐addled	
  rockers	
  as	
  Steven	
  Stills	
  and	
  Grace	
  Slick	
  (of	
  “White	
  Rabbit”	
  fame)	
  warning	
  listeners	
  to	
  avoid	
  speed.	
  	
  This	
  multifaceted	
  campaign	
  gained	
  a	
  lot	
  of	
  publicity,	
  but	
  it	
  is	
  difficult	
  to	
  assess	
  its	
  impact	
  on	
  actual	
  speed	
  usage.	
  	
  	
  At	
  least	
  initially,	
  speed’s	
  popularity	
  continued	
  to	
  grow	
  in	
  the	
  Haight	
  to	
  the	
  point	
  that	
  in	
  1970,	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Times	
  was	
  calling	
  the	
  district	
  a	
  disaster	
  zone.	
  	
  Former	
  “summer	
  of	
  love”	
  shops	
  were	
  boarded	
  up.	
  	
  The	
  streets	
  once	
  full	
  of	
  peace-­‐and-­‐love	
  hippies	
  were	
  now	
  occupied	
  by	
  “knots	
  of	
  hard-­‐eyed	
  drug	
  pushers	
  and	
  motorcycle	
  toughs”	
  (Los	
  Angeles	
  Times	
  1970).	
  	
  	
  	
   Though	
  most	
  research	
  and	
  press	
  coverage	
  focused	
  on	
  the	
  Bay	
  Area,	
  methamphetamine	
  injection	
  was	
  in	
  no	
  way	
  confined	
  there.	
  	
  Writing	
  in	
  the	
  New	
  York	
  Times,	
  Jonathan	
  Black	
  (1970)	
  claimed	
  that	
  the	
  FDA	
  had	
  found	
  meth	
  for	
  injection	
  “readily	
  available”	
  in	
  New	
  York,	
  Dallas,	
  Minneapolis-­‐St.	
  Paul,	
  and	
  Seattle	
  in	
  addition	
  to	
  California.	
  	
  Denver	
  was	
  referred	
  to	
  as	
  Crystal	
  City	
  by	
  its	
  drug-­‐using	
  residents.	
  	
  On	
  the	
  East	
  Coast,	
  the	
  East	
  Village	
  of	
  Manhattan	
  was	
  considered	
  the	
  speed	
  capital.	
  	
  There,	
  much	
  like	
  in	
  San	
  Francisco,	
  the	
  drug-­‐using	
  population	
  turned	
  against	
  their	
  speed-­‐using	
  brethren.	
  	
  The	
  Village	
  Voice	
  described	
  meth	
  injectors	
  as	
  “a	
  distinct	
  
	
  	
  
	
   73	
  
subgroup,	
  semi-­‐quarantined,	
  and	
  often	
  regarded	
  with	
  apprehension	
  by	
  their	
  fellow	
  hippies”	
  (Angrist	
  and	
  Gershon	
  1969).	
  	
  Not	
  every	
  user	
  was	
  shooting	
  up.	
  	
  As	
  one	
  New	
  York	
  Times	
  article	
  put	
  it,	
  “thousands	
  and	
  probably	
  millions	
  use	
  amphetamines	
  without	
  becoming	
  wild-­‐eyed	
  ‘speed	
  freaks.’	
  They	
  drop	
  pills	
  to	
  finish	
  papers,	
  wax	
  floors,	
  lose	
  weight,	
  write	
  songs,	
  sing	
  songs,	
  have	
  conferences,	
  sculpt,	
  wake	
  up	
  and	
  think	
  more	
  clearly”	
  (Black	
  1970).	
  	
  The	
  1960s	
  saw	
  studies	
  on	
  amphetamine	
  abuse	
  in	
  Oklahoma	
  (Griffith	
  1966),	
  St.	
  Louis	
  (Rawlin	
  1968),	
  New	
  York	
  (Angrist	
  and	
  Gershon	
  1969),	
  Washington	
  state	
  (Greenberg	
  and	
  Lustig	
  1966),	
  and	
  Wisconsin	
  (Jackson	
  and	
  Reed	
  1970).	
  	
  	
  A	
  Chain	
  Made	
  for	
  Diversion	
  The	
  diversion	
  of	
  amphetamines	
  from	
  legal	
  to	
  illegal	
  uses	
  continued	
  in	
  relatively	
  unabated	
  fashion	
  during	
  the	
  1960s.	
  	
  This	
  was	
  easy	
  to	
  do	
  because	
  the	
  links	
  of	
  this	
  commodity	
  chain	
  for	
  legally	
  produced	
  amphetamines	
  allowed	
  numerous	
  points	
  of	
  diversion.	
  	
  In	
  1966,	
  seven	
  manufacturers	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  produced	
  amphetamines.	
  	
  These	
  seven	
  did	
  not	
  produce	
  pills	
  themselves.	
  	
  Rather,	
  they	
  shipped	
  amphetamine	
  in	
  powder	
  form	
  to	
  either	
  dosage-­‐form	
  manufacturers	
  or	
  chemical	
  brokerage	
  firms	
  that	
  acted	
  as	
  middlemen	
  between	
  chemical	
  manufacturers	
  and	
  the	
  big	
  drug	
  firms.	
  	
  Dosage-­‐form	
  manufacturers	
  then	
  shipped	
  the	
  drugs	
  in	
  usable	
  form	
  to	
  pharmacists,	
  researchers,	
  hospitals	
  and	
  doctors	
  (Sadusk	
  1966).	
  	
  	
  Any	
  one	
  of	
  these	
  points	
  of	
  intersection	
  represented	
  a	
  moment	
  when	
  diversion	
  could	
  potentially	
  occur.	
  For	
  example,	
  the	
  FDA	
  prosecuted	
  two	
  firms	
  in	
  1966	
  for	
  shipping	
  amphetamines	
  to	
  unlicensed	
  drug	
  manufacturers.	
  	
  This	
  was	
  
	
  	
  
	
   74	
  
diversion	
  from	
  the	
  point	
  of	
  initial	
  manufacture.	
  	
  Others	
  took	
  advantage	
  of	
  dosage-­‐form	
  manufacturers.	
  	
  In	
  1962,	
  a	
  single	
  individual	
  was	
  able	
  to	
  obtain	
  13,500,000	
  amphetamine	
  pills	
  from	
  firms	
  all	
  over	
  the	
  East	
  Coast	
  by	
  forging	
  thousands	
  of	
  prescriptions.	
  	
  A	
  person	
  diverting	
  pills	
  from	
  the	
  dosage-­‐form	
  manufacturer	
  could	
  buy	
  a	
  thousand	
  tablets	
  for	
  a	
  dollar	
  and	
  then	
  sell	
  those	
  same	
  pills	
  for	
  approximately	
  $40,	
  or	
  if	
  they	
  had	
  the	
  time,	
  at	
  five	
  to	
  ten	
  cents	
  per	
  pill	
  (Sadusk	
  1966).	
  	
  	
  Many	
  pill	
  manufacturers	
  would	
  ship	
  their	
  product	
  to	
  Mexico	
  without	
  doing	
  any	
  background	
  checks	
  on	
  the	
  “pharmacies”	
  that	
  ordered	
  the	
  drugs	
  there.	
  	
  Bates	
  Laboratories	
  of	
  Chicago	
  reportedly	
  shipped	
  millions	
  of	
  amphetamine	
  pills	
  to	
  a	
  man	
  who	
  was	
  referred	
  to	
  as	
  “The	
  Pep	
  Pill	
  King	
  of	
  Tijuana”	
  over	
  the	
  course	
  of	
  the	
  1960s.	
  	
  Federal	
  agents	
  became	
  suspicious	
  only	
  when	
  they	
  found	
  the	
  delivery	
  address	
  to	
  be	
  the	
  eleventh	
  hole	
  of	
  the	
  Tijuana	
  Country	
  Club	
  (Wall	
  Street	
  Journal	
  1969).	
  Donald	
  Rice,	
  testifying	
  before	
  the	
  House	
  Select	
  Committee	
  on	
  Crime,	
  reported	
  that	
  he	
  would	
  spend	
  $4,500	
  on	
  300,000	
  Benzedrine	
  tablets	
  in	
  Tijuana	
  and	
  then	
  sell	
  them	
  to	
  workers	
  at	
  the	
  Ford	
  Motor	
  Company	
  and	
  General	
  Motors	
  plants	
  in	
  the	
  Bay	
  Area	
  for	
  $12,000	
  (Lembke	
  1969).	
  	
  Illegal	
  drug	
  diversion	
  had	
  reached	
  a	
  total	
  of	
  four	
  billion	
  tablets	
  per	
  year	
  by	
  1965	
  (half	
  of	
  all	
  estimated	
  production),	
  when	
  the	
  federal	
  government	
  passed	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Control	
  Amendments.	
  The	
  goal	
  was	
  to	
  force	
  each	
  link	
  in	
  the	
  amphetamine	
  commodity	
  chain	
  to	
  document	
  where	
  their	
  product	
  ended	
  up,	
  and	
  to	
  be	
  able	
  to	
  produce	
  that	
  documentation	
  at	
  will	
  for	
  inspectors.	
  	
  These	
  amendments	
  were	
  part	
  of	
  Senator	
  Thomas	
  Dodd	
  of	
  Connecticut’s	
  long	
  fight	
  against	
  the	
  pharmaceutical	
  industry	
  over	
  amphetamine	
  abuse.	
  	
  It	
  appeared	
  at	
  first	
  that	
  the	
  
	
  	
  
	
   75	
  
amendment	
  would	
  greatly	
  increase	
  the	
  ability	
  of	
  the	
  FDA	
  to	
  control	
  drug	
  production	
  and	
  levy	
  fines,	
  but	
  the	
  law	
  was	
  vigorously	
  protested	
  by	
  drug	
  companies	
  and	
  pharmacist	
  associations	
  and	
  actually	
  had	
  little	
  effect.	
  	
  Prescriptions,	
  for	
  example,	
  rather	
  than	
  being	
  nonrefillable	
  as	
  the	
  World	
  Health	
  Organization	
  had	
  long	
  recommended,	
  could	
  be	
  refilled	
  up	
  to	
  five	
  times	
  before	
  a	
  patient	
  had	
  to	
  revisit	
  the	
  doctor.	
  	
  Although	
  record	
  keeping	
  provisions	
  were	
  maintained	
  in	
  the	
  final	
  law,	
  the	
  FDA	
  was	
  severely	
  understaffed	
  for	
  checking	
  the	
  paperwork.	
  In	
  another	
  strike	
  at	
  amphetamine	
  abuse	
  in	
  1965,	
  the	
  FDA	
  finally	
  removed	
  methamphetamine	
  inhalers	
  from	
  the	
  over-­‐the-­‐counter	
  market.	
  	
  Commissioner	
  George	
  P.	
  Larrick,	
  in	
  issuing	
  the	
  order,	
  cited	
  the	
  growing	
  abuse	
  of	
  the	
  products.	
  	
  The	
  FDA	
  had	
  received	
  153	
  reports	
  of	
  cases	
  involving	
  methamphetamine-­‐based	
  inhalers	
  in	
  1964	
  from	
  states	
  throughout	
  the	
  Midwest	
  including	
  Colorado,	
  Illinois,	
  Iowa,	
  Kansas,	
  Kentucky,	
  Missouri,	
  Nebraska,	
  Oklahoma,	
  and	
  Texas.	
  	
  Those	
  153	
  were	
  up	
  from	
  54	
  cases	
  in	
  1963,	
  and	
  only	
  5	
  each	
  for	
  1962	
  and	
  1961	
  (Chicago	
  Tribune	
  1965).	
  	
  The	
  Medical	
  Community	
  Responds	
  While	
  most	
  of	
  the	
  effort	
  in	
  Senator	
  Dodd’s	
  1965	
  amendments	
  was	
  aimed	
  at	
  stopping	
  diversion	
  and	
  the	
  public	
  was	
  primarily	
  distracted	
  by	
  the	
  growth	
  of	
  intravenous	
  meth	
  abuse,	
  the	
  medical	
  community	
  was	
  becoming	
  keenly	
  aware	
  of	
  two	
  other	
  aspects	
  of	
  the	
  problem:	
  the	
  potential	
  of	
  amphetamines	
  to	
  cause	
  addiction	
  and	
  the	
  growing	
  rates	
  of	
  abuse	
  among	
  people	
  who	
  were	
  receiving	
  the	
  drugs	
  legally	
  by	
  prescription.	
  	
  Connell	
  (1966),	
  writing	
  in	
  a	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  special	
  edition	
  on	
  non-­‐narcotic	
  addiction	
  (specifically	
  barbiturates	
  and	
  
	
  	
  
	
   76	
  
amphetamines),	
  stated	
  that	
  “these	
  drugs,	
  which	
  are	
  prescribed	
  so	
  widely,	
  are	
  not	
  as	
  safe	
  as	
  had	
  been	
  previously	
  suggested,	
  and	
  .	
  .	
  .	
  a	
  new	
  look	
  into	
  their	
  real	
  value	
  in	
  clinical	
  medicine	
  is	
  needed”	
  (719).	
  	
  He	
  further	
  noted	
  that	
  most	
  amphetamine	
  abusers	
  were	
  not	
  doing	
  so	
  at	
  the	
  street	
  level,	
  but	
  had	
  been	
  introduced	
  to	
  the	
  drug	
  by	
  their	
  physicians.	
  	
  	
  Cox	
  and	
  Smart	
  (1970)	
  commented	
  that	
  patients	
  receiving	
  amphetamine	
  prescriptions	
  were	
  rarely	
  warned	
  of	
  their	
  addictive	
  potential.	
  	
  Edison	
  (1971),	
  writing	
  in	
  the	
  Annals	
  of	
  Internal	
  Medicine,	
  described	
  amphetamines	
  as	
  “perhaps	
  the	
  most	
  serious	
  drug	
  of	
  abuse	
  in	
  the	
  United	
  States”	
  (608).	
  	
  The	
  American	
  Medical	
  Association’s	
  Committee	
  on	
  Alcohol	
  and	
  Addiction	
  and	
  Council	
  on	
  Mental	
  Health,	
  in	
  a	
  statement	
  on	
  amphetamine	
  dependence	
  released	
  shortly	
  after	
  the	
  new	
  laws	
  were	
  put	
  into	
  effect,	
  listed	
  eight	
  common	
  reasons	
  for	
  amphetamine	
  prescription,	
  and	
  judged	
  all	
  but	
  the	
  treatment	
  of	
  narcolepsy	
  and	
  hyperkinetic	
  children	
  as	
  being	
  of	
  dubious	
  value.	
  	
  The	
  crux	
  of	
  their	
  argument	
  and	
  that	
  of	
  others	
  (Edison	
  1971,	
  Connell	
  1966,	
  Ellenwood	
  1971,	
  JAMA	
  1965,	
  Committee	
  on	
  Alcoholism	
  and	
  Addiction	
  and	
  Council	
  on	
  Mental	
  Health	
  1966)	
  was	
  that	
  amphetamines	
  prescribed	
  in	
  any	
  long-­‐term	
  treatment	
  produced	
  tolerance	
  and,	
  if	
  continued,	
  dependence.	
  	
  One	
  writer,	
  describing	
  amphetamine	
  treatment	
  for	
  the	
  obese	
  stated:	
  “obese	
  patients	
  may	
  use	
  the	
  drug	
  in	
  the	
  same	
  way	
  the	
  ‘speed	
  freak’	
  does—to	
  obtain	
  a	
  ‘high’”	
  (Edison	
  1971,	
  607).	
   Despite	
  these	
  mid-­‐decade	
  warnings	
  in	
  the	
  medical	
  literature,	
  doctors	
  continued	
  to	
  prescribe	
  amphetamines	
  for	
  as	
  many	
  as	
  thirty-­‐six	
  different	
  indications.	
  	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  (1975)	
  and	
  Rasmussen	
  (2008)	
  both	
  attributed	
  this	
  
	
  	
  
	
   77	
  
primarily	
  to	
  massive	
  advertising	
  budgets	
  of	
  the	
  drug	
  companies.	
  	
  Others	
  have	
  suggested	
  more	
  nuanced	
  reasons.	
  	
  Edison	
  (1971)	
  posited	
  six	
  reasons	
  why	
  a	
  physician	
  might	
  still	
  be	
  prescribing	
  amphetamines.	
  	
  According	
  to	
  his	
  logic:	
  1)	
  most	
  physicians	
  had	
  not	
  seen	
  the	
  effects	
  of	
  high-­‐dose	
  amphetamine	
  addiction;	
  2)	
  many	
  physicians	
  felt	
  pressed	
  to	
  offer	
  a	
  solution	
  to	
  obesity	
  when	
  they,	
  in	
  fact,	
  knew	
  there	
  was	
  none;	
  3)	
  the	
  economic	
  value	
  of	
  amphetamine	
  sales	
  had	
  encouraged	
  an	
  effective	
  advertising	
  campaign	
  (the	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  argument);	
  4)	
  addicted	
  patients	
  are	
  effective	
  at	
  coercing	
  their	
  doctors	
  into	
  refilling	
  prescriptions;	
  5)	
  physicians,	
  who	
  abuse	
  drugs	
  more	
  often	
  than	
  the	
  general	
  public,	
  may	
  have	
  difficulty	
  thinking	
  objectively	
  about	
  their	
  utility;	
  and	
  6)	
  amphetamines	
  reflect	
  American	
  culture	
  (the	
  drive	
  to	
  succeed,	
  to	
  get	
  more	
  hours	
  out	
  of	
  the	
  day,	
  to	
  work	
  ever-­‐harder).	
  	
  Edison	
  ended	
  his	
  editorial	
  with	
  a	
  call	
  to	
  arms:	
  “We	
  must	
  begin	
  taking	
  steps	
  now	
  to	
  end	
  the	
  epidemic	
  overuse	
  and	
  misuse	
  of	
  amphetamines”	
  (609).	
  	
  His	
  hope	
  (which	
  reflected	
  the	
  stance	
  of	
  most	
  physicians	
  and	
  the	
  AMA)	
  was	
  that	
  the	
  medical	
  community	
  could	
  avoid	
  legislation	
  that	
  would	
  limit	
  potentially	
  useful	
  drugs	
  by	
  policing	
  themselves.	
  	
  	
  	
  The	
  1970	
  Comprehensive	
  Drug	
  Abuse	
  Prevention	
  and	
  Control	
  Act	
  By	
  1969	
  it	
  was	
  apparent	
  that	
  the	
  1965	
  Drug	
  Control	
  Amendments	
  had	
  been	
  ineffective	
  and	
  that	
  self-­‐policing	
  was	
  not	
  going	
  to	
  reduce	
  the	
  rate	
  of	
  amphetamine	
  prescription.	
  It	
  fell	
  once	
  again	
  to	
  Congress	
  to	
  attempt	
  to	
  draw	
  the	
  reins.	
  	
  Beginning	
  in	
  September	
  of	
  that	
  year,	
  the	
  Senate,	
  again	
  led	
  by	
  Thomas	
  Dodd,	
  began	
  debating	
  a	
  new	
  bill,	
  The	
  Controlled	
  and	
  Dangerous	
  Substances	
  Act,	
  that	
  would	
  limit	
  access	
  to	
  and	
  production	
  of	
  dugs	
  based	
  upon	
  a	
  scheduling	
  system.	
  	
  Schedule	
  I	
  drugs	
  would	
  be	
  
	
  	
  
	
   78	
  
deemed	
  dangerous	
  and	
  without	
  medical	
  benefit.	
  	
  Schedule	
  II	
  drugs	
  were	
  recognized	
  as	
  addictive	
  but	
  with	
  limited	
  medical	
  benefits.	
  	
  	
  These	
  drugs	
  would	
  have	
  firm	
  production	
  quotas	
  and	
  their	
  prescriptions	
  could	
  not	
  be	
  refilled.	
  	
  Schedule	
  III	
  drugs	
  would	
  have	
  less	
  restrictive	
  rules	
  regarding	
  production	
  and	
  prescriptions.	
  	
  	
  The	
  bill	
  (as	
  proposed	
  by	
  Nixon’s	
  attorney	
  general,	
  John	
  Mitchell)	
  would	
  put	
  amphetamines	
  into	
  the	
  schedule	
  III	
  category,	
  creating	
  no	
  quotas	
  on	
  their	
  production,	
  and	
  limiting	
  penalties	
  for	
  possession	
  and	
  abuse.	
  	
  Dodd,	
  in	
  the	
  Senate,	
  and	
  others	
  in	
  the	
  House	
  sought	
  to	
  change	
  that	
  designation.	
  	
  	
  John	
  Ingersoll,	
  head	
  of	
  the	
  Bureau	
  of	
  Narcotics	
  and	
  Dangerous	
  Drugs	
  (BNDD),	
  backed	
  the	
  schedule	
  III	
  designation	
  for	
  amphetamines	
  despite	
  the	
  fact	
  that,	
  according	
  to	
  his	
  own	
  sources,	
  92	
  percent	
  of	
  the	
  amphetamines	
  abused	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  had	
  been	
  produced	
  legally,	
  not	
  by	
  clandestine	
  laboratories.	
  	
  Expert	
  medical	
  testimony	
  also	
  called	
  for	
  stiffer	
  controls	
  while	
  it	
  affirmed	
  the	
  widespread	
  abuse	
  of	
  amphetamines	
  in	
  many	
  diverse	
  subgroups	
  of	
  the	
  population.	
  	
  	
  Though	
  the	
  medical	
  community	
  universally	
  recognized	
  only	
  two	
  indications	
  for	
  amphetamines—narcolepsy	
  and	
  hyperkinetic	
  disorder—Dr.	
  Sydney	
  Cohen	
  of	
  the	
  National	
  Institute	
  of	
  Mental	
  Health	
  said	
  that	
  99	
  percent	
  of	
  prescriptions	
  for	
  amphetamines	
  were	
  for	
  diet	
  control.	
  	
  Amphetamine	
  researcher	
  and	
  Vanderbilt	
  University	
  School	
  of	
  Medicine	
  doctor	
  John	
  D.	
  Griffith	
  argued	
  that	
  “a	
  few	
  thousand	
  tablets	
  (of	
  amphetamines)	
  would	
  supply	
  the	
  whole	
  medical	
  needs	
  of	
  the	
  country”	
  	
  (Graham	
  1972,	
  19).	
  	
  Not	
  surprisingly,	
  the	
  National	
  Association	
  of	
  Retail	
  Druggists,	
  the	
  American	
  Pharmaceutical	
  Association,	
  the	
  Pharmaceutical	
  Manufacturers	
  Association,	
  and	
  the	
  National	
  Wholesale	
  Druggists	
  Association	
  all	
  testified	
  in	
  favor	
  of	
  the	
  schedule	
  III	
  
	
  	
  
	
   79	
  
classification	
  for	
  amphetamines,	
  though	
  they	
  said	
  it	
  would	
  be	
  a	
  burden	
  on	
  their	
  constituents,	
  the	
  cost	
  of	
  which	
  they	
  threatened	
  to	
  pass	
  on	
  to	
  the	
  consumer.	
  	
  	
  In	
  an	
  excoriating	
  summary	
  of	
  the	
  law’s	
  debate	
  and	
  passage	
  in	
  the	
  journal	
  Society,	
  James	
  M.	
  Graham	
  (1972)	
  noted	
  how	
  the	
  executive	
  branch	
  and	
  pharmaceutical	
  companies	
  guided	
  all	
  discussion	
  of	
  amphetamine	
  abuse	
  towards	
  usage	
  by	
  high-­‐dose	
  injectors	
  and	
  away	
  from	
  the	
  large	
  numbers	
  of	
  people	
  who	
  abused	
  their	
  prescriptions	
  or	
  diverted	
  pills.	
  	
  	
  As	
  a	
  result,	
  the	
  debate	
  largely	
  overlooked	
  the	
  largest	
  section	
  of	
  abusers	
  and,	
  not	
  coincidentally,	
  the	
  largest	
  source	
  of	
  the	
  pharmaceutical	
  companies’	
  profits.	
  	
  The	
  goal,	
  according	
  to	
  Graham,	
  was	
  “a	
  national	
  policy	
  which	
  declares	
  an	
  all-­‐out	
  war	
  on	
  drugs	
  which	
  are	
  not	
  [author’s	
  emphasis]	
  a	
  source	
  of	
  corporate	
  income”	
  (15).	
  	
  	
  	
  As	
  debate	
  continued	
  in	
  the	
  Senate	
  and	
  House,	
  the	
  FDA	
  began	
  to	
  publicly	
  threaten	
  action	
  of	
  its	
  own	
  on	
  amphetamines.	
  	
  In	
  May	
  1970,	
  they	
  told	
  the	
  Wall	
  Street	
  Journal	
  that	
  they	
  planned	
  to	
  demand	
  proof	
  of	
  efficacy	
  on	
  all	
  amphetamine-­‐based	
  drugs.	
  	
  This	
  would	
  be	
  the	
  first	
  step	
  in	
  plans	
  to	
  eliminate	
  its	
  use	
  for	
  all	
  indications	
  but	
  narcolepsy	
  and	
  hyperkinetic	
  disorder.	
  	
  Even	
  though	
  any	
  move	
  by	
  the	
  FDA	
  was	
  bound	
  to	
  be	
  challenged	
  in	
  court,	
  they	
  formally	
  passed	
  strict	
  regulations	
  on	
  the	
  claims	
  that	
  amphetamine	
  producers	
  could	
  make	
  in	
  their	
  advertisements,	
  allowing	
  only	
  indications	
  for	
  the	
  treatment	
  of	
  narcolepsy	
  and	
  hyperkinetic	
  disorder.	
  	
  	
  Meanwhile,	
  the	
  Comprehensive	
  Drug	
  Abuse	
  Prevention	
  and	
  Control	
  Act	
  was	
  signed	
  into	
  law	
  in	
  October	
  1970.	
  	
  Only	
  liquid	
  injectible	
  methamphetamine	
  was	
  classified	
  as	
  schedule	
  II,	
  establishing	
  serious	
  quotas	
  on	
  its	
  production	
  and	
  prescription.	
  	
  All	
  amphetamine	
  pills	
  (methamphetamine	
  included)	
  were	
  placed	
  in	
  
	
  	
  
	
   80	
  
schedule	
  III,	
  with	
  little	
  or	
  no	
  regulation.	
  	
  Many	
  observers	
  noted	
  that	
  the	
  new	
  law	
  would	
  have	
  limited	
  impact.	
  	
  Since	
  1963,	
  liquid	
  meth	
  had	
  been	
  sold	
  only	
  to	
  hospitals,	
  so	
  its	
  scheduling	
  would	
  have	
  little	
  effect	
  on	
  misuse	
  (it	
  was	
  the	
  least	
  abused	
  member	
  of	
  the	
  licitly	
  produced	
  amphetamine	
  family).	
  	
  Congressman	
  Charles	
  Wiggins	
  asked	
  rhetorically	
  why	
  liquid	
  amphetamines	
  were	
  restricted	
  but	
  easily	
  dissolved	
  and	
  injected	
  pills	
  were	
  not.	
  	
  Antiamphetamine	
  crusader	
  Representative	
  Claude	
  Pepper	
  of	
  Florida	
  called	
  the	
  act	
  	
  “virtually	
  meaningless.”	
  Missouri	
  Senator	
  Thomas	
  Eagleton,	
  in	
  assessing	
  the	
  end	
  result	
  of	
  the	
  debate	
  and	
  vote,	
  noted	
  that:	
  “When	
  the	
  chips	
  were	
  down,	
  the	
  power	
  of	
  the	
  drug	
  companies	
  was	
  simply	
  more	
  compelling”	
  than	
  the	
  public	
  good	
  (Graham	
  1972,	
  53).	
  	
  	
  	
  Fortunately	
  for	
  the	
  public	
  weal,	
  members	
  of	
  Congress	
  were	
  not	
  entirely	
  accurate	
  in	
  their	
  assessment	
  of	
  the	
  law.	
  	
  Though	
  it	
  had	
  failed	
  in	
  an	
  effort	
  to	
  curb	
  amphetamine	
  production,	
  it	
  had	
  given	
  the	
  Bureau	
  of	
  Narcotics	
  and	
  Dangerous	
  Drugs	
  the	
  power	
  to	
  reschedule	
  drugs	
  if	
  the	
  attorney	
  general	
  found	
  evidence	
  of	
  street	
  abuse,	
  or	
  if	
  an	
  interested	
  party,	
  such	
  as	
  the	
  Department	
  of	
  Health,	
  Education	
  and	
  Welfare,	
  requested	
  it.	
  	
  	
  The	
  medical	
  community	
  denounced	
  the	
  new	
  drug	
  laws	
  and	
  the	
  new	
  power	
  of	
  the	
  BNDD	
  (Maddock	
  1972,	
  Edison	
  1971),	
  but	
  these	
  new	
  powers	
  would	
  prove	
  to	
  be	
  vital	
  in	
  the	
  reduction	
  of	
  amphetamine	
  abuse	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  	
  	
  In	
  May	
  1971,	
  Attorney	
  General	
  John	
  N.	
  Mitchell,	
  based	
  on	
  the	
  recommendation	
  of	
  Health	
  Education	
  and	
  Welfare	
  Secretary	
  Elliot	
  Richardson,	
  among	
  others,	
  cited	
  the	
  “high	
  potential	
  for	
  abuse,“	
  of	
  the	
  amphetamine	
  family	
  of	
  drugs,	
  and	
  moved	
  to	
  restrict	
  the	
  production	
  of	
  amphetamines.	
  	
  The	
  Justice	
  Department	
  stated	
  that	
  it	
  intended	
  to	
  reclassify	
  all	
  amphetamines	
  as	
  schedule	
  II	
  
	
  	
  
	
   81	
  
drugs,	
  establishing	
  production	
  quotas	
  and	
  nonrefillable	
  prescriptions.	
  	
  This	
  would	
  be	
  the	
  first	
  reclassification	
  under	
  the	
  Comprehensive	
  Drug	
  Abuse	
  and	
  Control	
  Act.	
  	
  	
  The	
  department	
  set	
  1971	
  production	
  at	
  40	
  percent	
  of	
  1970	
  levels.	
  	
  In	
  February	
  1972,	
  they	
  made	
  even	
  more	
  draconian	
  restrictions,	
  setting	
  amphetamine	
  production	
  for	
  that	
  year	
  at	
  20	
  percent	
  of	
  1971	
  levels.	
  	
  The	
  actual	
  reductions	
  were	
  83	
  percent	
  for	
  amphetamines	
  (1,564	
  kilograms	
  from	
  9,356),	
  and	
  80	
  percent	
  for	
  methamphetamine	
  (969	
  kilograms	
  from	
  4,928).	
  	
  	
  The	
  laws	
  would	
  prove	
  remarkably	
  effective	
  in	
  removing	
  licitly	
  produced	
  amphetamines	
  from	
  the	
  streets.	
  	
  However,	
  the	
  experiences	
  of	
  clandestine	
  cooks	
  in	
  the	
  1960s	
  could	
  not	
  be	
  erased	
  from	
  public	
  memory.	
  	
  Though	
  Benzedrine,	
  Dexedrine,	
  Methedrine	
  and	
  Desoxyn	
  were	
  no	
  longer	
  available	
  for	
  diversion,	
  a	
  generation	
  of	
  amateur	
  chemists	
  still	
  existed	
  who	
  knew	
  how	
  to	
  make	
  methamphetamine	
  given	
  the	
  proper	
  chemicals.	
  	
  Simultaneously,	
  a	
  generation	
  of	
  drug	
  users	
  had	
  developed	
  a	
  taste	
  for	
  central	
  nervous	
  system	
  stimulants,	
  not	
  just	
  the	
  much-­‐publicized,	
  high-­‐dosage	
  injectors,	
  but	
  also	
  students,	
  professionals,	
  and	
  housewives	
  who	
  had	
  been	
  abusing	
  pill	
  dosages.	
  	
  Networks	
  would	
  soon	
  develop	
  to	
  meet	
  the	
  demand	
  left	
  behind	
  by	
  the	
  FDA’s	
  production	
  restrictions.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   82	
  
Chapter	
  3	
  West	
  Coast	
  Booms	
  and	
  East	
  Coast	
  Busts:	
  The	
  Evolving	
  Geography	
  of	
  Methamphetamine	
  Between	
  The	
  Controlled	
  Substances	
  Act	
  and	
  1989	
  	
  	
  	
   At	
  the	
  time	
  the	
  Bureau	
  of	
  Narcotics	
  and	
  Dangerous	
  Drugs’	
  (BNDD)	
  made	
  the	
  amphetamines	
  schedule	
  II	
  substances	
  in	
  1970,	
  abuse	
  of	
  the	
  drugs	
  was	
  diffuse.	
  	
  Methamphetamine	
  injection	
  received	
  public	
  attention	
  in	
  the	
  Bay	
  Area	
  and	
  New	
  York,	
  but	
  studies	
  revealed	
  it	
  also	
  to	
  be	
  present	
  in	
  small	
  percentages	
  of	
  the	
  population	
  in	
  intermediate	
  locations	
  such	
  as	
  Minneapolis,	
  St.	
  Louis,	
  and	
  Oklahoma	
  City.	
  	
  Prescription	
  amphetamine	
  abuse	
  in	
  the	
  late	
  1960s	
  and	
  early	
  1970s	
  potentially	
  could	
  occur	
  anywhere	
  there	
  were	
  doctors	
  to	
  prescribe	
  them	
  and	
  pharmacies	
  to	
  dole	
  them	
  out.	
  	
  	
  Still,	
  by	
  the	
  end	
  of	
  the	
  1980s,	
  amphetamine	
  abuse	
  was	
  almost	
  nonexistent	
  and	
  methamphetamine	
  abuse	
  was	
  primarily	
  a	
  phenomenon	
  of	
  the	
  western	
  United	
  States,	
  with	
  DEA	
  agents	
  in	
  San	
  Diego	
  referring	
  to	
  that	
  city	
  as	
  “the	
  meth	
  capital	
  of	
  the	
  world”	
  (Wiedrich	
  1987).	
  	
  	
  	
  	
  	
   That	
  title,	
  “meth	
  capital	
  of	
  the	
  world,”	
  is	
  one	
  that	
  changed	
  hands	
  frequently	
  between	
  1971	
  and	
  1989.	
  	
  In	
  1980,	
  Philadelphia	
  earned	
  that	
  status	
  according	
  to	
  witnesses	
  at	
  a	
  government	
  hearing	
  on	
  illicit	
  methamphetamine	
  laboratories	
  in	
  the	
  Delaware	
  Valley	
  area	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980).	
  	
  Later	
  in	
  the	
  decade,	
  Portland	
  (Oregon),	
  Dallas,	
  and	
  of	
  course,	
  San	
  Diego,	
  would	
  all	
  claim	
  the	
  moniker	
  as	
  methamphetamine	
  abuse	
  and	
  production	
  became	
  increasingly	
  concentrated.	
  	
   How	
  did	
  the	
  formerly	
  diffuse	
  phenomenon	
  of	
  methamphetamine	
  abuse	
  come	
  to	
  focus	
  in	
  the	
  West?	
  Why	
  did	
  abuse	
  of	
  amphetamines	
  largely	
  disappear?	
  	
  The	
  answers	
  to	
  these	
  questions	
  lie	
  in	
  the	
  push	
  and	
  pull	
  between	
  government	
  actions	
  
	
  	
  
	
   83	
  
against	
  the	
  various	
  forms	
  of	
  amphetamines	
  and	
  the	
  way	
  that	
  drug	
  supply	
  networks	
  responded	
  to	
  those	
  actions.	
  	
  	
  	
  	
  	
  Stopping	
  Diversion	
  	
   After	
  passage	
  of	
  the	
  Comprehensive	
  Drug	
  Abuse	
  Prevention	
  and	
  Control	
  Act	
  of	
  1970,	
  the	
  BNDD	
  and	
  the	
  Food	
  and	
  Drug	
  Administration	
  (FDA)	
  dramatically	
  reduced	
  legal	
  production	
  of	
  amphetamines	
  in	
  1971	
  and	
  1972.	
  	
  In	
  April	
  of	
  1973	
  they	
  went	
  even	
  further,	
  sending	
  notification	
  to	
  some	
  three	
  hundred	
  amphetamine	
  manufacturers	
  that	
  they	
  were	
  recalling	
  all	
  diet	
  pills	
  that	
  contained	
  amphetamines.	
  The	
  goal	
  of	
  the	
  recall,	
  according	
  to	
  a	
  spokesperson,	
  was	
  to	
  “end	
  the	
  use	
  of	
  injectible	
  amphetamines	
  and	
  closely	
  related	
  chemicals,	
  and	
  all	
  combination	
  diet	
  pills	
  that	
  include	
  amphetamine	
  and	
  other	
  ingredients	
  such	
  as	
  vitamins	
  or	
  sedatives”	
  (Schmeck	
  1973a,	
  1).	
  Combination	
  diet	
  pills,	
  particularly	
  those	
  that	
  mixed	
  barbiturates	
  with	
  amphetamines,	
  had	
  been	
  the	
  fuel	
  that	
  powered	
  the	
  amphetamine	
  boom	
  of	
  the	
  1950s	
  and	
  1960s,12	
  and	
  were	
  estimated	
  to	
  make	
  up	
  72	
  percent	
  of	
  the	
  diet	
  pill	
  market	
  (480	
  million	
  doses	
  per	
  year)	
  in	
  1972.	
  	
  Also	
  in	
  1973,	
  the	
  FDA	
  lowered	
  production	
  of	
  amphetamines	
  yet	
  again,	
  setting	
  quotas	
  at	
  40	
  percent	
  of	
  1972	
  levels,	
  or	
  a	
  90	
  percent	
  reduction	
  from	
  the	
  peak	
  production	
  year	
  of	
  1971.	
  	
  The	
  new	
  allowable	
  amounts	
  would	
  be	
  561	
  kilograms	
  of	
  amphetamine,	
  and	
  342	
  of	
  methamphetamine.	
  	
  In	
  a	
  statement,	
  the	
  FDA	
  said	
  that	
  the	
  new	
  levels	
  were	
  “intended	
  to	
  reduce	
  inventories	
  to	
  a	
  minimum	
  during	
  the	
  current	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  12	
  Along	
  with	
  the	
  introduction	
  of	
  nonracemic,	
  dextroamphetamine-­‐based	
  products	
  (Rasmussen	
  2008).	
  
	
  	
  
	
   84	
  
year	
  and	
  thus	
  lessen	
  the	
  chance	
  of	
  theft	
  from	
  drugstores,	
  wholesalers,	
  and	
  manufacturers”	
  (Schmeck	
  1973b,	
  26).	
  	
  	
  In	
  addition	
  to	
  granting	
  the	
  power	
  to	
  restrict	
  production	
  of	
  controlled	
  substances,	
  the	
  Comprehensive	
  Drug	
  Abuse	
  and	
  Control	
  Act	
  of	
  1970	
  established	
  firm	
  record-­‐keeping	
  laws	
  designed	
  to	
  track	
  the	
  substances	
  from	
  production	
  to	
  retail.	
  By	
  immediately	
  identifying	
  the	
  sources	
  of	
  the	
  abused	
  drugs,	
  these	
  regulations	
  allowed	
  law	
  enforcement	
  to	
  quickly	
  squash	
  several	
  outbreaks	
  of	
  amphetamine	
  abuse.	
  	
  The	
  case	
  of	
  Washington	
  DC	
  in	
  1972	
  is	
  exemplary	
  of	
  the	
  process.	
  	
  	
   Amphetamines	
  had	
  been	
  abused	
  at	
  the	
  street	
  level	
  in	
  DC	
  since	
  the	
  early	
  1960s,	
  but	
  had	
  never	
  displaced	
  heroin	
  as	
  the	
  drug	
  of	
  choice	
  for	
  most	
  of	
  the	
  city’s	
  estimated	
  18,000	
  addicts.	
  	
  However,	
  in	
  the	
  spring	
  of	
  1972,	
  the	
  city	
  experienced	
  a	
  severe	
  heroin	
  shortage	
  that	
  resulted	
  in	
  higher	
  prices	
  and	
  lower	
  quality.	
  	
  Concomitant	
  to	
  this	
  decline	
  in	
  heroin	
  availability,	
  amphetamine	
  abuse	
  soared.	
  	
  The	
  number	
  of	
  urine	
  samples	
  testing	
  positive	
  for	
  amphetamines	
  among	
  patients	
  entering	
  the	
  city’s	
  Narcotics	
  Treatment	
  Administration	
  rose	
  almost	
  500	
  percent	
  between	
  June	
  and	
  September.	
  	
  Positive	
  samples	
  in	
  the	
  court	
  system	
  increased	
  267	
  percent	
  over	
  the	
  same	
  time	
  period.	
  In	
  July,	
  amphetamines	
  were	
  found	
  in	
  the	
  blood	
  of	
  four	
  of	
  the	
  seven	
  victims	
  of	
  acute	
  opiate	
  overdose	
  in	
  the	
  DC	
  coroner’s	
  office.	
  	
  Between	
  February	
  and	
  September,	
  the	
  number	
  of	
  amphetamine	
  seizures	
  per	
  month	
  rose	
  from	
  seven	
  to	
  fifty-­‐six	
  (Greene	
  and	
  DuPont	
  1973).	
  Police	
  and	
  health	
  officials	
  in	
  the	
  District	
  determined	
  that	
  regular	
  heroin	
  users	
  had	
  begun	
  supplementing	
  the	
  degraded	
  heroin	
  available	
  on	
  the	
  street	
  with	
  amphetamines	
  in	
  order	
  to	
  extend	
  and	
  improve	
  their	
  high.	
  	
  Standard	
  practice	
  was	
  to	
  
	
  	
  
	
   85	
  
grind	
  up	
  two	
  15	
  mg	
  tablets	
  (methamphetamine	
  was	
  the	
  most	
  common	
  amphetamine	
  used),	
  dissolve	
  them	
  in	
  water,	
  and	
  then	
  inject	
  them	
  along	
  with	
  the	
  heroin.	
  	
  The	
  pills	
  that	
  were	
  being	
  ground	
  up	
  and	
  injected	
  were	
  not	
  clandestinely	
  manufactured,	
  but	
  had	
  been	
  diverted	
  to	
  the	
  black	
  market	
  after	
  being	
  purchased	
  through	
  prescriptions	
  obtained	
  from	
  corrupt	
  physicians.	
  In	
  order	
  to	
  curtail	
  the	
  epidemic,	
  police	
  began	
  to	
  monitor	
  amphetamine	
  shipments	
  and	
  prescriptions	
  during	
  the	
  summer	
  of	
  1972.	
  	
  They	
  found	
  that,	
  while	
  most	
  pharmacies	
  in	
  the	
  District	
  received	
  only	
  modest	
  amounts	
  of	
  amphetamines	
  from	
  wholesalers	
  each	
  month,	
  a	
  group	
  of	
  seventeen	
  pharmacies	
  had	
  ordered	
  an	
  average	
  of	
  1,900	
  tablets	
  per	
  month	
  over	
  the	
  summer.	
  	
  In	
  August	
  these	
  orders	
  increased	
  to	
  14,000	
  doses	
  per	
  store.	
  	
  Similar	
  monitoring	
  reveled	
  that	
  six	
  area	
  doctors	
  were	
  responsible	
  for	
  12,602	
  amphetamine	
  prescriptions	
  between	
  June	
  and	
  August.	
  	
  One	
  physician	
  alone	
  was	
  responsible	
  for	
  nearly	
  half	
  that	
  total,	
  and	
  had	
  been	
  selling	
  printed	
  prescriptions	
  for	
  60	
  pills	
  at	
  $25	
  a	
  pop	
  to	
  whomever	
  could	
  afford	
  them.	
  	
  	
  The	
  police	
  estimated	
  that	
  the	
  doctor	
  had	
  made	
  $115,000	
  by	
  selling	
  the	
  prescriptions.	
  	
  	
  	
  In	
  cooperation	
  with	
  the	
  police,	
  the	
  District	
  of	
  Columbia	
  Medical	
  Society	
  requested	
  that	
  medical	
  manufacturers	
  reduce	
  the	
  number	
  of	
  amphetamine	
  tablets	
  being	
  sent	
  to	
  the	
  District	
  and	
  established	
  rigorous	
  guidelines	
  for	
  the	
  prescription	
  of	
  amphetamines.	
  	
  Simultaneously,	
  the	
  district	
  attorney	
  used	
  the	
  prescription	
  data	
  along	
  with	
  the	
  Medical	
  Society’s	
  guidelines	
  to	
  build	
  a	
  criminal	
  case	
  against	
  the	
  offending	
  physicians.	
  	
  Then,	
  within	
  three	
  months	
  of	
  the	
  removal	
  of	
  these	
  sources,	
  the	
  indicators	
  of	
  amphetamine	
  abuse	
  all	
  returned	
  to	
  pre-­‐epidemic	
  levels.	
  	
  Without	
  
	
  	
  
	
   86	
  
the	
  record-­‐keeping	
  statutes	
  included	
  in	
  the	
  Comprehensive	
  Drug	
  Abuse	
  and	
  Control	
  Act	
  of	
  1970	
  and	
  the	
  drug-­‐use-­‐monitoring	
  data	
  available	
  in	
  Washington,	
  this	
  epidemic	
  may	
  well	
  have	
  grown	
  out	
  of	
  control.	
  	
  Similar	
  outbreaks	
  around	
  licit	
  sources	
  were	
  discovered	
  and	
  squashed	
  in	
  Wisconsin	
  (Treffert	
  and	
  Joranson	
  1981)	
  and	
  Texas	
  (Tempest	
  1983).	
  	
  In	
  1974	
  the	
  federal	
  government	
  effectively	
  squashed	
  another	
  amphetamine	
  supply	
  chain	
  when	
  it	
  unsealed	
  102	
  indictments	
  involving	
  an	
  international	
  conspiracy	
  to	
  import	
  illegally	
  produced	
  amphetamine	
  pills	
  from	
  Mexico.	
  	
  The	
  head	
  of	
  the	
  Drug	
  Enforcement	
  Administration	
  (DEA),13	
  John	
  R.	
  Bartels	
  Jr.,	
  said	
  that	
  the	
  indictments	
  targeted	
  a	
  network	
  of	
  “interlocking	
  conspiracies”	
  that	
  was	
  responsible	
  for	
  putting	
  three	
  billion	
  illegal	
  amphetamines	
  on	
  the	
  street.	
  	
  These	
  pills,	
  called	
  “mini-­‐bennies,”	
  had	
  an	
  estimated	
  value	
  of	
  $1.6	
  billion	
  per	
  year.	
  	
  The	
  bust	
  was	
  described	
  as	
  the	
  “the	
  broadest	
  single	
  attack	
  against	
  such	
  a	
  nationwide	
  series	
  of	
  trafficking	
  rings	
  in	
  history”(Farber	
  1974,	
  25).	
  Mini-­‐bennies,	
  which	
  are	
  ten-­‐milligram	
  illegally	
  produced	
  knock-­‐off	
  amphetamine	
  pills	
  produced	
  in	
  Mexico,	
  had	
  begun	
  to	
  appear	
  on	
  the	
  illicit	
  drug	
  market	
  in	
  the	
  American	
  West	
  around	
  1971.	
  	
  They	
  had	
  been	
  the	
  primary	
  source	
  for	
  amphetamines	
  in	
  states	
  that	
  had	
  effectively	
  stopped	
  black-­‐market	
  diversion.	
  	
  According	
  to	
  Smith	
  (1973),	
  several	
  different	
  supply	
  networks	
  developed	
  around	
  the	
  illegally	
  produced	
  pills.	
  	
  	
  Major	
  distributors	
  would	
  go	
  directly	
  to	
  Mexican	
  producers,	
  purchase	
  large	
  quantities,	
  and	
  arrange	
  for	
  the	
  manufacturer	
  to	
  smuggle	
  the	
  pills	
  to	
  a	
  predetermined	
  location	
  within	
  the	
  United	
  States.	
  	
  Los	
  Angeles,	
  San	
  Diego,	
  and	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  13	
  The	
  BNDD	
  was	
  folded	
  into	
  the	
  DEA	
  in	
  1973.	
  
	
  	
  
	
   87	
  
Nogales,	
  Arizona,	
  were	
  popular	
  drop-­‐off	
  points.	
  Some	
  midlevel	
  distributors,	
  to	
  keep	
  up	
  with	
  the	
  larger	
  operators,	
  were	
  known	
  to	
  pool	
  their	
  resources	
  in	
  order	
  to	
  hire	
  professional	
  smugglers	
  to	
  bring	
  in	
  the	
  pills.	
  Lower-­‐level	
  distributors,	
  who	
  lacked	
  the	
  connections	
  or	
  finances	
  to	
  make	
  large	
  purchases,	
  had	
  to	
  buy	
  their	
  pills	
  from	
  the	
  large	
  distributors	
  who	
  imported	
  the	
  drugs	
  rather	
  than	
  the	
  Mexican	
  producers	
  themselves.	
  This	
  meant	
  paying	
  a	
  higher	
  price.	
  However	
  they	
  were	
  imported,	
  mini-­‐bennies	
  were	
  sold	
  to	
  distributors	
  in	
  groups	
  of	
  a	
  thousand.	
  	
  If	
  an	
  operation	
  was	
  purchasing	
  more	
  than	
  fifty	
  thousand	
  pills,	
  they	
  could	
  expect	
  to	
  pay	
  between	
  $25	
  and	
  $30	
  per	
  thousand.	
  	
  	
  If	
  they	
  were	
  buying	
  less,	
  the	
  price	
  would	
  rise	
  to	
  $35	
  or	
  more.	
  	
  Wholesalers	
  would	
  then	
  sell	
  to	
  street	
  dealers	
  at	
  prices	
  approaching	
  $10	
  per	
  hundred	
  pills.	
  	
  On	
  the	
  street,	
  prices	
  varied	
  depending	
  on	
  availability.	
  	
  In	
  well-­‐supplied	
  areas,	
  a	
  person	
  might	
  get	
  ten	
  pills	
  for	
  a	
  dollar.	
  	
  In	
  less	
  well-­‐supplied	
  areas,	
  a	
  dollar	
  might	
  only	
  buy	
  three	
  or	
  five	
  pills.	
  	
  Mini-­‐bennies	
  were	
  big	
  business,	
  and	
  the	
  federal	
  government	
  was	
  right	
  to	
  crow	
  about	
  its	
  1970	
  indictments.	
  By	
  reducing	
  legal	
  production	
  steadily	
  over	
  time	
  and	
  attacking	
  illicit	
  production	
  such	
  as	
  the	
  smuggling	
  ring	
  described	
  above,	
  government	
  officials	
  were	
  able	
  to	
  dramatically	
  reduce	
  the	
  amount	
  of	
  the	
  drugs	
  available	
  to	
  users.	
  	
  Morgan	
  and	
  Kagan	
  (1978)	
  conducted	
  a	
  study	
  of	
  the	
  quality	
  of	
  amphetamines	
  available	
  on	
  the	
  street	
  after	
  the	
  passage	
  of	
  the	
  Controlled	
  Substances	
  Act,	
  and	
  found	
  that	
  the	
  legislation	
  had	
  “forever	
  altered	
  the	
  market”	
  (309).	
  Using	
  the	
  results	
  of	
  street	
  drugs	
  sent	
  in	
  to	
  nineteen	
  analysis	
  laboratories	
  throughout	
  the	
  United	
  States,	
  they	
  found	
  that,	
  between	
  1970	
  and	
  1972,	
  samples	
  sold	
  as	
  amphetamine	
  were	
  relatively	
  pure,	
  
	
  	
  
	
   88	
  
with	
  55-­‐60	
  percent	
  containing	
  the	
  alleged	
  amphetamines.	
  	
  This	
  relatively	
  high	
  purity	
  rate	
  reflected	
  the	
  lingering	
  presence	
  of	
  diverted,	
  legally	
  produced	
  pills	
  as	
  well	
  as	
  illegally	
  imported	
  “Mexican	
  bennies.”	
  	
  	
  	
  By	
  1973,	
  the	
  market	
  began	
  to	
  feel	
  the	
  effect	
  of	
  drug	
  shortages.	
  	
  Prices	
  went	
  up	
  and	
  quality	
  down.	
  	
  The	
  percentage	
  of	
  drugs	
  sold	
  as	
  amphetamines	
  that	
  actually	
  contained	
  them	
  dropped	
  significantly	
  by	
  1975,	
  and	
  held	
  steady	
  between	
  twelve	
  and	
  fifteen	
  percent	
  for	
  the	
  years	
  1975-­‐1977.	
  	
  The	
  authors	
  concluded	
  that	
  smuggling	
  and	
  clandestine	
  labs	
  were	
  not	
  able	
  to	
  meet	
  demand	
  for	
  amphetamines.	
  	
  Instead,	
  the	
  market	
  became	
  unreliable,	
  with	
  users	
  more	
  likely	
  to	
  receive	
  caffeine,	
  ephedrine,	
  or	
  any	
  other	
  number	
  of	
  chemicals	
  rather	
  than	
  the	
  amphetamines	
  they	
  sought.	
  	
  	
  The	
  decline	
  in	
  quality	
  of	
  street	
  amphetamines	
  contained	
  a	
  corollary,	
  however.	
  	
  The	
  same	
  authors	
  who	
  described	
  the	
  fall	
  in	
  purity	
  noted	
  that	
  the	
  quality	
  of	
  methamphetamine	
  available	
  on	
  the	
  streets	
  had	
  actually	
  risen	
  in	
  1975	
  and	
  1976.	
  	
  The	
  reason	
  had	
  to	
  do	
  with	
  experience.	
  	
  Meth	
  cooks	
  had	
  been	
  making	
  the	
  drug	
  since	
  the	
  mid	
  1960s,	
  when	
  liquid	
  meth	
  was	
  pulled	
  from	
  the	
  market,	
  and	
  thus	
  had	
  a	
  decade	
  to	
  perfect	
  their	
  craft	
  before	
  federal	
  action	
  forced	
  the	
  other	
  amphetamines	
  into	
  a	
  similar	
  situation.	
  	
  	
  Newmeyer	
  (1978),	
  in	
  an	
  assessment	
  of	
  the	
  epidemiology	
  of	
  amphetamines,	
  described	
  the	
  family	
  of	
  drugs	
  as	
  “a	
  fading	
  favorite”	
  for	
  which	
  the	
  cohort	
  of	
  users	
  was	
  aging	
  and	
  the	
  number	
  of	
  new	
  users	
  diminishing	
  (293).	
  	
  He	
  attributed	
  the	
  declining	
  popularity	
  to	
  problems	
  of	
  quality	
  within	
  the	
  amphetamine	
  marketplace.	
  	
  However,	
  he	
  was	
  not	
  convinced	
  that	
  these	
  drugs	
  would	
  stay	
  in	
  decline:	
  “The	
  intrinsically	
  attractive	
  qualities	
  of	
  amphetamines	
  argue	
  for	
  their	
  continued	
  popularity.	
  	
  Also,	
  
	
  	
  
	
   89	
  
their	
  psychoactive	
  effects	
  are	
  well-­‐suited	
  to	
  the	
  Zeitgeist	
  of	
  the	
  late	
  1970s-­‐-­‐increased	
  competitiveness,	
  Disco-­‐dance	
  energy	
  and	
  a	
  certain	
  spirit	
  of	
  narcissism	
  and	
  assertive	
  pleasure	
  seeking”	
  (301).	
  	
  If	
  amphetamines	
  did	
  not	
  make	
  a	
  comeback,	
  Newmeyer	
  posited	
  that	
  another	
  stimulant,	
  cocaine,	
  might	
  fill	
  the	
  void	
  left	
  by	
  the	
  amphetamines	
  because	
  it	
  had	
  none	
  of	
  the	
  “degenerate	
  street	
  quality	
  and	
  ‘meth’-­‐tarnished	
  reputation”	
  of	
  amphetamines	
  (301).	
  	
  	
  	
  	
  The	
  typical	
  American	
  street	
  user	
  of	
  amphetamines	
  in	
  the	
  1970s	
  was	
  likely	
  to	
  be	
  from	
  the	
  Western	
  states,	
  male,	
  and	
  living	
  in	
  a	
  city.	
  	
  They	
  were	
  generally	
  young	
  and	
  poorly	
  educated.	
  	
  The	
  cohort	
  that	
  abused	
  prescription	
  amphetamine	
  had	
  a	
  much	
  larger	
  percentage	
  of	
  females	
  and	
  appeared	
  to	
  be	
  more	
  evenly	
  dispersed	
  throughout	
  the	
  country.	
  Most	
  people	
  who	
  reported	
  using	
  amphetamines	
  were	
  not	
  hardcore	
  addicts,	
  but	
  rather	
  experimented	
  with	
  the	
  drugs	
  or	
  used	
  them	
  in	
  a	
  “quasi-­‐medical”	
  manner	
  (301).	
  	
  Continuous	
  usage	
  usually	
  resulted	
  in	
  the	
  need	
  to	
  seek	
  treatment	
  within	
  3.5	
  years.	
  	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network	
  (DAWN)	
  data	
  on	
  emergency	
  room	
  admissions	
  mentions	
  and	
  Medical	
  Examiner	
  records	
  found	
  higher	
  rates	
  in	
  the	
  Midwest	
  (Minneapolis,	
  Kansas	
  City,	
  Oklahoma	
  City,	
  and	
  Cleveland)	
  than	
  on	
  the	
  East	
  or	
  West	
  Coasts.	
  	
  However,	
  this	
  phenomenon	
  may	
  have	
  been	
  due	
  to	
  less	
  experienced	
  users	
  in	
  the	
  Midwest	
  rather	
  than	
  a	
  higher	
  rate	
  of	
  usage	
  (Newmyer	
  1978).	
  	
  	
  The	
  Client-­‐Oriented	
  Data	
  Acquisition	
  Process	
  (CODAP)	
  system	
  tracked	
  substance-­‐abuse	
  admissions	
  for	
  federally	
  funded	
  treatment	
  programs	
  during	
  the	
  1970s.	
  	
  Figure	
  3.1	
  shows	
  amphetamine	
  admissions	
  as	
  a	
  percentage	
  of	
  all	
  drug	
  
	
  	
  
	
   90	
  
treatment	
  admissions	
  for	
  1976	
  and	
  1980.	
  	
  Neither	
  reflects	
  a	
  particular	
  geographic	
  concentration,	
  indicating	
  that	
  amphetamine	
  abuse	
  was	
  widespread.	
  	
  
	
  
	
  Figure	
  3.1:	
  The	
  percentage	
  of	
  substance-­‐abuse	
  patients	
  seeking	
  treatment	
  for	
  amphetamine	
  abuse	
  in	
  1976	
  and	
  1980	
  according	
  to	
  the	
  Client	
  Oriented	
  Data	
  Acquisition	
  Program	
  (NIDA	
  1977,	
  1981)	
  
	
  	
  
	
   91	
  
	
  Methamphetamine	
  Production	
  in	
  the	
  1970s	
  	
   Methamphetamine	
  producers	
  did	
  not	
  immediately	
  swoop	
  into	
  the	
  void	
  left	
  by	
  the	
  government’s	
  crackdown	
  on	
  amphetamines.	
  	
  Many	
  of	
  the	
  speed	
  injectors	
  in	
  former	
  epicenters	
  of	
  abuse	
  had	
  moved	
  on	
  to	
  other	
  drugs,	
  particularly	
  heroin	
  and	
  barbiturates.	
  	
  The	
  Speed	
  Kills	
  campaign	
  had	
  also	
  tarnished	
  meth’s	
  reputation	
  among	
  drug	
  users	
  so	
  that	
  fewer	
  individuals	
  were	
  trying	
  it	
  for	
  the	
  first	
  time.	
  In	
  1975,	
  only	
  eleven	
  meth	
  labs	
  were	
  seized	
  by	
  the	
  DEA	
  nationwide.	
  	
  	
  In	
  short,	
  it	
  was	
  a	
  drug	
  in	
  decline	
  (Smith	
  1973;	
  Newmyer	
  1978).	
  	
  Still,	
  even	
  at	
  its	
  national	
  nadir,	
  meth	
  continued	
  to	
  be	
  made	
  in	
  certain	
  regions	
  of	
  the	
  country.	
  	
  In	
  1975	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Times	
  ran	
  an	
  article	
  asking	
  if	
  Southern	
  California	
  had	
  become	
  the	
  illicit	
  drug	
  production	
  capital	
  of	
  the	
  United	
  States.	
  	
  The	
  writer	
  began	
  with	
  the	
  story	
  of	
  a	
  police	
  raid	
  on	
  a	
  janitorial	
  supply	
  company	
  that	
  had	
  the	
  necessary	
  precursors	
  to	
  make	
  nine	
  pounds	
  of	
  methamphetamine	
  per	
  day.	
  	
  The	
  paper	
  claimed	
  that	
  it	
  was	
  the	
  fifth	
  such	
  raid	
  in	
  the	
  region	
  between	
  July	
  and	
  September.	
  	
  If	
  this	
  is	
  accurate,	
  and	
  the	
  author	
  meant	
  methamphetamine	
  labs,	
  and	
  not	
  simply	
  illicit	
  drug	
  labs	
  (which	
  could	
  include	
  PCP,	
  then	
  the	
  more	
  common	
  lab	
  type,	
  as	
  well	
  as	
  LSD,	
  MDMA,	
  and	
  several	
  other	
  drugs),	
  then	
  Southern	
  California	
  most	
  certainly	
  was	
  the	
  methamphetamine	
  seizure	
  capital	
  of	
  the	
  country.	
  	
  Agent	
  Lloyd	
  Sinclair	
  of	
  the	
  DEA’s	
  Clandestine	
  Lab	
  group	
  in	
  Southern	
  California	
  told	
  the	
  paper	
  that,	
  “When	
  a	
  major	
  amount	
  of	
  some	
  dangerous	
  drug	
  like	
  PCP	
  or	
  methamphetamine	
  is	
  seized	
  elsewhere	
  in	
  the	
  country,	
  chances	
  are	
  that	
  it	
  can	
  be	
  traced	
  back	
  here”	
  (Maxwell	
  1975a,	
  D1).	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   92	
  
Sinclair	
  attributed	
  the	
  agglomeration	
  of	
  illegal	
  drug	
  labs	
  in	
  Southern	
  California	
  to	
  two	
  factors.	
  	
  The	
  first	
  was	
  the	
  large	
  number	
  of	
  chemical	
  firms	
  (some	
  400-­‐plus)	
  that	
  operated	
  in	
  the	
  region	
  and	
  supplied	
  the	
  precursors	
  necessary	
  for	
  drug	
  production.	
  	
  The	
  second	
  was	
  the	
  large	
  number	
  of	
  capable	
  cooks,	
  which	
  dated	
  back	
  to	
  the	
  1960s	
  period	
  of	
  early	
  manufacture	
  and	
  epidemic	
  usage.	
  	
  On	
  why	
  users	
  became	
  cooks	
  and	
  how	
  knowledge	
  of	
  cooking	
  methods	
  spread	
  within	
  the	
  region,	
  Sinclair	
  offered	
  this	
  assessment:	
  	
  People	
  who	
  are	
  into	
  dope	
  kind	
  of	
  gravitate	
  toward	
  manufacturing	
  it.	
  	
  One	
  doper	
  can	
  teach	
  another	
  how	
  to	
  make	
  the	
  simplest	
  drug,	
  PCP,	
  rather	
  easily,	
  and	
  there	
  is	
  a	
  kind	
  of	
  network	
  of	
  underground	
  chemists	
  who	
  have	
  no	
  trouble	
  with	
  the	
  more	
  sophisticated	
  drugs.	
  	
  Hell,	
  there	
  are	
  even	
  recipes	
  for	
  some	
  of	
  the	
  drugs	
  in	
  underground	
  books	
  you	
  can	
  buy	
  at	
  nearly	
  any	
  head	
  shop	
  (D1).	
  	
  	
  Because	
  of	
  the	
  dearth	
  of	
  methamphetamine	
  labs,	
  the	
  street	
  price	
  of	
  the	
  drug	
  increased	
  tenfold	
  between	
  1965	
  and	
  1975.	
  	
  This	
  rise	
  in	
  price	
  served	
  as	
  an	
  incentive	
  for	
  more	
  individuals	
  to	
  enter	
  the	
  market,	
  and	
  as	
  the	
  decade	
  wore	
  on,	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  seized	
  began	
  to	
  climb	
  steadily.	
  By	
  1979	
  the	
  annual	
  total	
  had	
  risen	
  to	
  137,	
  a	
  1,200	
  percent	
  increase	
  from	
  1975.	
  	
  Between	
  1975	
  and	
  1978,	
  more	
  of	
  the	
  seized	
  labs	
  were	
  making	
  PCP	
  than	
  meth,	
  but	
  in	
  1979,	
  the	
  numbers	
  reversed.	
  	
  In	
  fact,	
  meth	
  accounted	
  for	
  more	
  than	
  50	
  percent	
  of	
  all	
  illicit	
  drug	
  labs	
  seizures	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980).	
  	
  	
  	
  Whether	
  it	
  was	
  being	
  made	
  in	
  Southern	
  California,	
  East	
  Texas,	
  or	
  rural	
  Maryland,	
  the	
  method	
  used	
  to	
  make	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  1970s	
  involved	
  phenyl-­‐2-­‐propanone	
  (P2P).	
  	
  That	
  particular	
  family	
  of	
  production	
  methods	
  is	
  characterized	
  by	
  a	
  noxious	
  smell	
  from	
  two	
  of	
  the	
  chemicals	
  involved,	
  phenyl-­‐2-­‐propanone	
  and	
  phenylacetic	
  acid.	
  	
  It	
  is	
  a	
  smell	
  often	
  compared	
  to	
  cat	
  urine,	
  and	
  was	
  
	
  	
  
	
   93	
  
the	
  reason	
  that	
  early	
  chemists	
  set	
  up	
  shop	
  in	
  remote	
  places	
  to	
  avoid	
  detection.14	
  	
  The	
  most	
  common	
  P2P-­‐based	
  production	
  method	
  combined	
  phenyl-­‐2-­‐propanone	
  with	
  methylamine,	
  mercuric	
  chloride	
  and	
  aluminum	
  metal	
  in	
  alcohol	
  (Frank	
  1983).	
  	
  This	
  procedure	
  took	
  eighteen	
  to	
  twenty-­‐four	
  hours,	
  and	
  produced	
  a	
  final	
  product	
  sometimes	
  referred	
  to	
  as	
  “prope”	
  or	
  “prope	
  dope.”	
  	
  	
  The	
  P2P	
  family	
  of	
  production	
  methods	
  produces	
  racemic	
  methamphetamine	
  (EPA	
  2009;	
  Skinner	
  1990;	
  Miller	
  and	
  Heischober	
  1991).	
  	
  Methamphetamine,	
  like	
  amphetamine,	
  is	
  a	
  chiral	
  compound.	
  	
  In	
  chemistry	
  terms,	
  a	
  chiral	
  compound	
  is	
  one	
  that	
  has	
  left-­‐handed	
  and	
  right-­‐handed	
  isomers.	
  	
  In	
  the	
  case	
  of	
  methamphetamine,	
  this	
  means	
  that	
  there	
  are	
  levorotatory	
  (l)	
  and	
  dextrorotatory	
  (d)	
  molecules,	
  and	
  that	
  these	
  two	
  types	
  behave	
  in	
  different	
  ways.	
  	
  	
  The	
  levorotary-­‐methamphetamine	
  molecule	
  has	
  sympathomimetic	
  qualities	
  (raises	
  the	
  heart	
  rate	
  and	
  blood	
  pressure,	
  causes	
  smooth	
  muscle	
  contraction,	
  etc.),	
  but	
  is	
  not	
  a	
  strong	
  central	
  nervous	
  system	
  stimulant.	
  	
  Dextrorotary-­‐methamphetamine	
  is	
  the	
  molecule	
  that	
  provides	
  methamphetamine	
  with	
  the	
  stimulant	
  and	
  euphoriant	
  qualities	
  that	
  make	
  it	
  a	
  drug	
  of	
  abuse	
  (Mendelson	
  et	
  al.	
  2006).	
  	
  A	
  racemic	
  mixture	
  contains	
  equal	
  parts	
  of	
  levorotary-­‐	
  and	
  dextrorotary-­‐methamphetamine.	
  	
  	
  	
  Though	
  the	
  amphetamines	
  themselves	
  were	
  regulated	
  beginning	
  in	
  1971,	
  in	
  the	
  1970s	
  all	
  of	
  the	
  chemicals	
  necessary	
  to	
  make	
  methamphetamine	
  were	
  unregulated	
  and	
  available	
  through	
  chemical	
  wholesalers.	
  	
  	
  To	
  track	
  these	
  unregulated	
  precursor	
  chemicals,	
  the	
  DEA	
  sought	
  the	
  cooperation	
  of	
  chemical	
  sellers	
  in	
  what	
  they	
  called	
  the	
  “Precursor	
  Liaison	
  Program.”	
  	
  Largely	
  educational,	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  14	
  This	
  early	
  production	
  is	
  probably	
  what	
  gives	
  the	
  drug	
  the	
  connection	
  to	
  rurality	
  that	
  it	
  carries	
  to	
  this	
  day.	
  
	
  	
  
	
   94	
  
this	
  program	
  taught	
  chemical	
  companies	
  to	
  look	
  for	
  businesses	
  or	
  individuals	
  that	
  were	
  buying	
  the	
  necessary	
  combination	
  of	
  chemicals	
  to	
  make	
  illicit	
  drugs,	
  and	
  then	
  asked	
  them	
  to	
  report	
  those	
  people	
  to	
  the	
  DEA.	
  	
  Participation	
  was	
  voluntary.	
  	
  Norton	
  J.	
  Wilder,	
  the	
  DEA	
  agent	
  in	
  charge	
  of	
  Philadelphia,	
  estimated	
  that	
  40	
  percent	
  of	
  the	
  labs	
  seized	
  nationwide	
  in	
  1979	
  had	
  been	
  detected	
  via	
  the	
  liaison	
  program	
  and	
  the	
  diligence	
  of	
  the	
  chemical	
  companies	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980,	
  24).	
  	
  Meeting	
  Demand	
  with	
  New	
  Supply	
  Networks	
  The	
  networks	
  behind	
  the	
  rising	
  number	
  of	
  methamphetamine	
  labs	
  in	
  the	
  1970s	
  varied	
  significantly	
  in	
  their	
  levels	
  of	
  sophistication	
  and	
  organization.	
  	
  Some	
  were	
  individual	
  entrepreneurs	
  like	
  Kent	
  Rianda,	
  a	
  high	
  school	
  chemistry	
  teacher	
  who	
  was	
  arrested	
  for	
  operating	
  a	
  large	
  meth	
  lab	
  in	
  the	
  mountains	
  of	
  Southern	
  California.	
  	
  Mr.	
  Rianda	
  had	
  purchased	
  the	
  necessary	
  chemicals	
  for	
  his	
  lab,	
  which	
  was	
  purportedly	
  capable	
  of	
  producing	
  twenty-­‐five	
  pounds	
  of	
  meth	
  every	
  three	
  days,	
  through	
  the	
  high	
  school	
  where	
  he	
  worked	
  (Maxwell	
  1974).	
  	
  A	
  Wycoff,	
  New	
  Jersey,	
  druggist	
  was	
  similarly	
  arrested	
  for	
  manufacturing	
  pill	
  dosages	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  his	
  basement	
  where	
  police	
  found	
  14,000	
  individual	
  doses	
  and	
  a	
  chemist	
  employee	
  (New	
  York	
  Times	
  1973).	
  Other	
  networks	
  were	
  maintained	
  by	
  small,	
  well-­‐organized	
  groups	
  that	
  best	
  fit	
  the	
  cottage	
  industry	
  model	
  of	
  drug-­‐trafficking	
  organizations.	
  One	
  such	
  group	
  was	
  arrested	
  in	
  Brooklyn	
  in	
  June	
  1974.	
  	
  Brooklyn	
  District	
  Attorney	
  Eugene	
  Gold	
  estimated	
  that	
  the	
  group	
  had	
  sold	
  as	
  much	
  as	
  $3	
  million	
  a	
  year	
  in	
  amphetamines	
  and	
  methamphetamine	
  to	
  white,	
  middle-­‐class	
  areas	
  of	
  Brooklyn	
  and	
  Staten	
  Island.	
  	
  The	
  
	
  	
  
	
   95	
  
group	
  included	
  a	
  postal	
  employee	
  who	
  used	
  her	
  position	
  to	
  ship	
  drugs	
  to	
  customers.	
  	
  In	
  the	
  months	
  preceding	
  the	
  bust,	
  the	
  group	
  sold	
  undercover	
  agents	
  fifteen	
  pounds	
  of	
  methamphetamine	
  with	
  an	
  estimated	
  value	
  of	
  more	
  than	
  $1	
  million	
  (Perlmutter	
  1974).	
  	
  	
  The	
  network	
  most	
  often	
  associated	
  with	
  methamphetamine	
  production	
  and	
  distribution	
  in	
  the	
  1970s	
  and	
  1980s	
  was	
  the	
  outlaw	
  motorcycle	
  gang	
  (OMG).	
  	
  In	
  fact,	
  one	
  of	
  the	
  drug’s	
  street	
  names,	
  “crank,”	
  purportedly	
  comes	
  from	
  it	
  frequently	
  being	
  hidden	
  for	
  shipment	
  in	
  the	
  crankcases	
  of	
  the	
  Harley	
  Davidsons	
  that	
  gang	
  members	
  rode.	
  	
  Of	
  the	
  numerous	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  that	
  have	
  operated	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  since	
  the	
  1950s,	
  most	
  have	
  been	
  composed	
  simply	
  of	
  enthusiasts	
  with	
  an	
  antisocial	
  bent	
  and	
  an	
  affinity	
  for	
  the	
  “saloon	
  society	
  milieu”	
  offered	
  by	
  life	
  in	
  a	
  rebellious	
  motorcycle	
  “club”	
  (Quinn	
  2001).	
  	
  	
  However,	
  four	
  major	
  motorcycle	
  gangs	
  operating	
  at	
  the	
  time	
  –	
  the	
  Pagans,	
  Outlaws,	
  Bandidos,	
  and	
  Hell’s	
  Angels	
  –	
  were	
  definitely	
  involved	
  in	
  methamphetamine	
  supply	
  networks.	
  	
  	
  Each	
  of	
  these	
  “Big	
  Four”	
  gangs	
  was	
  formed	
  in	
  a	
  different	
  part	
  of	
  the	
  country,	
  and	
  each	
  played	
  a	
  prominent	
  role	
  in	
  production	
  and	
  distribution	
  within	
  its	
  home	
  turf	
  (Figure	
  3.2).	
  	
  The	
  Outlaws	
  started	
  in	
  Chicago	
  and	
  had	
  a	
  strong	
  presence	
  in	
  both	
  the	
  Upper	
  Midwest	
  and	
  Florida.	
  	
  The	
  Pagans	
  dominated	
  markets	
  on	
  the	
  East	
  Coast,	
  particularly	
  in	
  the	
  Mid-­‐Atlantic	
  region.	
  	
  The	
  Bandidos	
  were	
  formed	
  in	
  Corpus	
  Christi,	
  Texas,	
  in	
  1966,	
  and	
  were	
  heavily	
  involved	
  in	
  the	
  drug	
  trade	
  in	
  Texas	
  and	
  Oklahoma.	
  	
  The	
  Hell’s	
  Angels	
  controlled	
  the	
  West	
  Coast	
  (Barker	
  2005;	
  Quinn	
  2001;	
  Thornburgh	
  1989).	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   96	
  
Figure	
  3.2:	
  Territory	
  of	
  the	
  Big	
  Four	
  Motorcycle	
  Gangs	
  in	
  2010	
  (Barker	
  2004;	
  hells-­‐angels.com;	
  bandidosmc.com;	
  outlawsmc.com).	
  	
  	
  	
  	
  	
  Culturally,	
  it	
  makes	
  sense	
  for	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  to	
  have	
  taken	
  an	
  interest	
  in	
  methamphetamine.	
  	
  Observers	
  at	
  the	
  outset	
  of	
  that	
  drug’s	
  high-­‐dosage	
  injection	
  period	
  noted	
  that	
  meth	
  was	
  popular	
  with	
  undereducated,	
  working-­‐class	
  youths	
  (Davis	
  and	
  Munoz	
  1968).	
  	
  In	
  many	
  ways	
  the	
  Speed	
  Kills	
  campaign	
  and	
  the	
  overall	
  reaction	
  by	
  “hippies”	
  to	
  speed	
  users	
  in	
  the	
  1960s	
  was	
  as	
  much	
  about	
  social	
  class	
  as	
  it	
  was	
  about	
  the	
  dangers	
  of	
  amphetamines.	
  	
  Black	
  (1970)	
  described	
  speed	
  as	
  being	
  attractive	
  to	
  any	
  group	
  that	
  felt	
  dispossessed	
  and	
  powerless	
  in	
  society.	
  	
  These	
  are	
  all	
  characteristics	
  that	
  journalist	
  Hunter	
  S.	
  Thompson	
  found	
  in	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  in	
  1966:	
  	
   There	
  is	
  more	
  to	
  their	
  stance	
  than	
  a	
  wistful	
  yearning	
  for	
  acceptance	
  in	
  a	
  world	
  they	
  never	
  made.	
  	
  Their	
  real	
  motivation	
  is	
  an	
  instinctive	
  certainty	
  as	
  to	
  what	
  the	
  score	
  really	
  is.	
  	
  They	
  are	
  out	
  of	
  the	
  ball	
  game	
  
	
  	
  
	
   97	
  
and	
  they	
  know	
  it.	
  	
  Unlike	
  the	
  campus	
  rebels	
  who	
  with	
  a	
  minimum	
  amount	
  of	
  effort	
  will	
  emerge	
  from	
  their	
  struggle	
  with	
  a	
  validated	
  ticket	
  to	
  status,	
  the	
  outlaw	
  motorcyclist	
  views	
  the	
  future	
  with	
  the	
  baleful	
  eye	
  of	
  a	
  man	
  with	
  no	
  upward	
  mobility	
  at	
  all	
  .	
  .	
  .	
  .	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  are	
  obvious	
  losers	
  and	
  it	
  bugs	
  them.	
  	
  But	
  instead	
  of	
  accepting	
  their	
  fate,	
  they	
  have	
  made	
  it	
  the	
  basis	
  of	
  a	
  full-­‐time	
  vendetta	
  (quoted	
  in	
  Thornton	
  1982).	
  Though	
  apparently	
  not	
  organized	
  originally	
  with	
  the	
  intention	
  of	
  interstate	
  drug	
  distribution,	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  were	
  (and	
  are)	
  ideally	
  suited	
  for	
  that	
  purpose.	
  	
  Their	
  organizations,	
  though	
  extremely	
  dispersed,	
  are	
  hierarchical	
  with	
  a	
  	
  mother	
  club	
  and	
  a	
  central	
  government	
  that	
  control	
  the	
  activities	
  of	
  all	
  other	
  chapters.	
  	
  Regional	
  chapters	
  pay	
  dues	
  to	
  the	
  mother	
  club	
  and	
  are	
  at	
  its	
  beck	
  and	
  call.	
  	
  New	
  chapters	
  can	
  be	
  added	
  either	
  through	
  an	
  application	
  process	
  or	
  a	
  “patching	
  over,”	
  in	
  which	
  rival	
  clubs	
  are	
  either	
  peacefully	
  or	
  forcefully	
  converted.	
  	
  Clubs	
  measure	
  success	
  in	
  terms	
  of	
  how	
  much	
  territory	
  they	
  control,	
  and	
  they	
  define	
  territory,	
  not	
  in	
  the	
  blocks	
  or	
  neighborhoods	
  of	
  more	
  traditional	
  street	
  gangs,	
  but	
  in	
  terms	
  of	
  entire	
  cities,	
  states,	
  and	
  regions	
  (Quinn	
  2001).	
  The	
  1960s	
  and	
  1970s	
  were	
  a	
  time	
  of	
  great	
  expansion	
  for	
  the	
  Big	
  Four,	
  and	
  as	
  they	
  expanded,	
  they	
  came	
  into	
  contact	
  with	
  rival	
  gangs.	
  The	
  resulting	
  conflict,	
  in	
  turn,	
  caused	
  the	
  Big	
  Four	
  to	
  move	
  towards	
  organized	
  crime	
  (Quinn	
  2001).	
  	
  	
  OMGs	
  needed	
  money	
  to	
  buy	
  the	
  weaponry	
  necessary	
  to	
  protect	
  and	
  expand	
  their	
  territory,	
  and	
  so	
  entered	
  into	
  drug	
  dealing,	
  prostitution,	
  money	
  laundering,	
  and	
  other	
  forms	
  of	
  racketeering.	
  	
  Then,	
  as	
  chapters	
  became	
  sources	
  of	
  illicit	
  profit,	
  the	
  need	
  to	
  control	
  territory	
  became	
  associated	
  not	
  just	
  with	
  prestige,	
  but	
  also	
  with	
  income.	
  The	
  stakes	
  were	
  raised	
  higher	
  still.	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   98	
  
Meth	
  distribution	
  was	
  a	
  natural	
  choice	
  for	
  the	
  gangs.	
  	
  First,	
  it	
  was	
  already	
  popular	
  among	
  club	
  members.	
  	
  Second,	
  its	
  price	
  per	
  ounce	
  made	
  it	
  profitable	
  even	
  in	
  small	
  amounts.	
  	
  One	
  member	
  of	
  the	
  DEA	
  explained	
  the	
  drug’s	
  appeal	
  for	
  OMGs	
  as	
  follows:	
  	
  	
   It	
  is	
  very	
  concealable.	
  There	
  is	
  a	
  high	
  profit	
  margin	
  in	
  it	
  where	
  they	
  can	
  control	
  if	
  from	
  the	
  lab	
  clear	
  on	
  down	
  through	
  the	
  distribution	
  networks.	
  	
  They	
  have	
  their	
  own	
  chapters	
  throughout	
  the	
  country,	
  their	
  own	
  clubs	
  that	
  they	
  can	
  ship	
  it	
  back	
  and	
  forth	
  to.	
  .	
  .	
  .	
  They	
  have	
  no	
  boundaries;	
  it	
  is	
  not	
  like	
  a	
  regionalized	
  gang	
  of	
  methamphetamine	
  traffickers.	
  These	
  people	
  go	
  across	
  the	
  country	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980,	
  56).	
  	
  	
  A	
  member	
  of	
  the	
  Bandidos	
  explained	
  the	
  importance	
  in	
  less	
  sophisticated	
  terms.	
  	
  “Everything	
  in	
  the	
  whole	
  club	
  revolves	
  around	
  crank.	
  	
  You	
  can’t	
  ride	
  a	
  $10,000	
  motorcycle,	
  have	
  a	
  big	
  gun	
  collection,	
  and	
  take	
  care	
  of	
  three	
  19-­‐year-­‐old	
  ladies	
  working	
  in	
  no	
  body	
  shop”	
  (Isikoff	
  1989,	
  A22).	
  A	
  regionalized	
  network	
  of	
  chapters,	
  a	
  hierarchical	
  governance,	
  and	
  a	
  propensity	
  towards	
  crime	
  and	
  secrecy	
  made	
  OMGs	
  an	
  ideal	
  system	
  of	
  organization	
  for	
  the	
  distribution	
  of	
  drugs.	
  	
  Their	
  levels	
  of	
  organization	
  fit	
  the	
  corporate	
  model	
  of	
  drug	
  trafficking,	
  while	
  the	
  intense	
  interpersonal	
  connections	
  between	
  members	
  and	
  chapters	
  matched	
  a	
  socially	
  bonded	
  one.	
  	
  The	
  end	
  result	
  is	
  a	
  powerful	
  blend:	
  corporate	
  efficiency	
  with	
  higher	
  levels	
  of	
  loyalty	
  than	
  one	
  might	
  expect	
  in	
  a	
  large	
  drug-­‐trafficking	
  organization.	
  	
  Furthermore,	
  the	
  mobility	
  of	
  OMGS,	
  their	
  very	
  raison	
  d’être,	
  made	
  them	
  nearly	
  impossible	
  to	
  police	
  because	
  their	
  activities	
  fell	
  within	
  no	
  single	
  jurisdiction.	
  As	
  Gil	
  Amoroso,	
  a	
  DEA	
  agent	
  in	
  Philadelphia,	
  explained:	
  “They	
  have	
  no	
  boundaries.	
  	
  It’s	
  nothing	
  for	
  them	
  to	
  get	
  on	
  a	
  motorcycle,	
  a	
  car,	
  a	
  van,	
  and	
  
	
  	
  
	
   99	
  
drive	
  to	
  Florida	
  at	
  the	
  spur	
  of	
  a	
  moment,	
  whereas	
  your	
  local	
  officials	
  can’t	
  go	
  outside	
  their	
  jurisdictional	
  boundaries”	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980,	
  52).	
  	
  	
  Billie	
  A.	
  Rosen,	
  the	
  special	
  assistant	
  to	
  the	
  United	
  States	
  Attorney	
  in	
  Northern	
  California	
  elaborated	
  on	
  the	
  government’s	
  frustration	
  in	
  trying	
  to	
  stop	
  such	
  gangs.	
  	
  	
  He	
  testified	
  that	
  “The	
  fact	
  that	
  virtually	
  every	
  such	
  gang	
  has	
  chapters	
  in	
  more	
  than	
  one	
  state	
  (and	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  have	
  chapters	
  in	
  various	
  foreign	
  countries),	
  and	
  share	
  their	
  criminal	
  ventures	
  with	
  their	
  fellow	
  chapters	
  compounds	
  the	
  difficulties	
  local	
  law	
  enforcement	
  faces.	
  	
  State	
  laws	
  are	
  frequently	
  inadequate	
  to	
  lead	
  to	
  successful	
  prosecutions”	
  (17).	
  	
  More	
  often	
  than	
  not,	
  police	
  action	
  in	
  one	
  city	
  or	
  state	
  simply	
  caused	
  OMGs	
  to	
  move	
  their	
  illicit	
  activity	
  into	
  another	
  portion	
  of	
  their	
  territory.	
  	
  Frank	
  Hazel,	
  the	
  district	
  attorney	
  of	
  Delaware	
  County,	
  Pennsylvania,	
  believed	
  that	
  the	
  Pagan	
  Motorcycle	
  Club	
  actively	
  monitored	
  the	
  law	
  enforcement	
  capabilities	
  of	
  different	
  portions	
  of	
  Philadelphia	
  and	
  its	
  surrounding	
  counties,	
  and	
  moved	
  their	
  operations	
  to	
  locations	
  where	
  the	
  police	
  presence	
  was	
  weakest.	
  	
  	
   In	
  1980,	
  federal	
  officials	
  estimated	
  that	
  OMGs	
  controlled	
  fifty	
  percent	
  of	
  the	
  methamphetamine	
  trade	
  nationwide	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980).	
  However,	
  the	
  ways	
  they	
  engaged	
  the	
  methamphetamine	
  market	
  differed	
  by	
  gang	
  and	
  region.	
  	
  On	
  the	
  West	
  Coast,	
  where	
  little	
  traditional	
  organized	
  crime	
  existed,	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  appear	
  to	
  have	
  controlled	
  of	
  a	
  large	
  portion	
  of	
  the	
  industry	
  at	
  every	
  level	
  of	
  the	
  supply	
  chain,	
  from	
  material	
  acquisition	
  through	
  production	
  and	
  on	
  to	
  distribution	
  (Los	
  Angeles	
  Times	
  1979).	
  	
  On	
  the	
  East	
  Coast,	
  the	
  Pagans	
  and	
  Warlocks	
  operated	
  in	
  cooperation	
  with	
  traditional	
  organized	
  crime	
  around	
  New	
  York	
  and	
  Philadelphia.	
  	
  Philadelphia	
  DEA	
  agent	
  Gil	
  Amoroso	
  explained	
  the	
  reason	
  for	
  the	
  regional	
  
	
  	
  
	
   100	
  
differences	
  in	
  OMG	
  prominence.	
  “I	
  don’t	
  think	
  any	
  motorcycle	
  club	
  [on	
  the	
  East	
  Coast]	
  .	
  .	
  .	
  is	
  in	
  a	
  position	
  to	
  argue	
  with	
  organized	
  crime”	
  (Washington	
  Post	
  1982,	
  A2)	
  Quinn	
  (2001)	
  has	
  argued	
  that	
  most	
  trends	
  within	
  the	
  world	
  of	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  follow	
  a	
  progression	
  from	
  the	
  West	
  Coast	
  to	
  the	
  industrial	
  Midwest	
  and	
  Northeast,	
  with	
  eventual	
  diffusion	
  to	
  the	
  South.	
  Meth	
  appears	
  to	
  fit	
  this	
  description.	
  It	
  is	
  believed	
  that	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  were	
  the	
  first	
  club	
  to	
  manufacture	
  and	
  distribute	
  methamphetamine.	
  	
  They	
  were	
  certainly	
  well	
  positioned	
  for	
  it.	
  	
  The	
  modern-­‐day	
  Hell’s	
  Angels	
  were	
  born	
  out	
  of	
  a	
  collection	
  of	
  young	
  delinquents	
  who	
  came	
  together	
  in	
  Oakland	
  in	
  1957.	
  	
  They	
  grew	
  in	
  prominence	
  and	
  power	
  in	
  the	
  early	
  1960s	
  just	
  as	
  the	
  injectible	
  methamphetamine	
  epidemic	
  hit	
  in	
  the	
  Haight-­‐Ashbury	
  district	
  of	
  San	
  Francisco	
  (Barker	
  2005;	
  Barker	
  2007;	
  Barger	
  2001).	
  Davis	
  and	
  Munoz	
  (1968)	
  described	
  bikers	
  as	
  among	
  the	
  first	
  groups	
  to	
  take	
  up	
  meth	
  injecting.	
  	
  The	
  Angels	
  actually	
  started	
  their	
  drug	
  production	
  and	
  distribution	
  with	
  LSD,	
  but	
  moved	
  into	
  the	
  meth	
  business	
  in	
  the	
  early	
  1970s	
  (Thornburgh	
  1989).	
  	
  In	
  1977,	
  a	
  former	
  gang-­‐member-­‐turned-­‐government-­‐informant,	
  Richard	
  LaFrentz,	
  said	
  that	
  the	
  Angels	
  had	
  rules	
  regarding	
  meth	
  dealing	
  built	
  into	
  their	
  bylaws.	
  Violators	
  of	
  the	
  rules	
  were	
  expelled	
  from	
  the	
  club	
  (Coakley	
  1977).	
  	
  	
  Newspaper	
  stories	
  from	
  the	
  mid	
  1970s	
  show	
  that	
  smaller	
  motorcycle	
  gangs	
  also	
  got	
  into	
  the	
  act.	
  	
  In	
  Chicago,	
  four	
  members	
  of	
  the	
  Elgin	
  Old	
  Stylers	
  were	
  arrested	
  after	
  selling	
  $3,000	
  worth	
  of	
  methamphetamine	
  to	
  undercover	
  agents	
  (Chicago	
  Tribune	
  1973).	
  	
  On	
  the	
  East	
  Coast,	
  members	
  of	
  the	
  Warlocks	
  	
  and	
  Confederate	
  Angels,	
  in	
  addition	
  to	
  the	
  Pagans,	
  were	
  arrested	
  on	
  meth	
  charges	
  (Washington	
  Post	
  1980,	
  New	
  York	
  Times	
  1977).	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   101	
  
By	
  the	
  1980s,	
  the	
  Bandidos	
  were	
  heavily	
  involved	
  in	
  Texas	
  and	
  elsewhere.	
  	
  In	
  1985	
  they	
  were	
  the	
  object	
  of	
  a	
  massive	
  FBI	
  bust	
  that	
  took	
  in	
  over	
  80	
  Bandidos	
  (Sawyer	
  1985).	
  	
  A	
  rundown	
  of	
  the	
  states	
  in	
  which	
  they	
  were	
  arrested	
  gives	
  a	
  sense	
  of	
  the	
  size	
  and	
  dispersion	
  of	
  their	
  methamphetamine	
  network.	
  Bandidos	
  were	
  arrested	
  in	
  Arkansas,	
  Colorado,	
  Louisiana,	
  Missouri,	
  South	
  Carolina,	
  South	
  Dakota,	
  Texas,	
  and	
  Washington.	
  	
  A	
  similar	
  1985	
  crackdown	
  on	
  the	
  Hell’s	
  Angels,	
  dubbed	
  “Operation	
  Rough	
  Rider,”	
  resulted	
  in	
  a	
  similarly	
  widespread	
  zone	
  of	
  arrests:	
  	
  Albany,	
  Boston,	
  Charlotte,	
  Cleveland,	
  Newark,	
  New	
  Haven,	
  New	
  Orleans,	
  Omaha,	
  Phoenix,	
  Richmond,	
  Sacramento,	
  San	
  Diego,	
  and	
  San	
  Francisco	
  (Werner	
  1985).	
  	
  	
  	
  Scheduling	
  Precursors	
  and	
  the	
  Response	
  to	
  P2P	
  Scarcity	
  	
   On	
  February	
  11,	
  1980,	
  the	
  DEA	
  made	
  phenyl-­‐2-­‐propanone	
  a	
  Schedule	
  II	
  substance.	
  	
  It	
  was	
  a	
  move	
  that	
  would	
  have	
  a	
  profound	
  effect	
  on	
  methamphetamine	
  networks	
  across	
  the	
  country.	
  	
  After	
  that	
  date,	
  the	
  options	
  available	
  to	
  meth	
  producers	
  who	
  wanted	
  to	
  stay	
  in	
  business	
  were	
  limited	
  to	
  three	
  possibilities.	
  	
  The	
  first	
  was	
  to	
  make	
  their	
  own	
  P2P.	
  	
  Frank	
  (1982)	
  reported	
  that	
  the	
  DEA	
  had	
  seized	
  only	
  two	
  P2P	
  labs	
  in	
  1978,	
  and	
  nine	
  in	
  1979.	
  	
  In	
  1980,	
  however,	
  after	
  the	
  scheduling,	
  they	
  seized	
  26,	
  and	
  in	
  1981,	
  38.	
  	
  Moreover,	
  of	
  the	
  38	
  P2P	
  labs	
  seized	
  in	
  1981,	
  25	
  also	
  made	
  meth	
  and	
  six	
  made	
  amphetamines.	
  Only	
  six	
  made	
  P2P	
  alone.	
  	
  The	
  fact	
  that	
  25	
  of	
  the	
  total	
  of	
  73	
  meth	
  labs	
  seized	
  in	
  the	
  first	
  three	
  quarters	
  of	
  1981	
  were	
  producing	
  their	
  own	
  P2P	
  indicates	
  that	
  this	
  was	
  a	
  fairly	
  popular	
  solution	
  to	
  the	
  problem.	
  	
  Still,	
  fully	
  two	
  thirds	
  of	
  the	
  seized	
  labs	
  were	
  not	
  making	
  their	
  own	
  precursors.	
  	
  Some	
  might	
  have	
  been	
  purchasing	
  P2P	
  from	
  other	
  labs,	
  but	
  the	
  small	
  number	
  that	
  
	
  	
  
	
   102	
  
produced	
  only	
  P2P	
  indicates	
  that	
  very	
  few	
  underground	
  cooks	
  were	
  creating	
  product	
  to	
  sell	
  to	
  other	
  drug	
  manufacturers.	
  	
  	
  The	
  second	
  option	
  available	
  to	
  producers	
  was	
  obtaining	
  legally	
  produced	
  P2P	
  through	
  illegal	
  means.	
  The	
  methods	
  used	
  here	
  hearken	
  back	
  to	
  the	
  time	
  of	
  amphetamine	
  diversion,	
  and	
  involved	
  either	
  finding	
  disreputable	
  local	
  chemical	
  dealers	
  or	
  buying	
  it	
  from	
  international	
  chemical	
  producers	
  and	
  smuggling	
  it	
  into	
  the	
  country.	
  	
  	
  It	
  should	
  not	
  be	
  surprising	
  that	
  the	
  scheduling	
  of	
  the	
  P2P	
  precursor	
  in	
  the	
  increasingly	
  lucrative	
  methamphetamine	
  industry	
  resulted	
  in	
  a	
  significant	
  black	
  market.	
  	
  In	
  fact,	
  even	
  before	
  this	
  scheduling	
  (perhaps	
  because	
  of	
  measures	
  like	
  the	
  Precursor	
  Liaison	
  Program),	
  producers	
  had	
  begun	
  to	
  consider	
  alternative	
  sources	
  for	
  the	
  chemical.	
  	
  For	
  example,	
  a	
  small	
  meth-­‐making	
  operation	
  run	
  by	
  members	
  of	
  the	
  Los	
  Angeles	
  Hell’s	
  Angels	
  was	
  infiltrated	
  by	
  an	
  undercover	
  agent	
  in	
  1979	
  after	
  he	
  claimed	
  to	
  be	
  a	
  burglar	
  who	
  could	
  steal	
  P2P	
  for	
  their	
  lab	
  (Maxwell	
  1975).	
  	
  The	
  Richmond	
  Times	
  Dispatch	
  reported	
  that	
  the	
  Confederate	
  Angels	
  (a	
  smaller	
  motorcycle	
  gang	
  operating	
  in	
  the	
  Mid-­‐Atlantic	
  region)	
  sent	
  one	
  of	
  their	
  members	
  across	
  the	
  country	
  to	
  Los	
  Angeles	
  to	
  purchase	
  four	
  cases	
  of	
  P2P	
  for	
  $10,850	
  well	
  before	
  it	
  was	
  scheduled	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980).	
  	
  	
  After	
  February	
  11,	
  many	
  more	
  producers	
  turned	
  to	
  unscrupulous	
  chemical	
  dealers	
  to	
  obtain	
  legally	
  produced	
  P2P,	
  and	
  whenever	
  a	
  viable	
  source	
  of	
  the	
  precursor	
  was	
  found,	
  word	
  spread	
  quickly.	
  	
  The	
  success	
  of	
  a	
  1981	
  DEA	
  sting	
  operation	
  illustrates	
  the	
  high	
  demand	
  for	
  P2P	
  sources	
  created	
  by	
  the	
  scheduling.	
  	
  	
  In	
  1981,	
  they	
  set	
  up	
  an	
  undercover	
  operation	
  around	
  a	
  front	
  supply	
  store	
  called	
  
	
  	
  
	
   103	
  
“Precision	
  Organic	
  Chemicals”	
  in	
  a	
  southern	
  Chicago	
  suburb.	
  	
  The	
  original	
  plan	
  was	
  to	
  keep	
  the	
  shop	
  open	
  for	
  only	
  a	
  few	
  weeks	
  to	
  entice	
  a	
  few	
  suspected	
  cooks	
  into	
  purchasing	
  precursors.	
  	
  However,	
  word	
  of	
  a	
  shop	
  that	
  was	
  willing	
  to	
  sell	
  P2P	
  spread	
  quickly	
  and	
  attracted	
  producers	
  from	
  all	
  over	
  the	
  country;	
  the	
  DEA	
  kept	
  the	
  operation	
  running	
  for	
  months.	
  	
  Among	
  those	
  ensnared	
  was	
  a	
  couple	
  from	
  Arlington,	
  Texas,	
  who	
  were	
  convicted	
  of	
  manufacturing	
  P2P	
  after	
  one	
  of	
  their	
  employees	
  called	
  the	
  store	
  to	
  get	
  advice	
  on	
  how	
  to	
  make	
  the	
  precursor.	
  The	
  same	
  employee	
  later	
  tried	
  to	
  trade	
  an	
  ounce	
  of	
  meth	
  and	
  $35,000	
  for	
  a	
  55-­‐gallon	
  drum	
  of	
  P2P	
  from	
  the	
  company	
  (Emmerman	
  1981).	
  	
  	
  In	
  April	
  1986	
  the	
  DEA	
  arrested	
  58	
  year-­‐old	
  Bud	
  Farrell,	
  owner	
  and	
  operator	
  of	
  Chemical	
  Shed,	
  Inc.	
  of	
  Southern	
  California.	
  	
  Farrell	
  had	
  been	
  a	
  DEA	
  informant	
  since	
  1977,	
  but	
  had	
  begun	
  to	
  stray	
  after	
  1983,	
  preferring	
  to	
  sell	
  glassware,	
  essential	
  chemicals,	
  and	
  precursors	
  to	
  clandestine	
  cooks	
  at	
  inflated	
  prices.	
  	
  Federal	
  officials	
  estimated	
  that	
  seventy	
  to	
  eighty	
  percent	
  of	
  Chemical	
  Shed’s	
  business	
  went	
  to	
  illicit	
  drug	
  makers.	
  The	
  company	
  also	
  was	
  the	
  largest	
  national	
  purchaser	
  of	
  ether,	
  a	
  volatile	
  liquid	
  used	
  in	
  production	
  of	
  meth	
  and	
  several	
  other	
  synthetic	
  drugs.	
  	
  	
  Between	
  1983	
  and	
  July	
  1985,	
  41	
  of	
  the	
  85	
  illegal	
  drug	
  labs	
  raided	
  in	
  Los	
  Angeles	
  contained	
  chemicals	
  from	
  Chemical	
  Shed.	
  	
  	
  In	
  the	
  indictment,	
  one	
  producer	
  testified	
  that	
  he	
  drove	
  from	
  Minneapolis	
  to	
  LA	
  to	
  buy	
  chemicals	
  from	
  Farrell	
  because	
  it	
  was	
  so	
  much	
  easier	
  than	
  trying	
  to	
  get	
  them	
  in	
  Minnesota	
  (Palermo	
  1986).	
  In	
  Oregon,	
  where	
  meth	
  lab	
  seizures	
  rose	
  from	
  10	
  in	
  1983	
  to	
  131	
  in	
  1987,	
  the	
  assistant	
  U.	
  S.	
  attorney	
  in	
  Eugene,	
  Thomas	
  Coffin,	
  began	
  prosecuting	
  chemical	
  companies	
  that	
  wittingly	
  sold	
  drug	
  precursors	
  to	
  methamphetamine	
  dealers	
  as	
  
	
  	
  
	
   104	
  
coconspirators	
  in	
  drug	
  production.	
  	
  In	
  one	
  particular	
  case,	
  Eugene	
  Scientific	
  reportedly	
  saw	
  such	
  a	
  significant	
  uptick	
  in	
  their	
  sales	
  related	
  to	
  methamphetamine	
  precursors	
  in	
  1984	
  or	
  1985	
  that	
  almost	
  their	
  entire	
  clientele	
  (95	
  percent	
  according	
  to	
  Coffin)	
  were	
  cooks	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1988).	
  	
  	
  As	
  was	
  the	
  case	
  with	
  the	
  Chemical	
  Shed	
  investigation,	
  all	
  of	
  the	
  chemicals	
  involved	
  in	
  meth	
  production	
  were	
  significantly	
  marked	
  up	
  in	
  price	
  at	
  Eugene	
  Scientific.	
  	
  One	
  of	
  the	
  company’s	
  most	
  popular	
  chemicals	
  was	
  phenylacetic	
  acid.	
  	
  	
  Used	
  primarily	
  as	
  a	
  precursor	
  for	
  the	
  production	
  of	
  P2P,	
  phenylacetic	
  acid	
  has	
  few	
  other	
  applications,	
  none	
  of	
  which	
  could	
  be	
  found	
  in	
  the	
  industries	
  of	
  Oregon	
  in	
  the	
  mid	
  to	
  late	
  1980s.	
  	
  However,	
  in	
  1985	
  and	
  1986	
  Eugene	
  Scientific	
  sold	
  5,000	
  lbs.	
  of	
  the	
  chemical,	
  enough	
  to	
  produce	
  2,000	
  lbs.	
  of	
  meth	
  with	
  a	
  wholesale	
  value	
  of	
  $20,000,000.	
  	
  By	
  comparison,	
  California,	
  which	
  had	
  a	
  reporting	
  law	
  in	
  place	
  during	
  those	
  years,	
  sold	
  a	
  total	
  of	
  10	
  lbs.	
  of	
  phenylacetic	
  acid	
  for	
  legitimate	
  purposes	
  in	
  the	
  same	
  time	
  span	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1988).	
  If	
  one	
  were	
  operating	
  at	
  the	
  wholesale	
  level,	
  P2P	
  was	
  an	
  expensive	
  proposition.	
  	
  On	
  the	
  black	
  market,	
  a	
  55-­‐gallon	
  drum	
  of	
  the	
  oily	
  substance	
  sold	
  for	
  between	
  $200,000	
  and	
  $500,000.	
  	
  With	
  that	
  55-­‐gallon	
  drum,	
  an	
  experienced	
  cook	
  could	
  expect	
  to	
  produce	
  400	
  pounds	
  of	
  methamphetamine.	
  	
  At	
  the	
  wholesale	
  level,	
  on	
  the	
  East	
  Coast	
  in	
  1980,	
  a	
  single	
  pound	
  of	
  meth	
  sold	
  for	
  roughly	
  $10,000.	
  	
  So,	
  for	
  an	
  investment	
  of	
  $500,000,	
  an	
  enterprise	
  capable	
  of	
  moving	
  400	
  pounds	
  of	
  meth	
  could	
  extract	
  a	
  profit	
  of	
  $3,500,000	
  minus	
  the	
  other	
  lab-­‐related	
  costs.	
  	
  However,	
  this	
  calculation	
  presumes	
  an	
  organization	
  with	
  the	
  wherewithal	
  to	
  acquire	
  such	
  a	
  drum	
  and	
  the	
  money	
  to	
  make	
  the	
  purchase.	
  	
  On	
  the	
  East	
  Coast,	
  the	
  Pagans	
  Motorcycle	
  Club	
  
	
  	
  
	
   105	
  
looked	
  to	
  traditional	
  organized	
  crime	
  in	
  Philadelphia	
  to	
  help	
  bankroll	
  their	
  investment	
  and	
  coordinate	
  the	
  smuggling	
  of	
  such	
  drums	
  into	
  the	
  country	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980;	
  Lyman	
  1989;	
  Jenkins	
  1992).	
  	
  	
  The	
  third	
  option	
  available	
  for	
  methamphetamine	
  producers	
  to	
  obtain	
  precursors	
  involved	
  innovation.	
  	
  The	
  P2P	
  method	
  of	
  methamphetamine	
  manufacture	
  is	
  not	
  the	
  only	
  way	
  to	
  make	
  the	
  drug,	
  and	
  the	
  foundations	
  for	
  other	
  methods	
  have	
  been	
  explained	
  in	
  academic	
  chemical	
  literature	
  since	
  the	
  1920s	
  (Skinner	
  1990).	
  	
  Enterprising	
  criminals	
  with	
  a	
  sound	
  knowledge	
  of	
  chemical	
  processes	
  and	
  access	
  to	
  pertinent	
  literature	
  soon	
  found	
  new	
  ways	
  to	
  make	
  meth.	
  	
  Some	
  of	
  these	
  methods	
  were	
  in	
  use	
  even	
  before	
  P2P	
  was	
  scheduled,	
  but	
  they	
  represented	
  a	
  very	
  small	
  percentage	
  of	
  all	
  labs	
  seized	
  (Frank	
  1982).	
  	
  After	
  1980,	
  however,	
  two	
  “new”	
  methods	
  appeared	
  with	
  increasing	
  frequency.	
  	
  The	
  first	
  was	
  the	
  Red-­‐Phosphorous	
  (Red-­‐P)	
  method,	
  which	
  first	
  appeared	
  in	
  1981.	
  	
  The	
  second	
  method	
  was	
  observed	
  for	
  the	
  first	
  time	
  in	
  Vacaville,	
  California,	
  in	
  1989,	
  and	
  would	
  come	
  to	
  be	
  known	
  as	
  the	
  “Nazi	
  Method”	
  (Ely	
  and	
  McGrath	
  1990).	
  	
  	
  	
  From	
  its	
  introduction	
  to	
  today,	
  methamphetamine	
  has	
  proven	
  difficult	
  to	
  control.	
  	
  Seemingly	
  every	
  act	
  of	
  regulation	
  by	
  the	
  government	
  has	
  been	
  met	
  by	
  a	
  response	
  from	
  users	
  and	
  producers	
  that	
  results	
  in	
  the	
  opposite	
  of	
  the	
  desired	
  effect.	
  	
  Just	
  as	
  the	
  removal	
  of	
  methamphetamine	
  ampoules	
  from	
  the	
  market	
  in	
  the	
  early	
  1960s	
  resulted	
  in	
  the	
  first	
  methamphetamine	
  labs,	
  the	
  scheduling	
  of	
  P2P	
  had	
  similarly	
  unforeseen	
  consequences.	
  	
  On	
  the	
  West	
  Coast,	
  it	
  led	
  to	
  innovation	
  in	
  the	
  supply	
  chain,	
  the	
  loosening	
  of	
  the	
  Hell’s	
  Angels’	
  control	
  of	
  the	
  market,	
  and	
  a	
  boom	
  in	
  the	
  clandestine	
  methamphetamine	
  production	
  business.	
  	
  On	
  the	
  East	
  Coast	
  the	
  
	
  	
  
	
   106	
  
scheduling	
  further	
  entrenched	
  the	
  relationship	
  between	
  the	
  Pagans	
  and	
  traditional	
  organized	
  crime,	
  and	
  eventually	
  led	
  to	
  the	
  drug’s	
  fall	
  from	
  favor	
  among	
  eastern	
  drug	
  users.	
  	
  The	
  spatial	
  variation	
  in	
  those	
  responses	
  rewrote	
  the	
  drug’s	
  geography,	
  leading	
  to	
  the	
  agglomeration	
  of	
  methamphetamine	
  production	
  in	
  the	
  West	
  and	
  Southwest	
  and	
  setting	
  the	
  stage	
  for	
  the	
  eastward-­‐moving	
  epidemic	
  of	
  the	
  1990s	
  and	
  2000s.	
  	
  West	
  Coast	
  Boom	
  Meth	
  producers	
  on	
  the	
  West	
  Coast	
  responded	
  nimbly	
  to	
  the	
  loss	
  of	
  P2P,	
  and	
  the	
  region	
  became	
  the	
  center	
  of	
  methamphetamine	
  innovation	
  in	
  the	
  1980s.	
  	
  In	
  1981,	
  producers	
  there	
  began	
  to	
  adopt	
  the	
  Red-­‐Phosphorous	
  method	
  of	
  methamphetamine	
  production.	
  	
  This	
  new	
  recipe,	
  which	
  required	
  no	
  P2P	
  or	
  any	
  other	
  scheduled	
  substances,	
  and	
  relied	
  instead	
  on	
  ephedrine	
  and	
  later,	
  pseudoephedrine,	
  as	
  a	
  precursor,	
  proved	
  to	
  be	
  incredibly	
  popular.	
  	
  Today,	
  we	
  associate	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  with	
  cold	
  pills,	
  but	
  in	
  the	
  1980s	
  cooks	
  could	
  easily	
  buy	
  such	
  chemicals	
  in	
  bulk	
  from	
  wholesalers	
  like	
  Chemical	
  Shed	
  and	
  Eugene	
  Scientific.	
  Most	
  other	
  necessary	
  ingredients	
  could	
  be	
  purchased	
  from	
  hardware	
  stores.	
  	
  	
  As	
  the	
  decade	
  wore	
  on,	
  more	
  and	
  more	
  meth	
  producers	
  adopted	
  the	
  Red-­‐P	
  method.	
  	
  A	
  1990	
  report	
  on	
  the	
  procedure	
  by	
  a	
  DEA	
  chemist	
  described	
  it	
  as	
  “the	
  most	
  common	
  method	
  of	
  manufacture	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  United	
  States”	
  (Skinner	
  1990).	
  	
  This	
  was	
  true,	
  but	
  only	
  by	
  a	
  slim	
  margin	
  nationally.	
  	
  Of	
  the	
  416	
  labs	
  seized	
  in	
  1989	
  for	
  which	
  the	
  manner	
  of	
  production	
  was	
  determined,	
  53	
  percent	
  
	
  	
  
	
   107	
  
used	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  and	
  47	
  percent	
  used	
  P2P	
  (Irvine	
  and	
  Chin	
  1990).	
  	
  Regionality	
  was	
  strong,	
  however.	
  	
  In	
  Southern	
  California,	
  the	
  percentage	
  of	
  labs	
  using	
  Red-­‐P	
  was	
  as	
  high	
  as	
  90	
  percent	
  in	
  1988	
  (Derlet	
  and	
  Heischober	
  1990).	
  Using	
  1988	
  seizure	
  data	
  from	
  Irvine	
  and	
  Chin	
  (1990),	
  we	
  can	
  derive	
  just	
  how	
  significant	
  Red-­‐P	
  production	
  in	
  Southern	
  California	
  was	
  to	
  the	
  national	
  total.	
  	
  In	
  1988	
  the	
  DEA	
  seized	
  315	
  labs	
  in	
  California	
  and	
  629	
  nationwide.	
  	
  If	
  we	
  assume,	
  based	
  on	
  comments	
  from	
  California	
  Attorney	
  General	
  John	
  Van	
  De	
  Camp,	
  that	
  meth-­‐lab	
  seizures	
  in	
  San	
  Diego	
  made	
  up	
  approximately	
  one	
  quarter	
  of	
  the	
  national	
  total	
  (Weintraub	
  1987a),	
  we	
  can	
  estimate	
  that	
  San	
  Diego	
  was	
  responsible	
  for	
  157	
  labs	
  in	
  1988,	
  roughly	
  half	
  of	
  California’s	
  total.	
  	
  Using	
  the	
  90	
  percent	
  guideline,	
  approximate	
  142	
  of	
  those	
  labs	
  would	
  have	
  employed	
  the	
  Red-­‐P	
  procedure.	
  	
  Assuming	
  that	
  use	
  of	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  grew	
  between	
  1988	
  and	
  1989,	
  one	
  can	
  estimate	
  that	
  the	
  division	
  between	
  the	
  two	
  methods	
  was	
  50/50	
  (rather	
  than	
  the	
  53/47	
  total	
  given	
  for	
  1989)	
  and	
  that	
  nationwide,	
  315	
  Red-­‐P	
  abs	
  were	
  seized.	
  	
  This	
  means	
  that	
  in	
  1988,	
  45	
  percent	
  of	
  all	
  the	
  Red-­‐P	
  labs	
  seized	
  nationally	
  were	
  found	
  in	
  San	
  Diego.	
  The	
  new	
  method	
  caught	
  on	
  for	
  a	
  number	
  of	
  reasons.	
  	
  First,	
  it	
  circumvented	
  the	
  need	
  for	
  P2P.	
  	
  Not	
  only	
  did	
  this	
  eliminate	
  much	
  of	
  the	
  telltale	
  odor	
  of	
  the	
  cooking	
  process,	
  but	
  it	
  also	
  democratized	
  meth	
  production.	
  	
  Before	
  scheduling,	
  only	
  large	
  criminal	
  organizations	
  such	
  as	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  or	
  traditional	
  mafia	
  could	
  find	
  black-­‐market	
  sources	
  of	
  P2P	
  and	
  avoid	
  being	
  detected	
  by	
  the	
  DEA.	
  	
  That	
  option	
  was	
  not	
  readily	
  available	
  to	
  small-­‐scale	
  producers.	
  	
  However,	
  in	
  the	
  early	
  1980s,	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  were	
  not	
  even	
  on	
  the	
  government’s	
  radar,	
  meaning	
  any	
  individual	
  could	
  purchase	
  them	
  and	
  their	
  sales	
  were	
  not	
  monitored.	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   108	
  
The	
  Los	
  Angeles	
  Times	
  ran	
  a	
  story	
  in	
  1985	
  that	
  illustrates	
  the	
  increasing	
  diversity	
  of	
  meth	
  producers.	
  	
  It	
  was	
  about	
  a	
  teenager	
  who	
  made	
  meth	
  in	
  his	
  suburban	
  garage	
  using	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  (Omundson	
  1985)	
  and	
  offered	
  insight	
  into	
  how	
  rapidly	
  the	
  Red-­‐P	
  technique	
  spread.	
  	
  The	
  young	
  cook,	
  Duane,	
  then	
  17,	
  described	
  how	
  he	
  learned	
  to	
  make	
  meth	
  by	
  knowing	
  “older	
  guys	
  who	
  were	
  really	
  into	
  it,	
  and	
  they	
  let	
  me	
  watch	
  them	
  do	
  it.	
  	
  I	
  watched	
  very,	
  very	
  carefully,	
  and	
  after	
  three	
  or	
  four	
  times	
  I	
  knew	
  how	
  to	
  do	
  it.”	
  	
  This	
  is	
  significant	
  because	
  Duane	
  learned	
  to	
  make	
  meth	
  when	
  he	
  was	
  thirteen,	
  meaning	
  that	
  he	
  was	
  using	
  the	
  Red	
  Phosphorus	
  recipe	
  just	
  as	
  it	
  was	
  appearing	
  in	
  1981.	
  	
  	
  Duane	
  is	
  indicative	
  of	
  the	
  freelance	
  producers	
  who	
  entered	
  the	
  market	
  after	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  took	
  hold.	
  	
  Small-­‐scale	
  cooks	
  operating	
  in	
  groups	
  of	
  two	
  or	
  three	
  appeared	
  in	
  large	
  numbers,	
  each	
  producing	
  a	
  small	
  amount	
  of	
  product	
  for	
  personal	
  use	
  and	
  resale.	
  	
  This	
  type	
  of	
  network	
  was	
  a	
  far	
  cry	
  from	
  the	
  vast,	
  vertically	
  integrated,	
  interstate	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  that	
  previously	
  had	
  controlled	
  production	
  (Morgan	
  and	
  Beck	
  1997).	
  DEA	
  agent	
  Ron	
  D’Ulisse	
  lamented	
  how	
  the	
  new	
  method	
  had	
  changed	
  the	
  drug	
  market	
  in	
  San	
  Diego:	
  ‘“Everyone	
  and	
  anyone	
  can	
  do	
  it.	
  	
  We	
  were	
  dealing	
  with	
  the	
  motorcycle	
  gangs,	
  but	
  now	
  we	
  find	
  it’s	
  amateur	
  hour,	
  with	
  people	
  who	
  don’t	
  belong	
  in	
  the	
  business	
  cooking	
  methamphetamine’”	
  (Lait	
  1988,	
  A14).	
  	
  	
  The	
  Los	
  Angeles	
  Times	
  associated	
  the	
  transition	
  with	
  increased	
  volatility	
  in	
  the	
  city.	
  “Virtually	
  unlimited	
  access	
  to	
  precursor	
  chemicals	
  drew	
  a	
  new	
  breed	
  of	
  unsophisticated	
  criminals	
  into	
  the	
  methamphetamine	
  business.	
  	
  It	
  was	
  these	
  entrepreneurs,	
  cooking	
  drugs	
  in	
  their	
  suburban	
  garages	
  and	
  city	
  homes,	
  who	
  were	
  
	
  	
  
	
   109	
  
largely	
  responsible	
  for	
  making	
  the	
  explosions,	
  fires,	
  and	
  other	
  dangers	
  of	
  drug	
  manufacture	
  virtually	
  an	
  everyday	
  part	
  of	
  life	
  in	
  San	
  Diego”	
  (Schachter	
  1987,	
  A5).	
  	
  	
  	
  The	
  transition	
  away	
  from	
  P2P	
  also	
  meant	
  that	
  the	
  drug	
  could	
  be	
  produced	
  in	
  increasingly	
  varied	
  locations.	
  	
  Whereas	
  prope	
  dope	
  had	
  to	
  be	
  made	
  in	
  remote	
  areas	
  where	
  fumes	
  could	
  disperse	
  without	
  being	
  smelled,	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  allowed	
  production	
  to	
  occur	
  wherever	
  there	
  was	
  enough	
  privacy	
  to	
  set	
  up	
  a	
  lab.	
  	
  In	
  the	
  1980s	
  labs	
  were	
  found	
  in	
  places	
  as	
  varied	
  as	
  private	
  residences,	
  garages,	
  storage	
  facilities,	
  vehicles,	
  houseboats,	
  and	
  horse	
  trailers	
  (Irvine	
  and	
  Chin	
  1990).	
  Quality	
  was	
  another	
  reason	
  for	
  the	
  increasing	
  popularity	
  of	
  the	
  new	
  Red-­‐P	
  method.	
  The	
  Red	
  Phosphorous	
  method	
  produces	
  meth	
  that	
  is	
  entirely	
  d-­‐methamphetamine,	
  rather	
  than	
  the	
  50/50	
  racemic	
  mixture	
  found	
  in	
  prope	
  dope.	
  	
  Meth	
  that	
  is	
  made	
  entirely	
  of	
  dextrorotary	
  isomers	
  is	
  significantly	
  more	
  psychoactive	
  than	
  racemic	
  methamphetamine,	
  meaning	
  that	
  users	
  get	
  much	
  more	
  of	
  the	
  desired	
  central	
  nervous	
  system	
  stimulation	
  with	
  each	
  dose	
  (Taylor	
  and	
  Snyder	
  1970;	
  Lukas	
  1970;	
  Skinner	
  1990;	
  Miller	
  and	
  Heischober	
  1990).	
  	
  	
  	
  The	
  Red-­‐P	
  recipe	
  also	
  produces	
  a	
  purer	
  end	
  product.	
  	
  To	
  producers,	
  this	
  meant	
  that	
  the	
  meth	
  coming	
  out	
  of	
  the	
  newer	
  labs	
  could	
  be	
  “stepped	
  on,”	
  or	
  degraded	
  with	
  other	
  products,	
  at	
  a	
  higher	
  rate	
  than	
  P2P	
  meth.	
  This	
  translates	
  into	
  higher	
  yields	
  and	
  profits.	
  	
  To	
  users,	
  the	
  purity	
  meant	
  that	
  the	
  meth	
  being	
  made	
  in	
  Southern	
  California	
  after	
  1981	
  was	
  a	
  significantly	
  more	
  appealing	
  stimulant	
  than	
  anything	
  that	
  had	
  come	
  before	
  or	
  was	
  still	
  being	
  made	
  in	
  other	
  locations.	
  	
  	
  	
  	
  It	
  does	
  not	
  seem	
  coincidental	
  then,	
  that	
  Southern	
  California	
  and	
  the	
  rest	
  of	
  the	
  West	
  Coast	
  experienced	
  a	
  methamphetamine	
  boom	
  after	
  the	
  introduction	
  of	
  the	
  
	
  	
  
	
   110	
  
Red-­‐P	
  method.	
  	
  Nationally,	
  the	
  DEA	
  seized	
  88	
  labs	
  in	
  1981.	
  	
  By	
  1989	
  that	
  number	
  had	
  jumped	
  to	
  652,	
  with	
  the	
  West	
  Coast	
  making	
  up	
  a	
  disproportionate	
  segment	
  of	
  that	
  number.	
  	
  In	
  1987	
  California	
  and	
  Oregon	
  accounted	
  for	
  61.7	
  percent	
  of	
  all	
  meth	
  labs	
  seized	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  	
  In	
  1988	
  that	
  number	
  grew	
  to	
  66	
  percent	
  (69	
  percent	
  if	
  Washington	
  state	
  were	
  included	
  in	
  the	
  calculation)	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1988;	
  Irvine	
  and	
  Chin	
  1990)	
  (Figure	
  3.3).	
  	
  
	
  Figure	
  3.3:	
  The	
  rate	
  of	
  labs	
  seized	
  per	
  100,000	
  people	
  in	
  1988	
  using	
  1990	
  census	
  data	
  (Irvine	
  and	
  Chin	
  1990).	
  	
   The	
  percentage	
  of	
  all	
  labs	
  seized	
  that	
  were	
  making	
  methamphetamine	
  also	
  grew	
  throughout	
  the	
  1980s.	
  	
  In	
  1981,	
  methamphetamine	
  labs	
  made	
  up	
  48	
  percent	
  of	
  the	
  drug	
  labs	
  seized	
  by	
  the	
  DEA.	
  In	
  1987	
  that	
  number	
  was	
  80	
  percent	
  (Puder	
  et	
  al.	
  
	
  	
  
	
   111	
  
1988;	
  Irvine	
  and	
  Chin	
  1990).	
  	
  On	
  the	
  streets	
  in	
  the	
  1980s	
  methamphetamine	
  emerged	
  as	
  the	
  best	
  bet	
  among	
  street	
  stimulants	
  (not	
  including	
  cocaine)	
  to	
  contain	
  what	
  it	
  claimed.	
  	
  Puder	
  et	
  al.	
  (1988)	
  found	
  that	
  drugs	
  purporting	
  to	
  contain	
  methamphetamine	
  did	
  so	
  93	
  percent	
  of	
  the	
  time	
  in	
  1983,	
  up	
  from	
  roughly	
  23	
  percent	
  in	
  1972.	
  	
  Many	
  drug	
  researchers	
  agree	
  that	
  Americans	
  have	
  a	
  predilection	
  for	
  stimulant	
  drugs	
  (Newmyer	
  1977;	
  Edison	
  1971;	
  Grinspoon	
  and	
  Hedblom	
  1975).	
  	
  We	
  have	
  had	
  a	
  series	
  of	
  epidemics	
  on	
  this	
  front	
  over	
  the	
  years,	
  and	
  the	
  1980s	
  saw	
  a	
  rise	
  in	
  stimulant	
  abuse	
  nationwide	
  (Musto	
  1997).	
  	
  In	
  many	
  places	
  this	
  was	
  cocaine	
  or	
  crack.	
  	
  However,	
  “among	
  marginalized	
  working–class	
  residents	
  of	
  economically	
  declining	
  suburban	
  communities”	
  on	
  the	
  West	
  Coast,	
  methamphetamine	
  began	
  to	
  gain	
  in	
  popularity	
  (Morgan	
  and	
  Beck	
  1997).	
  	
  	
  In	
  San	
  Diego,	
  where	
  purely	
  d-­‐methamphetamine	
  was	
  introduced,	
  meth	
  was	
  certainly	
  the	
  drug	
  of	
  choice.	
  	
  As	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  using	
  the	
  Red-­‐P	
  technique	
  increased,	
  so	
  too	
  did	
  methamphetamine	
  use.	
  	
  In	
  1979	
  methamphetamine	
  mentions	
  in	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network	
  system	
  in	
  San	
  Diego	
  were	
  statistically	
  insignificant	
  (Figure	
  3.4).	
  	
  In	
  1984	
  they	
  represented	
  3.6	
  percent	
  of	
  emergency	
  room	
  drug	
  mentions,	
  but	
  by	
  1989,	
  it	
  was	
  the	
  drug	
  mentioned	
  second	
  most	
  frequently	
  in	
  local	
  ERs,	
  and	
  represented	
  12	
  percent	
  of	
  all	
  drug	
  mentions	
  for	
  the	
  metropolitan	
  area	
  (NIDA	
  1980b;	
  1985;	
  1990a).	
  This	
  is	
  not	
  surprising	
  given	
  that,	
  in	
  1988,	
  the	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse	
  concluded	
  that	
  the	
  most	
  important	
  factor	
  in	
  the	
  spread	
  of	
  methamphetamine	
  abuse	
  was	
  the	
  presence	
  of	
  methamphetamine	
  labs	
  within	
  a	
  community	
  (NIDA	
  1988).	
  
	
  	
  
	
   112	
  
Based	
  on	
  its	
  usage	
  rates	
  and	
  a	
  steadily	
  increasing	
  number	
  of	
  lab	
  seizures,	
  San	
  Diego	
  soon	
  began	
  to	
  attract	
  national	
  attention	
  as	
  “the	
  meth	
  capital	
  of	
  the	
  United	
  
	
  Figure	
  3.4:	
  	
  Emergency	
  room	
  mentions	
  for	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  DAWN	
  system	
  (NIDA	
  1980b,	
  1985,	
  1990a)15	
  	
  	
  States.”	
  	
  DEA	
  operatives	
  in	
  the	
  area	
  did	
  much	
  to	
  encourage	
  that	
  reputation.	
  	
  One	
  in	
  particular,	
  Ron	
  D’Ulisse,	
  was	
  quoted	
  in	
  newspapers	
  throughout	
  the	
  1980s.	
  	
  It	
  was	
  agent	
  D’Ulisse	
  who	
  compared	
  San	
  Diego	
  to	
  Bogota	
  in	
  a	
  conversation	
  with	
  the	
  Chicago	
  Tribune	
  in	
  1987	
  (Wiedrich	
  1987).	
  	
  In	
  1988,	
  he	
  estimated	
  to	
  the	
  Washington	
  Post	
  that	
  San	
  Diego	
  produced	
  20,000	
  pounds	
  of	
  methamphetamine	
  per	
  year,	
  or	
  as	
  he	
  put	
  it,	
  enough	
  to	
  keep	
  every	
  man	
  woman	
  and	
  child	
  in	
  the	
  city	
  high	
  for	
  six	
  months	
  	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  15	
  For	
  1979	
  and	
  1984,	
  methamphetamine	
  mentions	
  in	
  the	
  graph	
  represent	
  the	
  combination	
  of	
  specific	
  methamphetamine	
  mentions	
  (prescription	
  form)	
  as	
  well	
  as	
  mentions	
  of	
  “speed,”	
  which	
  was	
  a	
  street	
  term	
  that	
  probably	
  included	
  both	
  methamphetamine	
  and	
  some	
  street	
  amphetamines.	
  
0.00 
100.00 
200.00 
300.00 
400.00 
500.00 
600.00 
700.00 
800.00 
Emergency Room Methamphetamine* Mentions 1979, 1984, 
and 1989 
1979 1984 1989 
	
  	
  
	
   113	
  
(Lait	
  1988).16	
  	
  	
  Later	
  in	
  that	
  same	
  year,	
  he	
  repeated	
  those	
  statistics	
  to	
  the	
  New	
  York	
  Times	
  in	
  an	
  article	
  that	
  warned	
  that	
  meth	
  was	
  going	
  to	
  spread	
  across	
  the	
  country	
  (Gross	
  1988).	
  	
  Usage	
  rates	
  rose	
  spectacularly	
  but	
  not	
  evenly	
  across	
  California.	
  Between	
  1982-­‐1983	
  and	
  1987-­‐1988	
  the	
  California	
  Drug	
  Abuse	
  Data	
  System	
  (which	
  monitored	
  admissions	
  in	
  publicly	
  supported	
  treatment	
  programs)	
  showed	
  consistently	
  low	
  usage	
  rates	
  for	
  most	
  of	
  the	
  state,	
  but	
  two	
  poles	
  of	
  abuse:	
  San	
  Diego	
  and	
  San	
  Francisco.	
  	
  In	
  San	
  Diego	
  County,	
  methamphetamine	
  was	
  the	
  most	
  frequently	
  represented	
  drug	
  in	
  the	
  treatment	
  population	
  between	
  1986	
  and	
  1990.	
  	
  The	
  typical	
  user	
  there	
  was	
  white	
  (74	
  percent)	
  and	
  age	
  21-­‐30	
  (62	
  percent)	
  (Miller	
  and	
  Heischober	
  1990).	
  	
  In	
  the	
  counties	
  of	
  the	
  San	
  Francisco	
  MSA,	
  where	
  amphetamine	
  abuse	
  had	
  been	
  endemic	
  since	
  the	
  1960s,	
  methamphetamine	
  ranked	
  third	
  among	
  treatment	
  admissions	
  between	
  1986	
  and	
  1990,	
  behind	
  cocaine	
  and	
  heroin	
  but	
  increasing	
  steadily.	
  	
  The	
  typical	
  user	
  there	
  was	
  white	
  (84	
  percent)	
  and	
  male	
  (73	
  percent),	
  with	
  homosexual	
  males	
  disproportionately	
  represented.	
  	
  A	
  similar	
  demographic	
  characterized	
  West	
  Hollywood	
  in	
  Los	
  Angeles	
  County.	
  	
  	
  Nationally,	
  the	
  typical	
  user	
  at	
  this	
  time	
  was	
  white	
  and	
  from	
  a	
  lower	
  middle-­‐class	
  income	
  group.	
  He/she	
  had	
  a	
  high	
  school	
  education	
  and	
  was	
  between	
  20	
  and	
  35	
  years	
  old.	
  	
  Among	
  Californians,	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  16	
  This	
  comment	
  was	
  repeated	
  frequently	
  in	
  the	
  press	
  and	
  is	
  almost	
  certainly	
  hyperbole.	
  	
  Just	
  the	
  year	
  before,	
  Representative	
  Bill	
  Lowry	
  had	
  testified	
  before	
  Congress	
  that	
  San	
  Diego	
  produced	
  between	
  eight	
  and	
  ten	
  thousand	
  pounds	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  1987,	
  and	
  described	
  how	
  that	
  could	
  keep	
  every	
  man	
  woman	
  and	
  child	
  in	
  the	
  city	
  high	
  for	
  three	
  months.	
  	
  D’Ulisse	
  was	
  claiming	
  this	
  total	
  doubled	
  in	
  a	
  year	
  (Voreacos	
  1987).	
  
	
  	
  
	
   114	
  
the	
  most	
  common	
  method	
  of	
  methamphetamine	
  use	
  was	
  inhalation	
  (snorting),	
  17	
  followed	
  by	
  injection.	
  	
  Nationally,	
  the	
  typical	
  user	
  injected	
  their	
  meth	
  (NIDA	
  1985,	
  1990b;	
  Miller	
  and	
  Heischober	
  1990).	
  	
  As	
  the	
  number	
  of	
  meth	
  labs	
  grew	
  in	
  California,	
  the	
  business	
  of	
  supplying	
  precursor	
  chemicals	
  and	
  equipment	
  to	
  cooks	
  became	
  a	
  big	
  business.	
  In	
  Southern	
  California,	
  ephedrine	
  was	
  being	
  sold	
  for	
  $20	
  a	
  pound	
  wholesale	
  and	
  $150-­‐$230	
  a	
  pound	
  retail,	
  a	
  markup	
  that	
  yielded	
  profits	
  from	
  $10,000	
  wholesale	
  to	
  $50,000	
  retail	
  (Wiedrich	
  1987).	
  	
  The	
  DEA	
  estimated	
  that	
  wholesalers	
  were	
  selling	
  more	
  than	
  10,000	
  pounds	
  of	
  ephedrine	
  per	
  year	
  in	
  Southern	
  California,	
  enough	
  to	
  make	
  8,000	
  to	
  10,000	
  pounds	
  of	
  meth.	
  	
  In	
  1986,	
  the	
  California	
  Legislature	
  sought	
  to	
  end	
  this	
  business	
  and	
  the	
  clandestine	
  labs	
  themselves	
  by	
  scheduling	
  the	
  chemicals	
  involved.	
  	
  Chemical	
  companies	
  (in	
  this	
  case	
  wholesalers	
  and	
  retailers	
  rather	
  than	
  producers)	
  were	
  quick	
  to	
  fight	
  the	
  new	
  law.	
  One	
  chemical	
  supply	
  storeowner,	
  Robert	
  J	
  Miskinis,	
  hired	
  a	
  lobbyist	
  to	
  successfully	
  delay	
  the	
  implementation	
  of	
  the	
  law	
  from	
  1986	
  until	
  October	
  1987.	
  	
  However,	
  when	
  it	
  was	
  revealed	
  that	
  this	
  lobbyist	
  had	
  been	
  hired	
  by	
  a	
  man	
  whose	
  company,	
  RJM	
  Laboratories,	
  had	
  sold	
  all	
  of	
  the	
  essential	
  ingredients	
  to	
  cook	
  meth	
  on	
  at	
  least	
  142	
  separate	
  occasions	
  between	
  1982	
  and	
  1984,	
  the	
  law’s	
  implementation	
  was	
  pushed	
  up	
  to	
  April	
  1,	
  1987	
  (Weintraub	
  1987b).	
  	
  The	
  new	
  law	
  required	
  that	
  chemical	
  sellers	
  report	
  all	
  sales	
  of	
  meth	
  precursors	
  to	
  the	
  state	
  justice	
  department.	
  	
  It	
  also	
  	
  installed	
  a	
  21-­‐day	
  waiting	
  period	
  between	
  reporting	
  the	
  purchase	
  and	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  17	
  This	
  snorting	
  technique	
  may	
  have	
  contributed	
  to	
  the	
  drug’s	
  popularity.	
  	
  The	
  need	
  to	
  inject	
  drugs	
  often	
  serves	
  as	
  a	
  barrier	
  to	
  recreational	
  users.	
  
	
  	
  
	
   115	
  
delivering	
  the	
  chemicals.	
  	
  Over-­‐the-­‐counter	
  cold	
  medicine	
  preparations	
  were	
  excluded	
  from	
  the	
  new	
  law.	
  	
  The	
  California	
  law	
  was	
  tough,	
  but	
  of	
  course	
  West	
  Coast	
  methamphetamine	
  production	
  was	
  not	
  confined	
  California	
  (Figure	
  3.3).	
  	
  In	
  the	
  late	
  1980s,	
  predictably,	
  Oregon	
  and	
  Washington	
  experienced	
  major	
  upsurges	
  in	
  meth	
  activity.	
  	
  Between	
  1983	
  and	
  1987	
  lab	
  seizures	
  in	
  Oregon	
  grew	
  from	
  10	
  to	
  131,	
  while	
  in	
  Washington	
  they	
  grew	
  from	
  zero	
  to	
  27	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1988).	
  	
  	
  Observers	
  saw	
  such	
  growth	
  as	
  a	
  direct	
  result	
  of	
  producers	
  fleeing	
  persecution	
  in	
  California,	
  and	
  in	
  1987	
  both	
  states	
  passed	
  chemical	
  reporting	
  laws	
  almost	
  identical	
  to	
  those	
  of	
  California	
  in	
  an	
  effort	
  to	
  push	
  production	
  out	
  of	
  their	
  states.18	
  	
  	
  The	
  chemicals	
  listed	
  in	
  the	
  new	
  laws	
  included	
  anthranilic	
  acid,	
  ephedrine,	
  methylamine,	
  phenylacetic	
  acid,	
  pseudoephedrine,	
  lead	
  acetate,	
  and	
  methyl	
  formamide.	
  	
  As	
  was	
  the	
  case	
  in	
  California,	
  the	
  laws	
  scheduled	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  except	
  in	
  the	
  form	
  of	
  cold	
  pills,	
  a	
  loophole	
  that	
  was	
  quickly	
  discovered	
  by	
  cooks.	
  	
  San	
  Diego	
  Police	
  reported	
  that	
  lab	
  seizures	
  dipped	
  for	
  only	
  three	
  months	
  after	
  the	
  law’s	
  implementation	
  in	
  California	
  before	
  they	
  saw	
  production	
  return	
  to	
  its	
  previous	
  levels	
  (Schachter	
  1987).	
  	
  Nationally,	
  law	
  enforcement	
  people	
  feared	
  that	
  the	
  new	
  laws	
  would	
  simply	
  push	
  producers	
  into	
  states	
  east	
  of	
  the	
  West	
  Coast	
  that	
  had	
  not	
  yet	
  implemented	
  precursor-­‐tracking	
  laws	
  (Farney	
  1989).	
  These	
  fears	
  were	
  allayed	
  when	
  the	
  federal	
  government	
  passed	
  the	
  Chemical	
  Diversion	
  and	
  Trafficking	
  Act	
  of	
  1988.	
  	
  Though	
  that	
  law	
  was	
  primarily	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  18	
  It	
  is	
  possible	
  that	
  the	
  new	
  reporting	
  laws	
  contributed	
  to	
  the	
  increase	
  in	
  lab	
  seizures	
  on	
  the	
  West	
  Coast	
  by	
  improving	
  the	
  ability	
  of	
  police	
  to	
  catch	
  cooks,	
  and	
  that	
  the	
  new	
  numbers	
  do	
  not	
  reflect	
  an	
  actual	
  increase	
  in	
  production.	
  	
  However,	
  given	
  the	
  actual	
  growth	
  in	
  labs	
  in	
  San	
  Diego	
  before	
  the	
  1987	
  law,	
  I	
  do	
  not	
  believe	
  this	
  to	
  be	
  the	
  case.	
  
	
  	
  
	
   116	
  
aimed	
  at	
  stopping	
  American	
  companies	
  from	
  selling	
  the	
  chemicals	
  necessary	
  to	
  process	
  cocaine,	
  it	
  also	
  regulated	
  the	
  importing,	
  exporting,	
  and	
  sales	
  of	
  the	
  chemicals	
  included	
  in	
  the	
  California,	
  Oregon,	
  and	
  Washington	
  laws	
  (DEA	
  2012).	
  	
  	
  East	
  Coast	
  Busts	
  Before	
  the	
  scheduling	
  of	
  P2P,	
  methamphetamine	
  use	
  and	
  production	
  on	
  the	
  East	
  Coast	
  was	
  most	
  prominent	
  in	
  the	
  Delaware	
  Valley,	
  in	
  the	
  counties	
  surrounding	
  Philadelphia.	
  	
  As	
  was	
  the	
  case	
  in	
  the	
  rest	
  of	
  the	
  country,	
  clandestine	
  production	
  had	
  begun	
  there	
  in	
  the	
  1960s	
  as	
  the	
  police	
  cut	
  down	
  on	
  diversion	
  of	
  legally	
  produced	
  meth.	
  	
  Also	
  following	
  national	
  trends,	
  methamphetamine	
  declined	
  in	
  most	
  former	
  East	
  Coast	
  hot	
  spots	
  during	
  the	
  1970s,	
  including	
  the	
  East	
  Village	
  of	
  New	
  York.	
  	
  Most	
  drug	
  users	
  in	
  this	
  section	
  of	
  the	
  country	
  turned	
  to	
  heroin	
  or	
  cocaine	
  and	
  did	
  not	
  return	
  to	
  meth	
  as	
  the	
  decade	
  wore	
  on.	
  	
  Eastern	
  Pennsylvania	
  was	
  the	
  exception.	
  Philadelphia,	
  in	
  fact,	
  was	
  the	
  only	
  city	
  in	
  the	
  entire	
  DAWN	
  system	
  to	
  have	
  a	
  significant	
  number	
  of	
  mentions	
  for	
  prescription	
  methamphetamine	
  in	
  1979(Figure	
  3.4).	
  	
  	
  It	
  was	
  also	
  the	
  only	
  metropolitan	
  area	
  for	
  which	
  mentions	
  of	
  “speed”	
  (the	
  term	
  used	
  for	
  nonprescription	
  methamphetamine)	
  ranked	
  in	
  the	
  top	
  ten	
  of	
  drugs	
  mentioned	
  at	
  admission	
  (NIDA	
  1980b).	
  	
  Meth’s	
  popularity	
  in	
  Philadelphia	
  makes	
  sense	
  given	
  the	
  drug’s	
  demographics.	
  	
  In	
  the	
  1980s	
  it	
  had	
  a	
  large,	
  white,	
  working-­‐class	
  population.	
  	
  As	
  Jenkins	
  (1992)	
  explained:	
  “It	
  was	
  almost	
  inevitable	
  that	
  any	
  city	
  with	
  a	
  history	
  of	
  well-­‐entrenched	
  labor	
  racketeering	
  [like	
  Philadelphia]	
  would	
  also	
  have	
  a	
  thriving	
  business	
  in	
  the	
  manufacture	
  and	
  distribution	
  of	
  stimulant	
  drugs”(22).	
  
	
  	
  
	
   117	
  
By	
  1980	
  clandestine	
  meth	
  production	
  had	
  become	
  enough	
  of	
  a	
  problem	
  locally	
  that	
  the	
  House	
  Select	
  Committee	
  on	
  Narcotics	
  Abuse	
  and	
  Control	
  held	
  a	
  meeting	
  in	
  Philadelphia	
  to	
  assess	
  the	
  impact	
  of	
  the	
  labs.	
  	
  Much	
  of	
  the	
  testimony	
  focused	
  on	
  the	
  Pagans	
  Motorcycle	
  Club	
  and	
  the	
  partnership	
  it	
  had	
  formed	
  with	
  traditional	
  organized	
  crime.	
  	
  Robert	
  Walker,	
  the	
  congressman	
  from	
  the	
  area,	
  described	
  the	
  Pagans	
  as	
  simply	
  hired	
  muscle	
  for	
  the	
  mob.	
  	
  Although	
  it	
  is	
  true	
  that	
  some	
  members	
  of	
  Pagans	
  had	
  acted	
  as	
  paid	
  assassins	
  for	
  members	
  of	
  the	
  Scarfo-­‐Testa	
  Mob,	
  the	
  overall	
  relationship	
  was	
  far	
  more	
  complicated	
  (Lyman	
  1989;	
  Jenkins	
  1992).	
  Sergeant	
  Robert	
  Collison	
  of	
  the	
  Delaware	
  State	
  Police	
  argued	
  that	
  the	
  Pagans	
  had	
  cornered	
  the	
  market	
  on	
  meth	
  in	
  the	
  area,	
  testifying	
  that:	
  “the	
  street	
  word	
  is	
  if	
  you	
  do	
  not	
  sell	
  Pagan	
  dope,	
  or	
  Pagan	
  methamphetamine	
  or	
  crank,	
  you	
  do	
  not	
  sell	
  it”	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1980,	
  95).	
  	
  	
  The	
  head	
  of	
  the	
  intelligence	
  division	
  of	
  the	
  DEA,	
  Frank	
  Wickes,	
  testified	
  that	
  traditional	
  organized	
  crime	
  partnered	
  with	
  the	
  Pagans	
  to	
  finance	
  methamphetamine	
  operations,	
  obtain	
  the	
  necessary	
  precursors,	
  and	
  find	
  chemists	
  to	
  do	
  the	
  cooking.	
  	
  The	
  Pagans	
  handled	
  lab	
  setup,	
  security,	
  and	
  distribution	
  of	
  the	
  final	
  product.	
  The	
  Special	
  Agent	
  in	
  Charge	
  of	
  the	
  DEA	
  in	
  Philadelphia,	
  Norton	
  Wilder,	
  predicted	
  that	
  the	
  scheduling	
  of	
  P2P	
  would	
  only	
  entrench	
  that	
  relationship	
  as	
  the	
  market	
  for	
  P2P	
  became	
  increasingly	
  lucrative	
  and	
  precarious	
  (Hazlett	
  1979;	
  House	
  of	
  Representatives	
  1980).	
  	
  Wilder’s	
  prediction	
  proved	
  prescient.	
  	
  	
  As	
  the	
  1980s	
  wore	
  on,	
  the	
  Pagans	
  formed	
  partnerships	
  with	
  various	
  organized	
  crime	
  units	
  within	
  Philadelphia.	
  	
  The	
  groups	
  involved	
  included	
  not	
  only	
  members	
  of	
  the	
  traditional	
  Cosa	
  Nostra	
  Italian	
  
	
  	
  
	
   118	
  
Mafia,	
  but	
  also	
  ones	
  from	
  the	
  Greek	
  Mob,	
  a	
  Jewish	
  and	
  Irish	
  group	
  known	
  as	
  the	
  “K&A”	
  gang,	
  and	
  African-­‐American	
  groups	
  (Jenkins	
  1992,	
  Lyman	
  1989).	
  	
  The	
  associations	
  these	
  mob	
  members	
  formed	
  with	
  the	
  Pagans	
  were	
  not	
  top-­‐down,	
  corporate	
  models	
  one	
  might	
  expect	
  from	
  traditional	
  organized	
  crime,	
  but	
  rather	
  reflected	
  an	
  opportunistic	
  and	
  temporary	
  coming	
  together	
  of	
  motivated	
  parties	
  described	
  by	
  Natarajan	
  (2006).	
  	
  The	
  mob	
  members	
  who	
  interacted	
  with	
  the	
  Pagans	
  did	
  so	
  of	
  their	
  own	
  accord,	
  rather	
  than	
  at	
  the	
  instruction	
  of	
  higher-­‐ups	
  within	
  the	
  organizations,	
  indicating	
  that	
  the	
  market	
  had	
  a	
  cottage-­‐industry	
  organization	
  (Eck	
  and	
  Gersh	
  2000).	
  	
  Interactions	
  were	
  fluid	
  and	
  temporary	
  and	
  almost	
  always	
  dealt	
  with	
  the	
  smuggling	
  and	
  trade	
  of	
  P2P.19	
  	
  Because	
  of	
  the	
  relationships	
  formed	
  between	
  the	
  Pagans	
  and	
  various	
  members	
  of	
  organized	
  crime,	
  methamphetamine	
  production	
  and	
  distribution	
  on	
  the	
  East	
  Coast	
  remained	
  dependent	
  on	
  P2P	
  and	
  in	
  the	
  hands	
  of	
  very	
  few	
  individuals	
  in	
  the	
  1980s.	
  	
  This	
  lack	
  of	
  diversity	
  directly	
  contributed	
  to	
  the	
  decline	
  of	
  the	
  East	
  Coast	
  methamphetamine	
  market	
  because	
  police	
  could	
  more	
  easily	
  identify	
  and	
  target	
  important	
  operators.	
  	
  Federal	
  officials	
  had	
  been	
  monitoring	
  the	
  activities	
  of	
  traditional	
  (that	
  is	
  to	
  say	
  ethnically	
  based)	
  organized	
  crime	
  since	
  the	
  1920s.	
  	
  In	
  1970,	
  they	
  passed	
  the	
  Racketeer	
  Influenced	
  and	
  Corrupt	
  Organizations	
  Act	
  (RICO)	
  as	
  a	
  tool	
  for	
  prosecution.	
  	
  At	
  approximately	
  the	
  same	
  time,	
  the	
  government	
  also	
  began	
  to	
  view	
  Outlaw	
  Motorcycle	
  Gangs	
  as	
  an	
  organized	
  criminal	
  threat.	
  	
  With	
  all	
  groups	
  involved	
  the	
  market	
  already	
  under	
  government	
  investigation	
  in	
  the	
  1980s,	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  19	
  Well	
  into	
  the	
  early	
  1990s,	
  arrests	
  involving	
  methamphetamine	
  in	
  Philadelphia	
  still	
  involved	
  the	
  precursor	
  P2P,	
  a	
  stark	
  contrast	
  to	
  the	
  West	
  Coast.	
  	
  In	
  the	
  pre-­‐Internet	
  era,	
  it	
  appears	
  that	
  knowledge	
  of	
  new	
  methods	
  simply	
  did	
  not	
  travel	
  across	
  the	
  country	
  like	
  they	
  do	
  today.	
  	
  This	
  also	
  indicates	
  that	
  East	
  Coast	
  meth	
  did	
  not	
  improve	
  like	
  it	
  did	
  on	
  in	
  the	
  West.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   119	
  
the	
  methamphetamine	
  networks	
  around	
  Philadelphia	
  felt	
  the	
  full	
  brunt	
  of	
  	
  governmental	
  scrutiny.	
  	
  	
  Government	
  officials	
  were	
  unsuccessful	
  at	
  prosecuting	
  mob	
  bosses	
  such	
  as	
  Nicodemo	
  Scarfo	
  for	
  drug	
  dealing	
  under	
  the	
  Kingpin	
  provisions	
  of	
  RICO	
  because	
  the	
  members	
  of	
  their	
  organizations	
  who	
  entered	
  the	
  methamphetamine	
  market	
  did	
  so	
  on	
  their	
  own	
  accord,	
  seizing	
  an	
  opportunity	
  for	
  quick	
  profit.	
  	
  However	
  prosecutors	
  proved	
  adept	
  at	
  convicting	
  smugglers	
  of	
  P2P.	
  	
  Throughout	
  the	
  1980s	
  members	
  of	
  the	
  Greek	
  Mob,	
  the	
  K&A	
  gang,	
  and	
  key	
  Italian-­‐American	
  P2P	
  suppliers	
  from	
  within	
  the	
  Bruno	
  and	
  Scarfo	
  organizations	
  were	
  all	
  successfully	
  prosecuted	
  (Jenkins	
  1992).	
  The	
  Pagans	
  faced	
  a	
  similar	
  fate.	
  	
  In	
  1984-­‐1985,	
  government	
  officials	
  arrested	
  over	
  fifty	
  members	
  of	
  the	
  gang	
  in	
  the	
  Philadelphia,	
  Delaware,	
  and	
  Virginia	
  region.	
  	
  	
  Prosecutors	
  focused	
  on	
  the	
  group’s	
  mother	
  club,	
  and	
  by	
  1985,	
  had	
  successfully	
  convicted	
  the	
  group’s	
  president,	
  Paul	
  “Ooch”	
  Ferry	
  to	
  eighteen	
  years	
  in	
  prison.	
  	
  The	
  vice	
  president,	
  sergeant	
  at	
  arms,	
  and	
  treasurer	
  along	
  with	
  about	
  half	
  of	
  the	
  mother	
  club	
  also	
  received	
  sentences	
  of	
  at	
  least	
  fifteen	
  years.	
  Because	
  their	
  national	
  organization	
  was	
  perhaps	
  the	
  most	
  centralized	
  and	
  hierarchical	
  of	
  the	
  Big	
  Four,	
  these	
  arrests	
  were	
  particularly	
  crippling	
  to	
  the	
  organization.	
  	
  Some	
  members	
  of	
  the	
  police	
  even	
  predicted	
  that	
  the	
  group	
  might	
  not	
  recover	
  (O’Neill	
  1985;	
  Barker	
  2005).	
  	
  	
  While	
  predictions	
  of	
  the	
  Pagans’	
  demise	
  proved	
  premature,	
  the	
  successful	
  actions	
  against	
  methamphetamine	
  on	
  the	
  East	
  Coast	
  had	
  a	
  rapid	
  and	
  permanent	
  effect	
  on	
  the	
  market.	
  	
  By	
  1989	
  the	
  government	
  had	
  eliminated	
  the	
  body	
  that	
  controlled	
  most	
  methamphetamine	
  distribution	
  there	
  as	
  well	
  most	
  sources	
  for	
  the	
  precursor.	
  	
  Seizures	
  declined	
  in	
  stepwise	
  fashion.	
  	
  Philadelphia	
  Police	
  seized	
  105	
  
	
  	
  
	
   120	
  
pounds	
  of	
  meth	
  in	
  1987,	
  but	
  only	
  14	
  pounds	
  in	
  1988.	
  	
  In	
  1989	
  that	
  number	
  grew	
  again	
  to	
  77	
  pounds,	
  all	
  but	
  two	
  of	
  which	
  originating	
  in	
  one	
  high	
  profile	
  bust.	
  	
  With	
  a	
  low-­‐grade	
  product	
  in	
  limited	
  supply,	
  drug	
  users	
  moved	
  on	
  to	
  other	
  stimulants.	
  	
  In	
  testimony	
  before	
  the	
  House	
  Select	
  Committee	
  on	
  Narcotics	
  Abuse	
  and	
  Control,	
  Robert	
  F.	
  Armstrong,	
  the	
  special	
  assistant	
  to	
  the	
  mayor	
  for	
  drug	
  control,	
  stated	
  that	
  crack	
  had	
  replaced	
  methamphetamine	
  as	
  the	
  drug	
  of	
  choice	
  in	
  Philadelphia	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1990).	
  	
   	
  Data	
  from	
  the	
  National	
  Institute	
  of	
  Drug	
  Abuse’s	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network	
  (DAWN)	
  reflected	
  the	
  West	
  Coast	
  agglomeration	
  and	
  East	
  Coast	
  decline	
  of	
  methamphetamine	
  at	
  the	
  end	
  of	
  the	
  1980s	
  (Figures	
  3.4,	
  3.5).	
  	
  Among	
  the	
  cities	
  included	
  in	
  the	
  DAWN	
  system,	
  six	
  had	
  significant	
  rates	
  of	
  methamphetamine	
  reporting	
  between	
  1985	
  and	
  1988:	
  Dallas,	
  Los	
  Angeles,	
  Philadelphia,	
  Phoenix,	
  San	
  Diego,	
  and	
  San	
  Francisco.	
  	
  Between	
  1985	
  and	
  1989	
  the	
  number	
  of	
  emergency	
  mentions	
  of	
  methamphetamine	
  rose	
  from	
  726	
  to	
  2,336	
  nationally.	
  	
  Three	
  cities,	
  Dallas,	
  Philadelphia,	
  and	
  San	
  Diego,	
  accounted	
  for	
  74	
  percent	
  of	
  those	
  mentions	
  in	
  1985,	
  63	
  percent	
  in	
  1986,	
  and	
  68	
  percent	
  in	
  1987.	
  	
  However,	
  as	
  the	
  number	
  of	
  mentions	
  increased	
  for	
  San	
  Diego	
  (+501	
  percent)	
  and	
  Dallas	
  (+271	
  percent),	
  the	
  number	
  of	
  mentions	
  in	
  Philadelphia	
  declined	
  by	
  41.5per	
  cent	
  (NIDA	
  1988).	
  	
  Philadelphia’s	
  portion	
  of	
  national	
  emergency	
  room	
  mentions	
  dropped	
  from	
  53	
  percent	
  in	
  1985	
  to	
  4.5percent	
  in	
  1989	
  (NIDA	
  1990b).	
  	
  	
  	
   	
  	
  
	
  	
  
	
   121	
  
	
  
	
  
	
  Figure	
  3.5:	
  	
  The	
  changing	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  abuse	
  according	
  to	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network	
  (NIDA	
  1980b,	
  1985,	
  1990a)	
  	
   	
  
	
  	
  
	
   122	
  
The	
  Epidemic	
  to	
  Come	
  At	
  the	
  end	
  of	
  1980s	
  methamphetamine	
  was	
  only	
  beginning	
  to	
  emerge	
  as	
  a	
  national	
  concern.	
  	
  In	
  the	
  entire	
  DAWN	
  system	
  it	
  ranked	
  eleventh	
  in	
  emergency	
  room	
  mentions,	
  appearing	
  in	
  only	
  1.77	
  percent	
  of	
  drug-­‐related	
  ER	
  visits.	
  	
  	
  This	
  put	
  it	
  behind	
  not	
  only	
  the	
  big	
  three	
  of	
  alcohol,20	
  cocaine,	
  and	
  heroin,	
  but	
  also	
  the	
  much	
  less	
  infamous	
  morphine,	
  PCP,	
  diazepam	
  (Valium),	
  aprizolam	
  (Xanax),	
  acetaminophen,	
  and	
  ibuprofen.	
  NIDA	
  described	
  meth	
  abuse	
  in	
  1988	
  as	
  a	
  “regional	
  phenomenon,”	
  but	
  one	
  with	
  the	
  potential	
  of	
  “expanding	
  to	
  the	
  entire	
  nation”	
  (NIDA	
  1990b,	
  1).	
  	
  	
  Stories	
  in	
  the	
  national	
  media,	
  too,	
  began	
  to	
  express	
  concern	
  over	
  the	
  drug’s	
  spread	
  (Gross	
  1988;	
  Isikoff	
  1989;	
  Thompson	
  1989).	
  Much	
  of	
  this	
  concern	
  came	
  from	
  the	
  way	
  Red-­‐P	
  meth	
  had	
  exploded	
  on	
  the	
  West	
  Coast.	
  	
  Another	
  factor	
  was	
  the	
  emergence	
  of	
  “ice,”	
  the	
  smokable	
  form	
  of	
  methamphetamine,	
  in	
  Hawaii.	
  Coming	
  as	
  it	
  did	
  on	
  the	
  heels	
  of	
  the	
  crack	
  cocaine	
  epidemic	
  of	
  the	
  1980s,	
  the	
  idea	
  of	
  a	
  smokable	
  form	
  of	
  methamphetamine	
  that	
  was	
  cheaper	
  and	
  longer	
  acting	
  than	
  cocaine	
  was	
  terrifying.	
  	
  Many	
  thought	
  its	
  eastward	
  diffusion	
  was	
  inevitable.	
  	
  Daniel	
  Akaka,	
  the	
  representative	
  from	
  Hawaii,	
  warned	
  the	
  House	
  Select	
  Committee	
  on	
  Narcotics	
  Abuse	
  and	
  Control	
  that	
  if	
  ice’s	
  spread	
  was	
  not	
  stopped	
  in	
  Honolulu,	
  the	
  mainland	
  would	
  experience	
  an	
  epidemic	
  he	
  called	
  an	
  “ice	
  age.	
  ”	
  James	
  Hall,	
  the	
  Director	
  of	
  the	
  Up	
  Front	
  Drug	
  Information	
  Center,	
  testified	
  that	
  meth	
  was	
  the	
  logical	
  replacement	
  drug	
  for	
  crack	
  that	
  would	
  soon	
  be	
  taken	
  up	
  by	
  the	
  four	
  million	
  users	
  who	
  had	
  moved	
  away	
  from	
  that	
  drug	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1989).	
  Although	
  these	
  dire	
  predictions	
  did	
  not	
  come	
  to	
  pass,	
  the	
  emergence	
  of	
  ice	
  in	
  Hawaii	
  did	
  presage	
  the	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  20	
  In	
  the	
  DAWN	
  system,	
  alcohol	
  is	
  only	
  included	
  if	
  it	
  is	
  mentioned	
  in	
  combination	
  with	
  other	
  drugs.	
  
	
  	
  
	
   123	
  
involvement	
  of	
  international	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  in	
  U.	
  S.	
  methamphetamine	
  distribution.	
  	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   124	
  
Chapter	
  4	
  	
  	
  From	
  “Made	
  in	
  America”	
  to	
  “Hecho	
  in	
  Sinaloa”:	
  Meth	
  Networks	
  Go	
  International	
  	
  The	
  1980s	
  were	
  characterized	
  by	
  two	
  important	
  trends	
  in	
  methamphetamine.	
  	
  The	
  first,	
  discussed	
  in	
  chapter	
  3,	
  was	
  the	
  increasing	
  concentration	
  of	
  its	
  domestic	
  production,	
  distribution,	
  and	
  use	
  in	
  the	
  western	
  United	
  States.	
  	
  The	
  second	
  was	
  market	
  penetration	
  by	
  international	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  from	
  Asia	
  and	
  later	
  Mexico.	
  	
  This	
  new	
  trend	
  should	
  not	
  have	
  been	
  a	
  surprise.	
  	
  Heroin,	
  cocaine,	
  and	
  marijuana	
  have	
  long	
  been	
  controlled	
  by	
  international	
  organized	
  crime,	
  and	
  the	
  problem	
  of	
  methamphetamine	
  abuse	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  has	
  always	
  had	
  international	
  roots.	
  	
  Methamphetamine	
  was	
  first	
  synthesized	
  in	
  Japan,	
  and	
  abused	
  there	
  and	
  in	
  Germany	
  during	
  World	
  War	
  II.	
  	
  In	
  fact,	
  it	
  was	
  Japan	
  that	
  suffered	
  the	
  world’s	
  first	
  methamphetamine	
  abuse	
  epidemic	
  and	
  housed	
  the	
  world’s	
  first	
  clandestine	
  labs.	
  	
  America’s	
  intravenous	
  speed	
  injection	
  outbreak	
  of	
  the	
  1960s	
  began	
  after	
  veterans	
  of	
  the	
  Korean	
  War	
  brought	
  home	
  this	
  practice	
  that	
  they	
  had	
  learned	
  while	
  on	
  R-­‐and-­‐R	
  in	
  Tokyo.	
  	
  With	
  endemic	
  usage	
  in	
  Japan	
  creating	
  a	
  vibrant	
  illicit	
  market,	
  it	
  was	
  only	
  matter	
  of	
  time	
  before	
  Asian	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  (DTOs)	
  began	
  to	
  expand	
  their	
  operations	
  into	
  the	
  U.	
  S.	
  	
  	
  	
  Hawaiian	
  Ice	
  Given	
  the	
  strong	
  cultural	
  and	
  economic	
  connections	
  of	
  Hawaii	
  to	
  Asia,	
  it	
  is	
  not	
  surprising	
  that	
  this	
  was	
  the	
  initial	
  American	
  market	
  penetrated	
  by	
  their	
  drug-­‐trafficking	
  organizations.	
  	
  Asian	
  DTOs	
  in	
  the	
  1980s	
  introduced	
  a	
  new	
  form	
  of	
  methamphetamine	
  made	
  of	
  large,	
  rock-­‐candy-­‐like	
  crystals	
  of	
  methamphetamine	
  
	
  	
  
	
   125	
  
called	
  ice.	
  	
  Like	
  the	
  West	
  Coast	
  meth	
  of	
  the	
  1980s,	
  ice	
  is	
  derived	
  from	
  ephedrine	
  or	
  pseudoephedrine,	
  and	
  as	
  the	
  product	
  of	
  an	
  ephedrine	
  reduction	
  method,	
  it	
  is	
  highly	
  pure	
  (greater	
  than	
  90	
  percent)	
  dextrorotary-­‐methamphetamine.	
  	
  However,	
  rather	
  than	
  snorting	
  or	
  injecting,	
  users	
  of	
  ice	
  smoke	
  the	
  substance.	
  	
  	
  Historically,	
  Hawaii	
  did	
  not	
  have	
  a	
  significant	
  methamphetamine	
  problem.	
  In	
  the	
  early	
  1980s,	
  the	
  drugs	
  of	
  choice	
  there	
  were	
  marijuana	
  and	
  cocaine.	
  	
  What	
  little	
  meth	
  existed	
  was	
  primarily	
  imported	
  from	
  the	
  mainland	
  and	
  used	
  by	
  whites,	
  where	
  it	
  earned	
  the	
  reputation	
  as	
  the	
  “poor	
  man’s	
  cocaine.”	
  	
  In	
  fact,	
  evidence	
  suggests	
  that,	
  when	
  ice	
  first	
  became	
  available,	
  many	
  of	
  its	
  users	
  did	
  not	
  associate	
  it	
  with	
  the	
  methamphetamine	
  from	
  the	
  mainland,	
  but	
  rather	
  perceived	
  it	
  as	
  a	
  new	
  drug	
  altogether	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1989;	
  Laidler	
  and	
  Morgan	
  1997).	
  	
  Drug	
  rehabilitation	
  centers	
  in	
  Hawaii	
  had	
  seen	
  people	
  seeking	
  treatment	
  for	
  smoking	
  methamphetamine	
  only	
  sporadically	
  before	
  the	
  mid	
  1980s	
  (Miller	
  1991).	
  However,	
  the	
  number	
  of	
  cases	
  began	
  to	
  rise	
  significantly	
  in	
  1987.	
  Concurrently,	
  authorities	
  at	
  the	
  Honolulu	
  International	
  Airport	
  saw	
  a	
  60	
  percent	
  rise	
  in	
  ice	
  seizures,	
  and	
  ice-­‐related	
  arrests	
  by	
  the	
  Honolulu	
  Police	
  Department	
  doubled	
  between	
  1987	
  and	
  1988.	
  	
  	
  In	
  a	
  hearing	
  before	
  the	
  House	
  Select	
  Committee	
  on	
  Narcotics	
  Abuse	
  and	
  Control,	
  the	
  U.	
  S.	
  attorney	
  in	
  Honolulu,	
  Daniel	
  Bent,	
  testified	
  about	
  the	
  new	
  problem:	
  “It	
  descended	
  on	
  us	
  very,	
  very	
  suddenly.	
  	
  It	
  was	
  in	
  the	
  community	
  and	
  established	
  well	
  before	
  we	
  had	
  a	
  real	
  grasp	
  on	
  the	
  magnitude	
  of	
  the	
  problem”	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1989,	
  6).	
  In	
  the	
  wake	
  of	
  the	
  crack	
  epidemics	
  of	
  the	
  1980s,	
  the	
  introduction	
  of	
  any	
  new	
  smokable	
  drug	
  was	
  bound	
  to	
  attract	
  attention.	
  	
  National	
  news	
  stories	
  on	
  the	
  subject	
  
	
  	
  
	
   126	
  
were	
  rife	
  with	
  hyperbole,	
  predicting	
  that	
  this	
  new	
  form	
  of	
  meth	
  would	
  sweep	
  the	
  nation,	
  penetrating	
  even	
  more	
  communities	
  than	
  had	
  crack	
  cocaine.	
  	
  	
  A	
  headline	
  from	
  USA	
  Today	
  was	
  typical,	
  warning	
  that	
  the	
  “‘Ice	
  Age’	
  May	
  Dwarf	
  Crack	
  Crisis”	
  (Kelley	
  1989).	
  	
  Government	
  officials	
  stoked	
  these	
  fears	
  by	
  emphasizing	
  two	
  aspects	
  of	
  ice,	
  neither	
  of	
  which	
  were	
  new	
  or	
  unique	
  to	
  smokable	
  meth.	
  	
  The	
  first	
  was	
  that	
  the	
  high	
  from	
  smoking	
  ice	
  lasted	
  significantly	
  longer	
  than	
  that	
  from	
  smoking	
  crack.	
  	
  This	
  was	
  true;	
  the	
  high	
  from	
  ice	
  could	
  last	
  as	
  long	
  as	
  fourteen	
  hours.	
  	
  However,	
  this	
  was	
  also	
  true	
  of	
  every	
  other	
  form	
  of	
  methamphetamine	
  when	
  taken	
  in	
  high	
  dosages.	
  	
  The	
  second	
  concern	
  was	
  based	
  on	
  the	
  assertion	
  that	
  a	
  smokable	
  form	
  of	
  meth	
  would	
  be	
  significantly	
  more	
  popular	
  with	
  users	
  than	
  injecting	
  the	
  drug	
  had	
  been	
  (Bishop	
  1989;	
  House	
  of	
  Representatives	
  1989;	
  Kelley	
  1989;	
  Thomson	
  1989).	
  	
  This,	
  too,	
  was	
  true.	
  	
  However,	
  intranasal	
  inhalation	
  had	
  been	
  the	
  preferred	
  method	
  of	
  use	
  on	
  the	
  West	
  Coast	
  since	
  the	
  introduction	
  of	
  ephedrine-­‐based	
  d-­‐methamphetamine	
  in	
  the	
  early	
  1980s	
  (Miller	
  and	
  Heischober	
  1991).	
  	
  	
  There	
  was	
  no	
  reason	
  to	
  suspect	
  that	
  smoking	
  would	
  be	
  more	
  appealing	
  than	
  snorting	
  to	
  most	
  users,	
  particularly	
  after	
  the	
  storm	
  of	
  negative	
  press	
  that	
  crack	
  had	
  received	
  throughout	
  the	
  1980s.	
  	
  	
  A	
  1991	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse	
  study	
  by	
  Cook	
  did	
  indeed	
  find	
  that	
  smoking	
  methamphetamine	
  was	
  a	
  remarkably	
  efficient	
  manner	
  of	
  taking	
  the	
  drug.	
  	
  Ice	
  volatizes	
  at	
  between	
  200°	
  and	
  400°	
  Celsius,	
  but	
  98	
  percent	
  of	
  the	
  product	
  is	
  
recoverable,	
  meaning	
  that	
  it	
  is	
  made	
  volatile	
  but	
  does	
  not	
  burn	
  off.	
  	
  The	
  study	
  showed	
  that	
  smoking	
  ice	
  was	
  far	
  more	
  efficient	
  than	
  smoking	
  heroin,	
  PCP,	
  or	
  cocaine,	
  and	
  the	
  author	
  warned	
  that	
  the	
  introduction	
  of	
  a	
  smokable	
  version	
  of	
  methamphetamine	
  might	
  increase	
  its	
  adoption	
  in	
  the	
  public	
  by	
  removing	
  the	
  barrier	
  
	
  	
  
	
   127	
  
of	
  intravenous	
  use.	
  	
  Contrary	
  to	
  coverage	
  in	
  the	
  press	
  at	
  the	
  time,	
  however,	
  the	
  study	
  did	
  not	
  find	
  that	
  smoking	
  ice	
  produced	
  a	
  more	
  powerful	
  effect	
  than	
  traditional	
  injection	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1989;	
  Cook	
  1991).	
  	
  	
  	
  	
   	
  Ice	
  Networks	
  Ice	
  came	
  to	
  Hawaii	
  from	
  production	
  centers	
  in	
  Japan,	
  Korea,	
  the	
  Philippines,	
  and	
  Hong	
  Kong.	
  	
  At	
  the	
  international	
  trafficking	
  level,	
  highly	
  organized	
  enterprises	
  like	
  Japan’s	
  Yakuza	
  or	
  similar	
  such	
  organizations	
  from	
  Korea	
  controlled	
  the	
  market.	
  	
  Once	
  on	
  the	
  islands,	
  midlevel	
  and	
  retail	
  sales	
  were	
  controlled	
  by	
  socially	
  bonded	
  networks,	
  typically	
  those	
  of	
  ethnic	
  gangs.	
  	
  Laidler	
  and	
  Morgan’s	
  (1997)	
  informants	
  stated	
  that	
  such	
  networks	
  were	
  aggressive	
  in	
  marketing	
  the	
  new	
  drug,	
  encouraging	
  its	
  use	
  to	
  fill	
  a	
  void	
  in	
  the	
  Hawaiian	
  drug	
  market	
  that	
  had	
  been	
  created	
  by	
  successful	
  governmental	
  marijuana	
  eradication	
  programs	
  in	
  the	
  1980s.	
  	
  One	
  of	
  their	
  informants	
  described	
  an	
  early	
  meeting	
  that	
  was	
  called	
  to	
  introduce	
  ice:	
  They	
  had	
  gatherings	
  to	
  advertise	
  the	
  ice.	
  	
  It	
  was	
  mostly	
  Filipino	
  immigrants	
  who	
  spoke	
  bad	
  English	
  and	
  you	
  had	
  to	
  smoke	
  ice.	
  .	
  .	
  .	
  It	
  started	
  with	
  a	
  few	
  guys	
  and	
  then	
  it	
  became	
  bigger.	
  	
  Nationalities	
  stick	
  together,	
  so	
  everybody	
  was	
  solid	
  at	
  the	
  time	
  (Laidler	
  and	
  Morgan	
  1997,	
  172).	
  	
  The	
  story	
  of	
  Paciano	
  “Sonny”	
  Guerero,	
  is	
  illustrative	
  of	
  how	
  these	
  socially	
  bonded	
  ice	
  networks	
  operated.	
  	
  A	
  native	
  Hawaiian	
  of	
  Filipino	
  origins,	
  Guerero	
  began	
  distributing	
  ice	
  in	
  late	
  1986.	
  	
  Before	
  that	
  he	
  had	
  installed	
  tires	
  on	
  cars.	
  	
  At	
  the	
  outset,	
  he	
  had	
  no	
  network	
  working	
  with	
  him,	
  but	
  within	
  two	
  years	
  he	
  had	
  developed	
  a	
  multimillion	
  dollar	
  business.	
  	
  Guerero	
  purchased	
  his	
  ice	
  from	
  Asian	
  criminal	
  organizations	
  at	
  a	
  cost	
  of	
  $90,000	
  per	
  kilo.	
  	
  He	
  then	
  resold	
  the	
  drug	
  to	
  fifteen	
  
	
  	
  
	
   128	
  
Filipino	
  associates	
  for	
  between	
  five	
  and	
  nine	
  thousand	
  dollars	
  per	
  ounce.	
  	
  These	
  associates,	
  whom	
  federal	
  agents	
  referred	
  to	
  as	
  “lieutenants,”	
  would	
  then	
  use	
  members	
  of	
  Filipino	
  youth	
  gangs	
  to	
  sell	
  the	
  ice	
  on	
  the	
  streets	
  at	
  $950	
  to	
  $1,400	
  per	
  eighth	
  of	
  an	
  ounce,	
  and	
  $50	
  per	
  “paper,”	
  which	
  is	
  a	
  tenth-­‐of-­‐a-­‐gram	
  dosage	
  unit.	
  	
  Between	
  June	
  1987	
  and	
  December	
  1988,	
  Guerero’s	
  business	
  tripled.	
  	
  Over	
  that	
  time,	
  he	
  purchased	
  	
  $4,933,600	
  of	
  ice	
  that	
  he	
  then	
  sold	
  for	
  $7,440,985,	
  giving	
  him	
  a	
  three-­‐year	
  profit	
  of	
  $2,507,385.	
  	
  At	
  the	
  time	
  of	
  his	
  arrest	
  in	
  March	
  1989,	
  Guerero’s	
  network	
  was	
  estimated	
  to	
  have	
  sold	
  fifty-­‐five	
  kilograms	
  of	
  pure	
  ice	
  over	
  the	
  course	
  of	
  its	
  operation	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1989).	
  	
  Other	
  types	
  of	
  dealer	
  networks	
  existed	
  outside	
  of	
  these	
  socially	
  bonded	
  networks.	
  	
  Laidler	
  and	
  Morgan’s	
  (1997)	
  informants	
  helped	
  to	
  identify	
  their	
  typologies.	
  	
  “Hotel	
  dealers”	
  were	
  similar	
  to	
  Guerero.	
  	
  They	
  had	
  steady	
  supply	
  sources	
  and	
  sold	
  ounce	
  quantities	
  through	
  ethnic	
  ties.	
  	
  “Neighborhood	
  dealers”	
  operated	
  within	
  a	
  social-­‐network	
  typology,	
  selling	
  small	
  quantities	
  to	
  family	
  and	
  friends.	
  	
  They	
  were	
  most	
  often	
  Native	
  Hawaiians,	
  Samoans,	
  or	
  Filipinos.	
  	
  These	
  neighborhood	
  dealers	
  operated	
  at	
  a	
  freelance	
  level,	
  hoping	
  simply	
  to	
  sell	
  enough	
  to	
  keep	
  themselves	
  in	
  free	
  drugs.	
  	
  “Hustler	
  dealers”	
  operated	
  in	
  open	
  markets	
  and	
  sold	
  to	
  anyone.	
  	
  Their	
  activity	
  in	
  the	
  market	
  represented	
  just	
  one	
  of	
  many	
  ways	
  they	
  were	
  trying	
  to	
  make	
  money	
  through	
  illicit	
  means.	
  	
  	
  Abuse	
  in	
  Hawaii	
  was	
  concentrated	
  on	
  Oahu.	
  	
  Since	
  the	
  distribution	
  networks	
  were	
  largely	
  Filipino,	
  it	
  is	
  not	
  surprising	
  that	
  this	
  ethnic	
  group	
  was	
  over-­‐represented	
  in	
  the	
  treatment	
  population.	
  	
  Hawaiian	
  islanders	
  were	
  also	
  disproportionately	
  present	
  in	
  this	
  population,	
  while	
  Japanese	
  and	
  whites	
  showed	
  
	
  	
  
	
   129	
  
the	
  opposite	
  trend	
  (Table	
  4.1).	
  	
  Compared	
  to	
  all	
  Hawaiian	
  drug	
  treatment	
  patients,	
  ice	
  users	
  had	
  a	
  higher	
  percentage	
  of	
  females,	
  were	
  significantly	
  younger,	
  and	
  were	
  more	
  ethnically	
  diverse	
  (Morgan	
  1991).	
  	
   	
  
Table	
  4.1:	
  Demographics	
  of	
  people	
  seeing	
  treatment	
  for	
  ice	
  addiction	
  in	
  Hawaii	
  between	
  1986	
  and	
  1990	
  (Miller	
  1991).	
  	
  	
  Ice-­induced	
  Panic	
  While	
  the	
  racial	
  demographics	
  of	
  ice	
  were	
  different	
  from	
  meth	
  users	
  on	
  the	
  mainland,	
  the	
  groups	
  were	
  similar	
  socioeconomically.	
  	
  Laidler	
  and	
  Morgan	
  (1997)	
  described	
  their	
  ice-­‐using	
  informants	
  as	
  “the	
  most	
  disenfranchised	
  groups	
  on	
  the	
  islands”	
  (171).	
  	
  According	
  to	
  Honolulu	
  Chief	
  of	
  Police	
  Daniel	
  Gibbs,	
  most	
  users	
  on	
  Oahu	
  were	
  blue-­‐collar	
  workers	
  who	
  began	
  taking	
  meth	
  to	
  help	
  increase	
  productivity,	
  especially	
  for	
  menial,	
  repetitive	
  tasks.	
  	
  The	
  fact	
  that	
  ice	
  was	
  odorless	
  allowed	
  them	
  to	
  smoke	
  out	
  in	
  the	
  open	
  and	
  then	
  return	
  to	
  work.	
  	
  Gibbs	
  feared	
  that	
  the	
  trend	
  would	
  move	
  up	
  the	
  corporate	
  ladder.	
  	
  U.	
  S.	
  attorney	
  Daniel	
  Bent	
  testified	
  
	
  	
  
	
   130	
  
before	
  Congress	
  that	
  ice	
  was	
  likely	
  to	
  become	
  more	
  popular	
  than	
  crack	
  because	
  of	
  its	
  popularity	
  among	
  the	
  working	
  class,	
  forgetting	
  or	
  ignoring	
  the	
  then	
  forty-­‐year-­‐old	
  connection	
  between	
  amphetamine	
  abuse	
  and	
  the	
  working	
  class	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1989)21.	
  	
  Though	
  residents	
  of	
  Hawaii	
  had	
  reasons	
  to	
  be	
  concerned	
  at	
  the	
  introduction	
  of	
  ice,	
  the	
  mainland	
  was	
  little	
  threatened.	
  	
  News	
  reports	
  at	
  the	
  time,	
  however,	
  exaggerated	
  the	
  extent	
  of	
  ice’s	
  prevalence	
  and	
  created	
  a	
  panic.	
  	
  Even	
  though	
  David	
  Westrate,	
  the	
  assistant	
  administrator	
  for	
  operations	
  of	
  the	
  DEA,	
  testified	
  before	
  Congress	
  that	
  a	
  1989	
  study	
  had	
  shown	
  that	
  ice	
  was	
  not	
  available	
  anywhere	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  outside	
  of	
  Hawaii,	
  articles	
  in	
  the	
  New	
  York	
  Times	
  and	
  USA	
  Today	
  both	
  made	
  exaggerated	
  claims	
  about	
  its	
  presence	
  that	
  were	
  later	
  parroted	
  in	
  other	
  publications	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1989;	
  Bishop	
  1989;	
  Kelley	
  1989).	
  	
  Fortunately,	
  some	
  media	
  outlets	
  maintained	
  their	
  composure.	
  	
  The	
  Washington	
  Post	
  noted	
  that	
  most	
  of	
  the	
  actual	
  activity	
  surrounding	
  ice	
  was	
  “in	
  newspaper	
  reports	
  heralding	
  its	
  arrival”	
  (Thompson	
  1989,	
  F11).	
  	
  	
  The	
  Philadelphia	
  Daily	
  News	
  compared	
  the	
  coverage	
  of	
  ice	
  to	
  the	
  overwrought	
  furor	
  drummed	
  up	
  by	
  the	
  movie	
  “Reefer	
  Madness,”	
  and	
  quoted	
  several	
  police	
  officers	
  who	
  were	
  skeptical	
  of	
  all	
  the	
  attention.	
  	
  One	
  undercover	
  investigator	
  in	
  Philadelphia	
  had	
  this	
  to	
  say:	
  I	
  think	
  (addicts)	
  will	
  stick	
  with	
  the	
  drug	
  they're	
  already	
  using.	
  .	
  .	
  .	
  Ice	
  isn't	
  going	
  to	
  have	
  any	
  major	
  impact.	
  I	
  don't	
  think	
  everybody	
  is	
  going	
  to	
  go	
  nuts.	
  	
  It	
  will	
  be	
  the	
  new	
  thing	
  on	
  the	
  block,	
  then	
  it	
  will	
  die	
  out.	
  .	
  .	
  .	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  21	
  Gibbs	
  and	
  Bent	
  were	
  right	
  to	
  worry	
  for	
  Hawaii.	
  	
  Ice	
  abuse	
  there	
  is	
  common	
  today.	
  	
  The	
  number	
  of	
  people	
  seeking	
  treatment	
  for	
  its	
  abuse	
  rose	
  140%	
  between	
  1994	
  and	
  2000,	
  and	
  since	
  2004,	
  methamphetamine	
  has	
  been	
  the	
  most	
  frequently	
  cited	
  drug	
  for	
  which	
  people	
  seek	
  treatment	
  on	
  the	
  Islands	
  (NDIC	
  2002a,	
  2011b).	
  	
  Abuse	
  there	
  continues	
  to	
  be	
  concentrated	
  on	
  Oahu	
  in	
  the	
  same	
  areas	
  that	
  were	
  most	
  affected	
  by	
  the	
  original	
  epidemic.	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   131	
  
Look	
  at	
  heroin.	
  There's	
  tons	
  of	
  it	
  out	
  there,	
  and	
  you	
  don't	
  hear	
  that	
  much	
  about	
  it.	
  It's	
  just	
  as	
  bad	
  as	
  ever	
  (Brennan	
  1989,	
  8).	
  	
  	
  Roger	
  E.	
  Smith	
  of	
  the	
  Haight-­‐Ashbury	
  Free	
  Clinic	
  was	
  also	
  clear-­‐headed,	
  predicting	
  that	
  smokable	
  meth	
  would	
  not	
  replace	
  crack	
  so	
  much	
  as	
  increase	
  the	
  number	
  of	
  people	
  who	
  chose	
  to	
  smoke	
  their	
  drugs	
  (Thompson	
  1989).	
  All	
  of	
  this	
  hand-­‐wringing	
  over	
  the	
  fact	
  that	
  ice	
  was	
  a	
  smokable	
  form	
  of	
  methamphetamine	
  missed	
  the	
  true	
  significance	
  of	
  its	
  appearance.	
  Ice	
  did	
  not	
  displace	
  crack	
  in	
  Hawaii,	
  so	
  there	
  was	
  never	
  a	
  reason	
  to	
  believe	
  it	
  would	
  do	
  so	
  on	
  the	
  mainland.	
  	
  It	
  also	
  never	
  led	
  directly	
  to	
  an	
  increase	
  in	
  the	
  number	
  of	
  people	
  using	
  the	
  drug	
  in	
  the	
  contiguous	
  states.	
  	
  Smoking	
  did	
  slowly	
  emerge	
  as	
  the	
  preferred	
  method	
  of	
  administration	
  in	
  the	
  2000s,	
  but	
  preferences	
  in	
  that	
  regard	
  are	
  highly	
  regionalized	
  to	
  this	
  day.	
  	
  The	
  true	
  significance	
  of	
  the	
  existence	
  of	
  ice	
  in	
  Hawaii	
  is	
  that	
  it	
  marked	
  the	
  first	
  penetration	
  of	
  the	
  U.	
  S.	
  methamphetamine	
  market	
  by	
  international	
  drug-­‐trafficking	
  organizations.	
  	
  However,	
  the	
  situation	
  in	
  Hawaii	
  was	
  unique	
  for	
  a	
  number	
  of	
  reasons.	
  	
  First,	
  the	
  actors	
  in	
  that	
  network	
  created	
  a	
  market	
  where	
  none	
  had	
  existed,	
  taking	
  advantage	
  of	
  the	
  ignorance	
  of	
  the	
  population	
  regarding	
  the	
  dangers	
  of	
  methamphetamine	
  and	
  filling	
  a	
  void	
  left	
  by	
  successful	
  policing	
  of	
  marijuana.	
  	
  Second,	
  the	
  overwhelmingly	
  Asian	
  population	
  of	
  the	
  islands	
  allowed	
  the	
  Asian	
  DTOs	
  to	
  rely	
  on	
  close	
  ethnic	
  ties	
  to	
  move	
  their	
  product.	
  	
  Outside	
  of	
  the	
  West	
  Coast	
  and	
  a	
  few	
  other	
  regionalized	
  pockets,	
  such	
  opportunities	
  did	
  not	
  exist	
  on	
  the	
  mainland,	
  and	
  Asian	
  groups	
  were	
  never	
  able	
  to	
  seize	
  a	
  significant	
  market	
  share	
  there.	
  	
  In	
  fact,	
  Asian	
  DTOs	
  were	
  eventually	
  displaced	
  even	
  in	
  Hawaii.	
  	
  In	
  the	
  early	
  1990s,	
  individuals	
  excluded	
  from	
  the	
  Asian	
  networks	
  began	
  traveling	
  to	
  the	
  West	
  Coast	
  to	
  
	
  	
  
	
   132	
  
buy	
  methamphetamine,	
  bring	
  it	
  back	
  to	
  Hawaii,	
  and	
  convert	
  it	
  into	
  ice	
  to	
  be	
  sold.	
  	
  The	
  source	
  of	
  that	
  methamphetamine	
  was	
  Mexican	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  who,	
  in	
  the	
  course	
  of	
  only	
  a	
  few	
  years,	
  had	
  come	
  to	
  dominate	
  the	
  U.	
  S.’s	
  methamphetamine	
  market	
  (Laidler	
  and	
  Morgan	
  1997;	
  DEA	
  1996,	
  NDIC	
  2002a).	
  	
  	
  	
  A	
  Brief	
  History	
  of	
  Mexican	
  Drug	
  Trafficking	
  	
   Mexico	
  has	
  long	
  history	
  as	
  a	
  source	
  country	
  for	
  U.	
  S.	
  drugs.	
  	
  The	
  extended	
  border	
  between	
  the	
  two	
  countries,	
  marking	
  differentiated	
  wealth	
  and	
  opportunity,	
  has	
  for	
  decades	
  inspired	
  organizations	
  to	
  its	
  south	
  to	
  take	
  advantage	
  of	
  illicit	
  demand	
  to	
  its	
  north.	
  	
  In	
  the	
  1920s	
  alcohol	
  produced	
  in	
  Mexico	
  slaked	
  the	
  thirst	
  of	
  many	
  Americans	
  suffering	
  through	
  prohibition.	
  	
  Drug	
  production	
  and	
  smuggling	
  in	
  Mexico	
  began	
  even	
  before	
  that,	
  in	
  the	
  early	
  twentieth	
  century,	
  when	
  the	
  country’s	
  growing	
  Chinese	
  immigrant	
  population	
  began	
  cultivating	
  poppies	
  to	
  produce	
  opium	
  for	
  both	
  domestic	
  demand	
  and	
  that	
  of	
  Chinese	
  Americans	
  living	
  in	
  California	
  (Castillo	
  and	
  Unsinger	
  2000;	
  Sadler	
  2000).	
  	
  	
  By	
  the	
  1920s,	
  Mexican	
  producers	
  began	
  to	
  use	
  the	
  same	
  poppy	
  plants	
  to	
  make	
  a	
  low-­‐quality	
  heroin	
  known	
  as	
  “Mexican	
  Brown.”	
  	
  When	
  World	
  War	
  II	
  disrupted	
  the	
  heroin	
  trade	
  from	
  Asia,	
  U.	
  S.	
  organized	
  criminal	
  groups	
  from	
  the	
  East	
  Coast	
  came	
  to	
  Mexico	
  to	
  make	
  large	
  heroin	
  purchases.	
  	
  This	
  was	
  a	
  watershed	
  event	
  in	
  Mexico’s	
  drug-­‐trafficking	
  history.	
  	
  	
  In	
  order	
  to	
  meet	
  demand,	
  production	
  had	
  to	
  be	
  increased	
  (primarily	
  in	
  Sinaloa	
  and	
  Baja	
  California)	
  and	
  efficient	
  smuggling	
  routes	
  established.	
  	
  Early	
  smuggling	
  occurred	
  primarily	
  at	
  the	
  crossings	
  between	
  Mexicali	
  and	
  Calexico,	
  Tijuana	
  and	
  San	
  Diego,	
  and	
  Juarez	
  and	
  El	
  Paso.	
  	
  The	
  increase	
  in	
  
	
  	
  
	
   133	
  
business	
  also	
  led	
  to	
  increased	
  profits	
  and	
  power	
  for	
  these	
  proto-­‐DTOs.	
  	
  After	
  World	
  War	
  II	
  they	
  continued	
  to	
  produce	
  heroin	
  and	
  marijuana	
  for	
  U.	
  S.	
  consumption,	
  their	
  market	
  share	
  waxing	
  and	
  waning	
  with	
  the	
  fortunes	
  of	
  other	
  international	
  drug	
  producers	
  and	
  smugglers	
  (Castillo	
  and	
  Unsinger	
  2000).	
  	
  	
  In	
  the	
  fall	
  of	
  1975,	
  the	
  Mexican	
  government,	
  under	
  pressure	
  from	
  the	
  U.	
  S,	
  stepped	
  up	
  its	
  “Campaña	
  Permanente”	
  against	
  illicit	
  drugs	
  by	
  targeting	
  domestic	
  cultivation	
  (Craig	
  1978;	
  Smith	
  1999).	
  	
  The	
  result	
  of	
  that	
  campaign,	
  according	
  to	
  Smith	
  (1999),	
  was	
  mixed.	
  	
  There	
  was	
  a	
  significant	
  reduction	
  in	
  the	
  number	
  of	
  groups	
  controlling	
  the	
  drug	
  supply	
  in	
  Mexico,	
  but	
  the	
  ones	
  that	
  remained	
  were	
  “stronger	
  in	
  resources,	
  and	
  more	
  dangerous	
  to	
  society	
  and	
  government”	
  (195).	
  	
  The	
  DTOs22	
  that	
  had	
  formed	
  around	
  heroin	
  and	
  marijuana	
  had	
  been	
  primarily	
  small	
  organizations	
  dealing	
  and	
  smuggling	
  locally	
  grown	
  and	
  processed	
  drugs,	
  but	
  the	
  groups	
  that	
  survived	
  the	
  campaña	
  began	
  to	
  look	
  to	
  expand	
  their	
  operations	
  and	
  influence.	
  	
  Two	
  processes	
  in	
  the	
  1980s	
  further	
  empowered	
  the	
  DTOs.	
  	
  The	
  first	
  was	
  the	
  decline	
  of	
  the	
  Mexican	
  economy	
  and	
  the	
  devaluation	
  of	
  the	
  peso	
  by	
  President	
  José	
  López	
  Portillo	
  in	
  1982	
  (Sadler	
  2000).	
  	
  The	
  decline	
  of	
  the	
  peso	
  (to	
  as	
  low	
  as	
  one	
  thousand	
  per	
  dollar	
  at	
  its	
  nadir)	
  not	
  only	
  brought	
  financial	
  hardship	
  to	
  many,	
  but	
  it	
  also	
  put	
  a	
  damper	
  on	
  what	
  had	
  been	
  a	
  lucrative	
  border	
  industry	
  of	
  smuggling	
  legally	
  purchased	
  American	
  products	
  into	
  Mexico	
  to	
  avoid	
  taxes.	
  	
  Such	
  contraband	
  had	
  been	
  a	
  major	
  source	
  of	
  income	
  for	
  both	
  smugglers	
  and	
  Mexican	
  customs	
  officials,	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  22	
  There	
  is	
  a	
  certain	
  temptation	
  to	
  use	
  the	
  term	
  “cartel”	
  when	
  discussing	
  Mexican	
  drug-­‐trafficking	
  organizations.	
  Both	
  Beittel	
  (2011)	
  and	
  Smith	
  (1999)	
  argue	
  against	
  it,	
  however,	
  because	
  the	
  term	
  implies	
  a	
  certain	
  level	
  of	
  collusion	
  and	
  cooperation	
  that	
  Mexican	
  DTOs	
  do	
  not	
  consistently	
  exhibit.	
  	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   134	
  
who	
  had	
  built	
  a	
  cottage	
  industry	
  around	
  getting	
  paid	
  to	
  look	
  the	
  other	
  way.	
  	
  The	
  loss	
  of	
  that	
  business	
  meant	
  that	
  numerous	
  individuals	
  along	
  the	
  border	
  were	
  looking	
  for	
  a	
  way	
  to	
  create	
  new	
  income.	
  	
  DTOs	
  were	
  well	
  positioned	
  to	
  replace	
  that	
  loss	
  Concomitant	
  to	
  the	
  dramatic	
  dip	
  in	
  the	
  Mexican	
  economy	
  was	
  an	
  important	
  shift	
  in	
  the	
  activity	
  of	
  Columbian	
  cocaine	
  cartels.	
  	
  Prior	
  to	
  the	
  early	
  1980s	
  these	
  groups	
  had	
  shipped	
  nearly	
  all	
  of	
  the	
  cocaine	
  destined	
  for	
  the	
  U.	
  S.	
  through	
  the	
  Caribbean	
  to	
  Florida.	
  	
  However,	
  as	
  the	
  1980s	
  began,	
  the	
  DEA	
  and	
  Coast	
  Guard	
  effectively	
  shut	
  down	
  that	
  point	
  of	
  entry.	
  	
  Sitting	
  on	
  an	
  enormous	
  amount	
  of	
  lucrative	
  product,	
  the	
  Columbians	
  looked	
  to	
  Mexican	
  organized	
  crime	
  for	
  help,	
  and	
  after	
  a	
  brief	
  proving	
  period,	
  they	
  began	
  to	
  rely	
  solely	
  on	
  the	
  Mexicans	
  for	
  smuggling.	
  	
  At	
  the	
  height	
  of	
  their	
  success,	
  the	
  cartels	
  reportedly	
  sent	
  entire	
  Boeing	
  727s	
  filled	
  with	
  cocaine	
  into	
  central	
  Mexico	
  for	
  transshipment	
  to	
  the	
  U.	
  S.	
  (Smith	
  1999).	
  	
  	
  The	
  Columbians	
  brought	
  a	
  level	
  of	
  entrepreneurship	
  to	
  their	
  operation	
  that	
  the	
  DTOs	
  of	
  Mexico	
  had	
  never	
  before	
  seen.	
  	
  Every	
  step	
  in	
  the	
  supply	
  chain	
  from	
  production	
  to	
  distribution	
  to	
  money	
  laundering	
  was	
  highly	
  regimented	
  no	
  matter	
  the	
  country	
  in	
  which	
  it	
  took	
  place.	
  	
  Each	
  link	
  in	
  the	
  chain	
  was	
  organized	
  into	
  individual	
  cells,	
  and	
  each	
  cell	
  had	
  a	
  manager.	
  	
  Furthermore,	
  these	
  cells	
  were	
  each	
  kept	
  ignorant	
  of	
  the	
  operations	
  of	
  others	
  so	
  that,	
  in	
  the	
  event	
  that	
  one	
  of	
  them	
  got	
  caught,	
  they	
  could	
  not	
  testify	
  against	
  any	
  of	
  the	
  cartel’s	
  other	
  operations.	
  The	
  Columbians	
  also	
  taught	
  the	
  Mexicans	
  to	
  divide	
  their	
  shipments	
  into	
  small	
  loads	
  so	
  that	
  any	
  single	
  intercepted	
  shipment	
  had	
  little	
  impact	
  on	
  the	
  overall	
  trade.	
  	
  	
  The	
  Mexican	
  traffickers	
  initially	
  were	
  paid	
  in	
  cash.	
  	
  However,	
  as	
  time	
  moved	
  on,	
  they	
  began	
  to	
  think	
  bigger	
  and	
  to	
  request	
  payment	
  in	
  cocaine	
  (House	
  of	
  
	
  	
  
	
   135	
  
Representatives	
  1994).	
  	
  The	
  Mexican	
  DTOs	
  then	
  used	
  that	
  cocaine	
  to	
  enlarge	
  their	
  own	
  drug	
  distribution	
  networks,	
  which	
  they	
  modeled	
  after	
  those	
  of	
  the	
  Columbians.	
  	
  The	
  Rise	
  of	
  Mexican	
  Meth	
  	
   Drug	
  traffickers	
  along	
  the	
  border	
  have	
  long	
  known	
  the	
  appeal	
  that	
  amphetamines	
  hold	
  for	
  Americans.	
  	
  In	
  the	
  1960s,	
  licitly	
  produced	
  amphetamines	
  and	
  bootleg	
  versions	
  of	
  Benzedrine	
  both	
  were	
  shipped	
  from	
  U.	
  S.	
  producers	
  to	
  Mexico,	
  where	
  they	
  were	
  smuggled	
  back	
  across	
  the	
  border	
  or	
  sold	
  in	
  Mexican	
  pharmacies	
  (Wall	
  Street	
  Journal	
  1969;	
  McGlothlin	
  1973).	
  Mexican	
  producers	
  responded	
  to	
  the	
  Controlled	
  Substances	
  Act	
  of	
  1970	
  by	
  ramping	
  up	
  production	
  of	
  Mexican	
  Bennies	
  and	
  selling	
  them	
  throughout	
  the	
  western	
  United	
  States	
  (Smith	
  1973;	
  Farber	
  1974).	
  	
  When	
  the	
  next	
  generation	
  of	
  Mexican	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  was	
  presented	
  with	
  an	
  opportunity	
  to	
  enter	
  the	
  burgeoning	
  U.	
  S.	
  meth	
  market,	
  it	
  is	
  not	
  surprising	
  that	
  they	
  took	
  almost	
  immediate	
  advantage.	
  	
  	
  	
  	
   The	
  opportunity	
  to	
  reenter	
  the	
  market	
  came	
  in	
  1988	
  when	
  Congress	
  passed	
  the	
  Chemical	
  Diversion	
  and	
  Trafficking	
  Act	
  (CDTA).	
  	
  Although	
  the	
  primary	
  goal	
  of	
  the	
  CDTA	
  was	
  to	
  stop	
  U.	
  S.	
  companies	
  from	
  exporting	
  the	
  chemicals	
  necessary	
  for	
  cocaine	
  processing,	
  the	
  law	
  also	
  put	
  restrictions	
  on	
  the	
  sale	
  of	
  powdered	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  in	
  an	
  attempt	
  to	
  curb	
  domestic	
  methamphetamine	
  production	
  (DEA	
  2012).	
  	
  Initially,	
  it	
  was	
  quite	
  successful.	
  	
  Labs	
  seizures	
  dropped	
  steadily	
  after	
  the	
  bill’s	
  implementation	
  in	
  1989,	
  and	
  stayed	
  low	
  well	
  into	
  the	
  1990s	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1994,	
  Figure	
  4.1).	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   136	
  
	
  Figure	
  4.1:	
  Labs	
  seized	
  nationally	
  between	
  1981	
  and	
  1993	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1994).	
  	
   As	
  the	
  1990s	
  progressed,	
  however,	
  law	
  enforcement	
  officials	
  noticed	
  that	
  the	
  amount	
  of	
  methamphetamine	
  available	
  on	
  the	
  streets	
  rebounded	
  much	
  more	
  quickly	
  than	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  being	
  seized	
  (DEA	
  1996).	
  They	
  also	
  noticed	
  increasing	
  methamphetamine	
  seizures	
  along	
  the	
  border	
  that	
  indicated	
  that	
  the	
  source	
  of	
  this	
  new	
  meth	
  was	
  Mexican	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  that	
  had	
  moved	
  in	
  to	
  take	
  advantage	
  of	
  the	
  dip	
  in	
  the	
  market.	
  Other	
  indicators	
  existed	
  as	
  well.	
  	
  At	
  a	
  1994	
  hearing	
  before	
  a	
  subcommittee	
  of	
  the	
  House	
  of	
  Representatives,	
  DEA	
  administrator	
  Thomas	
  Constantine	
  testified	
  that	
  indicators	
  of	
  ephedrine	
  smuggling	
  from	
  Mexico	
  had	
  begun	
  to	
  rise	
  shortly	
  after	
  the	
  CDTA	
  went	
  into	
  effect	
  in	
  late	
  1989.	
  In	
  1990	
  225	
  lbs.	
  of	
  ephedrine	
  were	
  seized	
  nationwide,	
  but	
  in	
  1992	
  this	
  rose	
  to	
  2,648	
  lbs.	
  In	
  1993	
  the	
  number	
  was	
  1,546,	
  and	
  an	
  additional	
  1,014	
  lbs.	
  had	
  been	
  seized	
  in	
  the	
  first	
  quarter	
  of	
  1994	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1994)(Figure	
  4.2).	
  
0	
  
100	
  
200	
  
300	
  
400	
  
500	
  
600	
  
700	
  
Domestic	
  Methamphetamine	
  Lab	
  
Seizures	
  	
  1981-­	
  1993	
  
Lab	
  Seizures	
  
	
  	
  
	
   137	
  
	
  	
  
	
  Figure	
  4.2:	
  	
  Methamphetamine	
  and	
  ephedrine	
  seizures	
  along	
  the	
  Southwest	
  border	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1994).	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   138	
  
The	
  full	
  extent	
  of	
  Mexican	
  involvement	
  in	
  precursor	
  smuggling	
  and	
  methamphetamine	
  production,	
  however,	
  did	
  not	
  become	
  apparent	
  until	
  March	
  1994,	
  when	
  customs	
  officials	
  intercepted	
  120	
  barrels	
  containing	
  3.4	
  metric-­‐tons	
  of	
  ephedrine	
  at	
  the	
  Dallas-­‐Fort	
  Worth	
  International	
  Airport	
  (DFW).	
  That	
  ephedrine	
  had	
  been	
  manufactured	
  by	
  Malladi	
  Drugs,	
  a	
  firm	
  in	
  Madras,	
  India,	
  and	
  shipped	
  by	
  an	
  intermediary	
  chemical	
  broker	
  in	
  Frankfurt.	
  	
  Its	
  destination	
  was	
  Mexico.	
  	
  In	
  October	
  customs	
  officials	
  at	
  DFW	
  seized	
  an	
  additional	
  eighty	
  barrels	
  containing	
  2.3	
  tons	
  of	
  the	
  precursor	
  that	
  were	
  again	
  headed	
  for	
  Mexico	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1995;	
  Dillon	
  1995;	
  Suo	
  2004g).	
  Further	
  investigation	
  revealed	
  that	
  the	
  seized	
  ephedrine	
  had	
  been	
  merely	
  part	
  of	
  a	
  seventy-­‐ton	
  shipment	
  purchased	
  by	
  the	
  DTOs	
  and	
  sent	
  to	
  Mexico	
  for	
  production	
  there	
  (DEA	
  1996).	
  	
  Reflecting	
  on	
  the	
  significance	
  of	
  the	
  seizure,	
  the	
  former	
  deputy	
  director	
  of	
  the	
  DEA’s	
  office	
  of	
  diversion	
  control,	
  Terry	
  Woodworth,	
  admitted:	
  “We	
  were,	
  to	
  be	
  candid,	
  not	
  as	
  aware	
  of	
  that	
  situation	
  as	
  we	
  should	
  have	
  been	
  until	
  the	
  Dallas-­‐Forth	
  Worth	
  seizure”	
  (Suo	
  2004a).	
  	
  	
  From	
  the	
  onset,	
  Mexican	
  DTOs	
  have	
  been	
  polydrug	
  operations.	
  	
  They	
  began	
  smuggling	
  heroin	
  and	
  marijuana	
  and	
  then	
  incorporated	
  cocaine	
  into	
  the	
  mix.	
  The	
  ephedrine	
  seized	
  in	
  Dallas	
  was	
  attributed	
  to	
  a	
  single	
  drug-­‐trafficking	
  operation	
  run	
  by	
  the	
  Amezcua	
  brothers	
  of	
  Guadalajara,	
  Jalisco.	
  	
  These	
  brothers	
  had	
  been	
  prominent	
  in	
  cocaine	
  trafficking	
  and	
  were	
  indicted	
  on	
  such	
  charges	
  in	
  California	
  in	
  1993.	
  	
  However,	
  by	
  the	
  early	
  1990s,	
  they	
  had	
  diversified	
  their	
  drug	
  empire.	
  	
  In	
  this	
  context,	
  the	
  move	
  to	
  include	
  methamphetamine	
  in	
  their	
  suite	
  of	
  products	
  made	
  perfect	
  sense.	
  	
  The	
  Amezcua	
  brothers	
  got	
  ahead	
  of	
  the	
  game	
  by	
  establishing	
  a	
  
	
  	
  
	
   139	
  
worldwide	
  network	
  of	
  ephedrine	
  suppliers	
  and	
  importing	
  it	
  directly	
  into	
  Mexico	
  (Suo	
  2004a,	
  2004g).	
  	
  	
  	
  	
  In	
  the	
  1990s	
  the	
  few	
  global	
  ephedrine	
  producers	
  that	
  existed	
  were	
  located	
  in	
  China,	
  the	
  Czech	
  Republic,	
  Germany,	
  India,	
  and	
  Japan	
  (UNODC	
  1996).	
  	
  The	
  enterprising	
  Amezcua	
  brothers,	
  Luis	
  and	
  Jesus,	
  found	
  ways	
  to	
  establish	
  trade	
  with	
  several	
  of	
  those	
  producers	
  either	
  directly	
  or	
  through	
  middlemen.	
  	
  Their	
  relationship	
  with	
  Malladi	
  Drugs	
  began	
  in	
  January	
  1994,	
  when	
  Jesus	
  Amezcua	
  visited	
  the	
  firm	
  as	
  part	
  of	
  a	
  global	
  trip	
  to	
  establish	
  ephedrine	
  sources	
  (Suo	
  2004g).	
  	
  To	
  avoid	
  detection	
  by	
  an	
  increasingly	
  vigilant	
  international	
  community,	
  they	
  used	
  intermediary	
  chemical	
  purchasers	
  in	
  Western	
  Europe	
  to	
  buy	
  the	
  product	
  and	
  arrange	
  shipment.	
  It	
  was	
  an	
  error	
  on	
  the	
  part	
  of	
  a	
  German	
  firm	
  in	
  Frankfurt	
  that	
  had	
  led	
  to	
  the	
  first	
  DFW	
  seizure.	
  	
  Normally,	
  the	
  precursors	
  were	
  shipped	
  to	
  Honduras	
  or	
  Guatemala	
  rather	
  than	
  through	
  the	
  U.	
  S.	
  and	
  then	
  smuggled	
  into	
  Mexico	
  for	
  production	
  in	
  Michoacán	
  and	
  along	
  the	
  Sierra	
  Madres.	
  	
  By	
  being	
  the	
  single	
  large-­‐scale	
  source	
  for	
  methamphetamine	
  precursors	
  in	
  North	
  America,	
  the	
  Amezcuas	
  cornered	
  the	
  market.	
  	
  As	
  one	
  police	
  official	
  noted	
  at	
  the	
  time:	
  “‘They	
  control	
  the	
  ephedrine	
  coming	
  into	
  Mexico—which	
  means	
  that	
  even	
  if	
  they	
  don’t	
  produce	
  all	
  the	
  methamphetamine,	
  they	
  get	
  a	
  piece	
  of	
  the	
  action	
  from	
  anybody	
  else	
  who	
  is,	
  because	
  they	
  have	
  to	
  go	
  to	
  (the	
  Amezcuas)	
  for	
  ephedrine’”	
  (Gross	
  1996).	
  	
  The	
  Amezcua	
  organization	
  remained	
  in	
  control	
  of	
  precursors	
  until	
  Luis	
  and	
  Jesus	
  were	
  arrested	
  in	
  Mexico	
  in	
  1998	
  and	
  their	
  operation	
  began	
  to	
  unravel.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   140	
  
Although	
  the	
  Amezcuas	
  had	
  the	
  largest	
  share	
  of	
  the	
  precursor	
  market,	
  several	
  other	
  important	
  Mexican	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  were	
  purported	
  to	
  be	
  involved	
  in	
  the	
  methamphetamine	
  business	
  in	
  the	
  1990s.	
  	
  In	
  western	
  Mexico,	
  the	
  Arrellano-­‐Felix	
  organizations,	
  which	
  controlled	
  most	
  smuggling	
  along	
  the	
  California	
  border,	
  was	
  rumored	
  to	
  be	
  heavily	
  involved.	
  	
  They	
  reportedly	
  moved	
  anywhere	
  from	
  50	
  to	
  100	
  lbs.	
  of	
  meth	
  through	
  the	
  San	
  Ysidro	
  border	
  crossing	
  every	
  month	
  (DEA	
  1996).	
  	
  The	
  Amado	
  Carrillo-­‐Fuentes	
  Organization,	
  also	
  known	
  as	
  the	
  Juarez	
  Cartel,	
  controlled	
  smuggling	
  in	
  and	
  around	
  Jaurez	
  and	
  also	
  had	
  a	
  significant	
  presence	
  in	
  Arizona	
  and	
  New	
  Mexico.	
  	
  In	
  1995	
  a	
  shipment	
  of	
  315	
  kilograms	
  of	
  98	
  percent	
  pure	
  meth	
  attributed	
  to	
  their	
  operation	
  was	
  intercepted	
  in	
  Las	
  Cruces,	
  New	
  Mexico.	
  	
  These	
  drugs	
  were	
  intended	
  for	
  distribution	
  as	
  far	
  afield	
  as	
  Georgia,	
  Illinois,	
  Oklahoma,	
  and	
  Washington	
  (DEA	
  1996).	
  	
  	
  	
  Mexican	
  Methamphetamine	
  Networks	
  Mexican	
  DTOs	
  did	
  much	
  more	
  than	
  simply	
  smuggle	
  meth	
  through	
  their	
  territory.	
  	
  They	
  controlled	
  the	
  supply	
  chain	
  from	
  acquisition	
  of	
  precursors	
  all	
  the	
  way	
  to	
  wholesale	
  distribution.	
  	
  Interestingly,	
  retail	
  distribution	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  (the	
  least	
  profitable	
  portion	
  of	
  any	
  drug	
  supply	
  chain)	
  remained	
  with	
  many	
  of	
  the	
  groups	
  who	
  had	
  controlled	
  the	
  market	
  before	
  the	
  Mexicans	
  got	
  involved.	
  	
  Many	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs,	
  for	
  example,	
  began	
  to	
  buy	
  meth	
  from	
  Mexican	
  wholesalers	
  during	
  the	
  1990s	
  when	
  they	
  realized	
  that	
  those	
  organizations	
  produced	
  a	
  product	
  significantly	
  better	
  and	
  less	
  expensive	
  than	
  the	
  one	
  they	
  themselves	
  were	
  capable	
  of	
  manufacturing	
  (Weaver	
  1997;	
  House	
  of	
  Representatives	
  2003).	
  	
  In	
  general,	
  the	
  
	
  	
  
	
   141	
  
transition	
  was	
  a	
  bloodless	
  one.	
  	
  The	
  effect	
  on	
  the	
  methamphetamine	
  market	
  however,	
  was	
  profound,	
  as	
  Mexican	
  DTOs	
  flooded	
  the	
  system	
  with	
  high-­‐purity,	
  ephedrine-­‐based	
  d-­‐methamphetamine	
  in	
  industrial	
  quantities.	
  	
  Like	
  the	
  Columbian	
  cartels	
  before	
  them,	
  Mexican	
  DTOs	
  divide	
  their	
  organizations	
  into	
  cells	
  where	
  roles	
  and	
  knowledge	
  of	
  the	
  operation	
  are	
  compartmentalized.	
  	
  Recruitment	
  for	
  cells	
  focuses	
  on	
  families,	
  increasing	
  loyalty	
  through	
  both	
  kinship	
  bonds	
  and	
  the	
  threat	
  to	
  harm	
  family	
  in	
  Mexico.	
  Multiple	
  independent	
  cells	
  exist	
  for	
  each	
  link	
  in	
  the	
  commodity	
  chain.	
  	
  Meth	
  produced	
  on	
  the	
  Mexican	
  side	
  of	
  the	
  border	
  comes	
  from	
  labs	
  that	
  produce	
  on	
  a	
  continuous	
  cycle,	
  rather	
  than	
  waiting	
  for	
  wholesalers	
  to	
  request	
  more	
  shipments.	
  	
  Production	
  cells	
  then	
  pass	
  the	
  product	
  off	
  to	
  ones	
  that	
  control	
  transportation.	
  	
  These	
  groups	
  store	
  product	
  in	
  stash	
  houses	
  along	
  the	
  border	
  to	
  await	
  transshipment.	
  	
  Evidence	
  exists	
  that	
  some	
  of	
  the	
  smuggling	
  cells	
  may	
  be	
  their	
  own	
  smaller	
  organizations	
  that	
  contract	
  out	
  to	
  numerous	
  different	
  DTOs	
  (Castillo	
  and	
  Unsinger	
  2000).	
  	
  If	
  this	
  is	
  the	
  case,	
  they	
  still	
  operate	
  under	
  the	
  auspices	
  of	
  whichever	
  large	
  organization’s	
  territory	
  they	
  work	
  in	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2000c).	
  	
  	
  Most	
  meth	
  smuggling	
  occurs	
  in	
  small	
  quantities	
  hidden	
  within	
  secret	
  compartments	
  built	
  into	
  privately	
  owned	
  vehicles.	
  	
  In	
  this	
  way,	
  the	
  traffickers	
  hedge	
  their	
  bets.	
  Rather	
  than	
  send	
  a	
  single	
  trailer	
  filled	
  with	
  hundreds	
  of	
  pounds	
  of	
  methamphetamine	
  across	
  the	
  border,	
  they	
  send	
  hundreds	
  of	
  pound-­‐size	
  shipments	
  individually,	
  thus	
  hiding	
  the	
  shipment	
  among	
  the	
  throng	
  of	
  drivers	
  who	
  cross	
  every	
  day.	
  	
  In	
  1998,	
  the	
  head	
  of	
  customs	
  at	
  the	
  San	
  Ysidro	
  port	
  of	
  entry	
  testified	
  that	
  45,000	
  passenger	
  cars	
  entered	
  the	
  U.	
  S.	
  through	
  that	
  point	
  daily	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  
	
  	
  
	
   142	
  
1998a).	
  	
  Even	
  if	
  an	
  occasional	
  courier	
  were	
  stopped,	
  many	
  more	
  would	
  make	
  it	
  through.	
  	
  Once	
  on	
  the	
  American	
  side	
  of	
  the	
  border,	
  meth	
  travels	
  to	
  one	
  of	
  several	
  transportation	
  hubs	
  for	
  further	
  distribution	
  to	
  wholesalers	
  in	
  smaller	
  cities	
  in	
  the	
  national	
  urban	
  hierarchy.	
  	
  Since	
  2001,	
  the	
  major	
  hubs	
  have	
  been	
  Los	
  Angeles,	
  the	
  Central	
  Valley	
  of	
  California,	
  and	
  Phoenix,	
  Arizona	
  (NDIC	
  2002b;	
  2005a).	
  	
  These	
  distribution	
  centers	
  serve	
  as	
  collection	
  points	
  where	
  the	
  relatively	
  small	
  packages	
  of	
  methamphetamine	
  that	
  have	
  been	
  smuggled	
  into	
  the	
  country	
  are	
  reaggregated,	
  then	
  divided	
  into	
  bunches	
  of	
  differing	
  sizes,	
  and	
  delivered	
  to	
  one	
  of	
  many	
  cells	
  that	
  control	
  wholesale	
  distribution.	
  	
  Such	
  trafficking	
  cells	
  can	
  be	
  easily	
  hidden	
  among	
  the	
  various	
  agricultural	
  workers	
  of	
  Mexican	
  descent	
  who	
  make	
  up	
  a	
  significant	
  portion	
  of	
  that	
  work	
  force	
  in	
  the	
  western	
  U.	
  S.	
  	
  	
  According	
  to	
  Castillo	
  and	
  Unsinger	
  (2000)	
  drug	
  wholesalers,	
  once	
  established,	
  often	
  work	
  on	
  credit,	
  repaying	
  the	
  trafficker	
  after	
  they	
  have	
  sold	
  the	
  delivered	
  drugs,	
  rather	
  than	
  having	
  to	
  front	
  the	
  cash.	
  	
  The	
  threat	
  of	
  violence	
  is	
  enough	
  to	
  ensure	
  repayment.	
  	
  Wholesalers	
  have	
  carte	
  blanche	
  to	
  recruit	
  retailers	
  as	
  they	
  see	
  fit.	
  	
  They	
  simply	
  request	
  larger	
  quantities	
  of	
  the	
  drug	
  in	
  their	
  next	
  delivery.	
  	
  Though	
  these	
  wholesale	
  cells	
  often	
  appear	
  to	
  the	
  police	
  or	
  media	
  as	
  “kingpins,”	
  they	
  are	
  but	
  small	
  cogs	
  in	
  the	
  overall	
  operations.	
  	
  Their	
  relative	
  independence	
  means	
  that,	
  if	
  one	
  of	
  them	
  is	
  eliminated,	
  the	
  impact	
  is	
  little	
  felt	
  by	
  the	
  DTO,	
  because	
  numerous	
  other	
  midlevel	
  cells	
  exist	
  that	
  are	
  constantly	
  recruiting	
  other	
  retailers.	
  	
  Furthermore,	
  because	
  the	
  wholesale	
  operator	
  is	
  ignorant	
  of	
  the	
  activities	
  of	
  any	
  
	
  	
  
	
   143	
  
other	
  cell,	
  he	
  can	
  provide	
  little	
  useful	
  information	
  to	
  police.	
  	
  Some	
  are	
  even	
  unaware	
  of	
  which	
  DTO	
  they	
  work	
  for.	
  Some	
  Mexican	
  traffickers	
  choose	
  to	
  produce	
  their	
  meth	
  on	
  the	
  American	
  side	
  of	
  the	
  border.	
  	
  This	
  process	
  involves	
  the	
  smuggling	
  of	
  precursors,	
  but	
  limits	
  the	
  risk	
  of	
  any	
  finished	
  product	
  being	
  intercepted	
  while	
  crossing	
  the	
  border.	
  	
  Organizations	
  choosing	
  this	
  option	
  in	
  the	
  1990s	
  most	
  frequently	
  established	
  their	
  labs	
  in	
  California,	
  generally	
  in	
  remote	
  parts	
  of	
  San	
  Bernardino	
  and	
  Riverside	
  counties,	
  but	
  also	
  as	
  far	
  north	
  as	
  Sacramento.	
  	
  These	
  labs	
  were	
  easily	
  distinguished	
  from	
  those	
  of	
  the	
  networks	
  that	
  came	
  before	
  them	
  for	
  two	
  reasons:	
  first,	
  illegal	
  Mexican	
  immigrants	
  rather	
  than	
  whites	
  operated	
  the	
  labs,	
  and	
  second,	
  they	
  produced	
  methamphetamine	
  in	
  quantities	
  theretofore	
  unseen	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  	
  The	
  DEA	
  defines	
  a	
  “superlab”	
  as	
  any	
  capable	
  of	
  producing	
  10	
  lbs.	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  a	
  single	
  production	
  cycle	
  (DEA	
  2005).	
  	
  The	
  labs	
  associated	
  with	
  Mexican	
  DTOS	
  are	
  often	
  capable	
  of	
  producing	
  ten	
  times	
  that	
  amount	
  in	
  a	
  single	
  batch	
  (DEA	
  1996).	
  	
  	
  	
  Superlabs	
  run	
  by	
  Mexican	
  DTOs	
  began	
  to	
  appear	
  in	
  southern	
  California	
  in	
  the	
  early	
  1990s.	
  	
  By	
  July	
  1992,	
  they	
  had	
  arrived	
  in	
  the	
  Central	
  Valley	
  (Suo	
  2004b).	
  	
  	
  	
  These	
  labs	
  were	
  characterized	
  by	
  the	
  presence	
  of	
  “22s,”	
  round	
  22-­‐liter	
  flasks	
  that	
  were	
  used	
  to	
  combine	
  the	
  ephedrine	
  (and	
  later	
  pseudoephedrine)	
  with	
  red	
  phosphorus	
  and	
  hydroiodic	
  acid.	
  	
  	
  	
  The	
  largest	
  labs	
  would	
  string	
  together	
  as	
  many	
  as	
  twelve	
  of	
  these	
  flasks,	
  each	
  surrounded	
  by	
  a	
  copper	
  heating	
  coil.	
  	
  Each	
  coil	
  and	
  flask	
  has	
  combined	
  value	
  of	
  roughly	
  $3,500.	
  	
  The	
  total	
  output	
  of	
  such	
  a	
  superlab	
  could	
  be	
  as	
  much	
  as	
  144	
  pounds	
  of	
  pure	
  meth	
  per	
  batch.	
  	
  One	
  such	
  lab	
  seized	
  in	
  Sutter	
  County,	
  California,	
  used	
  eight	
  22s,	
  and	
  had	
  110	
  pounds	
  of	
  iodine	
  crystals,	
  ninety	
  
	
  	
  
	
   144	
  
five-­‐gallon	
  cans	
  of	
  denatured	
  alcohol,	
  thirty	
  pounds	
  of	
  processed	
  ephedrine	
  pills,	
  three	
  five-­‐foot-­‐tall	
  hydrogen	
  chloride	
  gas	
  cylinders,	
  and	
  two	
  75-­‐gallon	
  separatory	
  funnels	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2000b).	
  	
  Jerry	
  Massetti,	
  a	
  chemist	
  with	
  the	
  California	
  Bureau	
  of	
  Forensic	
  Sciences	
  at	
  the	
  time,	
  recalled	
  thinking	
  that	
  the	
  superlabs	
  were	
  probably	
  just	
  rumors:	
  “You’d	
  wonder	
  if	
  it	
  was	
  an	
  exaggeration.	
  	
  Then	
  you’d	
  hear	
  similar	
  stories	
  of	
  labs	
  in	
  Riverside,	
  Orange	
  County,	
  Los	
  Angeles”	
  (Suo	
  2004b).	
  	
  Uniformity	
  among	
  labs,	
  down	
  to	
  the	
  quality	
  and	
  brand	
  of	
  sheet	
  used	
  to	
  screen	
  solid	
  meth	
  from	
  its	
  surrounding	
  liquids,	
  indicated	
  that	
  all	
  the	
  operations	
  were	
  related	
  to	
  each	
  other.	
  	
  	
  Though	
  related,	
  each	
  lab	
  operating	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  did	
  so	
  as	
  a	
  single	
  cell.	
  	
  Frequently,	
  only	
  one	
  or	
  two	
  persons	
  involved	
  in	
  its	
  operation	
  would	
  have	
  any	
  connection	
  to	
  the	
  sponsoring	
  organization.	
  	
  Mexican	
  workers	
  arrested	
  at	
  lab	
  sites	
  have	
  testified	
  that	
  they	
  were	
  picked	
  up	
  at	
  day-­‐laborer	
  recruitment	
  corners	
  by	
  people	
  associated	
  with	
  the	
  DTOs	
  and	
  told	
  on	
  the	
  way	
  to	
  a	
  production	
  site	
  that	
  they	
  were	
  going	
  to	
  make	
  $500	
  a	
  day	
  (as	
  opposed	
  to	
  the	
  usual	
  $40)	
  working	
  at	
  a	
  drug	
  lab.	
  	
  When	
  they	
  arrived	
  on	
  site,	
  they	
  were	
  shown	
  chemicals	
  and	
  given	
  instructions	
  by	
  an	
  overseer	
  who	
  was	
  also	
  the	
  DTO’s	
  chemist.	
  	
  These	
  chemists	
  were	
  in	
  high	
  demand.	
  	
  National	
  Drug	
  intelligence	
  Center	
  analyst	
  Randy	
  Weaver	
  stated	
  that	
  very	
  few	
  chemists	
  were	
  skilled	
  enough	
  to	
  make	
  batches	
  of	
  fifty	
  pounds	
  or	
  more.	
  	
  As	
  such,	
  these	
  chemists	
  would	
  work	
  for	
  multiple	
  DTOs,	
  traveling	
  from	
  site	
  to	
  site	
  to	
  oversee	
  production	
  on	
  both	
  sides	
  of	
  the	
  border	
  (Weaver	
  1997).	
  The	
  migrant	
  laborers	
  at	
  the	
  labs,	
  in	
  contrast,	
  were	
  expendable,	
  and	
  as	
  such,	
  were	
  given	
  no	
  safety	
  equipment	
  and	
  	
  made	
  to	
  sleep	
  close	
  to	
  their	
  isolated	
  lab	
  locations.	
  	
  In	
  some	
  cases,	
  police	
  have	
  found	
  
	
  	
  
	
   145	
  
detailed	
  instructions	
  and	
  presorted,	
  color-­‐coded	
  bags	
  of	
  chemicals	
  designed	
  to	
  facilitate	
  the	
  production	
  of	
  methamphetamine	
  by	
  these	
  untrained	
  workers	
  (Castillo	
  and	
  Unsinger	
  2000,	
  Suo	
  2004b).	
  	
  	
  In	
  general,	
  the	
  DTOs	
  maintained	
  all	
  their	
  chemicals	
  in	
  centrally	
  located	
  stash	
  houses,	
  so	
  that	
  at	
  each	
  site,	
  only	
  the	
  supplies	
  necessary	
  for	
  that	
  particular	
  batch	
  were	
  available,	
  once	
  again	
  limiting	
  their	
  potential	
  losses	
  should	
  a	
  lab	
  be	
  discovered	
  (DEA	
  1996).	
  	
  Some	
  of	
  these	
  labs	
  produce	
  upwards	
  of	
  100	
  lbs.	
  over	
  4-­‐5	
  days.	
  	
  Laborers	
  made	
  $2,500	
  for	
  their	
  time.	
  	
  Mexican	
  lab	
  operators	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  often	
  rent	
  out	
  remote	
  farm	
  property	
  through	
  migrant	
  laborers.	
  	
  They	
  set	
  up	
  an	
  individual	
  operation	
  for	
  only	
  a	
  short	
  amount	
  of	
  time,	
  usually	
  over	
  the	
  weekend	
  when	
  farm	
  workers	
  are	
  not	
  present,	
  and	
  then	
  shut	
  it	
  down	
  and	
  move	
  to	
  a	
  new	
  location.	
  	
  Reportedly,	
  a	
  cottage	
  industry	
  grew	
  up	
  in	
  the	
  1990s	
  around	
  people	
  who	
  specialized	
  in	
  grooming	
  permanent	
  sites	
  for	
  labs	
  and	
  then	
  renting	
  them	
  out	
  to	
  various	
  groups	
  needing	
  a	
  place	
  to	
  cook	
  (DEA	
  1996).	
  Ed	
  Mayer,	
  a	
  taskforce	
  commander	
  for	
  Jackson	
  County,	
  Oregon’s	
  narcotics	
  enforcement	
  team,	
  testified	
  before	
  Congress	
  about	
  that	
  system:	
  An	
  organized	
  Hispanic	
  group,	
  whether	
  it’s	
  by	
  blood	
  or	
  by	
  their	
  criminal	
  association,	
  can	
  come	
  in	
  and	
  rent	
  a	
  methamphetamine	
  lab	
  for	
  a	
  period	
  of	
  time.	
  	
  It’s	
  kind	
  of	
  like	
  a	
  condo,	
  you	
  can	
  rent	
  it	
  with	
  or	
  without	
  sheets.	
  	
  In	
  this	
  case	
  you	
  rent	
  it	
  with	
  or	
  without	
  chemicals.	
  	
  It	
  is	
  so	
  sophisticated	
  that	
  it	
  has	
  reached	
  this	
  level	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1995,	
  33).	
  	
  Mexican	
  superlabs	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  were	
  small	
  in	
  number,	
  but	
  disproportionately	
  significant	
  in	
  their	
  output.	
  	
  In	
  1994,	
  the	
  California	
  Bureau	
  of	
  Narcotics	
  Enforcement	
  seized	
  419	
  clandestine	
  labs.	
  	
  Of	
  those	
  419,	
  52	
  were	
  superlabs.	
  	
  The	
  output	
  from	
  those	
  52	
  surpassed	
  the	
  output	
  for	
  the	
  other	
  367	
  labs	
  combined	
  (DEA	
  1996).	
  	
  The	
  
	
  	
  
	
   146	
  
flood	
  of	
  high-­‐purity	
  methamphetamine	
  that	
  they	
  produced	
  caused	
  prices	
  in	
  California	
  to	
  be	
  half	
  of	
  what	
  they	
  were	
  in	
  the	
  rest	
  of	
  the	
  United	
  States	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1995).	
  	
  Such	
  industrial	
  production	
  levels	
  also	
  severed	
  the	
  tie	
  between	
  meth	
  use	
  and	
  local	
  production.	
  	
  With	
  meth	
  made	
  for	
  export,	
  markets	
  began	
  to	
  emerge	
  far	
  from	
  the	
  sites	
  of	
  production.	
  By	
  1998,	
  the	
  impact	
  of	
  Mexican-­‐produced	
  meth	
  was	
  being	
  felt	
  almost	
  anywhere	
  the	
  drug	
  was	
  used.	
  	
  The	
  DEA’s	
  Methamphetamine	
  Situation	
  Report	
  for	
  1996	
  stated	
  that	
  Mexican	
  DTOs	
  had	
  made	
  methamphetamine	
  widely	
  available	
  in	
  the	
  Pacific	
  Northwest,	
  the	
  Midwest,	
  and	
  the	
  Southeast	
  (particularly	
  in	
  Georgia),	
  thereby	
  significantly	
  increasing	
  the	
  size	
  and	
  expanse	
  of	
  the	
  U.	
  S.	
  methamphetamine	
  market.	
  	
  This,	
  in	
  turn,	
  led	
  to	
  an	
  increase	
  in	
  domestic	
  production	
  (discussed	
  in	
  the	
  next	
  chapter)	
  across	
  the	
  country	
  as	
  entrepreneurs	
  who	
  operated	
  on	
  the	
  periphery	
  of	
  established	
  Mexican	
  methamphetamine	
  market	
  sought	
  “to	
  exploit	
  the	
  expanding	
  demand	
  for	
  the	
  drug”	
  (DEA	
  1996).	
  	
  In	
  1998	
  testimony,	
  Ken	
  Carter,	
  the	
  director	
  of	
  the	
  Iowa	
  Division	
  of	
  Narcotics	
  Enforcement,	
  estimated	
  that	
  90	
  percent	
  of	
  the	
  meth	
  in	
  Iowa	
  was	
  of	
  Mexican	
  origin.	
  	
  The	
  head	
  of	
  the	
  Des	
  Moines	
  office	
  of	
  the	
  DEA	
  agreed,	
  adding	
  that	
  small-­‐scale	
  independent	
  operations,	
  which	
  had	
  dominated	
  the	
  market	
  between	
  the	
  decline	
  of	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  and	
  the	
  rise	
  of	
  Mexican	
  DTOs,	
  now	
  existed	
  only	
  to	
  “feed	
  the	
  habits	
  of	
  customers	
  typically	
  found	
  outside	
  the	
  Mexican	
  trafficking	
  organizations’	
  predominant	
  areas	
  of	
  influence”	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1998a,	
  23).	
  	
  The	
  detectives	
  in	
  the	
  Independence,	
  Missouri,	
  Drug	
  Taskforce	
  placed	
  the	
  transition	
  
	
  	
  
	
   147	
  
between	
  domestically	
  produced	
  and	
  Mexican	
  meth	
  for	
  their	
  city	
  at	
  the	
  mid	
  2000s	
  (Storey	
  2010).	
  	
  Procuring	
  Precursors	
  Since	
  at	
  least	
  1995,	
  federal	
  government	
  officials	
  have	
  been	
  trying	
  to	
  cut	
  off	
  precursor	
  supplies	
  from	
  Mexican	
  methamphetamine	
  producers	
  both	
  north	
  and	
  south	
  of	
  the	
  border.	
  	
  Unfortunately,	
  just	
  as	
  was	
  the	
  case	
  during	
  the	
  previous	
  fifty	
  years	
  of	
  clandestine	
  methamphetamine	
  production	
  by	
  their	
  American	
  counterparts,	
  Mexican	
  DTOs	
  have	
  proven	
  to	
  be	
  remarkably	
  adaptive	
  in	
  the	
  face	
  of	
  restrictions.	
  	
  When	
  the	
  Mexicans	
  first	
  entered	
  the	
  market,	
  precursors	
  were	
  not	
  particularly	
  difficult	
  to	
  acquire	
  on	
  either	
  side	
  of	
  the	
  border.	
  	
  The	
  U.	
  S.	
  had	
  restricted	
  bulk	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  products,	
  but	
  the	
  same	
  chemicals	
  stamped	
  into	
  pill	
  form	
  were	
  unregulated.	
  	
  Unscrupulous	
  chemical	
  suppliers	
  such	
  as	
  Nationwide	
  Purveyors,	
  of	
  Pittsburgh,	
  Pennsylvania,	
  responded	
  to	
  the	
  loophole	
  by	
  producing	
  massive	
  amounts	
  of	
  ephedrine-­‐based	
  pills,	
  and	
  making	
  them	
  available	
  Mexican	
  superlab	
  operators	
  in	
  the	
  United	
  States	
  in	
  55-­‐pound	
  barrels	
  (Suo	
  2004c).	
  	
  	
  When	
  the	
  Domestic	
  Chemical	
  Diversion	
  and	
  Control	
  Act	
  of	
  1993	
  closed	
  this	
  pill	
  loophole	
  for	
  ephedrine,	
  the	
  DTOs	
  then	
  moved	
  to	
  international	
  suppliers.	
  	
  	
  In	
  early	
  1995	
  representatives	
  from	
  the	
  DEA	
  requested	
  that	
  the	
  International	
  Narcotics	
  Control	
  Board	
  monitor	
  ephedrine	
  producers	
  and	
  report	
  strange	
  shipments.	
  	
  	
  This	
  step	
  was	
  effective.	
  	
  By	
  the	
  end	
  of	
  that	
  year,	
  the	
  DEA	
  and	
  its	
  international	
  counterparts	
  had	
  successfully	
  intervened	
  in	
  the	
  transshipment	
  of	
  between	
  170	
  and	
  200	
  tons	
  of	
  ephedrine	
  (Suo	
  2004a).	
  	
  In	
  response	
  to	
  the	
  closure	
  of	
  
	
  	
  
	
   148	
  
that	
  avenue,	
  Mexican	
  DTOs	
  switched	
  to	
  pseudoephedrine	
  as	
  a	
  precursor.	
  	
  In	
  1994,	
  pseudoephedrine	
  was	
  found	
  in	
  only	
  11	
  percent	
  of	
  all	
  labs	
  seized.	
  	
  By	
  1995,	
  that	
  percentage	
  had	
  doubled	
  to	
  22	
  (Suo	
  2004c).	
  	
  Over-­‐the-­‐counter	
  pseudoephedrine	
  could	
  be	
  acquired	
  easily	
  within	
  the	
  United	
  States	
  for	
  labs	
  operating	
  within	
  its	
  borders.	
  	
  In	
  1996,	
  the	
  Comprehensive	
  Methamphetamine	
  Control	
  Act	
  required	
  all	
  vendors	
  of	
  over-­‐the-­‐counter	
  pseudoephedrine	
  pills	
  to	
  register	
  with	
  the	
  DEA.	
  	
  However,	
  the	
  agency	
  was	
  ill-­‐prepared	
  for	
  the	
  rush	
  of	
  applications	
  and	
  understaffed	
  for	
  monitoring	
  all	
  of	
  the	
  vendors	
  they	
  approved.	
  	
  Many	
  of	
  the	
  vendors	
  who	
  registered	
  did	
  so	
  with	
  the	
  express	
  purpose	
  of	
  selling	
  pseudoephedrine	
  to	
  the	
  DTOs	
  at	
  marked-­‐up	
  prices.	
  It	
  was	
  not	
  difficult	
  to	
  discern	
  the	
  intentions	
  of	
  pill	
  producers.	
  Companies	
  that	
  made	
  cold	
  pills	
  containing	
  pseudoephedrine	
  typically	
  sold	
  them	
  in	
  blister	
  packs	
  of	
  30	
  pills	
  each.	
  	
  Those	
  producing	
  for	
  meth	
  manufacturers	
  sold	
  their	
  products	
  in	
  bottles	
  containing	
  120	
  pills	
  each,	
  packed	
  into	
  crates	
  of	
  140	
  bottles	
  or	
  more.	
  	
  In	
  1997,	
  five	
  such	
  relatively	
  unknown	
  chemical	
  companies	
  had	
  sales	
  that	
  rivaled	
  those	
  of	
  Sudafed,	
  the	
  leading	
  brand	
  of	
  cold	
  pill	
  containing	
  pseudoephedrine.	
  	
  From	
  1994	
  to	
  1997,	
  imports	
  of	
  pseudoephedrine	
  to	
  the	
  United	
  States	
  jumped	
  41	
  percent	
  to	
  160	
  metric	
  tons	
  per	
  year	
  (Suo	
  2004c).	
  	
  	
  The	
  DEA	
  moved	
  to	
  attack	
  the	
  suspect	
  companies	
  in	
  2000	
  through	
  a	
  series	
  of	
  operations	
  known	
  as	
  Mountain	
  Express	
  I	
  and	
  II.	
  	
  These	
  operations	
  specifically	
  targeted	
  the	
  sales	
  of	
  pseudoephedrine	
  to	
  Mexican	
  DTOs	
  operating	
  California.	
  	
  Investigators	
  found	
  that	
  wholesalers	
  in	
  Arkansas,	
  Colorado,	
  Florida,	
  Illinois,	
  Kentucky,	
  Michigan,	
  New	
  York,	
  and	
  Ohio	
  were	
  shipping	
  multiton	
  quantities	
  of	
  
	
  	
  
	
   149	
  
tablets	
  to	
  California,	
  where	
  they	
  could	
  get	
  a	
  $3,000	
  profit	
  per	
  pound.	
  	
  The	
  list	
  of	
  cities	
  in	
  which	
  arrests	
  took	
  place	
  provides	
  further	
  definition	
  of	
  this	
  “loosely	
  structured	
  national	
  network”	
  that	
  had	
  developed	
  to	
  sell.	
  	
  Arrests	
  occurred	
  in	
  Denver,	
  Fort	
  Lauderdale,	
  Houston,	
  Lodi	
  (California),	
  Los	
  Angeles,	
  Orlando,	
  and	
  San	
  Diego.	
  	
  The	
  success	
  of	
  the	
  DEA’s	
  crackdown	
  on	
  domestic	
  pseudoephedrine	
  producers	
  caused	
  the	
  Mexican	
  DTOs	
  that	
  operated	
  labs	
  within	
  the	
  U.	
  S.	
  to	
  seek	
  other	
  precursor	
  sources.	
  	
  Their	
  solution	
  became	
  apparent	
  on	
  April	
  11	
  2001,	
  when	
  customs	
  inspectors	
  in	
  Detroit	
  found	
  43	
  million	
  pseudoephedrine	
  pills	
  (roughly	
  twelve	
  tons)	
  in	
  the	
  back	
  of	
  a	
  semi-­‐trailer	
  that	
  purported	
  to	
  be	
  empty.	
  Apparently,	
  representatives	
  from	
  either	
  the	
  Mexican	
  DTOs	
  or	
  middlemen	
  operating	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  had	
  become	
  aware	
  that	
  Canada	
  did	
  not	
  regulate	
  pseudoephedrine	
  once	
  it	
  was	
  stamped	
  into	
  pill	
  form.	
  They	
  therefore	
  established	
  contact	
  with	
  several	
  Canadian	
  companies,	
  which	
  in	
  turn,	
  ramped	
  up	
  production	
  to	
  supply	
  the	
  illicit	
  demand	
  to	
  their	
  south.	
  	
  Between	
  1997	
  and	
  2001	
  the	
  amount	
  of	
  unprocessed	
  pseudoephedrine	
  imported	
  into	
  Canada	
  quadrupled	
  to	
  140	
  tons	
  (Suo	
  2004g).	
  	
  	
  In	
  the	
  year	
  following	
  that	
  initial	
  seizure	
  of	
  Canadian	
  pills,	
  a	
  new	
  DEA	
  operation,	
  Mountain	
  Express	
  III,	
  intercepted	
  127	
  million	
  tablets	
  of	
  pseudoephedrine	
  as	
  they	
  were	
  being	
  smuggled	
  into	
  the	
  U.	
  S.	
  in	
  semi-­‐trailers	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2004b).	
  	
  	
  In	
  a	
  second	
  operation,	
  called	
  Northern	
  Star,	
  the	
  DEA	
  along	
  with	
  the	
  Royal	
  Canadian	
  Mounted	
  Police	
  arrested	
  six	
  executives	
  from	
  three	
  Canadian	
  companies	
  who	
  were	
  knowingly	
  exporting	
  pseudoephedrine	
  to	
  meth	
  producers	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  	
  Some	
  108	
  million	
  pills	
  from	
  one	
  of	
  those	
  companies,	
  
	
  	
  
	
   150	
  
Frega,	
  Inc.,	
  were	
  found	
  at	
  meth	
  labs	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2004b).	
  	
  Canada	
  eventually	
  closed	
  this	
  source	
  by	
  enacting	
  much	
  stricter	
  regulations	
  on	
  pseudoephedrine-­‐based	
  products	
  in	
  2003.	
  Without	
  a	
  consistent	
  supply	
  of	
  precursors	
  within	
  the	
  United	
  States,	
  Mexican	
  DTOS	
  began	
  to	
  move	
  production	
  of	
  methamphetamine	
  south	
  of	
  the	
  border.	
  In	
  March	
  and	
  April	
  of	
  2003,	
  22	
  million	
  pseudoephedrine	
  tablets	
  intended	
  for	
  Mexico	
  were	
  intercepted	
  in	
  Laredo,	
  Texas,	
  and	
  Panama.	
  	
  From	
  2001	
  to	
  2009,	
  the	
  number	
  of	
  superlabs	
  seized	
  in	
  the	
  United	
  States	
  dipped	
  from	
  244	
  to	
  14.	
  	
  Concurrent	
  to	
  the	
  reduction	
  in	
  Mexican-­‐sponsored	
  lab	
  production	
  in	
  the	
  U.	
  S.,	
  Mexican	
  importation	
  of	
  pseudoephedrine	
  rose	
  from	
  66	
  to	
  224	
  tons	
  between	
  1999	
  and	
  2004.	
  	
  In	
  2003	
  alone,	
  the	
  DEA	
  knew	
  of	
  at	
  least	
  85	
  pseudoephedrine	
  shipments	
  totaling	
  420	
  million	
  tablets	
  going	
  from	
  the	
  Far	
  East	
  to	
  fictitious	
  companies	
  in	
  Mexico	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2004b)	
  The	
  few	
  Mexican-­‐sponsored	
  superlabs	
  still	
  operating	
  in	
  the	
  United	
  States	
  today	
  currently	
  use	
  cold	
  pills	
  packed	
  in	
  blister	
  packs	
  for	
  individual	
  sales.	
  	
  This	
  is	
  not	
  efficient,	
  because	
  ever	
  since	
  the	
  Combat	
  Methamphetamine	
  Epidemic	
  Act	
  of	
  2005,	
  the	
  sale	
  of	
  such	
  pills	
  has	
  been	
  strictly	
  monitored	
  and	
  regulated.	
  	
  To	
  get	
  around	
  sales	
  limits	
  and	
  customer	
  registries,	
  superlab	
  operators	
  in	
  California	
  have	
  established	
  large-­‐scale	
  smurfing	
  networks	
  (NDIC	
  2009b).	
  	
  “Smurfing,”	
  a	
  term	
  that	
  comes	
  from	
  money	
  laundering,	
  in	
  the	
  world	
  of	
  methamphetamine,	
  means	
  the	
  repeated	
  purchasing	
  of	
  small	
  amounts	
  of	
  precursors	
  to	
  avoid	
  detection.	
  	
  	
  It	
  is	
  believed	
  that	
  the	
  turn	
  to	
  smurfing	
  for	
  superlab	
  production	
  began	
  in	
  2007	
  when	
  precursors	
  became	
  scarce	
  both	
  in	
  the	
  United	
  States	
  and	
  Mexico.	
  	
  The	
  first	
  known	
  example	
  of	
  large-­‐scale	
  
	
  	
  
	
   151	
  
smurfing	
  was	
  found	
  in	
  Fresno	
  in	
  October	
  2007.	
  	
  An	
  investigation	
  there	
  revealed	
  that	
  a	
  single	
  couple	
  had	
  created	
  an	
  operation	
  in	
  which	
  they	
  paid	
  homeless	
  people	
  $30	
  to	
  travel	
  from	
  store	
  to	
  store	
  making	
  the	
  maximum	
  allowable	
  purchase	
  of	
  cold	
  pills	
  in	
  each.	
  	
  Police	
  found	
  multiple	
  cell	
  phones,	
  pseudoephedrine,	
  and	
  pharmacy	
  listings	
  torn	
  form	
  a	
  phonebook	
  in	
  the	
  couple’s	
  car	
  (NDIC	
  2009B).	
  	
  	
  Officers	
  at	
  lab	
  sites	
  in	
  California	
  report	
  finding	
  “pseudoephedrine	
  product	
  price	
  lists,	
  store	
  receipts,	
  coupons	
  for	
  pseudoephedrine	
  products,	
  pseudoephedrine	
  product	
  packaging,	
  paper	
  shredders,	
  gallon-­‐size	
  freezer	
  bags,	
  and	
  five-­‐gallon	
  plastic	
  buckets	
  filled	
  with	
  various	
  commercial	
  brands	
  of	
  pseudoephedrine	
  tablets”	
  (NDIC	
  2009b,	
  4).	
  	
  The	
  National	
  Drug	
  Intelligence	
  Center	
  reports	
  that	
  these	
  smurfing	
  operations	
  have	
  become	
  so	
  efficient	
  that	
  some	
  have	
  begun	
  shipping	
  pseudoephedrine	
  into	
  Mexico	
  to	
  supply	
  labs	
  there.	
  	
  	
  	
  	
  Mexican	
  Meth	
  Today	
  The	
  significance	
  of	
  Mexican	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  has	
  only	
  increased	
  over	
  the	
  course	
  of	
  the	
  last	
  decade.	
  Despite	
  increasing	
  numbers	
  of	
  domestic	
  lab	
  seizures	
  plus	
  police	
  action	
  and	
  turf	
  wars	
  on	
  the	
  Mexican	
  side	
  of	
  the	
  border	
  that	
  have	
  created	
  turmoil	
  within	
  the	
  Mexican	
  DTOs,	
  that	
  country	
  is	
  still	
  responsible	
  for	
  the	
  vast	
  majority	
  of	
  the	
  drug	
  on	
  the	
  American	
  market	
  (greater	
  than	
  80	
  percent	
  in	
  2007	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  2007)).	
  The	
  trafficking	
  patterns	
  Mexican	
  DTOs	
  have	
  created	
  reflect	
  both	
  the	
  1980s	
  hearth	
  of	
  methamphetamine	
  production	
  and	
  the	
  significant	
  markets	
  that	
  have	
  grown	
  up	
  in	
  the	
  Midwest	
  and	
  Southeast	
  over	
  the	
  last	
  twenty	
  years	
  (Figure	
  4.3).	
  
	
  	
  
	
   152	
  
Figure	
  4.3:	
  Methamphetamine	
  trafficking	
  routes	
  identified	
  in	
  the	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2011	
  (NDIC	
  2011).	
  	
  	
  The	
  thickness	
  of	
  lines	
  represents	
  the	
  estimated	
  volume	
  traveling	
  along	
  those	
  particular	
  highways	
  as	
  assessed	
  through	
  seizures.	
  	
  Faced	
  with	
  rising	
  violence	
  and	
  drug	
  use,	
  particularly	
  in	
  the	
  border	
  provinces,	
  the	
  Mexican	
  government	
  has	
  taken	
  significant	
  steps	
  to	
  reduce	
  methamphetamine	
  production	
  (Brouwer	
  et	
  al.	
  2006;	
  NDIC	
  2010;	
  Biettel	
  2011).	
  	
  After	
  two	
  years	
  of	
  increasing	
  restrictions	
  on	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  importation,	
  they	
  totally	
  prohibited	
  their	
  importation	
  beginning	
  in	
  2008.	
  	
  Any	
  products	
  containing	
  those	
  chemicals	
  were	
  removed	
  from	
  shelves	
  entirely	
  in	
  2009.	
  	
  Mexican	
  authorities	
  have	
  also	
  increased	
  their	
  efforts	
  to	
  shut	
  down	
  active	
  labs,	
  as	
  demonstrated	
  by	
  the	
  increasing	
  number	
  of	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  there	
  (Figure	
  4.4,	
  NDIC	
  2010,	
  2011a).	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   153	
  
	
  
	
  Figure	
  4.4:	
  Methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  in	
  Mexico	
  (NDIC	
  2010;	
  2011a)	
  	
  	
   Faced	
  with	
  precursor	
  scarcity	
  at	
  home,	
  Mexican	
  DTOs	
  recently	
  have	
  also	
  turned	
  to	
  a	
  modification	
  of	
  an	
  old	
  recipe.	
  	
  Both	
  the	
  National	
  Methamphetamine	
  Threat	
  Assessment	
  	
  (NDIC	
  2010)	
  and	
  the	
  Community	
  Epidemiology	
  Work	
  group	
  (CEWG	
  2011)	
  report	
  that	
  Mexican	
  DTOs	
  are	
  increasingly	
  producing	
  methamphetamine	
  using	
  the	
  P2P	
  method.	
  	
  Because	
  production	
  with	
  this	
  set	
  of	
  precursors	
  makes	
  racemic	
  meth,	
  cooks	
  there	
  now	
  include	
  an	
  additional	
  production	
  step	
  that	
  uses	
  tartaric	
  acid	
  to	
  isolate	
  the	
  dextrorotary	
  isomers	
  in	
  the	
  final	
  product.	
  	
  This	
  makes	
  a	
  version	
  of	
  P2P	
  meth	
  that	
  is	
  comparable	
  in	
  power	
  to	
  that	
  from	
  the	
  ephedrine-­‐reduction	
  methods.	
  	
  That	
  this	
  modified	
  P2P	
  process	
  was	
  first	
  observed	
  in	
  samples	
  seized	
  in	
  Guadalajara	
  in	
  2006	
  demonstrates	
  the	
  forward-­‐thinking	
  nature	
  of	
  the	
  Mexican	
  DTOs.	
  They	
  were	
  clearly	
  testing	
  new	
  processes	
  and	
  planning	
  for	
  the	
  scarcity	
  of	
  precursors	
  at	
  least	
  three	
  years	
  before	
  the	
  chemicals	
  were	
  scheduled	
  to	
  go	
  off	
  the	
  Mexican	
  market	
  (DEA	
  2007).	
  	
  	
  
0	
  
50	
  
100	
  
150	
  
200	
  
250	
  
2002	
   2003	
   2004	
   2005	
   2006	
   2007	
   2008	
   2009	
   2010	
  
Methamphetamine	
  Lab	
  Seizures	
  in	
  
Mexico,	
  2002-­2010	
  
	
  	
  
	
   154	
  
Since	
  finding	
  that	
  initial	
  sample	
  of	
  modified	
  P2P	
  meth	
  in	
  2006,	
  Mexican	
  authorities	
  have	
  seen	
  a	
  consistent	
  increase	
  in	
  the	
  number	
  of	
  nonephedrine	
  superlabs.	
  	
  In	
  a	
  one-­‐week	
  period	
  in	
  April	
  2010,	
  they	
  seized	
  four	
  such	
  P2P	
  facilities,	
  two	
  in	
  Jalisco	
  and	
  two	
  in	
  Sinaloa.	
  	
  Seizures	
  of	
  tartaric	
  acid	
  and	
  phenyl	
  acetic	
  acid	
  (a	
  P2P	
  precursor)	
  within	
  Mexico	
  have	
  also	
  skyrocketed	
  (NDIC	
  2010).	
  	
  Perhaps	
  because	
  of	
  these	
  new	
  production	
  techniques,	
  seizures	
  of	
  methamphetamine	
  along	
  the	
  border	
  have	
  shown	
  no	
  significant	
  decline,	
  and	
  the	
  National	
  Drug	
  Intelligence	
  Center	
  predicts	
  that	
  Mexican	
  methamphetamine	
  will	
  remain	
  widely	
  available	
  in	
  the	
  United	
  States	
  (Figure	
  4.5)(NDIC	
  2011a).	
  
	
  	
  	
  Figure	
  4.5:	
  Seizures	
  by	
  kilogram	
  of	
  methamphetamine	
  along	
  the	
  Southwest	
  Border	
  for	
  fiscal	
  years	
  2006-­‐2010	
  (NDIC	
  2011a).	
  	
  	
   The	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  that	
  was	
  established	
  in	
  the	
  1980s	
  is	
  reflected	
  in	
  the	
  location	
  of	
  the	
  Mexican	
  DTOs	
  involved	
  in	
  methamphetamine	
  production	
  today.	
  The	
  organizations	
  that	
  control	
  the	
  western	
  edge	
  of	
  the	
  border	
  are	
  also	
  those	
  that	
  are	
  the	
  involved	
  with	
  methamphetamine	
  production	
  and	
  distribution.	
  The	
  National	
  Drug	
  Intelligence	
  Center	
  (2011a)	
  identifies	
  three	
  DTOs	
  as	
  
0	
  
500	
  
1000	
  
1500	
  
2000	
  
2500	
  
3000	
  
3500	
  
4000	
  
4500	
  
5000	
  
2006	
   2007	
   2008	
   2009	
   2010	
  
Southwest	
  Border	
  Methamphetamine	
  
Seizures	
  by	
  Kilogram	
  
	
  	
  
	
   155	
  
significant	
  methamphetamine	
  traffickers:	
  the	
  Tijuana	
  DTO	
  made	
  up	
  of	
  the	
  remnants	
  of	
  the	
  Arellano-­‐Felix	
  organization,	
  the	
  Sinaloa	
  DTO,	
  and	
  La	
  Familia	
  Michoacána23	
  	
  (Beittel	
  2011;	
  NDIC	
  2011a)(Figure	
  4.6).	
  	
  
	
  Figure	
  4.6:	
  Mexican	
  DTOs	
  most	
  prominently	
  involved	
  in	
  methamphetamine	
  production	
  and	
  distribution	
  as	
  of	
  2010	
  (Biettel	
  2011).	
  	
  	
  	
  In	
  2009,	
  La	
  Familia	
  Michoacána	
  (LFM)	
  was	
  thought	
  to	
  be	
  responsible	
  for	
  half	
  of	
  the	
  estimated	
  200	
  tons	
  of	
  methamphetamine	
  that	
  entered	
  the	
  U.	
  S.	
  from	
  Mexico	
  every	
  year.	
  	
  They	
  smuggle	
  precursors	
  into	
  Mexico	
  through	
  the	
  large	
  Michoacán	
  port	
  of	
  Lázaro	
  Cárdenas,	
  where	
  police	
  seized	
  nineteen	
  tons	
  of	
  pseudoephedrine	
  in	
  2006.	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  23	
  La	
  Familia	
  Michoácana,	
  with	
  no	
  physical	
  connection	
  to	
  the	
  border,	
  occupies	
  terrain	
  previously	
  held	
  by	
  the	
  Amezcua	
  Brothers	
  organization.	
  	
  
	
  	
  
	
   156	
  
In	
  addition	
  to	
  being	
  the	
  lone	
  “narco-­‐evangelical”	
  group	
  among	
  the	
  Mexican	
  DTOs,	
  the	
  LFM	
  has	
  a	
  reputation	
  for	
  starting	
  distribution	
  cells	
  in	
  suburban	
  areas	
  on	
  the	
  periphery	
  of	
  large	
  urban	
  centers	
  in	
  the	
  United	
  States	
  (DEA	
  2009;	
  Grillo	
  2009).	
  The	
  recent	
  seizure	
  of	
  fifteen	
  tons	
  of	
  finished	
  methamphetamine	
  at	
  a	
  ranch	
  outside	
  of	
  Guadalajara	
  was	
  attributed	
  to	
  the	
  Sinaloa	
  group	
  (Cave	
  2012).	
  	
  That	
  seizure	
  demonstrated	
  the	
  scale	
  of	
  production	
  that	
  still	
  occurs	
  south	
  of	
  the	
  border.	
  	
  Beittel	
  (2011)	
  characterizes	
  the	
  Sinaloa	
  DTO	
  as	
  the	
  dominant	
  drug-­‐trafficking	
  organization	
  in	
  Mexico	
  in	
  2011.	
  The	
  group	
  combines	
  the	
  geographic	
  advantage	
  of	
  controlling	
  the	
  agricultural	
  territory	
  for	
  poppy	
  and	
  marijuana	
  cultivation	
  with	
  a	
  willingness	
  to	
  exert	
  “brutal	
  force”	
  in	
  order	
  to	
  acquire	
  and	
  maintain	
  territory	
  (Biettel	
  2011).	
  	
  Composed	
  of	
  numerous	
  smaller	
  organizations,	
  it	
  is	
  estimated	
  to	
  control	
  forty-­‐five	
  percent	
  of	
  the	
  entire	
  Mexican	
  drug	
  trade.	
  	
  Its	
  portion	
  of	
  the	
  methamphetamine	
  trade	
  is	
  unknown.	
  The	
  Tijuana	
  DTO	
  has	
  remained	
  relevant	
  because	
  it	
  controls	
  access	
  to	
  the	
  lucrative	
  California	
  markets.	
  	
  
	
  	
  
	
   157	
  
	
   Chapter	
  5	
  Eastward	
  the	
  Course	
  of	
  Empire:	
  Small	
  Toxic	
  Labs	
  and	
  the	
  Eastward	
  Spread	
  of	
  Methamphetamine	
  	
   One	
  time	
  we	
  were	
  sitting	
  on	
  a	
  box	
  lab	
  in	
  a	
  Rubbermaid	
  container	
  out	
  in	
  a	
  rural	
  area.	
  And	
  we	
  had	
  an	
  informant	
  that	
  had	
  given	
  us	
  information	
  about	
  whose	
  lab	
  it	
  was	
  and	
  when	
  they	
  were	
  coming	
  to	
  pick	
  it	
  up.	
  	
  And	
  so	
  we	
  were	
  sitting	
  there,	
  greened	
  up,	
  waiting	
  for	
  this	
  person	
  to	
  show	
  up	
  all	
  in	
  our	
  camouflage,	
  so	
  that	
  we	
  couldn’t	
  be	
  seen.	
  	
  While	
  we	
  were	
  there,	
  this	
  vehicle	
  pulls	
  up	
  to	
  the	
  intersection	
  where	
  we	
  were	
  at,	
  stops,	
  takes	
  something	
  out	
  of	
  the	
  car,	
  lays	
  it	
  out	
  on	
  a	
  rock	
  down	
  in	
  a	
  ditch	
  beside	
  us	
  in	
  the	
  sun.	
  	
  And	
  all	
  of	
  a	
  sudden	
  we	
  smell	
  ether,	
  which	
  is	
  a	
  very	
  characteristic	
  odor.	
  	
  Well,	
  it’s	
  not	
  the	
  car	
  we’re	
  expecting,	
  so	
  I	
  call	
  the	
  sheriff’s	
  office	
  to	
  come	
  stop	
  them.	
  	
  They	
  come	
  stop	
  them,	
  and	
  it	
  turns	
  out	
  they	
  had	
  just	
  manufactured	
  methamphetamine,	
  and	
  wanted	
  to	
  smoke	
  while	
  it	
  dried.	
  	
  So	
  they	
  laid	
  it	
  out	
  in	
  the	
  sun,	
  so	
  they	
  could	
  smoke	
  in	
  the	
  car.	
  	
  Had	
  nothing	
  to	
  do	
  with	
  the	
  lab	
  that	
  we	
  were	
  sitting	
  on.	
  	
  There	
  were	
  that	
  many	
  labs	
  in	
  southeast	
  Kansas,	
  that	
  you	
  could	
  just	
  pick	
  a	
  random	
  intersection	
  and	
  happen	
  to	
  have	
  someone	
  come	
  by	
  and	
  do	
  something	
  stupid	
  in	
  front	
  of	
  you.	
  	
  They	
  happened	
  to	
  pick	
  the	
  most	
  policed	
  intersection	
  in	
  rural	
  Kansas	
  that	
  day.	
  	
  But	
  that	
  gives	
  you	
  an	
  idea	
  of	
  how	
  many	
  folks	
  were	
  involved	
  in	
  it	
  at	
  that	
  time.	
  –David	
  Hutchings,	
  Special	
  Agent	
  in	
  Charge,	
  Special	
  Operations	
  Division,	
  Kansas	
  Bureau	
  of	
  Investigation	
  (2010)	
  	
   In	
  1989,	
  at	
  the	
  peak	
  of	
  the	
  Southern	
  California	
  methamphetamine	
  lab	
  boom,	
  and	
  before	
  the	
  effects	
  of	
  either	
  Mexican	
  Drug	
  Trafficking	
  Organizations	
  (DTOs)	
  or	
  the	
  Chemical	
  Diversion	
  and	
  Trafficking	
  Act	
  had	
  been	
  felt,	
  the	
  DEA	
  seized	
  652	
  labs	
  nationwide.	
  	
  Eleven	
  years	
  later,	
  despite	
  new	
  legislations	
  to	
  limit	
  the	
  availability	
  of	
  precursors	
  and	
  almost	
  total	
  market	
  domination	
  by	
  Mexican	
  DTOs,	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  seized	
  by	
  the	
  DEA	
  had	
  grown	
  to	
  1,832,	
  an	
  increase	
  of	
  280	
  percent	
  (Figure	
  5.1).	
  	
  The	
  total	
  of	
  reported	
  lab	
  seizures	
  by	
  all	
  policing	
  agencies	
  for	
  2000	
  was	
  much	
  larger	
  
	
  	
  
	
   158	
  
still,	
  totaling	
  6,891	
  (NCLSS	
  2011).24	
  	
  At	
  their	
  peak	
  in	
  2003	
  and	
  2004,	
  domestic	
  lab	
  seizures	
  were	
  over	
  10,200	
  per	
  year	
  (Figure	
  5.2).	
  
Figure	
  5.1:	
  DEA	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1994;	
  NDIC	
  2002b)	
  	
  
	
  Figure	
  5.2:	
  Lab	
  seizures	
  reported	
  to	
  the	
  El	
  Paso	
  Intelligence	
  Center	
  (NCLSS	
  2011)	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  24	
  Because	
  no	
  good	
  data	
  source	
  exists	
  for	
  labs	
  seized	
  by	
  all	
  police	
  agencies	
  prior	
  to	
  2000,	
  we	
  cannot	
  compare	
  the	
  number	
  in	
  2000	
  to	
  a	
  comparable	
  one	
  for	
  1990.	
  
0	
  
500	
  
1000	
  
1500	
  
2000	
  
2500	
  
Domestic	
  DEA	
  Methamphetamine	
  Lab	
  
Seizures	
  	
  1990-­2000	
  
0	
  
2000	
  
4000	
  
6000	
  
8000	
  
10000	
  
12000	
  
Lab	
  Seizures	
  Reported	
  to	
  EPIC	
  
	
  	
  
	
   159	
  
The	
  vast	
  majority	
  of	
  the	
  seized	
  labs	
  were	
  small,	
  producing	
  less	
  than	
  eight	
  ounces	
  of	
  final	
  product	
  for	
  cooks	
  and	
  a	
  small	
  network	
  of	
  users	
  operating	
  on	
  the	
  fringes	
  of	
  the	
  larger	
  markets	
  created	
  by	
  the	
  Mexican	
  DTOs.	
  	
  Since	
  those	
  drug	
  traffickers	
  established	
  market	
  dominance	
  in	
  the	
  mid-­‐1990s,	
  domestic	
  labs25	
  have	
  never	
  accounted	
  for	
  more	
  than	
  20	
  percent	
  of	
  the	
  meth	
  available	
  on	
  American	
  streets	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2004a,	
  U.	
  S.	
  Senate	
  2007).	
  	
  However,	
  to	
  many	
  observers,	
  the	
  epidemic	
  growth	
  in	
  the	
  number	
  of	
  domestic	
  meth	
  labs	
  (as	
  exemplified	
  by	
  Agent	
  Hutchings’	
  anecdote	
  at	
  the	
  start	
  of	
  this	
  chapter)	
  has	
  been	
  the	
  enduring	
  legacy	
  of	
  America’s	
  eighty-­‐year	
  experience	
  with	
  the	
  drug.	
  	
  The	
  impact	
  on	
  the	
  communities	
  in	
  which	
  these	
  labs	
  proliferate	
  has	
  been	
  profound,	
  exacting	
  incredible	
  social	
  and	
  economic	
  tolls	
  (Reding	
  2009;	
  Garriott	
  2011).	
  	
  The	
  clean-­‐up	
  of	
  small	
  toxic	
  labs	
  (STLs)	
  is	
  estimated	
  to	
  have	
  cost	
  the	
  U.	
  S.	
  $61	
  million	
  in	
  2005	
  alone	
  (Niciosa	
  et	
  al.	
  2009).	
  	
  	
  The	
  proliferation	
  of	
  small	
  domestic	
  methamphetamine	
  labs	
  in	
  the	
  1990s	
  and	
  2000s	
  is	
  confounding	
  on	
  a	
  number	
  of	
  levels.	
  	
  The	
  first	
  is	
  that	
  lab	
  production	
  persisted	
  in	
  the	
  face	
  of	
  a	
  seemingly	
  inexhaustible	
  stream	
  of	
  methamphetamine	
  coming	
  into	
  this	
  country	
  from	
  Mexico.	
  	
  Why	
  would	
  a	
  person	
  risk	
  imprisonment	
  and	
  forfeiture	
  of	
  property	
  to	
  cook	
  meth	
  when	
  they	
  can	
  simply	
  buy	
  it?	
  	
  Furthermore,	
  and	
  flying	
  in	
  the	
  face	
  of	
  most	
  criminological	
  understanding	
  of	
  the	
  evolution	
  of	
  drug	
  markets,	
  it	
  appears	
  that	
  small-­‐scale	
  independent	
  production	
  using	
  one	
  of	
  several	
  ephedrine-­‐based26	
  methods	
  of	
  methamphetamine	
  cooking	
  actually	
  appeared	
  in	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  25	
  In	
  this	
  chapter,	
  I	
  use	
  the	
  term	
  “domestic	
  labs”	
  to	
  refer,	
  not	
  to	
  any	
  lab	
  operating	
  within	
  the	
  United	
  States	
  (which	
  would	
  include	
  superlabs	
  operated	
  by	
  Mexican	
  DTOs),	
  but	
  to	
  labs	
  operated	
  by	
  independent	
  operators	
  (presumably	
  citizens)	
  within	
  the	
  U.	
  S.	
  Governmental	
  literature	
  refers	
  to	
  these	
  independent	
  operations	
  as	
  small	
  toxic	
  labs	
  or	
  STLs.	
  26	
  Or	
  pseudoephedrine-­‐based	
  methods.	
  
	
  	
  
	
   160	
  
many	
  places	
  after	
  more	
  advanced	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  had	
  established	
  a	
  market	
  for	
  the	
  d-­‐methamphetamine.	
  	
  In	
  most	
  cases,	
  drug	
  markets	
  evolve	
  in	
  the	
  exact	
  opposite	
  manner.	
  	
  Finally,	
  the	
  number	
  of	
  methamphetamine	
  labs	
  has	
  skyrocketed	
  despite	
  at	
  least	
  five	
  attempts	
  by	
  the	
  federal	
  government	
  since	
  1981	
  to	
  curb	
  production	
  by	
  reducing	
  the	
  availability	
  of	
  precursors.	
  	
  	
  	
  The	
  Red-­P	
  and	
  Nazi	
  Methods	
  The	
  epidemic	
  growth	
  in	
  domestic	
  methamphetamine	
  production	
  was	
  spurred	
  by	
  the	
  introduction	
  of	
  ephedrine-­‐based	
  methamphetamine	
  recipes,	
  first	
  the	
  red	
  phosphorus	
  (Red-­‐P)	
  family	
  of	
  methods,	
  and	
  later	
  the	
  Birch	
  reduction,	
  or	
  Nazi	
  Method.	
  	
  These	
  production	
  techniques,	
  the	
  first	
  of	
  which	
  appeared	
  in	
  Southern	
  California	
  in	
  the	
  early	
  1980s,	
  had	
  been	
  of	
  increasing	
  importance	
  in	
  domestic	
  meth	
  manufacture	
  since	
  the	
  scheduling	
  of	
  phenyl-­‐2-­‐propanone	
  in	
  1981.	
  	
  Among	
  labs	
  for	
  which	
  the	
  method	
  of	
  production	
  was	
  known,	
  ephedrine-­‐based	
  methods	
  passed	
  P2P	
  in	
  percentage	
  of	
  labs	
  seized	
  nationwide	
  in	
  the	
  late	
  1980s,	
  and	
  by	
  1993	
  they	
  made	
  up	
  82	
  percent	
  of	
  all	
  labs	
  seized	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1994).	
  	
  In	
  that	
  same	
  year,	
  California	
  accounted	
  for	
  80	
  percent	
  of	
  all	
  meth	
  labs	
  seized	
  in	
  the	
  United	
  States	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1994).	
  	
  That	
  ratio	
  would	
  soon	
  change,	
  as	
  d-­‐methamphetamine,	
  and	
  the	
  various	
  recipes	
  to	
  make	
  it,	
  began	
  to	
  spread.	
  	
  	
  A	
  number	
  of	
  reasons	
  exist	
  why	
  ephedrine-­‐based	
  production	
  methods	
  might	
  spark	
  an	
  increase	
  in	
  domestic	
  production.	
  	
  First,	
  they	
  are	
  much	
  easier	
  to	
  execute	
  than	
  P2P	
  methods,	
  meaning	
  high	
  quality	
  meth	
  could	
  be	
  cooked	
  by	
  someone	
  without	
  any	
  real	
  chemical	
  skill.	
  	
  The	
  Red-­‐P	
  methods	
  also	
  require	
  less	
  time.	
  	
  Whereas	
  a	
  P2P	
  
	
  	
  
	
   161	
  
cook	
  would	
  need	
  several	
  days	
  and	
  sophisticated	
  equipment,	
  a	
  Red-­‐P	
  manufacturer	
  could	
  finish	
  in	
  just	
  a	
  few	
  hours.	
  	
  Red-­‐P	
  cooks	
  also	
  produced	
  pure	
  d-­‐methamphetamine,	
  which	
  is	
  a	
  significantly	
  better	
  product	
  than	
  racemic	
  methamphetamine.	
  	
  But,	
  perhaps	
  most	
  important	
  of	
  all,	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  was	
  preferred	
  by	
  Mexican	
  DTOs.	
  	
  	
  Suo	
  (2004b)	
  credited	
  the	
  Mexicans	
  with	
  deliberately	
  expanding	
  the	
  market	
  for	
  d-­‐methamphetamine.	
  “The	
  cartels’	
  prodigious	
  supply	
  of	
  methamphetamine	
  sent	
  out	
  across	
  the	
  Plains	
  as	
  far	
  east	
  as	
  North	
  Carolina,	
  created	
  demand	
  where	
  none	
  existed	
  before”	
  (A12).	
  	
  	
  Others	
  corroborated	
  this	
  notion,	
  and	
  explained	
  its	
  connection	
  to	
  the	
  increase	
  in	
  labs.	
  In	
  testimony	
  before	
  the	
  House	
  of	
  Representatives	
  in	
  2003,	
  the	
  chief	
  of	
  operations	
  for	
  the	
  DEA,	
  Rogelio	
  E.	
  Guevara,	
  testified	
  that	
  the	
  boom	
  in	
  Midwestern	
  methamphetamine	
  production,	
  which	
  occurred	
  in	
  the	
  latter	
  half	
  of	
  the	
  1990s,	
  came	
  after	
  the	
  market	
  for	
  d-­‐methamphetamine	
  had	
  been	
  established	
  by	
  Mexican	
  DTOs,	
  when	
  users	
  discovered	
  that	
  they	
  could	
  produce	
  their	
  own	
  meth	
  rather	
  than	
  buy	
  it	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003).27	
  	
  A	
  2005	
  report	
  by	
  the	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform	
  made	
  a	
  similar	
  claim,	
  stating	
  that	
  STL	
  production	
  began	
  to	
  grow	
  in	
  response	
  to	
  increasing	
  methamphetamine	
  addiction,	
  which	
  was	
  initially	
  created	
  by	
  the	
  appearance	
  of	
  Mexican	
  meth	
  (Committee	
  on	
  Government	
  Reform	
  2005).	
  	
  	
  Agent	
  David	
  Hutchings	
  of	
  the	
  Kansas	
  Bureau	
  of	
  Investigation	
  (KBI)	
  noted	
  a	
  similar	
  process.	
  	
  Before	
  the	
  arrival	
  of	
  Red-­‐P	
  methods,	
  the	
  state	
  of	
  Kansas	
  had	
  been	
  generally	
  unconcerned	
  with	
  methamphetamine.	
  	
  The	
  primary	
  drug	
  foci	
  for	
  the	
  KBI	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  27	
  Recall	
  that	
  prior	
  to	
  the	
  ephedrine-­‐based	
  recipes,	
  all	
  meth	
  was	
  racemic.	
  	
  Therefore,	
  even	
  experienced	
  meth	
  users	
  in	
  older	
  markets	
  had	
  to	
  be	
  introduced	
  to	
  d-­‐methamphetamine.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   162	
  
in	
  the	
  early	
  1990s	
  were	
  cocaine	
  and	
  marijuana.	
  	
  What	
  little	
  meth	
  there	
  had	
  been	
  in	
  the	
  state	
  in	
  the	
  early	
  1990s	
  was	
  P2P	
  meth	
  sold	
  by	
  bikers.	
  	
  However,	
  according	
  to	
  Hutchings,	
  the	
  arrival	
  of	
  Mexican	
  DTOs	
  and	
  the	
  introduction	
  of	
  ephedrine-­‐based	
  cooking	
  methods	
  occurred	
  nearly	
  simultaneously	
  around	
  1995	
  (Hutchings	
  2010).	
  Meth	
  lab	
  seizures	
  began	
  to	
  boom	
  shortly	
  after	
  that	
  introduction.	
  	
  	
  David	
  Waller,	
  a	
  special	
  agent	
  for	
  the	
  Florida	
  Department	
  of	
  Law	
  Enforcement,	
  testified	
  before	
  Congress	
  that	
  the	
  same	
  process	
  had	
  occurred	
  in	
  Florida,	
  where	
  DTOs	
  first	
  shipped	
  in	
  meth	
  from	
  superlabs	
  in	
  California,	
  and	
  then	
  local	
  labs	
  began	
  to	
  appear	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1995).	
  The	
  second	
  family	
  of	
  ephedrine-­‐based	
  recipes,	
  which	
  would	
  not	
  arrive	
  in	
  areas	
  outside	
  of	
  the	
  West	
  Coast	
  until	
  the	
  end	
  of	
  the	
  1990s,	
  was	
  discovered	
  in	
  northern	
  California	
  in	
  the	
  late	
  1980s.	
  	
  It	
  was	
  there,	
  in	
  Vacaville,	
  northeast	
  of	
  San	
  Francisco,	
  that	
  members	
  of	
  the	
  DEA’s	
  Western	
  Regional	
  Laboratory,	
  along	
  with	
  representatives	
  from	
  the	
  San	
  Francisco	
  Clandestine	
  Laboratory	
  Task	
  Force,	
  raided	
  a	
  trailer	
  where	
  they	
  suspected	
  people	
  were	
  making	
  methamphetamine.	
  	
  Inside	
  the	
  trailer	
  they	
  found	
  the	
  usual	
  chemical	
  glassware	
  and	
  ephedrine,	
  but	
  in	
  addition,	
  other	
  chemicals	
  that	
  did	
  not	
  match	
  any	
  known	
  recipe	
  for	
  methamphetamine.	
  	
  Instead	
  of	
  red	
  phosphorus	
  and	
  iodine,	
  they	
  found	
  a	
  large	
  canister	
  of	
  anhydrous	
  ammonia	
  and	
  25	
  pounds	
  of	
  lithium	
  metal	
  wire.	
  	
  Further	
  exploration	
  uncovered	
  numerous	
  recipes,	
  both	
  typed	
  and	
  handwritten,	
  for	
  the	
  manufacturing	
  processes.	
  	
  Included	
  among	
  them	
  was	
  one	
  involving	
  anhydrous	
  ammonia	
  and	
  lithium.	
  	
  	
  Though	
  the	
  anhydrous	
  ammonia/lithium	
  method	
  of	
  methamphetamine	
  synthesis	
  had	
  never	
  been	
  seen	
  in	
  a	
  clandestine	
  lab	
  before,	
  it	
  was	
  based	
  on	
  a	
  
	
  	
  
	
   163	
  
chemical	
  reaction,	
  the	
  Birch	
  reduction,	
  commonly	
  used	
  in	
  organic	
  chemistry.	
  The	
  Drug	
  Enforcement	
  Administration’s	
  forensic	
  scientists	
  found	
  that	
  they	
  were	
  able	
  to	
  create	
  high	
  purity	
  d-­‐methamphetamine	
  easily	
  from	
  the	
  instructions	
  (Ely	
  and	
  McGrath	
  1990).	
  	
  A	
  possibly	
  apocryphal	
  story	
  that	
  one	
  of	
  the	
  early	
  labs	
  using	
  this	
  method	
  had	
  been	
  run	
  by	
  a	
  neo-­‐Nazi	
  biker	
  spawned	
  a	
  nickname	
  for	
  the	
  new	
  recipe:	
  “Nazi	
  method.”	
  	
  Initially	
  regarded	
  simply	
  as	
  a	
  curiosity	
  to	
  be	
  tested	
  by	
  DEA	
  scientists,	
  this	
  new	
  recipe	
  and	
  nickname	
  quickly	
  rose	
  in	
  prominence.	
  	
  Today,	
  it	
  is	
  the	
  most	
  common	
  form	
  of	
  lab	
  seized	
  by	
  police	
  (NDIC	
  2011a).	
  The	
  Birch	
  reduction,	
  or	
  Nazi	
  method,	
  offers	
  several	
  advantages	
  over	
  even	
  Red-­‐P	
  methods,	
  particularly	
  for	
  small-­‐scale	
  producers.	
  	
  First,	
  it	
  is	
  a	
  more	
  compact	
  means	
  of	
  production	
  than	
  that	
  of	
  red	
  phosphorus.	
  	
  Birch	
  labs	
  are	
  frequently	
  referred	
  to	
  as	
  box	
  labs	
  because	
  they	
  are	
  often	
  small	
  enough	
  to	
  fit	
  into	
  a	
  cooler	
  or	
  suitcase.	
  	
  A	
  second	
  advantage	
  is	
  that	
  the	
  reaction	
  process	
  requires	
  no	
  open	
  flame.	
  The	
  combination	
  of	
  small	
  size	
  and	
  “cold	
  cooking”	
  make	
  the	
  method	
  incredibly	
  mobile.	
  Rather	
  than	
  being	
  stuck	
  in	
  homes	
  or	
  outbuildings,	
  cooks	
  can	
  pack	
  all	
  the	
  necessary	
  ingredients	
  into	
  a	
  suitcase	
  and	
  set	
  up	
  in	
  a	
  hotel	
  room	
  or	
  the	
  trunk	
  of	
  a	
  car	
  with	
  only	
  the	
  pungent	
  smell	
  of	
  the	
  anhydrous	
  ammonia	
  to	
  give	
  them	
  away	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1999).	
  	
  In	
  the	
  early	
  2000s,	
  Birch	
  reduction	
  labs	
  were	
  found	
  in	
  cooler	
  chests	
  so	
  often	
  that	
  members	
  of	
  the	
  Missouri	
  Highway	
  Patrol	
  joked	
  that	
  the	
  presence	
  of	
  a	
  Rubbermaid	
  cooler	
  in	
  the	
  bed	
  of	
  a	
  truck	
  was	
  sufficient	
  probable	
  cause	
  to	
  pull	
  that	
  truck	
  over	
  (Hutchings	
  2010).	
  	
  	
  	
  A	
  final	
  advantage	
  of	
  the	
  Nazi	
  method	
  is	
  the	
  availability	
  of	
  ingredients.	
  	
  Lithium	
  can	
  be	
  easily	
  extracted	
  from	
  batteries.	
  	
  Anhydrous	
  ammonia	
  has	
  a	
  number	
  
	
  	
  
	
   164	
  
of	
  commercial	
  uses,	
  but	
  is	
  most	
  often	
  found	
  in	
  fertilizers.	
  	
  Farm	
  supply	
  stores	
  will	
  often	
  have	
  large	
  tanks	
  of	
  this	
  chemical	
  on	
  site,	
  and	
  farmers	
  maintain	
  supplies	
  as	
  well.	
  	
  The	
  fertilizer	
  connection	
  has	
  made	
  the	
  Birch	
  reduction	
  method	
  particularly	
  attractive	
  in	
  rural	
  areas	
  where	
  the	
  precursor	
  is	
  available	
  to	
  be	
  stolen.	
  	
  Anhydrous	
  theft	
  became	
  such	
  an	
  issue	
  in	
  Iowa	
  that	
  the	
  state	
  began	
  supplying	
  farmers	
  with	
  locks	
  for	
  their	
  supply	
  tanks	
  while	
  Iowa	
  State	
  scientists	
  looked	
  for	
  ways	
  to	
  create	
  a	
  similar	
  compound	
  that	
  did	
  not	
  react	
  in	
  Birch	
  reductions	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  2007).	
  	
  In	
  the	
  absence	
  of	
  anhydrous	
  to	
  steal,	
  the	
  chemical	
  can	
  be	
  synthesized	
  easily.	
  	
  Another	
  advantage	
  inherent	
  to	
  both	
  the	
  Red-­‐P	
  and	
  Nazi	
  methods	
  is	
  that	
  they	
  are	
  cheap.	
  	
  For	
  a	
  small	
  outlaying	
  of	
  cash,	
  a	
  cook	
  could	
  make	
  a	
  sizeable	
  profit.	
  	
  Table	
  5.1	
  reflects	
  the	
  best	
  estimate	
  of	
  the	
  costs	
  of	
  producing	
  3	
  ounces	
  of	
  meth	
  with	
  the	
  Red-­‐P	
  and	
  Nazi	
  methods	
  in	
  the	
  year	
  2000	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2000a).	
  	
  	
  	
  
Nazi	
  Method	
   	
  Pseudoephedrine	
   20	
  boxes	
   $60.00	
  Lithium	
  batteries	
   5	
  packages	
   $50.00	
  Ammonia	
   1	
  qrt.	
   $300.00	
  Denatured	
  alcohol*	
   1	
  gallon	
   $16.00	
  Starting	
  fluid	
  (ether)	
   5	
  cans	
   $10.00	
  	
   	
   	
  	
   Manufacturing	
  cost	
   $426.00	
  	
   Retail	
  price**	
   $7,200.00	
  	
   	
   	
  	
   Profit	
   $6,774.00	
  	
   	
   	
  Red-­‐P	
  Method	
   	
   	
  Pseudoephedrine	
   20	
  boxes	
   $60.00	
  Denatured	
  alcohol*	
   1	
  gallon	
   $16.00	
  7%	
  Iodine	
  tincture	
  solution***	
   1	
  gallon	
   $38.00	
  Hydrogen	
  peroxide***	
   1	
  bottle	
   $2.00	
  Red	
  phosphorus	
  powder	
   25	
  grams	
   $55.00	
  Coleman	
  fuel	
   1	
  gallon	
   $2.50	
  Red	
  Devil	
  lye	
  (sodium	
  hydroxide)	
   1	
  can	
   $1.50	
  	
   	
   	
  	
   Manufacturing	
  cost	
   $175.00	
  
	
  	
  
	
   165	
  
	
   Retail	
  Price**	
   $7,200.00	
  	
   	
   	
  	
   Profit	
   $7,125.00	
  *	
  Used	
  in	
  extraction	
  of	
  precursor	
   	
   	
  **(72	
  grams	
  at	
  40%	
  purity)($100/gram)	
   	
   	
  Table	
  5.1:	
  The	
  cost	
  of	
  making	
  a	
  single	
  batch	
  of	
  methamphetamine	
  using	
  the	
  Nazi	
  and	
  Red-­‐P	
  methods	
  (House	
  of	
  Representatives	
  (2000a).	
  	
  Eastward	
  the	
  Course	
  of	
  Methamphetamine	
  The	
  first	
  region	
  to	
  be	
  hit	
  by	
  the	
  diffusion	
  of	
  ephedrine-­‐based	
  STLs	
  was	
  the	
  Midwest.	
  	
  Owen	
  (2007)	
  argued	
  that	
  diffusion	
  began	
  when	
  a	
  number	
  of	
  Californians	
  moved	
  to	
  Missouri	
  in	
  the	
  1990s	
  and	
  brought	
  the	
  ephedrine-­‐based	
  methods	
  with	
  them.	
  	
  One	
  person	
  in	
  particular,	
  Willi	
  Olsen,	
  came	
  to	
  the	
  city	
  of	
  Independence	
  and	
  began	
  to	
  ship	
  in	
  meth	
  from	
  California	
  in	
  pound	
  quantities.	
  	
  As	
  he	
  was	
  establishing	
  demand,	
  he	
  also	
  recruited	
  cook	
  friends	
  to	
  join	
  the	
  operation.	
  	
  One	
  of	
  these	
  friends,	
  Hugh	
  Escobar,	
  reportedly	
  then	
  split	
  with	
  Olsen	
  and	
  began	
  to	
  teach	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  to	
  others	
  in	
  the	
  area.	
  	
  Detective	
  Bill	
  Sweeney	
  of	
  the	
  Independence	
  Drug	
  Task	
  Force	
  corroborated	
  this	
  story	
  as	
  he	
  recalled	
  when	
  the	
  Red-­‐P	
  method	
  took	
  off	
  in	
  Kansas	
  City:	
  	
   We	
  were	
  told,	
  and	
  it	
  might	
  just	
  be	
  tweaker	
  talk,	
  but	
  there	
  was	
  a	
  dude	
  who	
  came	
  from	
  California,	
  and	
  that’s	
  where	
  all	
  the	
  meth	
  labs	
  came	
  from,	
  with	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  and	
  all	
  that.	
  	
  And	
  he	
  came	
  from	
  California	
  and	
  he	
  kind	
  of	
  got	
  things	
  started.	
  	
  Well,	
  he’d	
  sell	
  his	
  recipes,	
  and	
  they	
  just	
  went	
  like	
  wildfire,	
  and	
  in	
  a	
  matter	
  of	
  months,	
  everyone	
  was	
  trying	
  to	
  cook	
  dope	
  (Sweeney	
  2010).	
  	
  	
  	
  The	
  spread	
  was	
  so	
  rapid	
  that	
  by	
  1998,	
  Rolling	
  Stone	
  Magazine	
  was	
  calling	
  Independence	
  “tweakville,”	
  and	
  dubbing	
  it	
  “Meth	
  Capital	
  of	
  the	
  World”	
  (Wilkinson	
  1998).	
  	
  
	
  	
  
	
   166	
  
Methamphetamine	
  production	
  boomed	
  in	
  the	
  lower	
  Midwest	
  in	
  the	
  latter	
  half	
  of	
  the	
  1990s.	
  	
  Even	
  from	
  a	
  distance,	
  the	
  numbers	
  are	
  staggering.	
  	
  Missouri	
  had	
  two	
  labs	
  seized	
  in	
  1992,	
  fourteen	
  in	
  1994,	
  and	
  421	
  in	
  1997	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1999).	
  In	
  1993,	
  three	
  labs	
  were	
  seized	
  in	
  Iowa,	
  but	
  the	
  numbers	
  rose	
  to	
  103	
  in	
  1997,	
  and	
  320	
  in	
  1998	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1998a).	
  	
  In	
  Arkansas,	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  taken	
  down	
  by	
  police	
  rose	
  from	
  three	
  in	
  1992	
  to	
  244	
  by	
  1997	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2000a).	
  	
  In	
  Kansas,	
  there	
  were	
  4	
  labs	
  discovered	
  in	
  1994,	
  99	
  in	
  1997,	
  and	
  189	
  in	
  1998	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1999).	
  	
  	
  In	
  all	
  cases,	
  it	
  appears	
  that	
  demand	
  was	
  established	
  before	
  local	
  production	
  began.	
  	
  In	
  the	
  Midwest,	
  the	
  methamphetamine	
  market	
  progressed	
  first	
  from	
  small-­‐scale	
  P2P	
  dealing	
  to	
  a	
  rapid	
  influx	
  of	
  d-­‐methamphetamine	
  and	
  the	
  appearance	
  of	
  Red-­‐P	
  labs.	
  	
  This	
  was	
  followed	
  by	
  a	
  lab	
  boom	
  spurred	
  by	
  the	
  spread	
  of	
  the	
  Nazi	
  method.	
  	
  Detective	
  Terry	
  Story,	
  of	
  the	
  Independence,	
  Missouri,	
  Police	
  Department	
  described	
  the	
  transition	
  in	
  terms	
  of	
  changes	
  in	
  the	
  labs	
  themselves:	
  “We	
  had	
  big	
  labs	
  when	
  we	
  first	
  started.	
  	
  We	
  had	
  mad	
  scientist	
  labs.	
  	
  And	
  they	
  were	
  beautiful	
  to	
  look	
  at.	
  	
  Now	
  it’s	
  all	
  small.	
  They	
  went	
  from	
  labs	
  as	
  big	
  as	
  this	
  room	
  to	
  something	
  you	
  could	
  set	
  on	
  this	
  notebook”	
  (Storey	
  2010).	
  	
  	
  The	
  Midwest	
  was	
  at	
  the	
  forefront	
  of	
  the	
  diffusion	
  of	
  methamphetamine	
  markets	
  and	
  STLs,	
  but	
  the	
  processes	
  that	
  occurred	
  there	
  were	
  soon	
  repeated	
  in	
  other	
  regions	
  of	
  the	
  country.	
  	
  In	
  the	
  initial	
  stage	
  of	
  recipe	
  diffusion,	
  information	
  exchange	
  was	
  dependent	
  upon	
  personal	
  contact.	
  	
  In	
  the	
  absence	
  of	
  the	
  Internet,	
  cooks	
  had	
  to	
  learn	
  from	
  other	
  cooks.	
  	
  Kirk	
  Thompson	
  of	
  the	
  KBI	
  compared	
  this	
  networking	
  process	
  to	
  the	
  mythical	
  Hydra:	
  “Our	
  investigations	
  reveal	
  that	
  these	
  
	
  	
  
	
   167	
  
meth	
  cooks	
  come	
  into	
  our	
  state	
  and	
  establish	
  contact	
  with	
  our	
  resident	
  violators.	
  	
  They	
  pass	
  along	
  knowledge	
  of	
  their	
  trade	
  and	
  move	
  on	
  and	
  establish	
  contact	
  in	
  another	
  area.	
  	
  It’s	
  like	
  a	
  nightmarish	
  chain	
  letter.	
  	
  The	
  problem	
  is	
  increasing	
  geometrically	
  just	
  like	
  the	
  heads	
  of	
  the	
  Hydra”	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1999	
  16).	
  	
  	
  With	
  the	
  proliferation	
  of	
  the	
  Internet,	
  aspiring	
  cooks	
  no	
  longer	
  had	
  to	
  rely	
  on	
  direct	
  contact	
  with	
  producers.	
  	
  They	
  could	
  order	
  a	
  book	
  such	
  as	
  Uncle	
  Fester’s	
  Secrets	
  of	
  Methamphetamine	
  Manufacture	
  (Fester	
  2009),	
  watch	
  instructional	
  videos	
  on	
  YouTube,	
  or	
  engage	
  in	
  a	
  conversation	
  on	
  a	
  list	
  serve.	
  	
  As	
  a	
  result,	
  the	
  pace	
  of	
  diffusion	
  quickened.	
  	
  In	
  2000,	
  the	
  first	
  year	
  for	
  which	
  the	
  El	
  Paso	
  Intelligence	
  Center	
  (EPIC)28	
  has	
  data,	
  there	
  were	
  6,918	
  labs	
  seized.	
  	
  By	
  2003,	
  there	
  were	
  10,332	
  (Figure	
  5.2).	
  	
  	
  If	
  we	
  divide	
  the	
  numbers	
  by	
  region	
  as	
  designated	
  by	
  the	
  Organized	
  Crime	
  Drug	
  Enforcement	
  Task	
  Force	
  (OCDETF,	
  Figure	
  5.3),	
  we	
  can	
  see	
  that,	
  as	
  the	
  decade	
  of	
  the	
  2000s	
  progressed,	
  the	
  proportion	
  of	
  lab	
  seizures	
  in	
  areas	
  further	
  from	
  the	
  methamphetamine	
  hearth	
  of	
  the	
  West	
  Coast	
  grew	
  significantly	
  (Figures	
  5.4).	
  	
  	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  28	
  EPIC	
  is	
  the	
  national	
  clearinghouse	
  for	
  clandestine	
  laboratory	
  seizure	
  data.	
  
	
  	
  
	
   168	
  
Figure	
  5.3:	
  OCDETF	
  Regions	
  	
   By	
  the	
  year	
  2000,	
  methamphetamine	
  markets	
  in	
  the	
  West	
  Central	
  Region	
  were	
  already	
  well	
  established.	
  	
  However,	
  STL	
  production	
  was	
  still	
  diffusing	
  to	
  other	
  regions,	
  and,	
  over	
  the	
  course	
  of	
  the	
  decade,	
  the	
  proportion	
  of	
  lab	
  seizures	
  belonging	
  to	
  the	
  Southeast	
  and	
  Great	
  Lakes	
  regions	
  grew	
  significantly	
  as	
  methamphetamine	
  markets	
  in	
  those	
  regions	
  grew	
  (Figures	
  5.4	
  and	
  5.5).	
  	
  By	
  2005,	
  a	
  survey	
  of	
  law	
  enforcement	
  officials	
  nationwide	
  reported	
  that	
  methamphetamine	
  ranked	
  as	
  either	
  the	
  first	
  or	
  second	
  greatest	
  drug	
  threat	
  for	
  every	
  region	
  of	
  the	
  country	
  but	
  the	
  Northeast29	
  (NDIC	
  2005a).	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  29	
  The	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2005	
  uses	
  a	
  different	
  region	
  system	
  than	
  the	
  OCDETF.	
  	
  In	
  this	
  case,	
  the	
  region	
  that	
  did	
  not	
  list	
  methamphetamine	
  as	
  a	
  serious	
  threat	
  (it	
  ranked	
  fourth	
  out	
  of	
  five)	
  was	
  comprised	
  of	
  Connecticut,	
  Delaware,	
  Maine,	
  Maryland,	
  Massachusetts,	
  New	
  Hampshire,	
  New	
  Jersey,	
  New	
  York,	
  Pennsylvania,	
  Rhode	
  Island,	
  Vermont,	
  Virginia,	
  and	
  West	
  Virginia	
  (NDIC	
  2005).	
  
	
  	
  
	
   169	
  
	
  	
  Figure	
  5.4:	
  Proportion	
  of	
  all	
  labs	
  seized	
  for	
  the	
  contiguous	
  48	
  states	
  displayed	
  by	
  OCDETF	
  region	
  (NCLSS	
  2011).	
  	
  	
  Reports	
  by	
  the	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse’s	
  Community	
  Epidemiology	
  Working	
  Group	
  (CEWG)	
  confirmed	
  the	
  spread.	
  	
  In	
  1999	
  that	
  body	
  saw	
  only	
  negligible	
  indications	
  of	
  a	
  meth	
  market	
  in	
  Chicago,	
  Minneapolis/St.	
  Paul,	
  and	
  Atlanta.	
  	
  Five	
  years	
  later,	
  the	
  situation	
  had	
  changed.	
  	
  In	
  2005,	
  the	
  CEWG	
  reported	
  significant	
  increases	
  in	
  usage	
  indicators	
  for	
  the	
  Midwest,	
  South,	
  and	
  East.	
  	
  Admissions	
  for	
  methamphetamine	
  treatment	
  in	
  Atlanta	
  were	
  growing	
  faster	
  than	
  for	
  any	
  other	
  drug,	
  and	
  enforcement	
  officials	
  in	
  suburban	
  Fulton	
  and	
  Dekalb	
  counties	
  described	
  methamphetamine	
  as	
  the	
  biggest	
  threat	
  to	
  their	
  populations.	
  Informants	
  in	
  South	
  Florida	
  reported	
  that	
  meth	
  prices	
  there	
  were	
  the	
  highest	
  in	
  the	
  country.	
  	
  They	
  claimed	
  that	
  the	
  drug	
  was	
  being	
  imported	
  from	
  Georgia	
  and	
  North	
  Carolina.	
  	
  	
  
0%	
  
10%	
  
20%	
  
30%	
  
40%	
  
50%	
  
60%	
  
70%	
  
80%	
  
90%	
  
100%	
  
West	
  Central	
  
Southwest	
  
Southeast	
  
Paci?ic	
  
NY/NJ	
  
New	
  England	
  
Mid	
  Atlantic	
  
Great	
  Lakes	
  
Florida	
  
	
  	
  
	
   170	
  
	
  Figure	
  5.5.	
  	
  Lab	
  seizures	
  by	
  OCDETF	
  region	
  (NCLSS	
  2011).	
  	
   In	
  the	
  Great	
  Lakes	
  Region,	
  methamphetamine	
  was	
  not	
  of	
  significant	
  concern	
  in	
  Chicago	
  itself,	
  but	
  50	
  percent	
  of	
  Illinois	
  counties	
  were	
  reporting	
  increased	
  seizures	
  of	
  the	
  drug.	
  	
  In	
  Minneapolis/St.	
  Paul	
  treatment	
  rates	
  for	
  methamphetamine	
  surpassed	
  10	
  percent	
  of	
  all	
  admissions	
  for	
  the	
  first	
  time	
  in	
  2004.	
  	
  The	
  CEWG	
  attributed	
  most	
  of	
  the	
  increase	
  in	
  labs	
  (if	
  not	
  usage)	
  to	
  the	
  spread	
  of	
  the	
  Nazi	
  method	
  to	
  the	
  upper	
  Midwest	
  and	
  rural	
  South	
  (CEWG	
  1999a;	
  2005).30	
  	
  	
  Another	
  way	
  to	
  document	
  the	
  spread	
  of	
  methamphetamine	
  markets	
  over	
  the	
  course	
  of	
  the	
  2000s	
  is	
  to	
  map	
  the	
  mean	
  center	
  of	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures.	
  	
  There	
  is	
  no	
  way	
  to	
  know	
  the	
  actual	
  number	
  of	
  labs	
  operating	
  in	
  an	
  area,	
  but	
  lab	
  seizures	
  offer	
  an	
  often-­‐used	
  proxy	
  (Weisheit	
  and	
  Wells	
  2010).	
  	
  By	
  weighting	
  the	
  center	
  coordinates	
  of	
  every	
  county	
  in	
  the	
  United	
  States	
  by	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  seized	
  within	
  its	
  borders,	
  and	
  then	
  averaging	
  those	
  weighted	
  values,	
  we	
  can	
  track	
  the	
  mean	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  30	
  Methamphetamine	
  markets	
  never	
  again	
  successfully	
  penetrated	
  the	
  Northeast	
  after	
  the	
  drug’s	
  brief	
  heyday	
  in	
  the	
  1960s.	
  	
  The	
  CEWG	
  has	
  attributed	
  this	
  lack	
  of	
  penetration	
  to	
  “the	
  entrenched	
  tradition	
  of	
  cocaine	
  and	
  heroin	
  trafficking,	
  as	
  well	
  as	
  a	
  lack	
  local	
  manufacture”	
  (CEWG	
  1999b).	
  	
  Only	
  in	
  2011	
  did	
  government	
  documents	
  begin	
  to	
  warn	
  of	
  possible	
  market	
  expansion	
  into	
  the	
  region	
  by	
  Mexican	
  DTOs	
  (NDIC	
  2011a).	
  	
  
0	
  
500	
  
1000	
  
1500	
  
2000	
  
2500	
  
3000	
  
3500	
  
Florida	
  
New	
  England	
  
West	
  Central	
  
Great	
  Lakes	
  
Mid	
  Atlantic	
  
Paci?ic	
  
Southwest	
  
Southeast	
  
NY/NJ	
  
	
  	
  
	
   171	
  
center	
  of	
  domestic	
  production	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  	
  In	
  the	
  year	
  2000,	
  that	
  center	
  was	
  located	
  in	
  central	
  Colorado,	
  already	
  pulled	
  eastward	
  from	
  the	
  West	
  Coast	
  by	
  surging	
  production	
  in	
  Midwest	
  (Figure	
  5.6).	
  	
  	
  By	
  2010,	
  it	
  had	
  migrated	
  all	
  the	
  way	
  to	
  western	
  Kentucky,	
  as	
  a	
  result	
  of	
  growing	
  numbers	
  of	
  seizures	
  in	
  the	
  Southeast	
  and	
  Great	
  Lakes	
  regions.	
  
	
  Figure	
  5.6:	
  The	
  migration	
  of	
  the	
  mean	
  center	
  of	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  from	
  2000	
  to	
  2010.	
  	
  The	
  centers	
  begin	
  with	
  the	
  year	
  2000	
  in	
  central	
  Colorado,	
  and	
  migrate	
  eastward.	
  	
  	
   The	
  eastward	
  expansion	
  of	
  methamphetamine	
  markets	
  was	
  also	
  reflected	
  in	
  usage	
  and	
  treatment	
  statistics.	
  	
  Emergency	
  department	
  visits	
  in	
  the	
  DAWN	
  system	
  involving	
  methamphetamine	
  grew	
  by	
  54	
  percent	
  from	
  1995	
  to	
  2002	
  (SAMHSA	
  2004a).	
  	
  Figure	
  5.7	
  shows	
  MSAs	
  with	
  statistically	
  significant	
  increases	
  in	
  methamphetamine	
  mentions	
  at	
  admission	
  to	
  emergency	
  departments.	
  	
  Admittedly,	
  
	
  	
  
	
   172	
  
many	
  of	
  these	
  percentages	
  are	
  exaggerated	
  because	
  the	
  MSAs	
  had	
  extremely	
  low	
  rates	
  in	
  1995,	
  but	
  the	
  increase	
  east	
  of	
  the	
  Mississippi	
  is	
  still	
  significant.	
  	
  	
  
	
  Figure	
  5.7:	
  Statistically	
  significant	
  increases	
  in	
  methamphetamine	
  mentions	
  for	
  emergency	
  department	
  visits	
  in	
  the	
  DAWN	
  system	
  from	
  1995	
  to	
  2002	
  (SAMHSA	
  2004a).	
  	
   Primary	
  admission	
  rates	
  for	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  Treatment	
  Episode	
  Data	
  Sets	
  also	
  showed	
  significant	
  increases	
  (Figure	
  5.8).	
  	
  Between	
  1993	
  and	
  2005	
  the	
  proportion	
  of	
  people	
  seeking	
  treatment	
  for	
  methamphetamine	
  as	
  their	
  primary	
  drug	
  of	
  abuse	
  increased	
  from	
  two	
  percent	
  of	
  all	
  admissions	
  in	
  1993	
  to	
  nine	
  in	
  2005.	
  	
  The	
  majority	
  of	
  these	
  admissions	
  (64-­‐76	
  percent)	
  were	
  still	
  located	
  in	
  the	
  West.	
  Much	
  of	
  this	
  increase	
  is	
  because	
  of	
  court-­‐mandated	
  treatment.	
  	
  The	
  percentage	
  of	
  people	
  referred	
  to	
  treatment	
  by	
  the	
  criminal	
  justice	
  system	
  increased	
  from	
  38	
  in	
  
	
  	
  
	
   173	
  
1997	
  to	
  56	
  in	
  2007	
  as	
  drug	
  courts	
  became	
  more	
  prevalent	
  (SAMHSA	
  2009a).	
  Over	
  this	
  time	
  period	
  the	
  Northeast	
  never	
  accounted	
  for	
  more	
  than	
  a	
  single	
  percent	
  of	
  methamphetamine	
  treatment	
  admissions.	
  
	
  Figure	
  5.8:	
  Percentage	
  change	
  in	
  primary	
  treatment	
  admissions	
  for	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  TEDS	
  system	
  between	
  1993	
  and	
  2005	
  (SAMHSA	
  2006d,	
  2011a).	
  	
  	
   User	
  demographics	
  for	
  methamphetamine	
  over	
  the	
  past	
  decade	
  have	
  remained	
  much	
  as	
  they	
  had	
  been	
  earlier.	
  	
  The	
  drug’s	
  consumers	
  were	
  predominantly	
  white,	
  though	
  that	
  percentage	
  decreased	
  from	
  83	
  in	
  1993	
  to	
  65	
  in	
  2007.	
  The	
  percentage	
  of	
  Hispanics	
  who	
  sought	
  treatment,	
  on	
  the	
  other	
  hand,	
  expanded	
  from	
  9	
  to	
  21	
  over	
  the	
  same	
  time	
  span.	
  This	
  probably	
  reflected	
  the	
  increasing	
  prevalence	
  of	
  Mexican	
  meth.	
  	
  The	
  method	
  of	
  administration	
  for	
  the	
  drug	
  
	
  	
  
	
   174	
  
experienced	
  a	
  significant	
  change	
  as	
  well,	
  with	
  smoking	
  replacing	
  injection	
  and	
  inhalation	
  as	
  the	
  preferred	
  method	
  by	
  1998	
  (Figure	
  5.9).	
  
	
  Figure	
  5.9:	
  Changes	
  in	
  the	
  method	
  of	
  administration	
  for	
  people	
  seeking	
  treatment	
  for	
  methamphetamine	
  abuse	
  (SAMHSA	
  2005;	
  2009a).	
  	
  	
  	
  	
  Small	
  Labs,	
  Big	
  Problems	
  	
  	
   No	
  matter	
  where	
  they	
  were	
  found,	
  the	
  proliferation	
  of	
  STLs	
  presented	
  an	
  array	
  of	
  problems	
  to	
  the	
  communities	
  that	
  had	
  to	
  deal	
  with	
  them.	
  	
  On	
  the	
  one	
  hand,	
  the	
  actual	
  proportion	
  of	
  the	
  methamphetamine	
  market	
  that	
  they	
  supplied	
  was	
  fairly	
  small,	
  estimated	
  at	
  roughly	
  20	
  percent	
  on	
  a	
  national	
  level.	
  	
  On	
  the	
  other	
  hand,	
  such	
  labs	
  garnered	
  a	
  lot	
  of	
  public	
  attention	
  and	
  demanded	
  action.	
  	
  Joseph	
  Corcoran,	
  the	
  special	
  agent	
  in	
  charge	
  of	
  the	
  St.	
  Louis	
  DEA	
  office	
  identified	
  three	
  problems	
  created	
  by	
  the	
  small	
  labs.	
  	
  First	
  was	
  that	
  the	
  chemicals	
  used	
  in	
  the	
  production	
  process	
  were	
  highly	
  volatile	
  and	
  could	
  potentially	
  result	
  in	
  explosions	
  or	
  fires.31	
  	
  Second	
  was	
  that	
  the	
  chemicals	
  used	
  in	
  production,	
  whether	
  they	
  exploded	
  or	
  not,	
  were	
  highly	
  toxic,	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  31	
  This	
  fear	
  is	
  often	
  overstated.	
  	
  According	
  to	
  DEA	
  statistics	
  for	
  2002,	
  1.4	
  percent	
  of	
  labs	
  exploded	
  and	
  2.3	
  percent	
  resulted	
  in	
  fires	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003).	
  
0%	
  
10%	
  
20%	
  
30%	
  
40%	
  
50%	
  
60%	
  
70%	
  
80%	
  
90%	
  
100%	
  
Oral	
  or	
  Other	
  
Injection	
  
Inhalation	
  
Smoking	
  
	
  	
  
	
   175	
  
and	
  resulted	
  in	
  significant	
  environmental	
  damage	
  when	
  disposed	
  of	
  improperly.	
  	
  These	
  two	
  factors	
  combined	
  to	
  make	
  meth	
  labs	
  expensive	
  to	
  clean	
  up.	
  	
  Corcoran	
  put	
  the	
  cost	
  of	
  disposing	
  of	
  the	
  chemicals	
  at	
  $2,500	
  per	
  lab.	
  	
  According	
  to	
  him,	
  “the	
  amount	
  of	
  drugs	
  that	
  these	
  labs	
  produce”	
  was	
  “perhaps	
  the	
  least	
  significant”	
  problem	
  associated	
  with	
  STLs	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1999,	
  35).	
  	
  Corcoran’s	
  concern,	
  although	
  presented	
  in	
  a	
  flippant	
  way,	
  was	
  important:	
  the	
  public’s	
  desire	
  to	
  close	
  down	
  domestic	
  meth	
  labs	
  took	
  attention	
  and	
  funding	
  away	
  from	
  the	
  more	
  significant	
  methamphetamine	
  problem,	
  which	
  was	
  the	
  distribution	
  of	
  methamphetamine	
  by	
  Mexican	
  DTOs.	
  	
  As	
  my	
  informant	
  in	
  the	
  KBI	
  explained	
  it:	
  	
  The	
  meth	
  lab	
  is	
  kind	
  of	
  like	
  the	
  fire	
  for	
  firemen.	
  	
  When	
  we	
  get	
  a	
  meth	
  lab,	
  law	
  enforcement	
  has	
  to	
  respond.	
  	
  And	
  so,	
  all	
  the	
  time	
  we	
  spend	
  on	
  that	
  methamphetamine	
  lab	
  crime	
  scene	
  is	
  time	
  we	
  can’t	
  spend	
  on	
  cases	
  that	
  would	
  be	
  interdiction	
  cases	
  for	
  methamphetamine,	
  so	
  that	
  we	
  could	
  maybe	
  try	
  to	
  get	
  some	
  of	
  those	
  other	
  sources	
  of	
  supply	
  under	
  control	
  (Hutchings	
  2010).	
  	
  This	
  meant	
  that	
  the	
  existence	
  of	
  small	
  toxic	
  labs	
  might	
  actually	
  help	
  rather	
  than	
  hurt	
  the	
  business	
  of	
  DTOs,	
  as	
  it	
  diverts	
  attention	
  and	
  funds	
  away	
  from	
  their	
  persecution	
  without	
  significantly	
  reducing	
  their	
  market	
  share.	
  	
   Indiana	
  Representative	
  Mark	
  Souder	
  spent	
  much	
  of	
  the	
  early	
  2000s	
  holding	
  hearings	
  regarding	
  methamphetamine	
  as	
  part	
  of	
  the	
  Subcommittee	
  on	
  Criminal	
  Justice,	
  Drug	
  Policy,	
  and	
  Human	
  Resources	
  of	
  the	
  House	
  of	
  Representatives’	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform.	
  	
  He	
  viewed	
  the	
  visibility	
  of	
  methamphetamine	
  labs	
  in	
  a	
  similar	
  light	
  to	
  that	
  of	
  Agent	
  Corcoran:	
  “It’s	
  a	
  political	
  problem,	
  because	
  if	
  you	
  see	
  the	
  number	
  of	
  headlines,	
  the	
  community	
  starts	
  to	
  think	
  that	
  they	
  have	
  a	
  bigger	
  meth	
  problem	
  proportionately	
  than	
  it	
  is	
  actually	
  there,	
  and	
  you	
  could	
  also	
  misallocate	
  funds	
  chasing	
  the	
  smaller	
  [lab	
  seizure]	
  numbers”	
  (House	
  of	
  
	
  	
  
	
   176	
  
Representatives	
  2003,	
  82).	
  In	
  a	
  report	
  submitted	
  to	
  the	
  rest	
  of	
  the	
  House,	
  his	
  committee	
  warned	
  that	
  targeting	
  STLs	
  alone	
  was	
  futile:	
  	
  “Merely	
  tackling	
  the	
  small	
  clandestine	
  labs	
  is	
  like	
  squeezing	
  a	
  balloon—the	
  meth	
  supply	
  will	
  expand	
  elsewhere	
  to	
  meet	
  demand.	
  	
  Mexican	
  meth	
  will	
  more	
  than	
  replace	
  the	
  supply	
  from	
  small	
  labs,	
  unless	
  Congress	
  addresses	
  the	
  problem	
  in	
  a	
  comprehensive	
  way”	
  (Committee	
  on	
  Government	
  Reform	
  2005,	
  6).	
  	
  The	
  explosion	
  in	
  small	
  meth	
  labs	
  was	
  a	
  strain	
  not	
  just	
  on	
  field	
  operatives	
  and	
  legislators,	
  but	
  also	
  on	
  the	
  forensic	
  scientists	
  whose	
  duty	
  it	
  was	
  to	
  identify	
  the	
  chemicals	
  and	
  drugs	
  found	
  at	
  lab	
  sites.	
  	
  As	
  an	
  example,	
  in	
  1998	
  the	
  Indiana	
  State	
  Police	
  lab	
  handled	
  400	
  meth	
  cases.	
  	
  By	
  2002	
  their	
  number	
  was	
  2,800,	
  surpassing	
  the	
  total	
  of	
  even	
  cocaine	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2004a).	
  	
  The	
  director	
  of	
  the	
  Kansas	
  City	
  crime	
  lab	
  estimated	
  that	
  the	
  processing	
  of	
  meth	
  labs	
  required	
  ten	
  to	
  twenty	
  times	
  the	
  man-­‐hours	
  of	
  a	
  traditional	
  drug	
  arrest.	
  	
  The	
  explosion	
  in	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  seized	
  meant	
  that	
  state	
  forensic	
  labs	
  had	
  to	
  reduce	
  the	
  time	
  spent	
  on	
  drug,	
  rape,	
  homicide,	
  and	
  robbery	
  cases	
  they	
  would	
  normally	
  have	
  worked.	
  	
  The	
  seizures	
  also	
  created	
  massive	
  backlogs	
  of	
  lab	
  work,	
  which	
  meant	
  that	
  prosecutors	
  had	
  to	
  put	
  off	
  trials	
  as	
  they	
  waited	
  for	
  analyses	
  to	
  come	
  in.	
  	
  	
  Small	
  toxic	
  labs	
  differ	
  from	
  their	
  super	
  brethren	
  in	
  a	
  number	
  of	
  important	
  ways	
  that	
  impact	
  the	
  communities	
  in	
  which	
  they	
  are	
  found.	
  	
  Superlabs	
  are	
  an	
  industrial	
  affair.	
  	
  They	
  tend	
  to	
  be	
  hidden	
  away	
  in	
  remote	
  areas	
  because	
  their	
  size	
  makes	
  them	
  both	
  difficult	
  to	
  move	
  and	
  easy	
  to	
  identify.	
  	
  In	
  the	
  U.	
  S.	
  they	
  are	
  frequently	
  found	
  on	
  public	
  lands	
  or	
  in	
  remote	
  agricultural	
  land	
  in	
  the	
  Central	
  Valley	
  of	
  California.	
  	
  Their	
  operation	
  harms	
  only	
  the	
  land,	
  the	
  cooks	
  (potentially),	
  and	
  the	
  
	
  	
  
	
   177	
  
people	
  who	
  use	
  the	
  meth	
  they	
  produce.	
  	
  Small	
  toxic	
  labs,	
  in	
  contrast,	
  have	
  the	
  potential	
  to	
  inflict	
  far	
  more	
  harm.	
  	
  	
  Their	
  mobility	
  increases	
  the	
  probability	
  of	
  an	
  innocent	
  bystander	
  coming	
  into	
  contact	
  with	
  them.	
  Often,	
  this	
  is	
  a	
  police	
  officer	
  accustomed	
  to	
  standard	
  traffic	
  stops	
  and	
  generally	
  unprepared	
  to	
  deal	
  with	
  the	
  operational	
  meth	
  lab	
  he	
  finds	
  in	
  the	
  trunk	
  of	
  a	
  car.	
  	
  	
  At	
  other	
  times	
  it	
  is	
  park	
  rangers	
  or	
  regular	
  citizens	
  out	
  for	
  a	
  stroll.	
  	
  	
  Small	
  size	
  also	
  means	
  that	
  the	
  domestic	
  labs	
  are	
  temporary	
  affairs.	
  	
  In	
  more	
  densely	
  populated	
  areas	
  they	
  have	
  often	
  been	
  set	
  up	
  in	
  hotel	
  rooms.	
  	
  Although	
  some	
  hotel	
  operators	
  knowingly	
  lease	
  rooms	
  to	
  meth	
  cooks,	
  others	
  do	
  so	
  unsuspectingly,	
  and	
  are	
  then	
  stuck	
  with	
  the	
  significant	
  cost	
  of	
  decontamination	
  while	
  they	
  lose	
  income	
  as	
  these	
  rooms	
  sit	
  idle.	
  	
  The	
  price	
  of	
  such	
  decontamination	
  is	
  significantly	
  more	
  than	
  the	
  chemical	
  disposal	
  cost	
  incurred	
  by	
  the	
  DEA	
  or	
  local	
  police.	
  Perhaps	
  no	
  group	
  suffers	
  more	
  from	
  the	
  existence	
  of	
  small	
  toxic	
  labs	
  than	
  the	
  children	
  of	
  meth	
  cooks	
  or	
  meth-­‐addicted	
  parents.	
  	
  In	
  2002,	
  some	
  2,000	
  children	
  were	
  present	
  during	
  meth	
  lab	
  seizures	
  and	
  69	
  percent	
  of	
  them	
  had	
  been	
  exposed	
  to	
  hazardous	
  chemicals	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003).	
  The	
  knowledge	
  these	
  kids	
  were	
  exposed	
  to	
  is	
  probably	
  even	
  more	
  damaging.	
  	
  Terry	
  Williams,	
  the	
  director	
  of	
  the	
  North	
  Central	
  (Missouri)	
  Drug	
  Task	
  Force,	
  testified	
  before	
  Congress	
  about	
  a	
  time	
  in	
  the	
  mid	
  1990s	
  that	
  she	
  was	
  contacted	
  by	
  school	
  officials	
  in	
  Ray	
  County	
  because	
  there	
  was	
  a	
  nine	
  year-­‐old	
  in	
  the	
  school	
  who	
  claimed	
  to	
  know	
  how	
  to	
  make	
  meth:	
  	
  Now	
  we	
  could	
  barely	
  pronounce	
  it	
  at	
  the	
  time,	
  let	
  alone	
  spell	
  it	
  .	
  .	
  .	
  [But]	
  this	
  child	
  sat	
  and	
  began	
  talking	
  to	
  us.	
  	
  He	
  told	
  us	
  how	
  the	
  process	
  worked,	
  and	
  “Make	
  sure	
  you	
  get	
  the	
  heat	
  right	
  here,	
  and	
  turn	
  it	
  down	
  here,	
  because	
  if	
  it	
  gets	
  too	
  hot	
  you	
  may	
  have	
  a	
  fire.”	
  This	
  was	
  a	
  child	
  who	
  knew	
  what	
  he	
  was	
  talking	
  about,	
  because	
  he	
  had	
  watched	
  	
  (U.S.	
  Senate	
  1999	
  21).	
  
	
  	
  
	
   178	
  
	
  Later,	
  when	
  the	
  task	
  force	
  raided	
  that	
  child’s	
  home,	
  he	
  reportedly	
  asked	
  the	
  police	
  what	
  had	
  taken	
  them	
  so	
  long.	
  	
  	
  	
   	
  Small	
  Toxic	
  Networks	
  Though	
  not	
  affiliated	
  with	
  specific	
  organized	
  crime	
  groups	
  in	
  the	
  way	
  that	
  the	
  superlabs	
  of	
  California	
  were	
  directly	
  connected	
  to	
  Mexican	
  drug-­‐trafficking	
  organizations,	
  the	
  independent	
  cooks	
  and	
  users	
  that	
  coalesced	
  around	
  small	
  labs	
  still	
  formed	
  a	
  network	
  of	
  sorts.	
  	
  First,	
  there	
  was	
  the	
  information	
  exchange	
  that	
  occurred	
  in	
  the	
  early	
  years	
  of	
  meth	
  market	
  diffusion.	
  	
  Kirk	
  Thompson,	
  the	
  director	
  of	
  the	
  KBI	
  in	
  1999,	
  described	
  the	
  network	
  of	
  methamphetamine	
  cooks	
  in	
  his	
  region	
  as	
  the	
  most	
  troublesome	
  development	
  to	
  have	
  occurred	
  around	
  the	
  drug.	
  	
  He	
  argued	
  that	
  the	
  spread	
  of	
  techniques	
  and	
  expertise	
  relating	
  to	
  methamphetamine	
  made	
  the	
  prosecution	
  of	
  individual	
  cooks	
  pointless	
  in	
  terms	
  of	
  market	
  disruption.	
  	
  A	
  new	
  cook	
  would	
  simply	
  rise	
  to	
  take	
  their	
  place.	
  	
  To	
  Thompson,	
  the	
  only	
  effective	
  way	
  to	
  stop	
  methamphetamine	
  was	
  the	
  removal	
  of	
  precursors	
  from	
  the	
  market.	
  	
  	
  The	
  Missouri	
  Highway	
  Patrol	
  reported	
  similar	
  interaction	
  between	
  cooks:	
  “While	
  these	
  local	
  producers	
  do	
  not	
  maintain	
  an	
  organized	
  hierarchy,	
  it	
  has	
  been	
  found	
  through	
  various	
  investigations	
  that	
  these	
  local	
  producers	
  have	
  friendships	
  or	
  other	
  criminal	
  ties	
  to	
  individuals	
  within	
  their	
  immediate	
  or	
  adjoining	
  states”	
  (U.	
  S.	
  Senate	
  1999,	
  56).	
  	
  Rogelio	
  Guevara	
  of	
  the	
  DEA	
  believed	
  the	
  Internet	
  increased	
  the	
  scope	
  of	
  meth	
  cook	
  networks:	
  “While	
  in	
  the	
  past	
  methamphetamine	
  ‘chemists’	
  closely	
  guarded	
  their	
  ‘recipes,’	
  today’s	
  age	
  of	
  modern	
  computer	
  technology	
  has	
  made	
  ‘chemists’	
  more	
  willing	
  to	
  share	
  their	
  ‘recipes’	
  of	
  death.	
  	
  	
  This	
  form	
  of	
  
	
  	
  
	
   179	
  
information	
  sharing	
  allows	
  wide	
  dissemination	
  of	
  the	
  techniques	
  to	
  anyone	
  with	
  computer	
  access”	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003,	
  55).	
  In	
  addition	
  to	
  the	
  loosely	
  affiliated	
  web	
  of	
  recipe	
  sharing,	
  smaller	
  networks	
  coalesce	
  around	
  individual	
  cooks.	
  	
  Lab	
  operation	
  has	
  never	
  been	
  a	
  solitary	
  activity.	
  	
  Sergeant	
  John	
  Sanchez	
  of	
  the	
  Arizona	
  Department	
  of	
  Public	
  Safety	
  described	
  the	
  division	
  of	
  labor	
  associated	
  with	
  the	
  operation	
  of	
  even	
  a	
  small	
  lab:	
  “You	
  have	
  ten	
  or	
  twelve	
  people	
  involved.	
  	
  One	
  that’s	
  supplying	
  the	
  money,	
  one	
  that’s	
  supplying	
  the	
  chemicals,	
  one	
  that’s	
  supplying	
  the	
  glassware,	
  one	
  that’s	
  supplying	
  the	
  place,	
  one	
  that’s	
  supplying	
  the	
  recipe,	
  and	
  on	
  and	
  on	
  and	
  on”	
  (House	
  of	
  Representatives	
  1995,	
  42).	
  	
  Cooking	
  then,	
  becomes	
  a	
  social	
  activity	
  and	
  a	
  culture	
  evolves	
  around	
  it.	
  	
  John	
  C.	
  Horton	
  of	
  the	
  ONDCP	
  described	
  that	
  society	
  to	
  the	
  House	
  of	
  Representatives	
  in	
  2003:	
   For	
  users	
  and	
  dealers,	
  cooking	
  methamphetamine	
  has	
  developed	
  into	
  a	
  social	
  activity	
  where	
  methamphetamine	
  users	
  can	
  share	
  information	
  on	
  methods	
  of	
  cooking	
  and	
  using	
  methamphetamine,	
  who	
  in	
  the	
  “meth	
  world”	
  may	
  be	
  working	
  undercover	
  for	
  police,	
  and	
  what	
  sort	
  of	
  criminal	
  enterprise,	
  such	
  as	
  identity	
  theft,	
  may	
  be	
  feasible	
  to	
  criminally	
  enable	
  the	
  acquisitions	
  of	
  the	
  ingredients	
  used	
  in	
  methamphetamine	
  (House	
  of	
  Representatives	
  2003,	
  71).	
  	
  Detective	
  Gary	
  Tucker	
  of	
  the	
  Independence	
  Police	
  Drug	
  Task	
  Force	
  told	
  me	
  of	
  the	
  pride	
  the	
  early	
  ephedrine	
  cooks	
  took	
  in	
  their	
  work	
  and	
  the	
  networks	
  that	
  formed	
  around	
  them:	
  	
  Guys	
  initially	
  that	
  were	
  in	
  it,	
  they	
  were	
  perfectionists.	
  	
  They	
  had	
  a	
  product	
  that	
  they	
  were	
  proud	
  of.	
  	
  Because	
  they	
  would	
  tell	
  us.	
  	
  We	
  would	
  talk	
  to	
  them	
  in	
  interviews	
  and	
  they	
  would	
  tell	
  us,	
  “Yeah	
  man,	
  I’ve	
  got	
  the	
  best	
  stuff	
  here.	
  	
  Mine’s	
  about	
  99,	
  98	
  percent	
  pure.	
  	
  You’re	
  not	
  gonna	
  find	
  anything	
  better	
  here,	
  so	
  I	
  can	
  pretty	
  much	
  dictate	
  my	
  price.	
  	
  And	
  my	
  customers	
  are	
  repeat	
  customers.”	
  So	
  they	
  had	
  a	
  business,	
  and	
  they	
  were	
  proud	
  business	
  owners	
  (Tucker	
  2010).	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   180	
  
Generally	
  speaking,	
  the	
  networks	
  that	
  form	
  around	
  a	
  small	
  lab	
  are	
  not	
  profit-­‐driven	
  entities.	
  	
  The	
  group	
  goal	
  is	
  to	
  produce	
  enough	
  meth	
  for	
  their	
  own	
  personal	
  use	
  and	
  to	
  have	
  just	
  enough	
  to	
  sell	
  to	
  fund	
  the	
  next	
  cook.	
  	
  The	
  limited	
  sales	
  that	
  occur	
  do	
  so	
  through	
  a	
  social	
  network	
  model,	
  meaning	
  that	
  the	
  cook	
  or	
  other	
  members	
  of	
  the	
  small	
  lab	
  network	
  sell	
  only	
  to	
  personal	
  acquaintances.	
  	
  These	
  sales	
  occur	
  off	
  the	
  street	
  in	
  private	
  residences.	
  	
  All	
  of	
  these	
  factors	
  combine	
  to	
  make	
  small	
  lab	
  operations	
  difficult	
  to	
  penetrate	
  and	
  disrupt.	
  Undercover	
  operations	
  or	
  traditional	
  buy	
  and	
  busts	
  simply	
  do	
  not	
  work.	
  	
  More	
  often	
  than	
  not,	
  labs	
  are	
  discovered	
  via	
  the	
  vigilance	
  of	
  neighbors	
  or	
  merchants	
  who	
  sell	
  the	
  known	
  ingredients	
  necessary	
  for	
  a	
  cook.	
  	
  	
  Other	
  times,	
  the	
  erratic	
  behavior	
  of	
  meth	
  cooks	
  and	
  users	
  brings	
  attention	
  to	
  themselves	
  and	
  their	
  activities.	
  	
  	
  	
  	
  Correlates	
  of	
  Methamphetamine	
  Lab	
  Seizures	
  As	
  Figure	
  5.2	
  shows,	
  the	
  peak	
  years	
  of	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  in	
  the	
  United	
  States	
  were	
  from	
  2000	
  to	
  2004.	
  	
  In	
  order	
  to	
  understand	
  lab	
  location	
  better,	
  I	
  conducted	
  a	
  spatial	
  regression	
  analysis	
  of	
  seizures	
  during	
  this	
  time	
  period	
  (Figure	
  5.10).	
  	
  Tables	
  5.2	
  and	
  5.3	
  show	
  the	
  covariates	
  associated	
  with	
  such	
  seizures	
  at	
  the	
  peak	
  of	
  STL	
  production	
  for	
  the	
  contiguous	
  United	
  States	
  at	
  the	
  county	
  level.	
  The	
  method	
  used	
  to	
  determine	
  the	
  covariates	
  was	
  a	
  zero-­‐inflated	
  negative	
  binomial	
  spatial	
  regression,	
  and	
  the	
  results	
  are	
  presented	
  in	
  two	
  separate	
  tables.	
  32	
  	
  	
  	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  32	
  For	
  an	
  in-­‐depth	
  explanation	
  of	
  the	
  data	
  for	
  these	
  analyses,	
  methods	
  used,	
  and	
  complete	
  results,	
  see	
  Appendix.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   181	
  
Figure	
  5.10:	
  Cumulative	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  for	
  2000-­‐2003	
  by	
  county	
  (NCLSS	
  2011).	
  	
  	
   The	
  first	
  table	
  (Table	
  5.2)	
  displays	
  the	
  logistic	
  zero-­‐inflation	
  portion	
  of	
  the	
  model.	
  	
  Covariates	
  in	
  this	
  table	
  help	
  to	
  determine	
  the	
  probability	
  of	
  a	
  county	
  having	
  zero	
  labs	
  seized	
  within	
  its	
  borders.	
  	
  A	
  negative	
  value	
  of	
  the	
  coefficient	
  of	
  these	
  variables	
  indicates	
  that	
  they	
  increase	
  the	
  likelihood	
  of	
  labs	
  being	
  present	
  in	
  a	
  county.	
  	
  Nationally,	
  the	
  most	
  significant	
  predictor	
  of	
  meth	
  labs	
  being	
  seized	
  within	
  a	
  county	
  was	
  their	
  presence	
  within	
  neighboring	
  counties.	
  	
  High	
  dissimilarity	
  indexes	
  for	
  a	
  county’s	
  white	
  population	
  (DisSim),	
  high	
  property	
  crime	
  rates	
  (Prop),	
  and	
  population	
  turnover	
  since	
  1995	
  (DIFCTY95)	
  were	
  also	
  correlated	
  with	
  the	
  presence	
  of	
  meth	
  labs.	
  	
  In	
  contradiction	
  to	
  the	
  frequently	
  repeated	
  assertion	
  that	
  meth	
  use	
  and	
  production	
  are	
  predominantly	
  rural,	
  a	
  higher	
  percentage	
  of	
  population	
  living	
  in	
  rural	
  areas	
  (RurPCT)	
  increased	
  the	
  likelihood	
  that	
  no	
  labs	
  would	
  be	
  found	
  within	
  a	
  county’s	
  borders.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   182	
  
Zero-­inflation	
  Model	
   	
   	
   	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   4.210	
   0.935	
   4.502	
   0.000	
  LAG	
   -­1.262	
   0.117	
   -­10.780	
   0.000	
  Prop	
   -­0.084	
   0.033	
   -­2.542	
   0.011	
  RurPCT	
   0.016	
   0.004	
   4.433	
   0.000	
  DIFCTY95	
   -­0.028	
   0.015	
   -­1.889	
   0.059	
  DisSim	
   -­0.039	
   0.010	
   -­3.819	
   0.000	
  Table	
  5.2:	
  Covariates	
  associated	
  with	
  the	
  probability	
  that	
  no	
  labs	
  will	
  be	
  seized	
  within	
  a	
  county.	
  	
   Count	
  Model	
  Coefficients	
   	
   	
  Variables	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   1.029	
   0.682	
   1.509	
   0.131	
  LAG	
   0.028	
   0.002	
   16.661	
   0.000	
  WhtPCT	
   0.034	
   0.004	
   9.569	
   0.000	
  Vacant	
   -­0.018	
   0.004	
   -­4.168	
   0.000	
  SingMom	
   0.141	
   0.030	
   4.745	
   0.000	
  Prop	
   0.040	
   0.012	
   3.253	
   0.001	
  farm	
   -­0.434	
   0.095	
   -­4.558	
   0.000	
  manf	
   -­0.179	
   0.063	
   -­2.845	
   0.004	
  PCTBACH	
   -­0.030	
   0.006	
   -­4.800	
   0.000	
  RurPCT	
   -­0.005	
   0.002	
   -­2.660	
   0.008	
  SpanPCT	
   -­0.023	
   0.004	
   -­6.049	
   0.000	
  DIFCTY95	
   -­0.013	
   0.006	
   -­2.022	
   0.043	
  RentOcc	
   0.018	
   0.006	
   3.062	
   0.002	
  DisSim	
   -­0.030	
   0.005	
   -­6.365	
   0.000	
  PDZ	
   -­0.108	
   0.051	
   -­2.125	
   0.034	
  Interstate	
   0.001	
   0.001	
   1.650	
   0.099	
  PopZ	
   0.286	
   0.046	
   6.177	
   0.000	
  Log(theta)	
   -­‐0.196	
   0.036	
   -­‐5.389	
   0.000	
  Table	
  5.3:	
  Covariates	
  associated	
  with	
  increasing	
  numbers	
  of	
  meth	
  labs	
  being	
  found	
  within	
  a	
  county.	
  	
   Table	
  5.3	
  shows	
  the	
  factors	
  that	
  are	
  associated	
  with	
  changes	
  in	
  the	
  quantity	
  of	
  labs	
  seized	
  within	
  a	
  county	
  once	
  the	
  hurdle	
  of	
  having	
  zero	
  labs	
  within	
  it	
  has	
  been	
  overcome.	
  	
  In	
  this	
  table,	
  a	
  positive	
  value	
  indicates	
  the	
  variable	
  has	
  positive	
  impact	
  on	
  meth	
  lab	
  seizures.	
  	
  Once	
  again,	
  the	
  presence	
  of	
  labs	
  in	
  neighboring	
  counties	
  (LAG)	
  is	
  positively	
  associated	
  with	
  increasing	
  meth	
  lab	
  seizures.	
  	
  This	
  may	
  be	
  evidence	
  of	
  the	
  diffusion	
  of	
  labs	
  or	
  of	
  increased	
  policing	
  in	
  the	
  face	
  of	
  nearby	
  meth	
  
	
  	
  
	
   183	
  
problems.	
  More	
  probably,	
  it	
  is	
  a	
  combination	
  of	
  both	
  factors.	
  	
  Increasing	
  lab	
  seizures	
  were	
  also	
  positively	
  associated	
  with	
  counties	
  where	
  a	
  high	
  percentage	
  of	
  the	
  population	
  was	
  white	
  (WHTPCT),	
  a	
  high	
  percentage	
  of	
  families	
  had	
  a	
  single	
  mother	
  as	
  the	
  head	
  of	
  household	
  (SINGMOM),	
  property	
  crime	
  rates	
  were	
  higher,	
  and	
  a	
  larger	
  number	
  of	
  homes	
  were	
  occupied	
  by	
  renters	
  (RentOcc).	
  	
  Most	
  of	
  these	
  correlates	
  are	
  associated	
  with	
  social	
  disorganization,	
  a	
  condition	
  common	
  to	
  high-­‐crime	
  areas	
  containing	
  drug	
  markets.	
  	
  The	
  lone	
  exception,	
  a	
  high	
  percentage	
  of	
  white	
  residents,	
  reflects	
  the	
  fact	
  that	
  white	
  people	
  make	
  up	
  a	
  disproportionately	
  large	
  percentage	
  of	
  meth	
  users	
  (SAMHSA	
  2009).	
  	
  Interestingly,	
  a	
  higher	
  population	
  (PopZ)	
  is	
  correlated	
  with	
  increasing	
  meth	
  lab	
  seizures.	
  	
  Perhaps	
  the	
  relationship	
  indicates	
  that	
  a	
  sufficient	
  market	
  needs	
  to	
  exist	
  in	
  order	
  for	
  cooks	
  to	
  bother	
  producing.	
  	
  	
  The	
  negative	
  relationships	
  between	
  education	
  levels	
  (PCTBACH)	
  and	
  percentage	
  of	
  the	
  population	
  that	
  speaks	
  Spanish	
  at	
  home	
  (PCTSPN)	
  were	
  expected.	
  	
  Meth	
  users	
  (and	
  cooks)	
  tend	
  to	
  be	
  undereducated.	
  	
  Spanish	
  speaking	
  was	
  included	
  in	
  the	
  model	
  as	
  an	
  indicator	
  for	
  the	
  possibility	
  of	
  market	
  penetration	
  by	
  Mexican	
  DTOs.	
  	
  Its	
  significance	
  and	
  negative	
  correlation	
  would	
  seem	
  to	
  validate	
  this	
  assumption,	
  and	
  to	
  suggest	
  that	
  meth	
  production	
  is	
  more	
  likely	
  to	
  occur	
  when	
  demand	
  is	
  not	
  met	
  by	
  importation.	
  	
  	
  Several	
  of	
  the	
  other	
  negative	
  correlates	
  were	
  surprising.	
  	
  Rural	
  counties,	
  ones	
  dependent	
  upon	
  farms	
  (farm),	
  and	
  ones	
  with	
  large	
  numbers	
  of	
  vacant	
  properties	
  were	
  all	
  associated	
  with	
  decreasing	
  meth	
  labs,	
  once	
  again	
  arguing	
  against	
  a	
  connection	
  between	
  meth	
  production	
  and	
  rural	
  areas.	
  	
  However,	
  population	
  density	
  
	
  	
  
	
   184	
  
(PDZ)	
  was	
  also	
  negatively	
  correlated.	
  	
  	
  This	
  would	
  appear	
  to	
  be	
  the	
  opposite	
  of	
  the	
  relationship	
  demonstrated	
  by	
  the	
  previously	
  mentioned	
  variables.	
  	
  Perhaps	
  a	
  fine	
  line	
  between	
  population	
  density	
  and	
  highly	
  rural	
  population	
  must	
  be	
  met	
  for	
  meth	
  labs	
  to	
  occur.	
  	
  Finally,	
  the	
  relationship	
  between	
  the	
  increasing	
  segregation	
  of	
  whites	
  from	
  other	
  ethnicities	
  and	
  the	
  meth	
  lab	
  count	
  is	
  opposite	
  from	
  what	
  it	
  was	
  for	
  the	
  zero-­‐inflation	
  portion	
  of	
  the	
  model.	
  	
  That	
  is	
  to	
  say	
  that	
  segregation	
  of	
  whites	
  increases	
  the	
  probability	
  that	
  a	
  county	
  will	
  have	
  at	
  least	
  one	
  meth	
  lab	
  seized	
  within	
  its	
  borders,	
  but	
  decreases	
  the	
  probability	
  of	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  seized	
  being	
  high.	
  	
  In	
  both	
  cases,	
  the	
  impact	
  of	
  the	
  variable,	
  while	
  significant,	
  was	
  small.	
  33	
  	
  	
  Precursor	
  Legislation,	
  Smurfs,	
  and	
  the	
  Advent	
  of	
  One-­Pot	
  Meth	
  	
   By	
  the	
  end	
  of	
  2004,	
  the	
  federal	
  government	
  was	
  well	
  aware	
  of	
  the	
  explosion	
  in	
  domestic	
  methamphetamine.	
  	
  In	
  the	
  previous	
  six	
  years	
  officials	
  had	
  held	
  at	
  least	
  fifteen	
  hearings	
  on	
  the	
  topic.	
  	
  However,	
  the	
  best	
  way	
  to	
  attack	
  the	
  problem	
  was	
  not	
  entirely	
  clear.	
  	
  Since	
  1981,	
  state	
  and	
  federal	
  agencies	
  had	
  attempted	
  to	
  stop	
  methamphetamine	
  by	
  restricting	
  access	
  to	
  precursor	
  chemicals	
  on	
  a	
  number	
  of	
  occasions.	
  	
  In	
  1981	
  they	
  restricted	
  sales	
  of	
  phenyl-­‐2-­‐propanone,	
  sparking	
  the	
  switch	
  to	
  ephedrine-­‐based	
  recipes,	
  and	
  thereby	
  laying	
  the	
  groundwork	
  for	
  the	
  explosion	
  in	
  production	
  and	
  usage	
  that	
  continues	
  today.	
  	
  In	
  1988	
  they	
  passed	
  the	
  Chemical	
  Diversion	
  and	
  Trafficking	
  Act	
  (CDTA),	
  another	
  attempt	
  to	
  limit	
  access	
  to	
  precursors.	
  	
  Unfortunately,	
  after	
  heavy	
  lobbying	
  by	
  pharmaceutical	
  companies,	
  exceptions	
  were	
  made	
  in	
  this	
  law	
  to	
  allow	
  unlimited	
  sales	
  of	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  as	
  long	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  33	
  See	
  Appendix	
  for	
  the	
  full	
  tables	
  and	
  discussion	
  of	
  the	
  results	
  for	
  the	
  individual	
  OCDETF	
  regions.	
  	
  
	
  	
  
	
   185	
  
as	
  they	
  were	
  in	
  pill	
  form	
  (Suo	
  2004c).	
  	
  Also,	
  of	
  course,	
  dips	
  in	
  production	
  caused	
  by	
  such	
  restrictions	
  opened	
  the	
  market	
  to	
  penetration	
  by	
  Mexican	
  DTOs	
  and,	
  within	
  a	
  year,	
  producers	
  on	
  both	
  sides	
  of	
  the	
  border	
  had	
  begun	
  using	
  pills	
  rather	
  than	
  bulk	
  ephedrine	
  to	
  make	
  their	
  meth.	
  Moreover,	
  unscrupulous	
  chemical	
  suppliers	
  were	
  making	
  ephedrine	
  pills	
  with	
  the	
  sole	
  purpose	
  of	
  selling	
  them	
  to	
  meth	
  producers.	
  	
  	
  	
   In	
  1993	
  the	
  federal	
  government	
  tried	
  to	
  close	
  the	
  pill	
  exception	
  loophole	
  by	
  passing	
  the	
  Domestic	
  Chemical	
  Diversion	
  and	
  Control	
  Act	
  (DCDCA).	
  	
  However,	
  additional	
  lobbying	
  by	
  the	
  pharmaceutical	
  corporations	
  thwarted	
  the	
  original	
  intent	
  and	
  the	
  pill	
  exception	
  for	
  pseudoephedrine	
  was	
  maintained	
  in	
  the	
  new	
  law	
  (Suo	
  2004c).	
  	
  At	
  the	
  time,	
  meth	
  cooks	
  had	
  not	
  yet	
  made	
  the	
  switch	
  from	
  ephedrine	
  to	
  pseudoephedrine,	
  so	
  pharmaceutical	
  companies	
  could	
  reasonably	
  argue	
  that	
  there	
  was	
  no	
  need	
  to	
  cover	
  that	
  particular	
  chemical,	
  which	
  was	
  the	
  key	
  ingredient	
  in	
  their	
  $3	
  billion	
  cold	
  medicine	
  business.	
  	
  It	
  would	
  not	
  take	
  producers	
  long	
  to	
  make	
  the	
  switch.	
  	
  	
  In	
  1995,	
  the	
  DEA	
  raided	
  the	
  warehouses	
  of	
  Clifton	
  Pharmaceuticals,	
  a	
  company	
  they	
  believed	
  had	
  sold	
  over	
  70	
  tons	
  of	
  ephedrine	
  pills	
  to	
  methamphetamine	
  manufactures.	
  	
  Examination	
  of	
  Clifton’s	
  records	
  showed	
  that,	
  after	
  the	
  ban	
  on	
  ephedrine	
  pill	
  sales,	
  the	
  company	
  purchased	
  110	
  tons	
  of	
  pseudoephedrine,	
  which	
  they	
  then	
  stamped	
  into	
  unregulated	
  pills	
  and	
  sold	
  to	
  meth	
  manufacturers.	
  	
  Other	
  suppliers	
  followed	
  suit.	
  	
  In	
  1995,	
  pseudoephedrine	
  labs	
  made	
  up	
  22	
  percent	
  of	
  all	
  labs	
  seized	
  by	
  the	
  DEA.	
  	
  By	
  1997,	
  they	
  accounted	
  for	
  over	
  57	
  percent	
  (Suo	
  2004c)	
  
	
  	
  
	
   186	
  
	
   Legislators	
  thought	
  they	
  had	
  finally	
  closed	
  the	
  pseudoephedrine	
  loophole	
  in	
  1996	
  when	
  they	
  passed	
  the	
  Comprehensive	
  Methamphetamine	
  Control	
  Act.	
  	
  Still	
  another	
  exception,	
  however,	
  this	
  time	
  for	
  pills	
  in	
  blister	
  packs34	
  meant	
  that	
  producers	
  (particularly	
  those	
  operating	
  small	
  labs)	
  could	
  still	
  easily	
  acquire	
  sufficient	
  product	
  for	
  their	
  needs.	
  	
  Blister	
  packs	
  were	
  found	
  at	
  47	
  percent	
  of	
  meth	
  labs	
  seized	
  in	
  1999	
  and	
  2000	
  (Suo	
  2004c).	
  	
   	
  	
  Although	
  methamphetamine	
  producers	
  have	
  shown	
  themselves	
  to	
  be	
  incredibly	
  resourceful	
  over	
  time,	
  each	
  of	
  these	
  legislative	
  attempts	
  at	
  curbing	
  meth	
  production,	
  and	
  therefore	
  abuse,	
  was	
  at	
  least	
  temporarily	
  successful.	
  	
  The	
  government’s	
  report	
  on	
  “The	
  Price	
  and	
  Purity	
  of	
  Illicit	
  Drugs:	
  1981-­‐2007,”	
  noted	
  peaks	
  in	
  price	
  and	
  drops	
  in	
  purity	
  “coincident	
  with	
  the	
  introductions	
  of	
  methamphetamine	
  precursor	
  chemical	
  regulations”	
  (Fries	
  et	
  al.	
  2008,	
  10).	
  Cunningham	
  and	
  Liu	
  (2003)	
  found	
  that	
  the	
  laws	
  directed	
  at	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  caused	
  serous	
  drops	
  in	
  the	
  number	
  of	
  methamphetamine-­‐related	
  hospital	
  visits	
  in	
  California,	
  Arizona,	
  and	
  Nevada	
  for	
  the	
  three	
  months	
  after	
  their	
  implementation	
  (35	
  percent	
  after	
  DCDCA,	
  and	
  71	
  percent	
  MCA).	
  	
  A	
  follow-­‐up	
  study	
  of	
  methamphetamine	
  arrests	
  in	
  California,	
  which	
  included	
  1988s	
  CDTA	
  as	
  well,	
  produced	
  similar	
  results.	
  	
  In	
  all	
  three	
  cases,	
  arrests	
  declined	
  after	
  implementation,	
  and	
  took	
  several	
  years	
  to	
  rebound	
  (Cunningham	
  and	
  Liu	
  2005).	
  	
  	
  Dobkin	
  and	
  Nicosia	
  (2009)	
  looked	
  at	
  the	
  impact	
  of	
  the	
  DCDCA	
  on	
  a	
  broad	
  number	
  of	
  variables	
  related	
  to	
  methamphetamine	
  in	
  California.	
  	
  After	
  the	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  34	
  For	
  reasons	
  that	
  were	
  never	
  made	
  clear,	
  legislators	
  believed	
  that,	
  by	
  putting	
  pills	
  into	
  blister	
  packs	
  (foil	
  sheets	
  with	
  plastic	
  bubbles	
  on	
  them	
  to	
  contain	
  individual	
  pills),	
  they	
  could	
  somehow	
  deter	
  meth	
  producers	
  from	
  using	
  them.	
  	
  In	
  fact,	
  the	
  repetitive	
  task	
  of	
  popping	
  pills	
  from	
  a	
  blister	
  pack	
  is	
  perfectly	
  suited	
  for	
  a	
  meth	
  user	
  on	
  a	
  run.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   187	
  
implementation	
  of	
  the	
  legislation	
  and	
  the	
  closure	
  of	
  two	
  significant	
  West	
  Coast	
  ephedrine	
  suppliers,	
  methamphetamine	
  prices	
  per	
  gram	
  increased	
  threefold	
  in	
  a	
  four-­‐month	
  period,	
  but	
  returned	
  to	
  previous	
  levels	
  within	
  an	
  additional	
  four	
  months.	
  	
  Methamphetamine	
  street	
  purity	
  dropped	
  77	
  percent	
  and	
  treatment	
  center	
  admissions	
  dropped	
  35.	
  	
  	
  The	
  number	
  of	
  arrestees	
  testing	
  positive	
  for	
  meth	
  dropped	
  by	
  55	
  percent,	
  and	
  the	
  number	
  of	
  arrests	
  for	
  possessing	
  and	
  selling	
  meth	
  dropped	
  50	
  percent.	
  	
  Purity,	
  treatment	
  admissions,	
  arrestee	
  positives,	
  and	
  meth-­‐related	
  arrests	
  all	
  took	
  roughly	
  eighteen	
  months	
  to	
  rebound.	
  	
  That	
  number	
  of	
  months	
  is	
  roughly	
  the	
  amount	
  of	
  time	
  Suo	
  (2004c)	
  estimated	
  that	
  it	
  took	
  for	
  producers	
  to	
  switch	
  almost	
  entirely	
  from	
  ephedrine	
  to	
  pseudoephedrine	
  in	
  their	
  production	
  techniques.	
  By	
  2005	
  it	
  had	
  been	
  eight	
  years	
  since	
  the	
  last	
  significant	
  federal	
  effort	
  to	
  regulate	
  precursors	
  had	
  taken	
  effect.	
  	
  Perhaps	
  fed	
  up	
  with	
  the	
  lack	
  of	
  action,	
  29	
  states	
  had	
  enacted	
  laws	
  limiting	
  the	
  retail	
  sale	
  of	
  pseudoephedrine	
  either	
  by	
  weight	
  or	
  number	
  of	
  packages	
  that	
  could	
  be	
  purchased	
  at	
  a	
  time	
  (Figure	
  5.11),	
  and	
  15	
  had	
  done	
  so	
  for	
  ephedrine	
  (McBride	
  et	
  al.	
  2008).	
  	
  McBride	
  et	
  al.	
  (2008)	
  found	
  that	
  the	
  implementation	
  of	
  those	
  state	
  precursor	
  laws	
  produced	
  an	
  immediate	
  significant	
  decline	
  in	
  STL	
  seizures.	
  	
  However,	
  cooks	
  quickly	
  adapted.	
  	
  Shortly	
  after	
  precursor	
  legislation	
  passed	
  in	
  Missouri,	
  for	
  example,	
  Jefferson	
  County	
  officials	
  reported	
  that	
  cooks	
  in	
  their	
  county	
  had	
  begun	
  traveling	
  as	
  far	
  as	
  Chicago	
  to	
  buy	
  the	
  cold	
  pills	
  they	
  needed	
  for	
  a	
  cook	
  (Hathaway	
  2005).	
  
	
  	
  
	
   188	
  
Figure	
  5.11:	
  States	
  with	
  pseudoephedrine	
  package	
  purchase	
  limits	
  as	
  of	
  October	
  1,	
  2005	
  (O’Connor	
  et	
  al.	
  2007).	
  	
   In	
  December	
  2005,	
  despite	
  serious	
  infighting	
  between	
  the	
  Food	
  and	
  Drug	
  Administration	
  and	
  the	
  DEA	
  over	
  the	
  necessity	
  of	
  the	
  legislation,	
  the	
  federal	
  government	
  followed	
  the	
  example	
  of	
  the	
  states	
  and	
  passed	
  the	
  Combat	
  Methamphetamine	
  Epidemic	
  Act	
  (CMEA)	
  (Harris	
  2005).	
  This	
  law,	
  which	
  was	
  actually	
  an	
  addendum	
  to	
  legislation	
  renewing	
  the	
  Patriot	
  Act,	
  required	
  that	
  any	
  products	
  containing	
  pseudoephedrine	
  be	
  removed	
  from	
  public	
  access	
  and	
  placed	
  under	
  lock	
  and	
  key	
  behind	
  the	
  counter.	
  	
  Furthermore,	
  those	
  products	
  could	
  only	
  be	
  packaged	
  in	
  blister	
  packs	
  containing	
  no	
  more	
  than	
  two	
  sheets	
  of	
  pills,	
  and	
  customers	
  were	
  limited	
  to	
  3.6	
  grams	
  of	
  product	
  per	
  day	
  and	
  a	
  maximum	
  of	
  7.5	
  grams	
  per	
  month.	
  	
  To	
  track	
  sales,	
  each	
  purchase	
  had	
  to	
  be	
  entered	
  into	
  a	
  logbook	
  along	
  with	
  the	
  purchaser’s	
  name,	
  address,	
  the	
  quantity	
  and	
  product	
  purchased,	
  and	
  the	
  date	
  and	
  time	
  of	
  the	
  sale.	
  	
  	
  The	
  law	
  was	
  written	
  so	
  that	
  it	
  would	
  not	
  preempt	
  
	
  	
  
	
   189	
  
more	
  stringent	
  state	
  legislation,	
  but	
  still	
  closed	
  the	
  possibility	
  of	
  cooks	
  simply	
  traveling	
  out	
  of	
  state	
  to	
  get	
  the	
  pills	
  they	
  needed	
  (DEA	
  2006,	
  McBride	
  et	
  al.	
  2008).	
  	
  	
  When	
  looking	
  at	
  the	
  raw	
  numbers	
  of	
  labs	
  seized,	
  it	
  would	
  appear	
  that	
  the	
  impact	
  of	
  the	
  CMEA	
  was	
  temporary	
  (Figure	
  5.2).	
  	
  	
  Although	
  lab	
  seizures	
  began	
  to	
  dip	
  with	
  the	
  implementation	
  of	
  state	
  precursor	
  laws	
  in	
  2004,	
  and	
  did	
  so	
  even	
  more	
  dramatically	
  with	
  the	
  enactment	
  of	
  the	
  federal	
  legislation,	
  the	
  total	
  number	
  of	
  lab	
  seizures	
  in	
  2011	
  was	
  95	
  percent	
  of	
  year	
  2000	
  totals.	
  	
  Clearly	
  the	
  market	
  has	
  rebounded.	
  	
  	
  Still,	
  the	
  numbers	
  of	
  labs	
  seized	
  do	
  not	
  reflect	
  the	
  types	
  of	
  labs	
  found	
  or	
  the	
  quantity	
  of	
  methamphetamine	
  produced.	
  	
  Other	
  indicators	
  suggest	
  that	
  the	
  CMEA	
  dramatically	
  and	
  permanently	
  altered	
  the	
  domestic	
  methamphetamine	
  market.	
  	
  	
  The	
  various	
  provisions	
  of	
  the	
  CMEA	
  greatly	
  limited	
  cooks’	
  access	
  to	
  pseudoephedrine.	
  	
  But,	
  as	
  had	
  been	
  the	
  case	
  for	
  every	
  other	
  piece	
  of	
  precursor	
  legislation	
  before	
  it,	
  producers	
  found	
  a	
  way	
  to	
  adapt.	
  	
  In	
  this	
  instance,	
  they	
  quickly	
  realized	
  that	
  most	
  of	
  the	
  logbooks	
  they	
  were	
  required	
  to	
  sign	
  were	
  not	
  centrally	
  monitored.	
  	
  A	
  CVS	
  pharmacy,	
  for	
  example,	
  might	
  (at	
  best)	
  know	
  if	
  a	
  person	
  had	
  already	
  reached	
  their	
  limit	
  on	
  pseudoephedrine	
  purchases	
  at	
  other	
  CVS	
  stores,	
  but	
  they	
  had	
  no	
  record	
  of	
  whether	
  those	
  limits	
  had	
  already	
  been	
  met	
  at	
  Walgreen’s,	
  Wal-­‐Mart,	
  or	
  any	
  other	
  of	
  the	
  myriad	
  of	
  stores	
  from	
  gas	
  stations	
  to	
  Dollar	
  Generals	
  that	
  sold	
  pseudoephedrine	
  products.	
  	
  This	
  loophole	
  gave	
  rise	
  to	
  “smurfing.”	
  	
  	
  Smurfing	
  is	
  the	
  process	
  of	
  going	
  from	
  store	
  to	
  store	
  and	
  buying	
  from	
  each	
  the	
  permissible	
  3.6	
  grams	
  of	
  pseudoephedrine.	
  	
  In	
  this	
  way,	
  producers	
  could	
  evade	
  the	
  sales	
  limit.	
  	
  In	
  some	
  parts	
  of	
  the	
  country,	
  particularly	
  in	
  California,	
  smurfing	
  has	
  
	
  	
  
	
   190	
  
become	
  a	
  highly	
  organized	
  cottage	
  industry	
  and	
  produces	
  enough	
  product	
  to	
  operate	
  superlabs.	
  	
  Elsewhere,	
  a	
  cook	
  might	
  rely	
  on	
  just	
  the	
  small	
  network	
  of	
  people	
  associated	
  with	
  the	
  lab	
  in	
  order	
  to	
  get	
  the	
  precursors	
  he	
  or	
  she	
  needs.	
  	
  Often,	
  cooks	
  will	
  trade	
  precursors	
  for	
  some	
  portion	
  of	
  final	
  product	
  (NDIC	
  2009b;	
  2011a).	
  	
  Though	
  effective,	
  smurfing	
  from	
  shop	
  to	
  shop	
  takes	
  a	
  significant	
  amount	
  of	
  time,	
  particularly	
  in	
  areas	
  of	
  low	
  population.	
  	
  For	
  many	
  cooks	
  such	
  a	
  restraint	
  has	
  greatly	
  reduced	
  their	
  production	
  capacity.	
  	
  	
  The	
  limitations	
  created	
  by	
  the	
  necessity	
  of	
  smurfing	
  can	
  be	
  seen	
  in	
  the	
  types	
  of	
  labs	
  that	
  are	
  being	
  seized.	
  	
  Since	
  the	
  implementation	
  of	
  CMEA,	
  police	
  officials	
  have	
  seen	
  an	
  increase	
  in	
  “one-­‐pot,”	
  or	
  “shake	
  and	
  bake”	
  meth	
  production.	
  	
  This	
  type	
  of	
  production	
  does	
  not	
  rely	
  on	
  a	
  new	
  recipe.	
  	
  The	
  ingredients	
  are	
  the	
  same	
  as	
  in	
  the	
  Birch	
  reduction	
  method.	
  	
  However,	
  rather	
  than	
  going	
  through	
  a	
  sequence	
  of	
  steps	
  from	
  the	
  breakdown	
  of	
  pills	
  to	
  careful	
  crystallization	
  of	
  the	
  final	
  product,	
  cooks	
  using	
  the	
  one-­‐pot	
  method	
  simply	
  place	
  a	
  small	
  amount	
  of	
  all	
  ingredients	
  into	
  a	
  single	
  vessel	
  (usually	
  a	
  2-­‐liter	
  soda	
  bottle)	
  and	
  shake	
  it	
  until	
  a	
  tiny	
  amount	
  of	
  methamphetamine	
  precipitates	
  out.	
  	
  The	
  NDIC	
  attributes	
  the	
  increase	
  in	
  meth	
  lab	
  seizures	
  since	
  2007	
  to	
  an	
  increase	
  in	
  this	
  particular	
  type	
  of	
  lab,	
  seizures	
  of	
  which	
  have	
  grown	
  from	
  1,538	
  in	
  2007	
  to	
  4,089	
  in	
  2009	
  (roughly	
  69	
  percent	
  of	
  all	
  labs	
  seized	
  in	
  that	
  latter	
  year)	
  (NDIC	
  2011a).	
  	
  In	
  fact,	
  at	
  least	
  81	
  percent	
  of	
  all	
  the	
  labs	
  taken	
  down	
  by	
  police	
  since	
  2006	
  have	
  produced	
  less	
  than	
  two	
  ounces	
  at	
  a	
  time,	
  while	
  most	
  of	
  the	
  remaining	
  labs	
  had	
  capacities	
  of	
  less	
  than	
  eight	
  ounces	
  (Figure	
  5.12).	
  
	
  	
  
	
   191	
  
	
  Figure	
  5.12:	
  Methamphetamine	
  labs	
  seizures	
  by	
  production	
  capacity.	
  	
  Most	
  of	
  the	
  labs	
  capable	
  of	
  producing	
  greater	
  than	
  2	
  oz.	
  were	
  still	
  producing	
  less	
  than	
  8	
  oz.	
  (NDIC	
  2011a)	
  	
   Other	
  methamphetamine	
  indicators	
  have	
  declined	
  along	
  with	
  the	
  size	
  of	
  labs.	
  	
  Street	
  purity	
  of	
  the	
  drug	
  has	
  decreased	
  by	
  almost	
  40	
  percent	
  (Fries	
  et	
  al.	
  2008).	
  	
  The	
  number	
  of	
  people	
  reporting	
  usage	
  in	
  the	
  past	
  month	
  in	
  National	
  Survey	
  of	
  Drug	
  Use	
  and	
  Health	
  also	
  declined	
  steadily	
  from	
  2006	
  to	
  2010,	
  from	
  731,000	
  to	
  353,000,	
  and	
  the	
  rate	
  of	
  new	
  initiates	
  similarly	
  dropped	
  from	
  pre-­‐CMEA	
  levels	
  (Figure	
  5.13).	
  	
  Data	
  from	
  the	
  Dawn	
  system	
  reflected	
  decline	
  as	
  well,	
  where	
  the	
  number	
  of	
  methamphetamine	
  mentions	
  in	
  emergency	
  department	
  visits	
  declined	
  from	
  132,576	
  in	
  2004	
  to	
  64,117	
  in	
  2009	
  (SAMHSA	
  2011a).	
  	
  Treatment	
  data	
  were	
  slower	
  to	
  catch	
  up,	
  climbing	
  to	
  ten	
  percent	
  of	
  all	
  admissions	
  by	
  2009.	
  	
  It	
  is	
  possible	
  that,	
  as	
  the	
  drug	
  became	
  scarce,	
  more	
  individuals	
  were	
  seeking	
  treatment	
  to	
  break	
  their	
  addiction	
  (SAMHSA	
  2011b).	
  	
  	
  	
  
0	
  
1000	
  
2000	
  
3000	
  
4000	
  
5000	
  
6000	
  
7000	
  
8000	
  
2005	
   2006	
   2007	
   2008	
   2009	
   2010	
  
Greater	
  than	
  2	
  oz.	
  
Less	
  than	
  2	
  oz.	
  
	
  	
  
	
   192	
  
	
  Figure	
  5.13:	
  	
  Past	
  year	
  methamphetamine	
  initiates	
  in	
  thousands.	
  	
  	
   Although	
  the	
  CMEA	
  did	
  not	
  end	
  small	
  clandestine	
  methamphetamine	
  production	
  in	
  the	
  United	
  States,	
  it	
  certainly	
  slowed	
  its	
  epidemic	
  growth.	
  	
  Still,	
  as	
  the	
  previous	
  two	
  chapters	
  have	
  discussed,	
  domestic	
  production	
  now	
  makes	
  up	
  only	
  a	
  small	
  portion	
  of	
  the	
  national	
  meth	
  marketplace.	
  Despite	
  the	
  decline	
  in	
  volume	
  of	
  production	
  from	
  domestic	
  labs,	
  the	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2011	
  recently	
  described	
  the	
  availability	
  of	
  methamphetamine	
  as	
  increasing	
  in	
  every	
  region	
  of	
  the	
  country	
  (NDIC	
  2011a).	
  	
  	
  	
  	
  	
   	
  
0	
  
50	
  
100	
  
150	
  
200	
  
250	
  
300	
  
350	
  
Methampehtamine	
  Initates	
  
	
  	
  
	
   193	
  
Conclusion	
  The	
  Methamphetamine	
  Palimpsest	
  	
  	
   This	
  project	
  has	
  explained	
  the	
  present	
  uneven	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  through	
  an	
  exploration	
  of	
  the	
  various	
  types	
  of	
  networks	
  that	
  have	
  formed	
  around	
  the	
  drug’s	
  production	
  and	
  distribution	
  over	
  its	
  eighty-­‐year	
  history.	
  	
  It	
  has	
  done	
  so	
  by	
  following	
  the	
  tenets	
  of	
  Actor-­‐Network	
  Theory	
  (ANT);	
  tracing	
  associations,	
  jumping	
  scales,	
  and	
  respecting	
  the	
  crucial	
  role	
  of	
  non-­‐human	
  actors	
  (in	
  this	
  case	
  that	
  of	
  precursors).	
  	
  With	
  ANT	
  guiding	
  the	
  analysis,	
  I	
  have	
  demonstrated	
  that	
  radically	
  different	
  commodity	
  network	
  types	
  have	
  formed	
  around	
  the	
  drug.	
  	
  Changes	
  in	
  network	
  dominance,	
  that	
  is	
  the	
  translation	
  of	
  actors	
  from	
  one	
  network	
  into	
  another,	
  usually	
  occurred	
  as	
  a	
  result	
  of	
  government	
  action.	
  	
  The	
  relatively	
  rigid	
  (though	
  clearly	
  susceptible	
  to	
  diversion)	
  network	
  of	
  legal	
  pharmaceutical	
  production	
  of	
  methamphetamine	
  gave	
  way	
  to	
  clandestine	
  production	
  as	
  a	
  result	
  of	
  the	
  Controlled	
  Substances	
  Act	
  of	
  1971.	
  	
  Users	
  were	
  forced	
  to	
  become	
  part	
  of	
  the	
  networks	
  established	
  by	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  (OMGs),	
  or	
  smaller,	
  less	
  organized	
  producers.	
  	
  	
  The	
  networks	
  controlled	
  by	
  OMGs	
  were	
  characterized	
  by	
  inter-­‐gang	
  warfare	
  and	
  strict	
  market	
  control	
  through	
  the	
  use	
  of	
  their	
  hierarchical	
  gang	
  structure.	
  	
  The	
  gangs	
  maintained	
  dominance	
  as	
  long	
  as	
  they	
  controlled	
  access	
  to	
  the	
  precursor	
  P2P.	
  	
  When	
  that	
  control	
  was	
  disrupted	
  by	
  governmental	
  action,	
  the	
  market	
  dominance	
  of	
  the	
  OMG	
  network	
  waned	
  as	
  ephedrine-­‐based	
  methods	
  became	
  popular,	
  allowing	
  other	
  producers	
  to	
  enter	
  the	
  market	
  and	
  compete.	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   194	
  
Laws	
  restricting	
  ephedrine	
  sales	
  in	
  the	
  United	
  States	
  allowed	
  for	
  market	
  penetration	
  by	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  from	
  Mexico	
  and	
  Asia.	
  	
  The	
  most	
  successful	
  of	
  these	
  networks,	
  those	
  of	
  the	
  various	
  Mexican	
  DTOs,	
  are	
  highly	
  organized	
  and	
  cellular	
  in	
  their	
  structure.	
  	
  Much	
  like	
  a	
  car	
  manufacturer	
  might	
  subcontract	
  with	
  many	
  different	
  parts	
  producers,	
  the	
  Mexican	
  drug-­‐trafficking	
  organizations	
  rely	
  on	
  numerous	
  small	
  groups	
  or	
  operators	
  to	
  produce,	
  smuggle,	
  and	
  distribute	
  their	
  products.	
  	
  Their	
  organization,	
  learned	
  from	
  the	
  Columbian	
  drug	
  cartels	
  for	
  whom	
  they	
  once	
  worked,	
  has	
  allowed	
  them	
  to	
  dominate	
  and	
  expand	
  North	
  American	
  methamphetamine	
  markets.	
  	
  Their	
  deliberate	
  effort	
  to	
  expand	
  their	
  networks	
  has	
  resulted	
  in	
  a	
  steady	
  eastward	
  shift	
  in	
  methamphetamine’s	
  geography.	
  	
  	
  Deliberate	
  market	
  expansion	
  by	
  the	
  Mexicans	
  resulted	
  in	
  the	
  development	
  of	
  still	
  another	
  methamphetamine	
  network.	
  	
  As	
  demand	
  for	
  dextrorotary	
  methamphetamine	
  grew,	
  tiny	
  individual	
  networks	
  began	
  to	
  form	
  around	
  meth	
  production	
  in	
  small	
  toxic	
  labs	
  (STLs).	
  	
  These	
  STL	
  networks	
  individually	
  rarely	
  exceed	
  more	
  than	
  a	
  dozen	
  people,	
  but	
  taken	
  together	
  account	
  for	
  a	
  significant	
  portion	
  of	
  the	
  national	
  methamphetamine	
  market	
  (approximately	
  20	
  percent).	
  	
  Loose	
  affiliations	
  between	
  individual	
  networks	
  have	
  produced	
  a	
  subculture	
  of	
  methamphetamine	
  information	
  exchange	
  in	
  the	
  states	
  that	
  have	
  been	
  hardest	
  hit	
  by	
  the	
  spread	
  of	
  these	
  small	
  toxic	
  labs.	
  Without	
  an	
  understanding	
  of	
  these	
  networks,	
  the	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  cannot	
  be	
  explained.	
  	
  Had	
  this	
  study	
  focused	
  on	
  usage	
  rather	
  than	
  production	
  and	
  distribution,	
  it	
  would	
  have	
  been	
  descriptive	
  at	
  best.	
  	
  The	
  explosive	
  growth	
  in	
  methamphetamine	
  use	
  in	
  the	
  West,	
  for	
  example,	
  would	
  have	
  
	
  	
  
	
   195	
  
been	
  obvious,	
  but	
  not	
  the	
  dependency	
  of	
  this	
  expansion	
  upon	
  the	
  introduction	
  of	
  non-­‐racemic,	
  purely	
  dextrorotary	
  methamphetamine.	
  	
  Similarly,	
  declines	
  in	
  usage	
  in	
  the	
  East	
  might	
  have	
  been	
  attributed	
  solely	
  to	
  questions	
  of	
  preference	
  rather	
  than	
  to	
  the	
  production	
  decisions	
  made	
  by	
  the	
  networks	
  that	
  controlled	
  manufacture	
  and	
  distribution	
  there,	
  which	
  prompted	
  their	
  own	
  demise.	
  	
  Without	
  knowledge	
  of	
  the	
  long	
  history	
  of	
  drug	
  smuggling	
  from	
  Mexico	
  to	
  the	
  United	
  States,	
  and	
  the	
  particular	
  history	
  of	
  amphetamine	
  diversion	
  through	
  Mexico,	
  the	
  reasons	
  for	
  Mexican	
  penetration	
  of	
  the	
  methamphetamine	
  market	
  might	
  have	
  been	
  lost	
  to	
  this	
  analysis.	
  	
  The	
  diffusion	
  of	
  methamphetamine	
  from	
  west	
  to	
  east	
  could	
  have	
  easily	
  been	
  misattributed	
  to	
  growth	
  in	
  small	
  toxic	
  methamphetamine	
  labs,	
  rather	
  than	
  to	
  deliberate	
  market	
  expansion	
  by	
  drug-­‐trafficking	
  organizations.	
  	
  Clearly,	
  the	
  present	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  is	
  the	
  product	
  of	
  the	
  actions	
  of	
  the	
  various	
  networks	
  that	
  have	
  controlled	
  its	
  markets.	
  	
  	
  In	
  tracking	
  the	
  rise	
  and	
  decline	
  of	
  the	
  various	
  methamphetamine	
  networks,	
  it	
  becomes	
  clear	
  that,	
  despite	
  the	
  best	
  efforts	
  of	
  law	
  enforcement,	
  none	
  of	
  the	
  different	
  forms	
  discussed	
  have	
  been	
  entirely	
  eliminated.	
  	
  Historian	
  Samuel	
  Truett	
  (2006)	
  has	
  used	
  the	
  metaphor	
  of	
  a	
  palimpsest,	
  a	
  document	
  that	
  has	
  been	
  written	
  over	
  but	
  which	
  still	
  shows	
  traces	
  of	
  what	
  was	
  written	
  before,	
  as	
  a	
  metaphor	
  for	
  the	
  landscapes	
  of	
  the	
  Arizona/Sonora	
  borderlands.	
  	
  This	
  metaphor	
  is	
  apt	
  for	
  methamphetamine	
  networks	
  as	
  well.	
  	
  Though	
  various	
  systems	
  of	
  production	
  and	
  distribution	
  have	
  achieved	
  prominence	
  in	
  either	
  the	
  market	
  or	
  the	
  public	
  imagination,	
  no	
  network	
  has	
  been	
  erased	
  from	
  the	
  land.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   196	
  
Brownstein	
  et	
  al.’s	
  (2010)	
  recent	
  study	
  reflects	
  the	
  diversity	
  of	
  methamphetamine	
  markets	
  today.	
  In	
  a	
  survey	
  of	
  1,367	
  police	
  agencies	
  from	
  communities	
  of	
  varying	
  size	
  across	
  the	
  U.	
  S.,	
  investigators	
  asked	
  about	
  the	
  source	
  of	
  methamphetamine	
  in	
  communities	
  and	
  whether	
  changes	
  in	
  sourcing	
  had	
  occurred	
  in	
  the	
  respondent’s	
  regional	
  markets.	
  	
  Sixty-­‐seven	
  percent	
  said	
  that	
  more	
  meth	
  was	
  imported	
  into	
  their	
  districts	
  and	
  65	
  percent	
  said	
  that	
  fewer	
  labs	
  existed.	
  	
  Regarding	
  the	
  origin	
  of	
  meth,	
  52	
  percent	
  of	
  informants	
  said	
  that	
  the	
  meth	
  they	
  saw	
  was	
  imported	
  from	
  Mexico,	
  while	
  64	
  percent	
  said	
  it	
  was	
  produced	
  locally	
  in	
  labs.	
  	
  The	
  authors	
  argued	
  that	
  these	
  numbers	
  are	
  not	
  mutually	
  exclusive.	
  	
  Instead,	
  they	
  “demonstrate	
  that	
  jurisdictions	
  with	
  meth	
  markets	
  are	
  likely	
  to	
  have	
  more	
  than	
  one	
  type	
  of	
  market	
  based	
  on	
  the	
  source	
  of	
  the	
  drug”	
  (11).	
  	
  This	
  argument	
  was	
  buttressed	
  by	
  a	
  cluster	
  analysis	
  (data	
  clusters,	
  not	
  spatial	
  clusters)	
  that	
  showed	
  16.4	
  percent	
  of	
  respondents	
  reported	
  Mexican	
  and	
  local	
  production	
  together,	
  and	
  19.3	
  percent	
  reported	
  local	
  production	
  and	
  importation	
  from	
  both	
  Mexico	
  and	
  other	
  locales.	
  	
  	
  Indeed,	
  the	
  networks	
  operating	
  around	
  methamphetamine	
  today	
  are	
  even	
  more	
  diverse	
  that	
  the	
  broad	
  categories	
  presented	
  by	
  Brownstein	
  et	
  al.	
  The	
  very	
  first	
  methamphetamine	
  market,	
  for	
  example,	
  that	
  of	
  legal	
  production	
  and	
  medical	
  distribution,	
  still	
  exists.	
  	
  The	
  drug	
  is	
  available	
  for	
  prescription	
  under	
  the	
  brand	
  name	
  Desoxyn.	
  	
  Similarly,	
  outlaw	
  motorcycle	
  gangs	
  still	
  produce	
  and	
  traffic	
  in	
  methamphetamine.	
  	
  As	
  late	
  as	
  2005,	
  some	
  of	
  these	
  groups	
  in	
  the	
  Philadelphia	
  region	
  persisted	
  in	
  making	
  P2P	
  dope	
  even	
  though	
  recipes	
  for	
  d-­‐methamphetamine	
  were	
  widely	
  available	
  (NDIC	
  2005a).	
  	
  Their	
  own	
  preferences	
  and	
  that	
  of	
  their	
  clientele	
  still	
  leaned	
  towards	
  the	
  racemic	
  mixture.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   197	
  
	
   The	
  preferred	
  production	
  method	
  of	
  the	
  OMGs	
  has	
  shown	
  a	
  resurgence	
  recently	
  in	
  Mexico	
  as	
  well.	
  	
  A	
  crackdown	
  by	
  the	
  government	
  there	
  on	
  the	
  smuggling	
  of	
  ephedrine	
  and	
  pseudoephedrine	
  has	
  caused	
  DTOs	
  to	
  shift	
  production	
  to	
  a	
  new	
  version	
  of	
  the	
  P2P	
  recipe	
  that	
  incorporates	
  a	
  final	
  step	
  to	
  increase	
  the	
  effects	
  of	
  the	
  racemic	
  mixture,	
  making	
  it	
  nearly	
  as	
  potent	
  as	
  d-­‐methamphetamine.	
  	
  The	
  persistence	
  of	
  small-­‐scale	
  producers	
  in	
  the	
  face	
  of	
  effective	
  legislation	
  and	
  market	
  saturation	
  by	
  meth	
  produced	
  by	
  Mexican	
  DTOs	
  suggests	
  the	
  extent	
  to	
  which	
  the	
  act	
  of	
  cooking	
  has	
  become	
  a	
  part	
  of	
  the	
  subculture	
  of	
  some	
  users.	
  	
  	
  If	
  any	
  of	
  the	
  networks	
  shows	
  the	
  potential	
  for	
  total	
  elimination,	
  it	
  is	
  that	
  of	
  STL	
  production,	
  but	
  the	
  necessary	
  steps	
  require	
  political	
  will.	
  	
  Oregon	
  showed	
  the	
  requisite	
  steel	
  in	
  2006	
  when	
  legislators	
  there	
  made	
  all	
  cold	
  pills	
  available	
  only	
  by	
  prescription.	
  	
  The	
  effect	
  of	
  this	
  move	
  was	
  immediate	
  and	
  profound.	
  Between	
  2000	
  and	
  2004,	
  that	
  state	
  had	
  averaged	
  360	
  lab	
  seizures	
  per	
  year.	
  	
  Since	
  2007,	
  they	
  have	
  averaged	
  less	
  than	
  12.	
  	
  Unfortunately,	
  little	
  reason	
  supports	
  the	
  belief	
  that	
  eliminating	
  or	
  drastically	
  reducing	
  domestic	
  production	
  nationwide	
  would	
  significantly	
  reduce	
  availability	
  of	
  the	
  drug.	
  	
  At	
  best,	
  it	
  would	
  eliminate	
  many	
  of	
  the	
  strains	
  that	
  local	
  production	
  places	
  on	
  communities.	
  	
  	
  	
   A	
  recurring	
  theme	
  in	
  the	
  history	
  of	
  methamphetamine	
  has	
  been	
  the	
  ability	
  for	
  producers	
  to	
  adapt	
  in	
  the	
  face	
  of	
  government	
  efforts	
  to	
  stop	
  production	
  through	
  supply-­‐side	
  interventions.	
  	
  Every	
  piece	
  of	
  precursor	
  legislation	
  has	
  been	
  met	
  by	
  an	
  adept	
  move	
  by	
  drug	
  networks	
  that	
  significantly	
  altered	
  the	
  market	
  in	
  ways	
  that	
  the	
  government	
  did	
  not	
  envision,	
  be	
  it	
  transitioning	
  to	
  the	
  recipes	
  that	
  produced	
  pure	
  d-­‐methamphetamine	
  or	
  opening	
  the	
  market	
  to	
  penetration	
  by	
  Mexican	
  DTOs	
  and	
  
	
  	
  
	
   198	
  
thereby	
  contributing	
  to	
  the	
  continuing	
  destabilization	
  of	
  that	
  country.	
  	
  Given	
  these	
  results,	
  one	
  major	
  conclusion	
  from	
  this	
  work	
  should	
  be	
  that	
  methamphetamine	
  networks	
  will	
  persist	
  as	
  long	
  as	
  there	
  are	
  people	
  willing	
  to	
  pay	
  for	
  the	
  drug.	
  	
  The	
  only	
  real	
  solution	
  to	
  the	
  problem	
  has	
  got	
  to	
  be	
  on	
  the	
  demand	
  side	
  of	
  the	
  drug	
  market	
  equation.	
  	
  	
  	
  In	
  the	
  absence	
  of	
  any	
  significant	
  reduction	
  in	
  demand,	
  it	
  is	
  difficult	
  to	
  say	
  whether	
  the	
  future	
  geography	
  of	
  methamphetamine	
  will	
  change	
  significantly	
  from	
  its	
  current	
  distribution.	
  	
  On	
  the	
  one	
  hand,	
  the	
  distribution	
  of	
  markets	
  has	
  shown	
  a	
  remarkable	
  propensity	
  to	
  evolve	
  over	
  time.	
  	
  In	
  the	
  last	
  forty	
  years,	
  it	
  has	
  mushroomed,	
  contracted,	
  and	
  expanded	
  again.	
  	
  Figure	
  5.5	
  demonstrates	
  just	
  how	
  far	
  methamphetamine	
  markets	
  have	
  diffused	
  since	
  the	
  year	
  2000.	
  	
  However,	
  that	
  illustration	
  also	
  suggests	
  that	
  the	
  rate	
  of	
  their	
  spread	
  has	
  declined.	
  	
  The	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment	
  2011(NDIC	
  2011a)	
  predicted	
  increasing	
  availability	
  throughout	
  the	
  country,	
  but	
  given	
  that	
  the	
  drug	
  has	
  been	
  available	
  for	
  eighty	
  years	
  and	
  has	
  yet	
  to	
  significantly	
  penetrate	
  the	
  drug	
  markets	
  of	
  the	
  Northeast,	
  is	
  there	
  any	
  reason	
  to	
  assume	
  that	
  that	
  reality	
  will	
  change?	
  	
  The	
  answer,	
  since	
  it	
  depends	
  on	
  many	
  variables	
  of	
  various	
  scales,	
  from	
  the	
  evolution	
  of	
  upper-­‐level	
  drug	
  trafficking	
  patterns	
  to	
  the	
  localized	
  preferences	
  of	
  drug	
  using	
  subcultures,	
  is	
  virtually	
  impossible	
  to	
  answer.	
  	
  However,	
  given	
  the	
  drug’s	
  persistence,	
  I	
  would	
  not	
  bet	
  against	
  it.	
  	
  	
  	
  	
   	
  
	
  	
  
	
   199	
  
Appendix	
  Spatial	
  Regressions	
  of	
  Amphetamine	
  Lab	
  Seizures	
  in	
  the	
  Contiguous	
  Unites	
  States:	
  2000-­2003	
  	
  This	
  appendix	
  discusses	
  spatial	
  analyses	
  of	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  within	
  the	
  United	
  States.	
  	
  As	
  mentioned	
  in	
  the	
  introduction	
  and	
  in	
  chapter	
  5,	
  methamphetamine	
  labs	
  have	
  the	
  potential	
  to	
  be	
  found	
  anywhere.	
  	
  However,	
  as	
  this	
  dissertation	
  has	
  demonstrated,	
  ubiquitous	
  methamphetamine	
  production	
  has	
  never	
  	
  occurred.	
  	
  Figure	
  A.1	
  shows	
  cumulative	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  for	
  the	
  each	
  county	
  in	
  the	
  contiguous	
  United	
  States	
  for	
  the	
  years	
  2000	
  to	
  2010.	
  	
  593	
  of	
  3,078	
  counties	
  (19.3%)	
  had	
  zero	
  labs	
  seized	
  within	
  their	
  borders.	
  	
  1,990	
  counties	
  (64.7%)	
  seized	
  less	
  than	
  one	
  lab	
  per	
  year	
  over	
  the	
  decade.	
  	
  Given	
  the	
  myriad	
  of	
  problems	
  created	
  by	
  methamphetamine	
  labs,	
  it	
  is	
  critical	
  that	
  we	
  improve	
  our	
  understanding	
  of	
  the	
  factors	
  that	
  influence	
  meth	
  lab	
  location.	
  
	
  Figure	
  A.1:	
  Total	
  lab	
  seizures	
  2000-­‐2010(NLCSS	
  2011).	
  
	
  	
  
	
   200	
  
This	
  appendix	
  is	
  another	
  step	
  towards	
  that	
  understanding.	
  	
  Because	
  the	
  actual	
  number	
  and	
  location	
  of	
  all	
  methamphetamine	
  labs	
  is	
  unknown	
  and	
  unknowable,	
  I	
  use	
  lab	
  seizures	
  as	
  a	
  proxy.	
  	
  Obviously,	
  no	
  proxy	
  is	
  perfect,	
  but	
  seizures	
  are	
  the	
  best	
  measure	
  available	
  for	
  domestic	
  production	
  and	
  precedent	
  exists	
  in	
  the	
  literature	
  for	
  using	
  such	
  data	
  to	
  assess	
  the	
  spatial	
  correlates	
  of	
  such	
  production.	
  Unfortunately,	
  previous	
  attempts	
  at	
  such	
  spatial	
  analyses	
  have	
  not	
  been	
  satisfactory.	
  	
  	
  Lu	
  and	
  Burnum	
  (2008)	
  analyzed	
  lab	
  seizures	
  in	
  Colorado	
  Springs,	
  using	
  a	
  Poisson	
  regression	
  model,	
  but	
  did	
  not	
  account	
  for	
  spatial	
  effects	
  in	
  their	
  model.	
  	
  As	
  will	
  be	
  made	
  clear	
  below,	
  any	
  analysis	
  of	
  spatial	
  data	
  that	
  does	
  not	
  explicitly	
  assess	
  and	
  account	
  for	
  spatial	
  effects	
  within	
  its	
  model	
  is	
  inherently	
  flawed.	
  	
  Weisheit	
  and	
  Wells	
  (2010)	
  attempted	
  a	
  regression	
  analysis	
  of	
  lab	
  seizures	
  for	
  the	
  entire	
  United	
  States,	
  but	
  similarly	
  failed	
  to	
  incorporate	
  spatial	
  effects	
  in	
  the	
  regression	
  portion	
  of	
  their	
  analysis.	
  	
  Smaller	
  regional	
  studies,	
  such	
  as	
  that	
  of	
  Gilbreath	
  (2012),	
  which	
  did	
  account	
  for	
  spatial	
  effects	
  are	
  a	
  good	
  first	
  step,	
  but	
  more	
  analysis	
  is	
  required.	
  	
  	
  	
  Spatial	
  Regression	
  Models	
  	
   To	
  assess	
  the	
  covariates	
  associated	
  with	
  lab	
  seizures,	
  this	
  study	
  uses	
  a	
  modified	
  version	
  of	
  spatial	
  regression	
  models	
  developed	
  by	
  Anselin	
  (1988)	
  and	
  outlined	
  in	
  Ward	
  and	
  Gleditsche	
  (2008).	
  	
  Such	
  regression	
  techniques	
  are	
  necessary	
  because	
  spatial	
  data	
  frequently	
  exhibit	
  what	
  Getis	
  (2008)	
  has	
  called	
  the	
  fundamental	
  concept	
  of	
  spatial	
  analysis:	
  spatial	
  autocorrelation.	
  	
  Spatial	
  autocorrelation	
  is	
  the	
  clustering	
  of	
  similar	
  values	
  in	
  space.	
  	
  It	
  is	
  frequently	
  present	
  
	
  	
  
	
   201	
  
in	
  spatial	
  data	
  because	
  collection	
  units	
  such	
  as	
  census	
  tracts	
  or	
  neighborhoods	
  have	
  porous	
  borders	
  or	
  exist	
  only	
  on	
  maps.	
  	
  Human	
  beings,	
  biological	
  vectors,	
  economic	
  forces,	
  information	
  and	
  infrastructure	
  all	
  cross	
  them	
  at	
  will.	
  	
  Actors	
  in	
  one	
  area	
  thus	
  frequently	
  have	
  an	
  impact	
  on	
  their	
  neighbors.	
  	
  This	
  impact	
  is	
  referred	
  to	
  in	
  the	
  literature	
  as	
  spatial	
  dependence.	
  	
  The	
  presence	
  of	
  spatial	
  dependence,	
  indicated	
  by	
  the	
  significant	
  clustering	
  of	
  similar	
  values	
  (significant	
  spatial	
  autocorrelation),	
  is	
  a	
  sign	
  of	
  the	
  violation	
  of	
  the	
  independence	
  assumptions	
  inherent	
  in	
  most	
  parametric	
  inferential	
  statistics.	
  	
  If	
  significant	
  spatial	
  autocorrelation	
  exists	
  and	
  is	
  not	
  taken	
  into	
  account	
  within	
  a	
  multivariate	
  analysis,	
  then	
  “false	
  indications	
  of	
  significance,	
  biased	
  parameter	
  estimates,	
  and	
  misleading	
  suggestions	
  of	
  fit”	
  can	
  result	
  (Messner	
  et	
  al.	
  1999,	
  427).	
  	
  All	
  of	
  the	
  dependent	
  variables	
  in	
  this	
  study	
  exhibited	
  significant	
  global	
  and	
  local	
  autocorrelation.	
  	
  	
  Fortunately,	
  several	
  ways	
  exist	
  to	
  account	
  for	
  spatial	
  dependence	
  within	
  a	
  model.	
  If	
  an	
  investigator	
  believes	
  such	
  spatial	
  dependence	
  is	
  a	
  result	
  of	
  actual	
  interaction	
  between	
  observations,	
  then	
  he/she	
  should	
  consider	
  using	
  a	
  spatial	
  lag	
  model.	
  In	
  such	
  a	
  model,	
  a	
  new	
  independent	
  variable	
  is	
  added	
  to	
  the	
  regression	
  equation	
  to	
  account	
  for	
  the	
  existing	
  spatial	
  dependence.	
  	
  The	
  lag	
  variable,	
  created	
  using	
  a	
  spatial	
  weights	
  matrix,	
  is	
  usually	
  some	
  combination	
  of	
  the	
  value	
  of	
  the	
  dependent	
  variable	
  for	
  all	
  nearby	
  units	
  to	
  each	
  observation.	
  	
  Depending	
  on	
  the	
  understanding	
  one	
  has	
  of	
  the	
  process	
  being	
  modeled,	
  the	
  weights	
  matrix	
  can	
  be	
  based	
  on	
  some	
  order	
  of	
  contiguous	
  neighbors	
  or	
  on	
  a	
  distance-­‐decay	
  threshold.	
  	
  	
  It	
  makes	
  sense	
  to	
  use	
  a	
  lagged	
  variable	
  when	
  one	
  thinks	
  of	
  a	
  dependent	
  variable	
  as	
  continuous	
  and	
  potentially	
  influenced	
  by	
  its	
  neighbors.	
  	
  Baller	
  et	
  al.	
  
	
  	
  
	
   202	
  
(2001)	
  have	
  associated	
  a	
  significant	
  lag	
  variable	
  in	
  the	
  study	
  of	
  homicide	
  with	
  processes	
  of	
  diffusion,	
  while	
  Mennis	
  et	
  al.	
  (2011)	
  considered	
  it	
  evidence	
  of	
  spatial	
  spillover	
  in	
  their	
  study	
  of	
  juvenile	
  delinquent	
  recidivism.	
  	
  In	
  the	
  case	
  of	
  drug	
  markets,	
  Rengert	
  et	
  al.	
  (2005)	
  associated	
  a	
  significant	
  lag	
  variable	
  with	
  agglomeration.	
  	
  	
  On	
  the	
  other	
  hand,	
  if	
  one	
  assumed	
  that	
  the	
  spatial	
  effects	
  in	
  their	
  model	
  derive	
  not	
  from	
  actual	
  evidence	
  of	
  interaction	
  between	
  observations,	
  but	
  rather	
  from	
  model	
  misspecification,	
  missing	
  independent	
  variables,	
  or	
  some	
  other	
  statistical	
  nuisance,	
  then	
  he/she	
  might	
  consider	
  a	
  spatial	
  error	
  model,	
  in	
  which	
  the	
  spatial	
  dependence	
  is	
  accounted	
  for	
  in	
  the	
  error	
  term.	
  	
  	
  	
  In	
  the	
  case	
  of	
  the	
  present	
  study,	
  spatial	
  effects	
  almost	
  certainly	
  result	
  from	
  interaction	
  between	
  counties	
  because	
  producers,	
  suppliers,	
  and	
  information	
  all	
  travel	
  across	
  borders.	
  	
  As	
  such,	
  a	
  spatial	
  lag	
  model	
  is	
  most	
  appropriate,	
  and	
  so	
  I	
  included	
  such	
  a	
  variable	
  (based	
  on	
  first-­‐order	
  queen	
  contiguity).	
  	
  For	
  each	
  county,	
  the	
  spatial	
  lag	
  variable	
  is	
  the	
  average	
  value	
  of	
  labs	
  seized	
  in	
  all	
  the	
  neighboring	
  counties	
  it	
  touches.	
  	
  This	
  type	
  of	
  analysis	
  has	
  a	
  long	
  history	
  in	
  the	
  study	
  of	
  crime,	
  and	
  was	
  recommended	
  by	
  Anselin	
  et	
  al.	
  (2000).	
  	
  A	
  recent	
  special	
  issue	
  of	
  The	
  Professional	
  Geographer	
  on	
  the	
  spatial	
  analysis	
  of	
  crime	
  also	
  contains	
  several	
  good	
  examples	
  (e.g.	
  Mennis	
  et	
  al.	
  2011,	
  Andresen	
  2011).	
  	
  Baller	
  et	
  al.	
  (2001)	
  produced	
  a	
  spatial	
  regression	
  analysis	
  of	
  nationwide	
  homicide	
  rates	
  that	
  used	
  county-­‐level	
  data	
  much	
  as	
  this	
  study	
  does.	
  	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   203	
  
Zero-­Inflated	
  Regression	
  Models	
  Most	
  of	
  the	
  studies	
  cited	
  above	
  used	
  ordinary	
  least	
  squares	
  regression	
  (OLS)	
  for	
  their	
  analyses.	
  However,	
  count	
  data	
  (such	
  as	
  the	
  number	
  of	
  labs	
  seized)	
  have	
  several	
  characteristics	
  that	
  make	
  them	
  ill-­‐suited	
  for	
  OLS	
  techniques.	
  They	
  often	
  contain	
  a	
  large	
  number	
  of	
  zeros	
  (areas	
  with	
  no	
  observations	
  of	
  the	
  dependent	
  variable)	
  and	
  exhibit	
  a	
  severe	
  positive	
  skew.	
  The	
  independent	
  variable	
  included	
  here	
  is	
  no	
  exception.	
  	
  When	
  data	
  have	
  a	
  disproportionate	
  number	
  of	
  zeroes,	
  a	
  zero-­‐inflated	
  model	
  should	
  be	
  substituted	
  for	
  the	
  OLS	
  one	
  (McDonald	
  and	
  Lattimore	
  2010).	
  	
  Generally,	
  either	
  a	
  zero-­‐inflated	
  Poisson	
  regression	
  or	
  a	
  zero-­‐inflated	
  negative	
  binomial	
  regression	
  is	
  necessary.	
  	
  	
   	
  One	
  chooses	
  between	
  these	
  two	
  regression	
  models	
  based	
  upon	
  whether	
  the	
  distribution	
  of	
  the	
  dependent	
  variable	
  is	
  overdispersed	
  or	
  not.	
  	
  In	
  order	
  to	
  use	
  a	
  zero-­‐inflated	
  Poisson	
  regression,	
  the	
  dependent	
  variable’s	
  mean	
  should	
  be	
  close	
  in	
  value	
  to	
  its	
  variance.	
  	
  If	
  this	
  is	
  not	
  the	
  case,	
  and	
  the	
  variance	
  is	
  significantly	
  larger	
  than	
  the	
  mean,	
  then	
  the	
  distribution	
  is	
  said	
  to	
  be	
  overdispersed,	
  and	
  a	
  zero-­‐inflated	
  negative	
  binomial	
  model	
  should	
  be	
  used	
  (Atkins	
  and	
  Gallop	
  2007).	
  	
  In	
  this	
  study,	
  lab	
  seizures	
  in	
  most	
  regions	
  were	
  over-­‐dispersed,	
  making	
  a	
  zero-­‐inflated	
  negative	
  binomial	
  model	
  the	
  appropriate	
  tool.	
  A	
  zero-­‐inflated	
  regression	
  model	
  produces	
  two	
  different	
  equations.	
  	
  For	
  this	
  reason	
  it	
  is	
  often	
  referred	
  to	
  as	
  a	
  mixed	
  model.	
  	
  The	
  first	
  equation,	
  sometimes	
  referred	
  to	
  as	
  the	
  hurdle	
  function,	
  is	
  essentially	
  a	
  logistic	
  regression	
  that	
  determines	
  the	
  covariates	
  associated	
  with	
  the	
  probability	
  of	
  finding	
  zero	
  labs	
  within	
  a	
  county.	
  	
  A	
  negative	
  relationship	
  in	
  the	
  zero-­‐inflation	
  model	
  indicates	
  that	
  the	
  probability	
  of	
  
	
  	
  
	
   204	
  
zero	
  labs	
  being	
  seized	
  within	
  a	
  region	
  goes	
  down	
  as	
  values	
  of	
  the	
  independent	
  variable	
  increase.	
  	
  The	
  second	
  model,	
  which	
  is	
  similar	
  to	
  a	
  traditional	
  OLS	
  model	
  (or	
  a	
  Poisson	
  regression),	
  determines	
  which	
  independent	
  variables	
  account	
  for	
  increasing	
  lab	
  seizures	
  within	
  those	
  counties	
  that	
  have	
  passed	
  the	
  hurdle	
  of	
  having	
  no	
  labs	
  within	
  them.	
  	
  It	
  is	
  entirely	
  permissible	
  to	
  include	
  different	
  predictors	
  in	
  the	
  two	
  different	
  models,	
  although	
  in	
  this	
  case	
  I	
  did	
  not.	
  	
  A	
  spatially	
  lagged	
  variable	
  can	
  be	
  included	
  in	
  either	
  side	
  of	
  the	
  equation	
  to	
  account	
  for	
  spatial	
  autocorrelation	
  within	
  the	
  data.	
  	
  McCord	
  and	
  Ratcliffe	
  (2007)	
  and	
  Rengert	
  et	
  al.	
  (2005)	
  have	
  used	
  zero-­‐inflated	
  models	
  with	
  a	
  spatial	
  lag	
  variable	
  in	
  their	
  analyses	
  of	
  crime-­‐count	
  data.	
  	
  	
  For	
  this	
  study,	
  I	
  used	
  Open	
  GeoDa	
  (Anselin	
  et	
  al.	
  2006)	
  to	
  create	
  a	
  spatial	
  weights	
  matrix	
  based	
  on	
  first-­‐order	
  county	
  contiguity,	
  and	
  then	
  used	
  this	
  weights	
  matrix	
  to	
  calculate	
  a	
  spatial	
  lag	
  variable	
  for	
  each	
  county	
  (mean	
  labs	
  seized	
  in	
  neighboring	
  counties),	
  	
  which	
  I	
  then	
  included	
  in	
  the	
  zero-­‐inflated	
  regression	
  models.	
  	
  The	
  zero-­‐inflated	
  models	
  were	
  conducted	
  using	
  R.	
  	
  I	
  ran	
  regressions	
  for	
  the	
  contiguous	
  United	
  States35	
  as	
  a	
  whole,	
  as	
  well	
  as	
  for	
  the	
  individual	
  Organized	
  Crime	
  Drug	
  Enforcement	
  Task	
  Force	
  Regions	
  (Figure	
  A.2),	
  to	
  determine	
  whether	
  covariates	
  differed	
  by	
  region.36	
  	
  Not	
  all	
  regions	
  could	
  be	
  modeled.	
  	
  New	
  England	
  and	
  New	
  York/New	
  Jersey	
  had	
  too	
  few	
  seizures	
  for	
  such	
  work,	
  and	
  Florida	
  had	
  no	
  county-­‐level	
  crime	
  data	
  available.	
  	
  	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  35	
  Florida,	
  Illinois,	
  and	
  Wyoming	
  were	
  not	
  included	
  in	
  the	
  models	
  because	
  crime	
  data	
  were	
  not	
  available.	
  	
  	
  36	
  Ideally,	
  a	
  geographically	
  weighted	
  regression	
  would	
  be	
  used	
  to	
  test	
  for	
  spatial	
  heterogeneity.	
  	
  Unfortunately,	
  the	
  distribution	
  of	
  the	
  data	
  did	
  not	
  allow	
  it	
  to	
  be	
  incorporated	
  into	
  the	
  existing	
  GWR	
  software.	
  Analysis	
  of	
  separate	
  regions	
  represents	
  the	
  best	
  possible	
  compromise.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   205	
  
	
  Figure	
  A.2:	
  OCDETF	
  regions.	
  	
  	
  Variables	
  	
   	
  Variables	
  to	
  explain	
  lab	
  location	
  can	
  come	
  from	
  number	
  of	
  different	
  criminological	
  perspectives	
  (Shaw	
  and	
  McKay	
  1942;	
  Cohen	
  and	
  Felson	
  1973;	
  Clarke	
  1980;	
  Clarke	
  and	
  Felson	
  1993).	
  	
  But,	
  given	
  the	
  scale	
  of	
  operation	
  here	
  (that	
  of	
  entire	
  counties),	
  variables	
  associated	
  with	
  routine	
  activity	
  and	
  rational-­‐choice	
  perspectives	
  are	
  not	
  easily	
  incorporated.	
  	
  We	
  can,	
  however,	
  assess	
  the	
  efficacy	
  of	
  traditional	
  social	
  disorganization	
  variables	
  in	
  predicting	
  lab	
  seizure	
  locations.	
  	
  	
  Higher	
  crime	
  rates	
  and	
  drug	
  markets	
  tend	
  to	
  cluster	
  in	
  areas	
  where	
  a	
  community	
  has	
  little	
  ability	
  to	
  organize	
  against	
  them.	
  	
  Such	
  lack	
  of	
  neighborhood	
  efficacy	
  is	
  termed	
  social	
  disorganization.	
  	
  It	
  frequently	
  occurs	
  in	
  areas	
  with	
  high	
  population	
  turnover,	
  a	
  large	
  number	
  of	
  renters,	
  and	
  high	
  percentages	
  of	
  poverty,	
  minorities,	
  and	
  single	
  mothers	
  (Shaw	
  and	
  McKay	
  1942;	
  Sampson	
  and	
  Groves	
  1989;	
  
	
  	
  
	
   206	
  
Kubrin	
  and	
  Weitzer	
  2003;	
  Rengert	
  et	
  al.	
  2005,	
  McCord	
  and	
  Ratcliffe	
  2007;	
  Banerjee	
  et	
  al.	
  2008;	
  Grattet	
  2009).	
  	
  For	
  these	
  models,	
  I	
  selected	
  potential	
  variables	
  that	
  reflected	
  social	
  disorganization,	
  known	
  methamphetamine	
  user	
  characteristics,	
  or	
  other	
  environmental	
  traits	
  commonly	
  associated	
  with	
  methamphetamine	
  production	
  (i.e.	
  percent	
  rural).	
  The	
  variables	
  selected	
  for	
  inclusion	
  and	
  my	
  rationale	
  for	
  selecting	
  them	
  were	
  as	
  follows:	
  	
  Median	
  Age	
  (MedAge),	
  the	
  percentage	
  of	
  a	
  county	
  that	
  is	
  white	
  (Wht	
  PCT),	
  and	
  the	
  percentage	
  with	
  a	
  bachelor’s	
  degree	
  (PCTBACH)	
  were	
  included	
  as	
  user	
  characteristics.	
  	
  Methamphetamine	
  users	
  tend	
  to	
  be	
  white,	
  undereducated,	
  and	
  young	
  (though	
  this	
  is	
  changing).	
  	
  The	
  percentage	
  of	
  properties	
  that	
  are	
  vacant	
  (Vacant),	
  percentage	
  of	
  households	
  with	
  a	
  single	
  mother	
  (SingMom),	
  percentage	
  of	
  people	
  living	
  below	
  the	
  poverty	
  level	
  (PocPCT),	
  violent	
  crime	
  rate	
  per	
  1,000	
  people	
  (Viol),	
  property	
  crime	
  rate	
  per	
  1,000	
  people	
  (Prop),	
  percentage	
  of	
  households	
  occupied	
  by	
  renters	
  (RentOcc),	
  Dissimilarity	
  Index	
  (DisSim),37	
  and	
  the	
  percentage	
  of	
  the	
  population	
  who	
  lived	
  in	
  a	
  different	
  county	
  in	
  1995	
  (DIFCTY95)	
  were	
  all	
  included	
  as	
  indicators	
  of	
  social	
  disorganization.	
  	
  	
  Farm	
  dependence	
  (farm),	
  manufacturing	
  dependence	
  (manf),	
  and	
  services	
  dependence	
  (serv)	
  as	
  measured	
  by	
  the	
  Department	
  of	
  Agriculture’s	
  Economic	
  Research	
  Services	
  2004	
  County	
  Typology	
  Codes	
  (USDA	
  2004)	
  were	
  included	
  to	
  test	
  a	
  connection	
  between	
  lab	
  location	
  and	
  deindustrialization.	
  	
  Total	
  Population	
  (PopZ)and	
  Population	
  Density	
  (PDZ)	
  were	
  included	
  to	
  control	
  for	
  different	
  sizes	
  between	
  counties.	
  	
  The	
  percentage	
  of	
  a	
  county	
  living	
  in	
  a	
  rural	
  area	
  (RurPCT)	
  was	
  included	
  to	
  test	
  the	
  frequently	
  asserted	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  37	
  In	
  this	
  instance,	
  the	
  Dissimilarity	
  Index	
  value	
  is	
  the	
  mean	
  of	
  the	
  values	
  for	
  whites	
  with	
  other	
  ethnicities.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   207	
  
connection	
  between	
  methamphetamine	
  production	
  and	
  rural	
  areas,	
  as	
  was	
  the	
  distance	
  from	
  the	
  county’s	
  center	
  to	
  the	
  nearest	
  interstate	
  highway	
  (Interstate).	
  	
  The	
  percentage	
  of	
  the	
  county’s	
  population	
  that	
  speaks	
  Spanish	
  at	
  home	
  was	
  included	
  as	
  a	
  potential	
  indicator	
  of	
  market	
  penetration	
  by	
  Mexican	
  DTOs,	
  which	
  might	
  eliminate	
  the	
  need	
  to	
  local	
  methamphetamine	
  production.	
  The	
  lagged	
  variable	
  (LAG)	
  represented	
  the	
  average	
  value	
  of	
  labs	
  seized	
  for	
  all	
  of	
  a	
  county’s	
  contiguous	
  neighbors.	
  All	
  demographic	
  data	
  were	
  retrieved	
  from	
  the	
  Decennial	
  Census	
  or	
  USDA	
  Economic	
  Research	
  Service.	
  	
  Crime	
  data	
  came	
  from	
  the	
  FBI’s	
  Uniform	
  Crime	
  Reporting	
  Program	
  (USDOJ	
  2006).	
  Data	
  for	
  the	
  year	
  2000	
  were	
  used.	
  	
  All	
  of	
  these	
  potential	
  covariates	
  were	
  regressed	
  against	
  the	
  dependent	
  variable	
  of	
  total	
  labs	
  seized	
  between	
  2000	
  and	
  2003	
  (Figure	
  A.3).38	
  	
  As	
  the	
  results	
  for	
  the	
  contiguous	
  United	
  States	
  have	
  already	
  been	
  discussed	
  within	
  the	
  body	
  of	
  this	
  text,	
  the	
  content	
  of	
  this	
  appendix	
  focuses	
  on	
  the	
  separate	
  OCDETF	
  regions.	
  	
  	
  
	
  Figure	
  A.3:	
  Total	
  lab	
  seizures	
  by	
  county	
  2000-­‐2003.	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  38	
  2003	
  was	
  the	
  last	
  year	
  before	
  states	
  began	
  to	
  implement	
  precursor	
  laws.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   208	
  
Results	
  by	
  Region	
  with	
  Discussion	
  Great	
  Lakes	
  Region	
  The	
  Great	
  Lakes	
  Region	
  experienced	
  the	
  methamphetamine	
  boom	
  later	
  than	
  the	
  regions	
  to	
  the	
  west	
  of	
  it,	
  and	
  the	
  model	
  for	
  the	
  region	
  appears	
  to	
  reflect	
  the	
  diffusion	
  effect	
  that	
  brought	
  methamphetamine	
  to	
  it	
  (Figure	
  A.4).	
  The	
  only	
  significant	
  covariate	
  for	
  the	
  presence	
  of	
  a	
  methamphetamine	
  lab	
  within	
  a	
  county	
  (zero-­‐inflation	
  model)	
  was	
  the	
  lag	
  variable,	
  which	
  is	
  associated	
  with	
  methamphetamine	
  lab	
  diffusion	
  (Table	
  A.1a).	
  Once	
  the	
  hurdle	
  of	
  a	
  lab	
  being	
  discovered	
  within	
  the	
  county	
  has	
  been	
  passed,	
  several	
  variables	
  encouraged	
  increasing	
  lab	
  numbers.	
  	
  Increasing	
  methamphetamine	
  seizures	
  were	
  associated	
  with	
  young	
  populations	
  with	
  higher	
  percentages	
  of	
  single	
  mothers	
  and	
  high	
  property	
  crime	
  rates.	
  	
  The	
  lag	
  variable	
  also	
  contributed	
  to	
  increasing	
  methamphetamine	
  lab	
  seizures	
  (Table	
  A.1b).	
  	
  	
  
Table	
  A.1a:	
  Great	
  Lakes	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
  	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   0.936	
   0.859	
   1.090	
   0.276	
  LAG	
   -­‐1.162	
   0.294	
   -­‐3.957	
   0.000	
  Vacant	
   -­‐0.015	
   0.019	
   -­‐0.767	
   0.443	
  PCTBACH	
   -­‐0.076	
   0.044	
   -­‐1.720	
   0.086	
  DIFCTY95	
   0.068	
   0.041	
   1.630	
   0.103	
  	
  	
  Table	
  A.1b:	
  Great	
  Lakes	
  region	
  count	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  Value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   2.789	
   0.904	
   3.086	
   0.002	
  LAG	
   0.083	
   0.006	
   12.981	
   0.000	
  MedAge	
   -­‐0.076	
   0.021	
   -­‐3.602	
   0.000	
  SingMom	
   0.089	
   0.046	
   1.946	
   0.052	
  Prop	
   0.110	
   0.026	
   4.167	
   0.000	
  Log(theta)	
   0.243	
   0.100	
   2.429	
   0.015	
  	
  
	
  	
  
	
   209	
  
	
  
	
  Figure	
  A.4:	
  Lab	
  seizures	
  in	
  the	
  Great	
  Lakes	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003.	
  	
  The	
  data	
  showed	
  significant	
  spatial	
  autocorrelation	
  (Moran’s	
  I	
  =.434;	
  p<.000).	
  	
  	
  	
  Mid-­Atlantic	
  The	
  data	
  for	
  the	
  Mid-­‐Atlantic	
  were	
  not	
  over	
  dispersed,	
  and	
  as	
  such,	
  a	
  zero-­‐inflated	
  Poission	
  regression	
  was	
  used	
  (Figure	
  A.5).	
  	
  Results	
  are	
  reported	
  in	
  the	
  same	
  manner.	
  	
  This	
  region	
  has	
  yet	
  to	
  be	
  completely	
  penetrated	
  by	
  modern	
  methamphetamine	
  markets.	
  	
  However,	
  the	
  lag	
  variable	
  was	
  still	
  the	
  most	
  significant	
  predictor	
  of	
  any	
  lab	
  being	
  found	
  within	
  the	
  region.	
  	
  High	
  percentages	
  of	
  renters	
  and	
  large	
  populations	
  were	
  associated	
  with	
  the	
  presence	
  of	
  at	
  least	
  one	
  lab	
  as	
  well.	
  	
  On	
  the	
  other	
  hand,	
  the	
  higher	
  the	
  percentage	
  of	
  single	
  mothers	
  in	
  a	
  county,	
  the	
  greater	
  the	
  probability	
  that	
  no	
  labs	
  would	
  be	
  found	
  (Table	
  A.2a,).	
  Curiously,	
  renters	
  had	
  the	
  opposite	
  effect	
  on	
  counties	
  in	
  which	
  at	
  least	
  one	
  lab	
  was	
  seized.	
  	
  The	
  number	
  of	
  labs	
  seized	
  also	
  showed	
  a	
  negative	
  relationship	
  with	
  population	
  turnover,	
  the	
  percentage	
  of	
  people	
  speaking	
  Spanish	
  at	
  home,	
  and	
  
	
  	
  
	
   210	
  
violent	
  crime.	
  	
  Perhaps	
  meth	
  cooks	
  looked	
  for	
  a	
  stable	
  environment	
  in	
  which	
  to	
  produce	
  their	
  product.	
  Increasing	
  lab	
  counts	
  were	
  associated	
  with	
  diffusion	
  processes,	
  counties	
  that	
  were	
  highly	
  white,	
  dependence	
  on	
  manufacturing	
  and	
  services	
  jobs,	
  and	
  population	
  density.	
  	
  All	
  of	
  these	
  relationships	
  are	
  as	
  one	
  would	
  expect	
  (Table	
  A.2b).	
  	
  	
  
Table	
  A.2a:	
  Mid-­‐Atlantic	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   0.202	
   1.790	
   0.113	
   0.910	
  LAG	
   -­‐0.536	
   0.145	
   -­‐3.706	
   0.000	
  SingMom	
   0.801	
   0.323	
   2.481	
   0.013	
  serv	
   1.185	
   0.812	
   1.460	
   0.144	
  PCTBACH	
   0.161	
   0.089	
   1.802	
   0.072	
  DIFCTY95	
   -­‐0.103	
   0.090	
   -­‐1.150	
   0.250	
  RentOcc	
   -­‐0.208	
   0.090	
   -­‐2.323	
   0.020	
  PopZ	
   -­‐2.010	
   0.776	
   -­‐2.590	
   0.010	
  	
  Table	
  A.2b:	
  Mid-­‐Atlantic	
  region	
  count	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   -­‐4.643	
   2.517	
   -­‐1.845	
   0.065	
  LAG	
   0.066	
   0.027	
   2.465	
   0.014	
  WhtPCT	
   0.054	
   0.022	
   2.441	
   0.015	
  SingMom	
   0.866	
   0.136	
   6.385	
   0.000	
  Viol	
   -­‐0.909	
   0.145	
   -­‐6.251	
   0.000	
  manf	
   0.699	
   0.189	
   3.692	
   0.000	
  serv	
   1.518	
   0.269	
   5.650	
   0.000	
  PCTBACH	
   0.030	
   0.016	
   1.951	
   0.051	
  SpanPCT	
   -­‐0.217	
   0.091	
   -­‐2.376	
   0.017	
  DIFCTY95	
   -­‐0.090	
   0.023	
   -­‐3.897	
   0.000	
  RentOcc	
   -­‐0.104	
   0.027	
   -­‐3.827	
   0.000	
  PDZ	
   0.415	
   0.121	
   3.425	
   0.001	
  	
  
	
  	
  
	
   211	
  
	
   	
  Figure	
  A.5:	
  Lab	
  seizures	
  in	
  the	
  Mid-­‐Atlantic	
  region,	
  2000-­‐2003.	
  	
  The	
  data	
  showed	
  significant	
  spatial	
  autocorrelation	
  (Moran’s	
  I	
  =	
  .168;	
  p<.001)	
  	
  Pacific	
  Region	
  	
  	
   The	
  Pacific	
  region	
  has	
  the	
  longest	
  history	
  with	
  methamphetamine	
  in	
  the	
  country.	
  	
  As	
  such,	
  we	
  would	
  expect	
  for	
  the	
  covariates	
  for	
  this	
  model	
  to	
  accurately	
  reflect	
  those	
  for	
  well-­‐established	
  methamphetamine	
  markets,	
  and	
  the	
  variables	
  that	
  significantly	
  increase	
  the	
  probability	
  of	
  a	
  methamphetamine	
  lab	
  being	
  found	
  within	
  a	
  county	
  are	
  exactly	
  what	
  we	
  might	
  expect.	
  	
  A	
  county	
  was	
  more	
  likely	
  to	
  have	
  a	
  lab	
  if	
  it	
  had	
  a	
  high	
  percentage	
  of	
  white	
  residents	
  and	
  high	
  poverty	
  rates,	
  along	
  with	
  large	
  numbers	
  of	
  neighboring	
  meth	
  lab	
  seizures	
  (Figure	
  A.6,	
  Table	
  A.3.a).	
  	
   The	
  variables	
  associated	
  with	
  increasing	
  lab	
  seizure	
  counts	
  were	
  different	
  from	
  those	
  for	
  the	
  zero-­‐inflation	
  model.	
  	
  	
  The	
  Pacific	
  region	
  is	
  where	
  the	
  largest	
  meth	
  labs	
  are	
  found,	
  so	
  it	
  makes	
  sense	
  for	
  superlabs	
  to	
  locate	
  in	
  counties	
  with	
  high	
  vacancy	
  rates,	
  but	
  still	
  be	
  located	
  close	
  to	
  interstate	
  highways	
  so	
  that	
  product	
  can	
  be	
  shipped	
  easily.	
  	
  Social	
  disorganization	
  indicators	
  of	
  single	
  mothers,	
  poverty	
  and	
  
	
  	
  
	
   212	
  
property	
  crime	
  were	
  also	
  as	
  we	
  would	
  expect.	
  	
  Once	
  again,	
  the	
  violent	
  crime	
  rate	
  was	
  a	
  negative	
  covariate.	
  	
  It	
  would	
  appear	
  that	
  cooks	
  do	
  indeed	
  seek	
  relatively	
  safe	
  places	
  to	
  cook.	
  	
  The	
  positive	
  relationship	
  between	
  lab	
  counts	
  and	
  population	
  would	
  seem	
  to	
  indicate	
  that	
  a	
  certain	
  level	
  of	
  potential	
  market	
  must	
  exist	
  for	
  production	
  to	
  be	
  worthwhile	
  (Table	
  A.3b).	
  	
  	
  
Table	
  A.3a:	
  Pacific	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
  	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   11.412	
   4.488	
   2.543	
   0.011	
  LAG	
   -­‐0.261	
   0.080	
   -­‐3.281	
   0.001	
  WhtPCT	
   -­‐0.090	
   0.043	
   -­‐2.116	
   0.034	
  PovPCT	
   -­‐0.211	
   0.117	
   -­‐1.801	
   0.072	
  	
  Table	
  A.3b:	
  Pacific	
  region	
  count	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   7.354	
   1.026	
   7.170	
   0.000	
  Vacant	
   0.062	
   0.012	
   4.934	
   0.000	
  SingMom	
   0.396	
   0.074	
   5.327	
   0.000	
  PovPCT	
   0.033	
   0.024	
   1.357	
   0.175	
  Viol	
   -­‐0.266	
   0.056	
   -­‐4.704	
   0.000	
  Prop	
   0.134	
   0.031	
   4.265	
   0.000	
  manf	
   0.432	
   0.198	
   2.178	
   0.029	
  DIFCTY95	
   -­‐0.049	
   0.015	
   -­‐3.301	
   0.001	
  DisSim	
   -­‐0.099	
   0.010	
   -­‐9.678	
   0.000	
  Interstate	
   -­‐0.005	
   0.002	
   -­‐2.892	
   0.004	
  PopZ	
   0.378	
   0.079	
   4.757	
   0.000	
  Log(theta)	
   0.680	
   0.131	
   5.174	
   0.000	
  	
  
	
  	
  
	
   213	
  
	
  Figure	
  A.6:	
  Lab	
  seizures	
  in	
  the	
  Pacific	
  region,	
  2000	
  –	
  2003.	
  The	
  data	
  showed	
  significant	
  spatial	
  autocorrelation	
  (Moran’s	
  I	
  =	
  0.156;	
  p<	
  .000).	
  	
  Southeast	
  Region	
  	
   No	
  region	
  has	
  experienced	
  more	
  rapid	
  growth	
  in	
  domestic	
  methamphetamine	
  production	
  in	
  the	
  last	
  ten	
  years	
  that	
  the	
  Southeast	
  (Figure	
  A.7).	
  	
  Tennessee	
  is	
  the	
  only	
  state	
  in	
  the	
  union	
  to	
  have	
  rivaled	
  Missouri	
  in	
  total	
  labs	
  seized	
  since	
  2006	
  (NCLSS	
  2011).	
  	
  The	
  covariates	
  for	
  the	
  region	
  are	
  fascinating.	
  	
  In	
  the	
  Southeast,	
  Lag,	
  once	
  again,	
  is	
  the	
  most	
  significant	
  indicator	
  of	
  any	
  lab	
  being	
  seized	
  within	
  the	
  county.	
  	
  The	
  percentage	
  of	
  people	
  who	
  speak	
  Spanish	
  at	
  home	
  is	
  also	
  significant	
  (TableA.4a).	
  	
  If	
  we	
  assume	
  that	
  high	
  percentages	
  of	
  Spanish	
  speakers	
  is	
  concomitant	
  with	
  the	
  potential	
  presence	
  of	
  Mexican	
  DTOs,	
  then	
  this	
  relationship	
  confirms	
  the	
  argument	
  that	
  meth	
  markets	
  are	
  often	
  established	
  by	
  DTOs	
  either	
  before	
  or	
  simultaneously	
  with	
  lab	
  production.	
  	
  	
  	
   The	
  count	
  variables	
  are	
  also	
  interesting.	
  	
  The	
  relationships	
  between	
  lab	
  seizure	
  count	
  and	
  both	
  vacancy	
  and	
  population	
  seem	
  to	
  indicate	
  that	
  lab	
  production	
  requires	
  a	
  potential	
  market,	
  but	
  the	
  population	
  density	
  value	
  argues	
  that	
  the	
  market	
  
	
  	
  
	
   214	
  
need	
  not	
  be	
  too	
  crowded	
  together.	
  	
  Once	
  the	
  hurdle	
  of	
  having	
  no	
  labs	
  seized	
  has	
  been	
  passed,	
  the	
  percentage	
  of	
  a	
  county	
  that	
  speaks	
  Spanish	
  is	
  a	
  negative	
  covariate.	
  	
  This	
  is	
  not	
  necessarily	
  a	
  contradiction.	
  	
  Though	
  markets	
  need	
  DTOs	
  to	
  be	
  established,	
  perhaps	
  an	
  overabundance	
  of	
  DTO	
  presence	
  discourages	
  production	
  in	
  STLs.	
  	
  Once	
  again,	
  the	
  potential	
  for	
  violence	
  is	
  a	
  deterrent	
  to	
  lab	
  production	
  (Table	
  A.4b).	
  
Table	
  A.4a:	
  Southeast	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   0.645	
   0.757	
   0.852	
   0.394	
  LAG	
   -­‐1.413	
   0.312	
   -­‐4.532	
   0.000	
  RurPCT	
   0.020	
   0.008	
   2.548	
   0.011	
  SpanPCT	
   -­‐0.273	
   0.123	
   -­‐2.218	
   0.027	
  	
  Table	
  A.4b:	
  Southeast	
  region	
  count	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   0.883	
   0.267	
   3.305	
   0.001	
  LAG	
   0.050	
   0.004	
   12.096	
   0.000	
  WhtPCT	
   0.018	
   0.003	
   5.966	
   0.000	
  Vacant	
   -­‐0.038	
   0.008	
   -­‐4.677	
   0.000	
  Viol	
   -­‐0.010	
   0.037	
   -­‐0.275	
   0.784	
  SpanPCT	
   -­‐0.064	
   0.024	
   -­‐2.668	
   0.008	
  DIFCTY95	
   -­‐0.012	
   0.008	
   -­‐1.509	
   0.131	
  PDZ	
   -­‐0.436	
   0.104	
   -­‐4.175	
   0.000	
  PopZ	
   0.581	
   0.097	
   6.011	
   0.000	
  	
  
	
  	
  
	
   215	
  
	
  Figure	
  A.7:	
  Lab	
  seizures	
  in	
  the	
  Southeast	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003.	
  	
  The	
  data	
  exhibited	
  significant	
  spatial	
  autocorrelation	
  (Moran’s	
  I	
  =	
  0.374;	
  p<	
  .000).	
  	
  Southwest	
  	
   Like	
  the	
  Pacific,	
  the	
  Southwest	
  has	
  a	
  long	
  history	
  with	
  methamphetamine,	
  and	
  was	
  the	
  epicenter	
  of	
  both	
  the	
  introduction	
  of	
  d-­‐methamphetamine	
  and	
  market	
  penetration	
  by	
  Mexican	
  DTOs	
  (Figure	
  A.8).	
  	
  Perhaps	
  the	
  maturity	
  of	
  market	
  is	
  reflected	
  in	
  the	
  positive	
  relationship	
  with	
  the	
  probability	
  of	
  a	
  lab	
  being	
  seized	
  within	
  a	
  county	
  and	
  counties	
  with	
  high	
  median	
  ages	
  (Table	
  A.5a).	
  	
  In	
  the	
  diverse	
  Southwest,	
  high	
  percentages	
  of	
  white	
  people	
  decreased	
  the	
  probability	
  of	
  a	
  lab	
  seizure.	
  	
  High	
  vacancy	
  rates	
  also	
  decreased	
  that	
  eventuality.	
  	
  	
  	
   Meth	
  lab	
  seizures	
  showed	
  a	
  negative	
  relationship	
  to	
  rural	
  areas,	
  high	
  rates	
  of	
  Spanish	
  speaking,	
  poverty	
  rates,	
  housing	
  segregation	
  and	
  educational	
  attainment	
  in	
  the	
  Southwest.	
  	
  The	
  positive	
  covariates	
  were	
  whiteness,	
  percentage	
  of	
  single	
  mothers,	
  Lag,	
  and	
  population,	
  which	
  have	
  been	
  fairly	
  consistent	
  in	
  all	
  models	
  (Table	
  A.5b).	
  
	
  	
  
	
   216	
  
	
  Table	
  A.5a:	
  Southwest	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model39	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   14.952	
   12.261	
   1.220	
   0.223	
  LAG	
   -­‐0.522	
   0.180	
   -­‐2.902	
   0.004	
  MedAge	
   -­‐0.284	
   0.124	
   -­‐2.287	
   0.022	
  WhtPCT	
   0.005	
   0.073	
   0.065	
   0.948	
  Vacant	
   0.171	
   0.072	
   2.377	
   0.017	
  SingMom	
   -­‐0.858	
   0.551	
   -­‐1.557	
   0.119	
  PovPCT	
   -­‐0.283	
   0.135	
   -­‐2.095	
   0.036	
  Viol	
   -­‐1.055	
   0.635	
   -­‐1.661	
   0.097	
  Prop	
   0.050	
   0.387	
   0.128	
   0.898	
  RurPCT	
   -­‐0.022	
   0.031	
   -­‐0.712	
   0.476	
  SpanPCT	
   0.109	
   0.045	
   2.451	
   0.014	
  DIFCTY95	
   0.082	
   0.086	
   0.953	
   0.341	
  DisSim	
   -­‐0.004	
   0.081	
   -­‐0.051	
   0.960	
  PDZ	
   -­‐1.271	
   1.555	
   -­‐0.818	
   0.414	
  	
  	
  	
  Table	
  A.5b:	
  	
  Southwest	
  region	
  count	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  LAG	
   0.006	
   0.001	
   3.820	
   0.000	
  MedAge	
   -­‐0.018	
   0.031	
   -­‐0.583	
   0.560	
  WhtPCT	
   0.022	
   0.011	
   2.033	
   0.042	
  Vacant	
   0.011	
   0.014	
   0.748	
   0.455	
  SingMom	
   0.255	
   0.104	
   2.448	
   0.014	
  PovPCT	
   -­‐0.049	
   0.023	
   -­‐2.112	
   0.035	
  Viol	
   0.007	
   0.073	
   0.096	
   0.923	
  Prop	
   0.015	
   0.036	
   0.410	
   0.682	
  farm	
   -­‐0.021	
   0.231	
   -­‐0.090	
   0.928	
  manf	
   -­‐0.195	
   0.190	
   -­‐1.025	
   0.306	
  serv	
   0.231	
   0.236	
   0.978	
   0.328	
  PCTBACH	
   -­‐0.032	
   0.017	
   -­‐1.828	
   0.068	
  RurPCT	
   -­‐0.008	
   0.004	
   -­‐1.989	
   0.047	
  SpanPCT	
   -­‐0.046	
   0.006	
   -­‐7.250	
   0.000	
  DIFCTY95	
   -­‐0.024	
   0.017	
   -­‐1.438	
   0.151	
  RentOcc	
   0.003	
   0.016	
   0.178	
   0.859	
  DisSim	
   -­‐0.074	
   0.015	
   -­‐5.113	
   0.000	
  PDZ	
   -­‐0.020	
   0.092	
   -­‐0.221	
   0.825	
  Interstate	
   -­‐0.002	
   0.002	
   -­‐0.921	
   0.357	
  PopZ	
   0.325	
   0.110	
   2.946	
   0.003	
  Log(theta)	
   0.182	
   0.099	
   1.841	
   0.066	
  
	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  39	
  In	
  this	
  instance,	
  the	
  model	
  with	
  all	
  variables	
  included	
  (whether	
  significant	
  or	
  not)	
  tested	
  significantly	
  better	
  than	
  the	
  model	
  using	
  just	
  the	
  variables	
  that	
  had	
  a	
  significant	
  impact.	
  	
  For	
  that	
  reason,	
  all	
  variables	
  are	
  included	
  in	
  these	
  tables.	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   217	
  
	
  
	
  Figure	
  A.8:	
  Lab	
  seizures	
  in	
  the	
  Southwest	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003.	
  	
  The	
  data	
  showed	
  significant	
  spatial	
  autocorrelation	
  (Moran’s	
  I	
  =	
  0.332;	
  p<.000).	
  	
  	
  West	
  Central	
  Region	
  	
  	
   The	
  results	
  for	
  the	
  West	
  Central	
  Region	
  are	
  slightly	
  different	
  from	
  the	
  other	
  regions	
  (Figure	
  A.9).	
  	
  Once	
  again,	
  the	
  presence	
  of	
  labs	
  in	
  neighboring	
  counties	
  is	
  the	
  most	
  significant	
  predictor	
  of	
  a	
  county	
  having	
  at	
  least	
  one	
  lab	
  seized	
  within	
  its	
  borders.	
  	
  However,	
  in	
  the	
  West	
  Central	
  Region,	
  a	
  high	
  population	
  is	
  also	
  extremely	
  significant.	
  	
  This	
  may	
  indicate	
  that	
  meth	
  markets	
  cluster	
  in	
  populace	
  counties	
  in	
  this	
  part	
  of	
  the	
  country.	
  	
  	
  The	
  relationship	
  exhibited	
  between	
  vacancy	
  rates	
  and	
  the	
  presence	
  of	
  a	
  meth	
  lab	
  reflects	
  this	
  as	
  well	
  (Table	
  A.6a).	
  	
  	
   	
  	
   The	
  covariates	
  for	
  the	
  count	
  model	
  offer	
  few	
  surprises,	
  particularly	
  if	
  meth	
  markets	
  for	
  the	
  region	
  focus	
  in	
  urban	
  or	
  suburban	
  areas.	
  	
  Meth	
  lab	
  seizures	
  were	
  likely	
  to	
  be	
  higher	
  in	
  counties	
  with	
  largely	
  white	
  populations,	
  neighboring	
  lab	
  seizures,	
  large	
  populations,	
  and	
  high	
  numbers	
  of	
  renters	
  and	
  single	
  mothers	
  (Table	
  
	
  	
  
	
   218	
  
A.6b).	
  	
  This	
  urban	
  market	
  type	
  is	
  also	
  reflected	
  in	
  the	
  negative	
  relationship	
  with	
  economies	
  that	
  are	
  dependent	
  on	
  farming.	
  	
  The	
  relationship	
  to	
  Spanish	
  speaking	
  once	
  again	
  reflects	
  the	
  possibility	
  that	
  DTO	
  penetration	
  lessens	
  the	
  necessity	
  of	
  lab	
  production	
  (but	
  does	
  not	
  preclude	
  it).	
  	
  Population	
  turnover	
  and	
  segregation	
  continued	
  to	
  behave	
  in	
  a	
  manner	
  contrary	
  to	
  what	
  I	
  would	
  have	
  predicted,	
  though	
  perhaps	
  people	
  are	
  more	
  comfortable	
  taking	
  the	
  risk	
  of	
  cooking	
  if	
  they	
  know	
  their	
  neighbors.	
  	
  	
  Table	
  A.6a:	
  West	
  Central	
  region	
  zero-­‐inflation	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   2.445	
   2.560	
   0.955	
   0.340	
  LAG	
   -­‐0.970	
   0.186	
   -­‐5.210	
   0.000	
  Vacant	
   0.055	
   0.023	
   2.338	
   0.019	
  DisSim	
   -­‐0.078	
   0.032	
   -­‐2.429	
   0.015	
  PopZ	
   -­‐16.567	
   3.919	
   -­‐4.227	
   0.000	
  	
  	
  Table	
  A.6b:	
  West	
  Central	
  count	
  model	
  	
   Estimate	
   Std.	
  Error	
   Z	
  value	
   Pr(>|z|)	
  (Intercept)	
   -­‐1.222	
   1.280	
   -­‐0.954	
   0.340	
  LAG	
   0.024	
   0.003	
   8.008	
   0.000	
  WhtPCT	
   0.050	
   0.007	
   6.993	
   0.000	
  SingMom	
   0.295	
   0.049	
   6.085	
   0.000	
  farm	
   -­‐0.657	
   0.125	
   -­‐5.265	
   0.000	
  PCTBACH	
   -­‐0.034	
   0.009	
   -­‐3.816	
   0.000	
  SpanPCT	
   -­‐0.024	
   0.010	
   -­‐2.355	
   0.019	
  DIFCTY95	
   -­‐0.029	
   0.009	
   -­‐3.367	
   0.001	
  RentOcc	
   0.028	
   0.010	
   2.692	
   0.007	
  DisSim	
   -­‐0.030	
   0.008	
   -­‐3.831	
   0.000	
  PopDens	
   -­‐0.001	
   0.000	
   -­‐3.722	
   0.000	
  PopZ	
   0.438	
   0.063	
   6.923	
   0.000	
  Log(theta)	
   0.426	
   0.074	
   5.745	
   0.000	
  	
  
	
  	
  
	
   219	
  
	
  Figure	
  A.9:	
  	
  Lab	
  Seizures	
  in	
  the	
  West	
  Central	
  region,	
  2000	
  -­‐	
  2003.	
  	
  The	
  data	
  showed	
  significant	
  spatial	
  autocorrelation	
  (Moran’s	
  I	
  =0.229;	
  p<.000).	
  	
   There	
  is	
  certainly	
  more	
  work	
  to	
  be	
  done	
  with	
  this	
  dataset.	
  	
  The	
  list	
  of	
  potential	
  covariates	
  is	
  endless,	
  and	
  as	
  more	
  studies	
  on	
  meth	
  producers	
  appear,	
  better	
  variables	
  may	
  become	
  evident.	
  	
  A	
  more	
  regionalized	
  approach,	
  with	
  smaller	
  area	
  	
  of	
  study	
  than	
  the	
  OCDETF	
  regions	
  might	
  also	
  allow	
  for	
  a	
  more	
  nuanced	
  interpretation	
  of	
  the	
  results.	
  	
  These	
  models	
  represent	
  a	
  first	
  attempt	
  at	
  an	
  accurate,	
  properly	
  executed	
  model	
  of	
  lab	
  seizures.	
  	
  	
  	
  	
  
	
  	
  
	
   220	
  
Bibliography	
  Alvarez,	
  William	
  C.	
  1953.	
  Dr.	
  Alvarez	
  Says:	
  Pep	
  Drugs	
  Safe	
  if	
  You	
  Use	
  Reason.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  June	
  1,	
  1953.	
  Anderson,	
  Jack	
  and	
  Dale	
  Van	
  Atta.	
  1988.	
  The	
  Pacific	
  Connection.	
  Washington	
  Post,	
  March	
  3,	
  1988.	
  Anderson,	
  Jack	
  and	
  Joseph	
  Spear.	
  1986.	
  Japanese	
  Gangs	
  Deal	
  Drugs	
  in	
  U.	
  S.	
  Washington	
  Post,	
  September	
  16,	
  1986.	
  Anderson,	
  Rachel	
  and	
  Neil	
  Flynn.	
  1997.	
  The	
  Methamphetamine	
  -­‐	
  HIV	
  Connection	
  in	
  Northern	
  California.	
  In	
  Amphetamine	
  Misuse:	
  International	
  Perspectives	
  on	
  Current	
  Trends,	
  edited	
  by	
  H.	
  Klee.	
  Amsterdam:	
  Harwood	
  Academic	
  Publishers.	
  Andresen,	
  Martin	
  A.	
  2011.	
  The	
  Ambient	
  Population	
  and	
  Crime	
  Analysis.	
  The	
  Professional	
  Geographer	
  63	
  (2):	
  193-­‐212.	
  Angrist,	
  Burton	
  M.	
  and	
  Samuel	
  Gershon.	
  1969.	
  Amphetamine	
  Abuse	
  in	
  New	
  York	
  City—1966-­‐1968.	
  Seminars	
  in	
  Psychiatry	
  1	
  (2):	
  195-­‐207.	
  Anselin,	
  Luc.	
  1988.	
  Spatial	
  Econometrics.	
  Boston:	
  Kluwer	
  Academic.	
  Anselin,	
  Luc.	
  2005.	
  Exploring	
  Spatial	
  Data	
  with	
  GeoDa:	
  A	
  Workbook.	
  Urbana,	
  Illinois:	
  Center	
  for	
  Spatially	
  Integrated	
  Social	
  Science.	
  Anselin,	
  Luc,	
  Jacquelin	
  Cohen,	
  David	
  Cook,	
  and	
  George	
  Tita.	
  2000.	
  Spatial	
  Analyses	
  of	
  Crime.	
  In	
  Criminal	
  Justice	
  2000:	
  Volume	
  4,	
  Measurement	
  and	
  Analysis	
  of	
  Crime	
  and	
  Justice,	
  edited	
  by	
  D.	
  Duffee.	
  Washington	
  DC:	
  U.S.	
  Government	
  Publishing.	
  Anselin,	
  Luc,	
  Ibnu	
  Syabri,	
  and	
  Youngihn	
  Kho.	
  2006.	
  GeoDa:	
  An	
  Introduction	
  to	
  Spatial	
  Data	
  Analysis.	
  Geographical	
  Analysis	
  38	
  (1):	
  5-­‐22.	
  Associated	
  Press.	
  1971.	
  U.S.	
  to	
  Curb	
  Production	
  of	
  Drugs.	
  Washington	
  Post,	
  May	
  28,	
  1971.	
  Associated	
  Press.	
  1979.	
  Agents	
  Seize	
  Haul	
  of	
  'Speed'.	
  Washington	
  Post,	
  February	
  15,	
  1979.	
  Associated	
  Press.	
  1979.	
  30	
  Hell's	
  Angels	
  Seized	
  in	
  Bay	
  Area	
  Raids.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  June	
  14,	
  1979.	
  Atkins,	
  David	
  C.	
  and	
  Robert	
  J.	
  Gallop.	
  2007.	
  Rethinking	
  How	
  Family	
  Researchers	
  Model	
  Infrequent	
  Outcomes:	
  A	
  Tutorial	
  on	
  Count	
  Regression	
  and	
  Zero-­‐Inflated	
  Models.	
  Journal	
  of	
  Family	
  Psychology	
  21	
  (4):	
  726-­‐735.	
  Baller,	
  Robert	
  D.,	
  Luc	
  Anselin,	
  Steven	
  F.	
  Messner,	
  Glen	
  Deaner,	
  and	
  Darnell	
  F.	
  
	
  	
  
	
   221	
  
Hawkins.	
  2001.	
  Structural	
  Covariates	
  of	
  U.S.	
  Homicide	
  Rates:	
  Incorporating	
  Spatial	
  Effects.	
  Criminology	
  39	
  (3):	
  561-­‐590.	
  Bandidos	
  Motorcycle	
  Club.	
  2010.	
  Charters.	
  	
  Bandidosmc.com.	
  http://www.bandidosmc.com/chapters.asp.	
  	
  Banerjee,	
  Aniruddha,	
  Elizabeth	
  LaScala,	
  Paul	
  J.	
  Gruenewald,	
  Bridget	
  Freisthler,	
  Andrew	
  Treno,	
  and	
  Lilliam	
  G.	
  Remer.	
  2008.	
  Social	
  Disorganization,	
  Alcohol,	
  and	
  Drug	
  Markets	
  and	
  Violence:	
  A	
  Space-­‐Time	
  Model	
  of	
  Community	
  Structure.	
  In	
  Geography	
  and	
  Drug	
  Addiction,	
  edited	
  by	
  Yonette	
  F.	
  Thomas,	
  Douglas	
  Richard	
  and	
  Ivan	
  Chueng.	
  New	
  York:	
  Springer.	
  Barger,	
  Sonny.	
  2001.	
  Hell’s	
  Angel:	
  The	
  Life	
  and	
  Times	
  of	
  Sonny	
  Barger	
  and	
  the	
  Hell’s	
  Angels	
  Motorcycle	
  Club.	
  	
  New	
  York:	
  Harper	
  Collins.	
  	
  Barker,	
  Thomas.	
  2005.	
  One	
  Percent	
  Bikers	
  Clubs:	
  A	
  Description.	
  Trends	
  in	
  Organized	
  Crime	
  9	
  (1):	
  101-­‐112.	
  Barker,	
  Thomas.	
  2007.	
  Biker	
  Gangs	
  and	
  Organized	
  Crime.	
  Newark,	
  NJ:	
  Anderson	
  Publishing.	
  Barker,	
  Thomas	
  and	
  Kelly	
  M.	
  Human.	
  2009.	
  Crimes	
  of	
  the	
  Big	
  Four	
  Motorcycle	
  Gangs.	
  Journal	
  of	
  Criminal	
  Justice	
  37	
  (2):174-­‐179.	
  Beittel,	
  June	
  S.	
  2011.	
  Mexico's	
  Drug	
  Trafficking	
  Organizations:	
  Source	
  and	
  Scope	
  of	
  the	
  Rising	
  Violence.	
  Washington	
  DC:	
  Congressional	
  Research	
  Service.	
  Bishop,	
  Katherine.	
  1989.	
  Fear	
  Grows	
  Over	
  the	
  Effects	
  of	
  a	
  New	
  Smokable	
  Drug.	
  New	
  York	
  Times,	
  September	
  16,	
  1989.	
  Black,	
  Jonathan.	
  1970.	
  The	
  Speed	
  That	
  Kills,	
  or	
  Worse.	
  New	
  York	
  Times,	
  June	
  21,	
  1970.	
  Bonell,	
  C.	
  P.	
  Weatherburn,	
  T.	
  Rhodes,	
  F.	
  Hickson,	
  P.	
  Keogh,	
  and	
  J.	
  Elford.	
  2008.	
  Addressing	
  Gay	
  Men's	
  Use	
  of	
  Methamphetamine	
  and	
  Other	
  Substances.	
  Addiction	
  Research	
  and	
  Theory	
  16	
  (5):	
  417-­‐420.	
  Brady,	
  William.	
  1939.	
  Here's	
  to	
  Health:	
  Portrait	
  of	
  a	
  Benzedrine	
  Addict.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  November	
  23,	
  1939.	
  Brennan,	
  Kathy.	
  1989.	
  "Ice"	
  Drug	
  is	
  Coming,	
  But	
  When	
  It'll	
  Arrive	
  Isn't	
  so	
  Crystal	
  Clear.	
  Philadelphia	
  Daily	
  News,	
  December	
  28,1989.	
  Brouwer,	
  Kimberly	
  C.,	
  Patricia	
  Case,	
  Rebeca	
  Ramos,	
  Carlos	
  Magis-­‐Rodruiguez,	
  Jesus	
  Bucardo,	
  Thomas	
  l.	
  Patterson,	
  and	
  Steffanie	
  A.	
  Strathdee.	
  2006.	
  Trends	
  in	
  Production,	
  Trafficking	
  and	
  Consumption	
  of	
  Methamphetamine	
  and	
  Cocaine	
  in	
  Mexico.	
  Substance	
  Use	
  and	
  Misuse	
  41	
  (5):	
  707-­‐727.	
  
	
  	
  
	
   222	
  
Brown,	
  Tony.	
  1989.	
  “Ice”	
  the	
  Coldest	
  Drug	
  Ever	
  Made,	
  Will	
  Bring	
  the	
  Drug	
  Problem	
  Home.	
  New	
  Pittsburgh	
  Courier,	
  October	
  14,	
  1989.	
  Brownstein,	
  Henry	
  H.,	
  Timothy	
  M.	
  Mulcahy,	
  Johannes	
  Huessy,	
  Bruce	
  G.	
  Taylor,	
  and	
  Daniel	
  Woods.	
  2010.	
  The	
  Organization	
  and	
  Operation	
  of	
  Illicit	
  Retail	
  Methamphetamine	
  Markets.	
  Criminal	
  Justice	
  Policy	
  Review	
  20	
  (10):	
  1-­‐23.	
  Burton,	
  Brent	
  T.	
  1990.	
  Heavy	
  Metal	
  and	
  Organic	
  Contaminants	
  Associated	
  with	
  Illicit	
  Methamphetamine	
  Production.	
  In	
  Methamphetamine	
  Abuse:	
  Epidemiologic	
  Issues	
  and	
  Implications,	
  edited	
  by	
  Marissa	
  A.	
  Miller	
  and	
  Nicholas	
  J.	
  Kozel.	
  Washington,	
  DC:	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse.	
  Butterfield,	
  Fox.	
  2005.	
  Fighting	
  Illegal	
  Drug	
  Through	
  Its	
  Legal	
  Source.	
  New	
  York	
  Times,	
  January	
  30,	
  2005.	
  Byles,	
  Daniel	
  W.	
  1968.	
  Abuse	
  Control	
  Laws	
  and	
  the	
  Drug	
  Industry.	
  In	
  Amphetamine	
  Abuse,	
  edited	
  by	
  J.	
  R.	
  Russo.	
  Springfield.	
  IL:	
  Charles	
  C.	
  Thomas.	
  Carey,	
  James	
  T.	
  and	
  Jerry	
  Mandel.	
  1968.	
  A	
  San	
  Francisco	
  Bay	
  Area	
  "Speed"	
  Scene.	
  Journal	
  of	
  Health	
  and	
  Social	
  Behavior	
  9	
  (2):	
  164-­‐174.	
  Castillo,	
  Ellias	
  and	
  Peter	
  Unsinger.	
  2000.	
  Mexican	
  Drug	
  Syndicates	
  in	
  California.	
  In	
  Organized	
  Crime	
  and	
  Democratic	
  Governability:	
  Mexico	
  and	
  the	
  U.	
  S.-­Mexican	
  Borderlands,	
  edited	
  by	
  John	
  Baily	
  and	
  Roy	
  Goodson.	
  Pittsburgh:	
  University	
  of	
  Pittsburgh	
  Press.	
  Caulkins,	
  Jonathan	
  P.	
  2000.	
  Measurement	
  and	
  Analysis	
  of	
  Drug	
  Problems	
  and	
  Drug	
  Control	
  Efforts.	
  In	
  Measurement	
  and	
  Analysis	
  of	
  Crime	
  and	
  Justice,	
  edited	
  by	
  D.	
  Duffee.	
  Washington,	
  DC:	
  National	
  Institute	
  of	
  Justice.	
  Caulkins,	
  Jonathan	
  P.,	
  Patricia	
  A.	
  Ebener,	
  and	
  Daniel	
  F.	
  McCaffrey.	
  1995.	
  Describing	
  Dawn's	
  Dominion.	
  Contemporary	
  Drug	
  Problems	
  22	
  (3):	
  547-­‐567.	
  Caulkins,	
  Jonathan	
  P.	
  and	
  Peter	
  Reuter.	
  1998.	
  What	
  Can	
  We	
  Learn	
  from	
  Drug	
  Prices?	
  Journal	
  of	
  Drug	
  Issues	
  28	
  (3):	
  593-­‐612.	
  	
  Caulkins,	
  Jonathan	
  P.	
  and	
  Peter	
  Reuter.	
  2006.	
  Illicit	
  Drug	
  Markets	
  and	
  Economic	
  Irregularities.	
  Socio-­Economic	
  Planning	
  Sciences	
  (40):	
  1-­‐14.	
  Cave,	
  Damien.	
  2012.	
  Mexico	
  Seizes	
  Record	
  Amount	
  of	
  Methamphetamine.	
  New	
  York	
  Times,	
  February	
  10,	
  2012.	
  Center	
  for	
  Substance	
  Abuse	
  Treatment.	
  1999.	
  Treatment	
  Improvement	
  Protocol	
  33:	
  Treatment	
  for	
  Stimulant	
  Use	
  Disorders.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  CEWG.	
  1999.	
  Proceedings	
  of	
  the	
  Community	
  Epidemiology	
  Work	
  Group:	
  Highlights	
  
	
  	
  
	
   223	
  
and	
  Executive	
  Summary.	
  In	
  Epidemiologic	
  Trends	
  in	
  Drug	
  Abuse.	
  Bethesda,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  CEWG.	
  2005.	
  Proceedings	
  of	
  the	
  Community	
  Epidemiology	
  Work	
  Group.	
  In	
  Epidemiologic	
  Trends	
  in	
  Drug	
  Abuse.	
  Bethesda,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  CEWG.	
  2011.	
  Proceedings	
  of	
  the	
  Community	
  Epidemiology	
  Work	
  Group:	
  Highlights	
  and	
  Executive	
  Summary.	
  Bethesda,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  Chicago	
  Tribune.	
  1965.	
  FDA	
  Curbs	
  Easy	
  Inhaler	
  Sales.	
  Chicago	
  Tribune,	
  February	
  16,	
  1965.	
  Chicago	
  Tribune.	
  1971.	
  Pep	
  Pill	
  Curb	
  Urged	
  by	
  A.M.A.	
  Chicago	
  Tribune,	
  June	
  25,	
  1971.	
  Chicago	
  Tribune.	
  1973.	
  4	
  in	
  Gang	
  Held	
  in	
  Sale	
  of	
  Drugs.	
  Chicago	
  Tribune,	
  April	
  12,	
  1973.	
  Chicago	
  Daily	
  Tribune.	
  1936.	
  Reports	
  Finding	
  Drug	
  that	
  Ends	
  Urge	
  to	
  Suicide:	
  Claims	
  Discovery	
  Also	
  Cures	
  Nervous	
  Ills.	
  Chicago	
  Daily	
  Tribune,	
  September	
  3,	
  1936.	
  Clarke,	
  Ronald	
  V.	
  1980.	
  Situational	
  Crime	
  Prevention:	
  Theory	
  and	
  Practice.	
  British	
  Journal	
  of	
  Criminology	
  20:136-­‐147.	
  Clarke,	
  Ronald	
  V.	
  and	
  Marcus	
  Felson,	
  eds.	
  1993.	
  Routine	
  Activity	
  and	
  Rational	
  Choice.	
  New	
  Brunswick,	
  NJ:	
  Transaction.	
  Coakley,	
  Michael.	
  1977.	
  Inside	
  Look	
  into	
  Secret	
  Life	
  of	
  Hell's	
  Angels.	
  Chicago	
  Tribune,	
  October	
  23,	
  1977.	
  Cohen,	
  Lawrence	
  E.	
  and	
  Marcus	
  Felson.	
  1979.	
  Social	
  Change	
  and	
  Crime	
  Rate	
  Trends:	
  A	
  Routine	
  Activity	
  Approach.	
  American	
  Sociological	
  Review	
  44	
  (4):	
  588-­‐608.	
  Cohen,	
  Sidney.	
  1975.	
  When	
  Friends	
  or	
  Patients	
  ask	
  about	
  Amphetamine	
  Abuse.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  231	
  (4):	
  414-­‐415.	
  Committee	
  on	
  Alcoholism	
  and	
  Addiction	
  and	
  Council	
  on	
  Mental	
  Health.	
  1966.	
  Dependence	
  on	
  Amphetamines	
  and	
  Other	
  Stimulant	
  Drugs.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  197	
  (12):	
  1023-­‐1027.	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform.	
  2005.	
  The	
  Methamphetamine	
  Epidemic:	
  International	
  Roots	
  of	
  the	
  Problem,	
  and	
  Recommended	
  Solutions.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Government	
  Printing	
  Office.	
  Connell,	
  Phillip	
  H.	
  1966.	
  Clinical	
  Manifestations	
  and	
  Treatment	
  of	
  Amphetamine	
  Type	
  of	
  Dependence.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  196	
  (8):	
  718-­‐723.	
  
	
  	
  
	
   224	
  
Cook,	
  C.	
  Edgar.	
  1991.	
  Pyrolytic	
  Characteristics,	
  Pharmacokinetics,	
  and	
  Bioavailability	
  of	
  Smoked	
  Heroin,	
  Cocaine,	
  Phencyclidine,	
  and	
  Methamphetamine.	
  	
  In	
  Methamphetamine	
  Abuse:	
  Epidemiologic	
  Issues	
  and	
  Implications,	
  edited	
  by	
  Marissa	
  A.	
  Miller	
  and	
  Nicholas	
  J.	
  Kozel.	
  Washington,	
  DC:	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse.	
  Covey,	
  Herbert	
  C.	
  2007b.	
  What	
  is	
  Methamphetamine	
  and	
  How	
  and	
  Why	
  is	
  It	
  Used?	
  In	
  The	
  Methamphetamine	
  Crisis,	
  edited	
  by	
  Herbert	
  C.	
  Covey.	
  Westport,	
  CT:	
  Praeger.	
  Covey,	
  Herbert	
  C.	
  2007c.	
  Prevalence	
  of	
  use	
  and	
  Manufacture	
  of	
  Methamphetamine	
  in	
  the	
  United	
  States:	
  Is	
  the	
  Sky	
  Falling	
  or	
  Is	
  It	
  Not	
  Really	
  a	
  Problem?	
  In	
  The	
  Methamphetamine	
  Crisis,	
  edited	
  by	
  H.	
  C.	
  Covey.	
  Westport,	
  Ct:	
  Praeger.	
  Covey,	
  Herbert	
  C.,	
  ed.	
  2007a.	
  The	
  Methamphetamine	
  Crisis.	
  Westport,	
  CT:	
  Preager.	
  Cox,	
  Carole	
  and	
  Reginald	
  G.	
  Smart.	
  1970.	
  The	
  Nature	
  and	
  Extent	
  of	
  Speed	
  Use	
  in	
  North	
  America.	
  Canadian	
  Medical	
  Association	
  Journal	
  102	
  (7):	
  724-­‐729.	
  Craig,	
  Richard	
  B.	
  1978.	
  La	
  Compaña	
  Permanente:	
  Mexico's	
  Anti	
  Drug	
  Campaign.	
  Journal	
  of	
  Inter-­American	
  Studies	
  and	
  World	
  Affairs	
  20	
  (2):	
  107-­‐131.	
  Cunningham,	
  James	
  K.	
  and	
  Lon-­‐Mu	
  Liu.	
  2003.	
  Impacts	
  of	
  Federal	
  Ephedrine	
  and	
  Pseudoephedrine	
  Regulations	
  on	
  Methamphetamine-­‐Related	
  Hospital	
  Admissions.	
  Addiction	
  98	
  (9):	
  1229-­‐1237.	
  Cunningham,	
  James	
  K.	
  and	
  Lon-­‐Mu	
  Liu.	
  2005.	
  Impacts	
  of	
  Federal	
  Precursor	
  Chemical	
  Regulations	
  on	
  Methamphetamine	
  Arrests.	
  Addiction	
  100	
  (4):	
  479-­‐488.	
  Curtis,	
  Ric	
  and	
  Travis	
  Wendel.	
  2000.	
  Towards	
  the	
  Development	
  of	
  a	
  Typology	
  of	
  Illegal	
  Drug	
  Markets.	
  In	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  From	
  Research	
  to	
  Prevention	
  Policy,	
  edited	
  by	
  Mangai	
  Natajaran	
  and	
  Mike	
  Hough.	
  Monsey,	
  NY:	
  Criminal	
  Justice	
  Press.	
  Cutter,	
  Irving	
  S.	
  1937.	
  "Blue	
  Mondays"	
  and	
  Benzedrine.	
  Chicago	
  Daily	
  Tribune,	
  June	
  21,	
  1937.	
  Davis,	
  Fred	
  and	
  Laura	
  Munoz.	
  1968.	
  Patterns	
  and	
  Meanings	
  of	
  Drug	
  Use	
  Among	
  Hippies.	
  Journal	
  of	
  Health	
  and	
  Social	
  Behavior	
  9	
  (2):	
  156-­‐164.	
  DAWN.	
  1975.	
  Dawn	
  City	
  Summaries.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health,	
  Education,	
  and	
  Welfare.	
  DEA.	
  1996.	
  Methamphetamine	
  Situation	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  
	
  	
  
	
   225	
  
DEA.	
  2002.	
  More	
  than	
  100	
  Arrested	
  in	
  Nationwide	
  Methamphetamine	
  Investigation.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  DEA.	
  2003.	
  Microgram	
  Bulletin:	
  The	
  Evolution	
  of	
  the	
  Drug	
  Threat:	
  the	
  1980s	
  Trough	
  2002.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  DEA.	
  2005.	
  Guidelines	
  for	
  Law	
  Enforcement	
  for	
  the	
  Cleanup	
  of	
  Clandestine	
  Drug	
  Laboratories.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  DEA.	
  2006.	
  General	
  Information	
  Regarding	
  the	
  Combat	
  Methamphetamine	
  Epidemic	
  Act	
  of	
  2005.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  DEA.	
  2007.	
  Intelligence	
  Alert:	
  Methamphetamine	
  Super-­Lab	
  Using	
  Tartaric	
  Acid	
  Resolution	
  in	
  Guadalajara,	
  Mexico.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  DEA.	
  2009.	
  La	
  Familia	
  Michoacana	
  Fact	
  Sheet.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  DEA.	
  2012	
  U.S.	
  Chemical	
  Control.	
  	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Justice	
  Derlet,	
  Robert	
  W.	
  and	
  Bruce	
  Heischober.	
  1990.	
  Methamphetamine:	
  Stimulant	
  of	
  the	
  1990s?	
  The	
  Western	
  Journal	
  of	
  Medicine	
  153	
  (6):	
  625-­‐628.	
  Dillon,	
  Sam.	
  1995.	
  Speed	
  Proves	
  Lucrative	
  for	
  Mexican	
  Drug	
  Gangs.	
  Austin	
  American	
  Statesman,	
  December	
  31,	
  1995.	
  Do	
  it	
  Now	
  Foundation.	
  1969.	
  A	
  19	
  Year-­Old-­Girl	
  and	
  Poet	
  Allen	
  Ginsberg	
  Talk	
  About	
  Speed.	
  San	
  Francisco:	
  Do	
  It	
  Now	
  Foundation.	
  Dobkin,	
  Carlos	
  and	
  Nancy	
  Nicosia.	
  2009.	
  The	
  War	
  on	
  Drugs:	
  Methamphetamine,	
  Public	
  Health,	
  and	
  Crime.	
  The	
  American	
  Economic	
  Review	
  99	
  (1):	
  324-­‐349.	
  Draughen,	
  Joseph	
  R.	
  1987.	
  The	
  Bloody	
  Battle	
  for	
  Control	
  of	
  the	
  Philadelphia	
  Mob.	
  Philadelphia	
  Daily	
  News,	
  April	
  24,	
  1987.	
  Eck,	
  John	
  E.	
  1994.	
  A	
  General	
  Model	
  of	
  the	
  Geography	
  of	
  Illicit	
  Retail	
  Marketplaces.	
  In	
  Crime	
  and	
  Place,	
  edited	
  by	
  John	
  E.	
  Eck	
  and	
  David	
  Weisburd.	
  Monsey,	
  NY:	
  Criminal	
  Press.	
  Eck,	
  John	
  E.	
  1995.	
  Drug	
  Markets	
  and	
  Drug	
  Places:	
  a	
  Case-­‐control	
  Study	
  of	
  the	
  Spatial	
  Structure	
  of	
  Illicit	
  Drug	
  Dealing.	
  Dissertation,	
  Department	
  of	
  Criminology,	
  University	
  of	
  Maryland,	
  College	
  Park,	
  MD.	
  Eck,	
  John	
  E.,	
  Spencer	
  Chainey,	
  James	
  G.	
  Cameron,	
  Michael	
  Leitner,	
  and	
  Ronald	
  E.	
  Wilson.	
  2005.	
  Mapping	
  Crime:	
  Understanding	
  Hot	
  Spots.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  
	
  	
  
	
   226	
  
Eck,	
  John	
  E.	
  and	
  Jeffrey	
  S.	
  Gersh.	
  2000.	
  Drug	
  Trafficking	
  as	
  a	
  Cottage	
  Industry.	
  In	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  From	
  Research	
  to	
  Prevention	
  Policy,	
  edited	
  by	
  Mangai	
  Natajaran	
  and	
  Mike	
  Hough.	
  Monsey,	
  NY:	
  Criminal	
  Justice	
  Press.	
  Edison,	
  George	
  R.	
  1971.	
  Amphetamines:	
  A	
  Dangerous	
  Illusion.	
  Annals	
  of	
  Internal	
  Medicine	
  74	
  (4):	
  605-­‐610.	
  Edison,	
  George	
  R.	
  1978.	
  The	
  Drug	
  Laws:	
  Are	
  They	
  Safe	
  and	
  Effective?	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  239	
  (24):	
  2578-­‐2583.	
  Ellenwood,	
  Henry.	
  1971.	
  What	
  Need	
  for	
  Speed?	
  Annals	
  of	
  Internal	
  Medicine	
  74	
  (4):	
  629-­‐630.	
  Ely,	
  Roger	
  A.	
  and	
  Diane	
  C.	
  McGrath.	
  1990.	
  Lithium-­‐Ammonia	
  Reduction	
  of	
  Ephedrine	
  to	
  Methamphetamine,	
  An	
  Unusual	
  Clandestine	
  Synthesis.	
  Journal	
  of	
  Forensic	
  Sciences	
  35	
  (3):	
  720-­‐723.	
  Emmerman,	
  Lynn.	
  1981.	
  Latest	
  Sting:	
  One-­‐Stop	
  Chemical	
  Shop.	
  Chicago	
  Tribune,	
  June	
  8,	
  1981.	
  EPA.	
  2009.	
  Voluntary	
  Guidelines	
  for	
  Methamphetamine	
  Laboratory	
  Clean	
  Up.	
  Washington,	
  DC:	
  Environmental	
  Protection	
  Agency.	
  Farber,	
  M.	
  A.	
  1974.	
  U.S.	
  Says	
  102	
  Indictments	
  Break	
  Amphetamine	
  Ring.	
  New	
  York	
  Times,	
  September	
  11,	
  1974.	
  Farney,	
  Dennis.	
  1989.	
  Country	
  Cops:	
  Sheriffs	
  in	
  West	
  Find	
  They	
  Are	
  Ill-­‐Prepared	
  to	
  Nail	
  Drug	
  Runners.	
  Wall	
  Street	
  Journal,	
  December	
  28,	
  1989.	
  Farrar,	
  Fred.	
  1968.	
  Admits	
  Viet	
  Survival	
  Kits	
  Have	
  Pep	
  Pills.	
  Chicago	
  Tribune,	
  March	
  7,	
  1968.	
  Felson,	
  Marcus.	
  2009.	
  The	
  Natural	
  History	
  of	
  Extended	
  Co-­‐Offending.	
  Trends	
  in	
  Organized	
  Crime	
  (12):	
  159-­‐165.	
  Felson,	
  Marcus	
  and	
  Rachel	
  Boba.	
  	
  2010.	
  	
  Crime	
  and	
  Everyday	
  Life.	
  	
  London:	
  Sage.	
  Fester,	
  Uncle.	
  2009.	
  Secrets	
  of	
  Methamphetamine	
  Manufacture	
  8th	
  Edition.	
  Green	
  Bay,	
  WI:	
  Festering	
  Publications.	
  Flemming,	
  Arthur	
  S.	
  1959.	
  Amphetamine	
  Drugs.	
  Public	
  Health	
  Reports	
  75	
  (1):	
  49-­‐50.	
  Frank,	
  R.	
  S.	
  1983.	
  The	
  Clandestine	
  Drug	
  Laboratory	
  Situation	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  Journal	
  of	
  Forensic	
  Sciences	
  28	
  (1):18-­‐31.	
  Friedenberg,	
  Sidney.	
  1940.	
  Addiction	
  to	
  Amphetamine	
  Sulfate.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  114	
  (11):	
  956.	
  
	
  	
  
	
   227	
  
Fries,	
  Arthur,	
  Robert	
  W.	
  Anthony,	
  Andrew	
  Cseko,	
  Jr.,	
  Carl	
  C.	
  Gaither,	
  and	
  Eric	
  Schulman.	
  2008.	
  The	
  Price	
  and	
  Purity	
  of	
  Illicit	
  Drugs:	
  1981-­2007.	
  Alexandria,	
  VA:	
  Institute	
  for	
  Defense	
  Analyses.	
  Garriot,	
  William.	
  2011.	
  Policing	
  Methamphetamine:	
  Narcopolitics	
  in	
  Rural	
  America.	
  New	
  York:	
  New	
  York	
  University	
  Press.	
  Getis,	
  Arthur.	
  2007.	
  A	
  History	
  of	
  the	
  Concept	
  of	
  Spatial	
  Autocorrelation:	
  A	
  Geographer's	
  Perspective.	
  Geographical	
  Analysis	
  40	
  (3):	
  297-­‐309.	
  Gibson,	
  David	
  R.,	
  Martin	
  H.	
  Leamon,	
  and	
  Neil	
  Flynn.	
  2002.	
  Epidemiology	
  and	
  Public	
  Health	
  Consequences	
  of	
  Methamphetamine	
  Use	
  in	
  California's	
  Central	
  Valley.	
  Journal	
  of	
  Psychoactive	
  Drugs	
  34	
  (3):	
  313-­‐319.	
  Gilbreath	
  Aaron.	
  2010.	
  A	
  Spatial	
  Analysis	
  of	
  Methamphetamine	
  Lab	
  Seizure	
  Data	
  for	
  Jefferson	
  County,	
  Missouri.”	
  Paper	
  presented	
  at	
  the	
  Annual	
  Meeting	
  of	
  the	
  Association	
  of	
  American	
  Geographers,	
  Washington,	
  D.	
  C.,	
  April	
  15,	
  2010.	
  Gilbreath,	
  Aaron.	
  2012.	
  A	
  Spatial	
  Analysis	
  of	
  Methamphetamine	
  Lab	
  Seizures	
  in	
  the	
  Midwest	
  High-­‐Intensity	
  Drug	
  Trafficking	
  Area	
  Before	
  and	
  After	
  Federal	
  Precursor	
  Legislation.”	
  In	
  Crime	
  Modeling	
  and	
  Mapping	
  Using	
  Geospatial	
  Technologies,	
  edited	
  by	
  Michael	
  Leitner.	
  	
  New	
  York:	
  Springer	
  (Forthcoming).	
  Gootenberg,	
  Paul.	
  2009.	
  Talking	
  about	
  the	
  Flow:	
  Drugs,	
  Borders,	
  and	
  the	
  Discourse	
  of	
  Drug	
  Control.	
  Cultural	
  Critique	
  71	
  (Winter):	
  13-­‐46.	
  Gossett,	
  John	
  T.,	
  Jerry	
  M.	
  Lewis,	
  and	
  Virginia	
  Austin	
  Phillips.	
  1971.	
  Extent	
  and	
  Prevalence	
  of	
  Illicit	
  Drug	
  Use	
  as	
  Reported	
  by	
  56,745	
  Students.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  216	
  (9):	
  1464-­‐1470.	
  Graham,	
  James	
  M.	
  1972.	
  Amphetamine	
  Politics	
  on	
  Capitol	
  Hill.	
  Society	
  9	
  (3):	
  14-­‐22,	
  53.	
  Grattet,	
  Ryan.	
  2009.	
  The	
  Urban	
  Ecology	
  of	
  Bias	
  Crime:	
  A	
  Study	
  of	
  Disorganized	
  and	
  Defended	
  Neighborhoods.	
  Social	
  Problems	
  56	
  (1):	
  132-­‐150.	
  Greenberg,	
  Harvey	
  R.	
  and	
  Noel	
  Lustig.	
  1966.	
  Misuse	
  of	
  Dristan	
  Inhaler.	
  New	
  York	
  State	
  Journal	
  of	
  Medicine	
  66	
  (Mar	
  1):	
  613-­‐617.	
  Greene,	
  Mark	
  H.,	
  and	
  Robert	
  L.	
  DuPont.	
  1973.	
  Amphetamines	
  in	
  the	
  District	
  of	
  Columbia:	
  Identification	
  and	
  Resolution	
  of	
  an	
  Abuse	
  Epidemic.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  226	
  (12):	
  1437-­‐1440.	
  Griffith,	
  John.	
  1966.	
  A	
  Study	
  of	
  Illicit	
  Amphetamine	
  Drug	
  Traffic	
  in	
  Oklahoma	
  City.	
  American	
  Journal	
  of	
  Psychiatry	
  123	
  (5):	
  560-­‐569.	
  Grillo,	
  Ioan	
  and	
  Tim	
  Padget.	
  2009.	
  A	
  Major	
  Blow	
  to	
  Mexico's	
  Masters	
  of	
  Meth.	
  Time,	
  
	
  	
  
	
   228	
  
October	
  23,	
  2009.	
  Grinspoon,	
  Lester	
  and	
  Peter	
  Hedblom.	
  1975.	
  The	
  Speed	
  Culture:	
  Amphetamine	
  Use	
  and	
  Abuse	
  in	
  America.	
  Cambridge:	
  Harvard	
  University	
  Press.	
  Gross,	
  Gregory.	
  1996.	
  Cartel	
  Now	
  Big	
  in	
  Meth.	
  San	
  Diego	
  Union	
  Tribune,	
  February	
  15,	
  1996.	
  Gross,	
  Jane.	
  1988.	
  Speed's	
  Gain	
  in	
  Use	
  Could	
  Rival	
  Crack,	
  Drug	
  Experts	
  Warn.	
  New	
  York	
  Times,	
  November	
  27,	
  1988.	
  Gruenwald,	
  Paul	
  J.,	
  Fred	
  W.	
  Johnson,	
  William	
  R.	
  Ponicki,	
  Lillian	
  G.	
  Remer,	
  and	
  Elizabeth	
  A.	
  Lascala.	
  2010.	
  Assessing	
  the	
  Correlates	
  of	
  the	
  Growth	
  and	
  Extent	
  of	
  Methamphetamine	
  Abuse	
  and	
  Dependence	
  in	
  California.	
  Substance	
  Use	
  and	
  Misuse	
  45	
  (12):	
  1948-­‐1970.	
  Gunn,	
  John	
  W.,	
  Donald	
  W.	
  Johnson,	
  and	
  William	
  P	
  Butler.	
  1970.	
  Clandestine	
  Drug	
  Laboratories.	
  Journal	
  of	
  Forensic	
  Sciences	
  15	
  (1):	
  51-­‐64.	
  Hamid,	
  Ansley.	
  1992.	
  The	
  Developmental	
  Cycle	
  of	
  a	
  Drug	
  Epidemic:	
  The	
  Cocaine	
  Smoking	
  Epidemic	
  of	
  1981-­‐1991.	
  Journal	
  of	
  Psychoactive	
  Drugs	
  24	
  (4):	
  337-­‐348.	
  Hansen,	
  Kenneth.	
  1968.	
  Asserted	
  Methedrine	
  Factory	
  Shut	
  Down.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  June	
  12,	
  1968.	
  Harris,	
  Gardner.	
  2005.	
  Fighting	
  Methamphetamine,	
  Lawmakers	
  Reach	
  Accord	
  to	
  Curb	
  Sale	
  of	
  Cold	
  Medicines.	
  New	
  York	
  Times,	
  December	
  15,	
  2005.	
  Hathaway,	
  Matthew.	
  2005.	
  Meth	
  Cooks	
  Are	
  Heading	
  out	
  of	
  State	
  to	
  Get	
  Pseudoephedrine	
  They	
  Want:	
  Some	
  Travel	
  to	
  Chicago.	
  St.	
  Louis	
  Post	
  Dispatch,	
  August	
  1,	
  2005.	
  Hazlett,	
  Bill.	
  1979.	
  Five	
  Charged	
  with	
  Operating	
  Drug	
  Laboratory.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  September	
  19,	
  1979.	
  Hell’s	
  Angels.	
  2010.	
  	
  Charters.	
  Hells-­‐Angels.com.	
  http://www.hells-­‐angels.com/?HA=charters	
  	
  Herz,	
  Denise	
  C.	
  2000.	
  Drugs	
  in	
  the	
  Heartland:	
  Methamphetamine	
  Use	
  in	
  Rural	
  Nebraska.	
  Washington,	
  DC:	
  National	
  Institute	
  of	
  Justice.	
  Hough,	
  Mike	
  and	
  Mangai	
  Natarajan.	
  2000.	
  Introduction:	
  Illegal	
  Drug	
  Markets,	
  Research	
  and	
  Policy.	
  In	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  From	
  Research	
  to	
  Prevention	
  Policy,	
  edited	
  by	
  Mangai	
  Natarajan	
  and	
  Mike	
  Hough.	
  Monsey,	
  NY:	
  Criminal	
  Justice	
  Press.	
  Hughes,	
  Alex	
  and	
  Suzanne	
  Reimer,	
  eds.	
  2004.	
  Geographies	
  of	
  Commodity	
  Chains.	
  New	
  
	
  	
  
	
   229	
  
York:	
  Routledge.	
  Hunt,	
  Dana,	
  Sarah	
  Kuck	
  and	
  Linda	
  Truitt.	
  2006.	
  Methamphetamine	
  Use:	
  Lessons	
  Learned.	
  In	
  NIJ	
  Grant	
  Reports:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  Hutchings,	
  David.	
  2010.	
  Interview	
  by	
  Aaron	
  Gilbreath.	
  	
  Digital	
  Recording.	
  December	
  14.	
  	
  Topeka,	
  KS.	
  Ingram,	
  Carl.	
  1988.	
  130	
  Seized	
  in	
  Truck	
  Stop	
  Crackdown	
  on	
  Narcotics.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  January	
  27,	
  1988.	
  Irvine,	
  Gary	
  D.	
  and	
  Ling	
  Chin.	
  1990.	
  The	
  Environmental	
  Impact	
  and	
  Adverse	
  Health	
  Effects	
  of	
  the	
  Clandestine	
  Manufacture	
  of	
  Methamphetamine.	
  In	
  Methamphetamine	
  Abuse:	
  Epidemiologic	
  Issues	
  and	
  Implications,	
  edited	
  by	
  Marissa	
  A.	
  Miller	
  and	
  Nicholas	
  J.	
  Kozel.	
  Washington,	
  DC:	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse	
  Isikoff,	
  Michael.	
  1989.	
  Rural	
  Drug	
  Users	
  Spur	
  Comeback	
  of	
  “Crank.”	
  Washington	
  Post,	
  February	
  10,	
  1989.	
  Iversen,	
  Leslie.	
  2006.	
  Speed	
  >	
  Ecstacy	
  >	
  Ritalin:	
  The	
  Science	
  of	
  Amphetamines.	
  Oxford:	
  Oxford	
  University	
  Press.	
  Ivy,	
  A.	
  C.,	
  and	
  L.	
  R.	
  Krasno.	
  1941.	
  Amphetamine	
  (Benzedrine)	
  Sulfate:	
  A	
  Review	
  of	
  its	
  Pharmacology.	
  War	
  Medicine	
  1	
  (January):	
  15-­‐42.	
  Jackson,	
  Basil	
  	
  and	
  Alan	
  Reed.	
  1970.	
  Another	
  Abusable	
  Amphetamine.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  211	
  (5):	
  830.	
  Jackson,	
  Charles	
  O.	
  1971.	
  The	
  Amphetamine	
  Inhaler:	
  A	
  Case	
  Study	
  in	
  Medical	
  Abuse.	
  Journal	
  of	
  the	
  History	
  of	
  Medicine	
  and	
  Allied	
  Sciences	
  26	
  (2):	
  187-­‐196.	
  	
  JAMA.	
  1937.	
  Benzedrine	
  Sulfate	
  Pep-­‐Pills.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  108	
  (23):	
  1973-­‐1974.	
  JAMA.	
  1965.	
  Amphetamine	
  Reevaluation	
  Urged.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  193	
  (1):	
  45.	
  Jenkins,	
  Philip.	
  1992.	
  The	
  Speed	
  Capital	
  of	
  the	
  World:	
  Organizing	
  the	
  Methamphetamine	
  Industry	
  in	
  Philadelphia:	
  1970-­‐1990.	
  Criminal	
  Justice	
  Policy	
  Review	
  6	
  (1):	
  18-­‐39.	
  Jenkins,	
  Philip.	
  1999.	
  Synthetic	
  Panics:	
  The	
  Symbolic	
  Politics	
  of	
  Designer	
  Drugs.	
  New	
  York:	
  New	
  York	
  University	
  Press.	
  Johnson,	
  Julie.	
  1989.	
  Drug	
  Gangs	
  and	
  Wars	
  Move	
  into	
  the	
  Rural	
  States,	
  U.	
  S.	
  Warns.	
  New	
  York	
  Times,	
  August	
  4,	
  1989.	
  
	
  	
  
	
   230	
  
Kelly,	
  Harry.	
  1965.	
  FDA	
  Moves	
  to	
  Put	
  End	
  to	
  Inhaling	
  For	
  Kicks.	
  The	
  Washington	
  Post,	
  February	
  16,	
  1965.	
  Kelley,	
  Jack.	
  1989.	
  “Ice	
  Age”	
  may	
  Dwarf	
  Crack	
  Crisis.	
  USA	
  Today.	
  December	
  26,	
  1989.	
  	
  Klee,	
  Hilary,	
  ed.	
  1997.	
  Amphetamine	
  Misuse:	
  International	
  Perspectives	
  on	
  Current	
  Trends.	
  Amsterdam:	
  Harwood	
  Academic	
  Publishers.	
  Kleiman,	
  Mark	
  A.	
  R.	
  and	
  Rebecca	
  M.	
  Young.	
  1995.	
  The	
  Factors	
  of	
  Production	
  in	
  Retail	
  Drug-­‐Dealing.	
  Urban	
  Affairs	
  Review	
  30	
  (5):	
  730-­‐748.	
  Kramer,	
  John	
  C.,	
  Vitezslav	
  S.	
  Fischman,	
  and	
  Don	
  C.	
  Littlefield.	
  1967.	
  Amphetamine	
  Abuse:	
  Pattern	
  and	
  Effects	
  of	
  High	
  Doses	
  Taken	
  Intravenously.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  201	
  (5):	
  89-­‐93.	
  Kubrin,	
  Charise	
  and	
  Ronald	
  Weitzer.	
  2003.	
  New	
  Directions	
  in	
  Social	
  Disorganization	
  Theory.	
  Journal	
  of	
  Research	
  in	
  Crime	
  and	
  Delinquency	
  40	
  (4):	
  374-­‐402.	
  Laidler,	
  Karen	
  A.	
  Joe,	
  and	
  Patricia	
  Morgan.	
  1997.	
  	
  Kinship	
  and	
  Community:	
  The	
  “Ice”	
  Crisis	
  in	
  Hawaii.	
  In	
  Amphetamine	
  Misuse:	
  International	
  Perspectives	
  on	
  Current	
  Trends,	
  edited	
  by	
  Hillary	
  Klee.	
  Amsterdam:	
  Harwood	
  Academic	
  Publishers.	
  Lait,	
  Matt.	
  1988.	
  California's	
  New	
  Role:	
  Leading	
  PCP	
  Supplier.	
  Washington	
  Post,	
  April	
  17,	
  1988.	
  Lake,	
  C.	
  Raymond	
  and	
  Rosemarie	
  S.	
  Quirk.	
  1984.	
  CNS	
  Stimulant	
  and	
  Look-­‐Alike	
  Drugs.	
  Psychiatric	
  Clinics	
  of	
  North	
  America	
  7	
  (4):	
  689-­‐701.	
  Lake,	
  Roger	
  and	
  Russ	
  Huard.	
  2000.	
  America's	
  Meth	
  Prevention	
  Cookbook.	
  Zillah,	
  WA:	
  Washington	
  State	
  Narcotics	
  Investigators	
  Association.	
  Latour,	
  Bruno.	
  	
  2005.	
  	
  Reassembling	
  the	
  Social:	
  An	
  Introduction	
  to	
  Actor-­Network	
  Theory.	
  London:	
  Oxford	
  University	
  Press.	
  Lembke,	
  Daryl.	
  1969.	
  Ex-­‐Smuggler	
  Says	
  He	
  Earned	
  $60,000	
  Yearly	
  From	
  Drugs.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  October	
  24,	
  1969.	
  Lemere,	
  Frederick.	
  1963.	
  Amphetamine	
  Abuse	
  in	
  Japan.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  185	
  (5):	
  152.	
  Lende,	
  Daniel	
  H.,	
  Terri	
  Leonard,	
  Claire	
  E.	
  Sterk,	
  and	
  Kirk	
  Ellifaon.	
  2007.	
  Functional	
  Methamphetamine	
  Use:	
  The	
  Insiders’	
  Perspective.	
  Addiction	
  Research	
  and	
  Theory	
  15	
  (5):	
  465-­‐477.	
  Lerner,	
  Michael	
  A.	
  1989.	
  The	
  Fire	
  of	
  “Ice.”	
  Newsweek,	
  November	
  27,	
  1989.	
  Linnemann,	
  Travis.	
  2010.	
  Mad	
  Men,	
  Meth	
  Moms,	
  Moral	
  Panic:	
  Gendered	
  Meth	
  
	
  	
  
	
   231	
  
Crimes	
  in	
  the	
  Midwest.	
  Critical	
  Criminology	
  (18):	
  95-­‐110.	
  Logan,	
  Harold	
  J.	
  1976.	
  Seven	
  Pagans	
  Indicted	
  on	
  Drug	
  Charges.	
  Washington	
  Post,	
  November	
  5,	
  1976.	
  Los	
  Angeles	
  Times.	
  1970.	
  S.	
  F.	
  Hippie	
  Section	
  Now	
  a	
  Disaster	
  Area.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  August	
  23,	
  1970.	
  Los	
  Angeles	
  Times.	
  1979.Jury	
  Indicts	
  17	
  in	
  Drug	
  Ring.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  May	
  26,	
  1979.	
  Los	
  Angeles	
  Times.	
  1981.	
  Six	
  Arrested	
  in	
  Hell's	
  Angels	
  Narcotics	
  Raid	
  in	
  Nebraska.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  March	
  2,	
  1981.	
  Los	
  Angeles	
  Times.	
  1982.	
  Major	
  Drug	
  Ring	
  Reported	
  Smashed.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  January	
  27,	
  1982.	
  Los	
  Angeles	
  Times.	
  1985.	
  81	
  in	
  Cycle	
  Gang	
  Arrested.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  February	
  22	
  1985.	
  Los	
  Angeles	
  Times.	
  1985b.	
  Bikers	
  Used	
  UPS	
  to	
  Deliver	
  Drugs,	
  FBI	
  Says.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  May	
  5,	
  1985.	
  Lu,	
  Max	
  and	
  Jessica	
  Burnum.	
  2008.	
  Spatial	
  Patterns	
  of	
  Clandestine	
  Methamphetamine	
  Labs	
  in	
  Colorado	
  Springs,	
  Colorado.	
  In	
  Geography	
  and	
  Drug	
  Addiction,	
  edited	
  by	
  Yonette	
  F.	
  Thomas,	
  Douglas	
  Richard	
  and	
  Ivan	
  Chueng.	
  Washington,	
  DC:	
  Springer.	
  Lukas,	
  Scott.	
  1997.	
  Pharmacology	
  and	
  Toxicology.	
  In	
  The	
  National	
  Methamphetamine	
  Drug	
  Conference.	
  Omaha,	
  Nebraska:	
  ONDCP.	
  Lyman,	
  Michael	
  D.	
  1989.	
  Gangland:	
  Drug	
  Trafficking	
  by	
  Organized	
  Criminals.	
  Springfield,	
  Il:	
  Charles	
  C.	
  Thomas.	
  McBride,	
  Duane	
  C.,	
  Yvonne	
  M.	
  Terry-­‐McElrath,	
  Jamie	
  F.	
  Chiriqui,	
  Jean	
  C.	
  O'Connor,	
  and	
  Curtis	
  J.	
  Vanderwaal.	
  2008.	
  The	
  Relationship	
  Between	
  State	
  Methamphetamine	
  Precursor	
  Laws	
  and	
  Trends	
  in	
  Small	
  Toxic	
  Lab	
  (STL)	
  Seizures.	
  In	
  NIJ	
  Grant	
  Report.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  McCewen,	
  Tom,	
  Craig	
  D.	
  Uchida,	
  Thomas	
  C.	
  Castellano,	
  Edmund	
  McGarrell,	
  Stacey	
  L.	
  Osnick,	
  Susan	
  Pennell,	
  Carol	
  A.	
  Putnam,	
  Kip	
  Schlegel,	
  Michael	
  S.	
  Scott,	
  and	
  Matthew	
  C.	
  Scheider.	
  2003.	
  Combating	
  Methamphetamine	
  Laboratories	
  and	
  Abuse:	
  Strategies	
  for	
  Success.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  McCewen,	
  Tom,	
  Craig	
  D.	
  Uchida,	
  Thomas	
  C.	
  Castellano,	
  Edmund	
  McGarrell,	
  Stacey	
  L.	
  Osnick,	
  Susan	
  Pennell,	
  Carol	
  A.	
  Putnam,	
  Kip	
  Schlegel	
  2003b.	
  An	
  Evaluation	
  of	
  the	
  COPS	
  Office	
  Methamphetamine	
  Initiative.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  
	
  	
  
	
   232	
  
Department	
  of	
  Justice.	
  McCord,	
  Eric	
  S.	
  and	
  Jerry	
  H.	
  Ratcliffe.	
  2007.	
  A	
  Micro-­‐Spatial	
  Analysis	
  of	
  the	
  Demographic	
  and	
  Criminogenic	
  Environment	
  of	
  Drug	
  Markets	
  in	
  Philadelphia.	
  The	
  Australian	
  and	
  New	
  Zealand	
  Journal	
  of	
  Criminology	
  40	
  (1):	
  46-­‐63.	
  McDonald,	
  John	
  M.,	
  and	
  Pamela	
  K.	
  Lattimore.	
  2010.	
  Count	
  Models	
  in	
  Criminology.	
  In	
  Handbook	
  of	
  Quantitative	
  Criminology,	
  edited	
  by	
  Alex	
  R.	
  Piquero	
  and	
  David	
  Weisburd.	
  New	
  York:	
  Springer.	
  McGlothlin,	
  William	
  H.	
  1973.	
  Amphetamine,	
  Barbiturates	
  and	
  Hallucinogens:	
  An	
  Analysis	
  of	
  Use,	
  Distribution	
  and	
  Control.	
  Washington,	
  DC:	
  Drug	
  Enforcement	
  Administration.	
  McGraw,	
  Carol.	
  1987.	
  Five	
  indicted	
  on	
  Charges	
  of	
  Franchising	
  Drug	
  Labs.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  September	
  5,	
  1987.	
  Maddock,	
  Robert	
  K.	
  1972.	
  The	
  Case	
  History	
  of	
  a	
  Resolution:	
  There	
  Oughtn't	
  Be	
  a	
  Law.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  219	
  (7):	
  898-­‐899.	
  Malczewski,	
  Jacek	
  and	
  Anneliese	
  Poetz.	
  2005.	
  Residential	
  Burglaries	
  and	
  Neighborhood	
  Socioeconomic	
  Context	
  in	
  London,	
  Ontario:	
  Global	
  and	
  Local	
  Regression	
  Analysis.	
  The	
  Professional	
  Geographer	
  57	
  (4):	
  516-­‐529.	
  Maxwell,	
  Evan.	
  1974.	
  Glendora	
  Teacher	
  Held	
  for	
  Making	
  and	
  Selling	
  "Speed."	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  March	
  30,	
  1974.	
  Maxwell,	
  Evan.	
  1975a.	
  Crackdown	
  on	
  Secret	
  Labs	
  Southland:	
  Illicit	
  Drug	
  Capital?	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  August	
  22,	
  1975.	
  Maxwell,	
  Evan.	
  1975b.	
  Illegal	
  "Speed"	
  Factory;	
  Coronal	
  Del	
  Mar	
  Man	
  Held	
  in	
  Oregon	
  Drug	
  Lab	
  Raid.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  September	
  19,	
  1975.	
  Maxwell,	
  Jane	
  Carlisle	
  and	
  Beth	
  A.	
  Rutkowski.	
  2008.	
  The	
  Prevalence	
  of	
  Methamphetamine	
  and	
  Amphetamine	
  Abuse	
  in	
  North	
  America:	
  A	
  Review	
  of	
  Indicators,	
  1992-­‐2007.	
  Drug	
  and	
  Alcohol	
  Review	
  (27):	
  229-­‐235.	
  Mendelson,	
  John,	
  Naoto	
  	
  Uemora,	
  Debra	
  Harris,	
  Rajneesh	
  P.	
  Nath,	
  Emilio	
  Frenandez,	
  Peyton	
  Jacon	
  III,	
  E.	
  Thomas	
  Everhart,	
  and	
  Reese	
  T.	
  Jones.	
  2006.	
  Human	
  Pharmacology	
  of	
  the	
  Methamphetamine	
  Stereoisomers.	
  Clinical	
  Pharmacology	
  &	
  Therapeutics	
  80	
  (4):	
  403-­‐420.	
  Mennis,	
  Jeremy,	
  Phillip	
  W.	
  Harris,	
  Zoran	
  Obradovic,	
  Alan	
  J.	
  Izenman,	
  Heidi	
  F.	
  Grunwald,	
  and	
  Brian	
  Lockwood	
  2011.	
  The	
  Effect	
  of	
  Neighborhood	
  Characteristics	
  and	
  Spatial	
  Spillover	
  on	
  Urban	
  Delinquency	
  and	
  Recidivism.	
  The	
  Professional	
  Geographer	
  63	
  (2):	
  174-­‐193.	
  
	
  	
  
	
   233	
  
Messner,	
  Steven	
  F.,	
  Luc	
  Anselin,	
  Robert	
  D.	
  Baller,	
  Darnell	
  F.	
  Hawkins,	
  Glenn	
  Deane,	
  and	
  Stewart	
  E.	
  Tolnay.	
  1999.	
  The	
  Spatial	
  Patterning	
  of	
  County	
  Homicide	
  Rates:	
  An	
  Application	
  of	
  Exploratory	
  Spatial	
  Data	
  Analysis.	
  Journal	
  of	
  Quantitative	
  Criminology	
  15	
  (4):	
  423-­‐450.	
  Miller,	
  Marissa	
  A.	
  1991.	
  Trends	
  and	
  Patterns	
  of	
  Methamphetamine	
  Smoking	
  in	
  Hawaii.	
  In	
  Methamphetamine	
  Abuse:	
  Epidemiologic	
  Issues	
  and	
  Implications,	
  edited	
  by	
  Marissa	
  A.	
  Miller	
  and	
  Nicholas	
  J.	
  Kozel.	
  	
  Washington,	
  DC:	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse.	
  Miller,	
  Marissa	
  A.	
  1997.	
  History	
  and	
  Epidemiology	
  of	
  Amphetamine	
  Abuse	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  In	
  Amphetamine	
  Misuse:	
  International	
  Perspectives	
  on	
  Current	
  Trends,	
  edited	
  by	
  Hillary	
  Klee.	
  Amsterdam:	
  Harwood	
  Academic	
  Publishers.	
  Miller,	
  Marissa	
  A.	
  and	
  Bruce	
  Heischober.	
  1991.	
  Methamphetamine	
  Abuse	
  in	
  California.	
  In	
  Methamphetamine	
  Abuse:	
  Epidemiologic	
  Issues	
  and	
  Implications,	
  edited	
  by	
  K.	
  Marissa	
  A.	
  Miller	
  and	
  Nicholas	
  J.	
  Washington,	
  DC:	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse.	
  Molina	
  Ruiz,	
  Francisco	
  Javier.	
  2000.	
  Organized	
  Crime	
  and	
  Democratic	
  Governability	
  at	
  the	
  U.	
  S.-­‐Mexican	
  Border:	
  Border	
  Zone	
  Dynamics.	
  In	
  Organized	
  Crime	
  and	
  Democratic	
  Governability:	
  Mexico	
  the	
  U.	
  S.-­Mexican	
  Borderlands,	
  edited	
  by	
  John	
  Bailey	
  and	
  Roy	
  Goodson.	
  Pittsburgh:	
  University	
  of	
  Pittsburgh	
  Press.	
  Monroe,	
  Russell	
  R.	
  and	
  Hyman	
  J.	
  Drell.	
  1947.	
  Oral	
  Use	
  of	
  Stimulants	
  Obtained	
  from	
  Inhalers.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  135	
  (4):	
  909-­‐915.	
  Moors,	
  Deborah.	
  1985.	
  S.D.	
  Hells	
  Angels	
  President	
  is	
  Charged	
  in	
  Drug	
  Case.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  November	
  1,	
  1985.	
  Morgan,	
  John	
  P.	
  and	
  Doreen	
  Kagan.	
  1978.	
  Street	
  Amphetamine	
  Quality	
  and	
  the	
  Controlled	
  Substances	
  Act	
  of	
  1970.	
  Journal	
  of	
  Psychedelic	
  Drugs	
  10	
  (4):	
  303-­‐317.	
  Morgan,	
  Patricia	
  and	
  Jerome	
  E.	
  Beck.	
  1997.	
  The	
  Legacy	
  and	
  the	
  Paradox:	
  Hidden	
  Contexts	
  of	
  Methamphetamine	
  Use	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  In	
  Amphetamine	
  Misuse:	
  International	
  Perspectives	
  on	
  Current	
  Trends,	
  edited	
  by	
  Hillary	
  Klee.	
  Amsterdam:	
  Harwood	
  Academic	
  Publishers.	
  Morning	
  Call.	
  1985.	
  Pagan	
  Convicted	
  on	
  Drug	
  Charges	
  Picked	
  up	
  in	
  Va.	
  on	
  Bench	
  Warrant	
  Police.	
  The	
  Morning	
  Call,	
  November	
  23,	
  1985.	
  Murdoch,	
  Jonathan.	
  	
  1995.	
  Actor-­‐networks	
  and	
  the	
  Evolution	
  of	
  Economic	
  Forms:	
  Combining	
  Description	
  and	
  Explanation	
  in	
  Theories	
  of	
  Regulation,	
  Flexible	
  Specialization,	
  and	
  Networks.	
  	
  Environment	
  and	
  Planning	
  A	
  27	
  (5):	
  731-­‐757.	
  Murdoch,	
  Jonathan.	
  	
  2006.	
  	
  Post-­‐Structuralist	
  Geography.	
  	
  London:	
  Sage.	
  
	
  	
  
	
   234	
  
Musto,	
  David	
  F.	
  1997.	
  History:	
  The	
  American	
  Experience	
  with	
  Stimulants.	
  In	
  The	
  National	
  Methamphetamine	
  Drug	
  Conference.	
  Omaha,	
  Neb.	
  Natarajan,	
  Mangai	
  	
  2006.	
  Understanding	
  the	
  Structure	
  of	
  a	
  Large	
  Heroin	
  Distribution	
  Network:	
  A	
  Quantitative	
  Analysis	
  of	
  Qualitative	
  Data.	
  Journal	
  of	
  Quantitative	
  Criminology	
  22	
  (2):	
  171-­‐192.	
  Natarajan,	
  Mangai	
  and	
  Mathieu	
  Belanger.	
  1998.	
  Varieties	
  of	
  Drug	
  Trafficking	
  Organizations:	
  A	
  Typology	
  of	
  Cases	
  Prosecuted	
  in	
  New	
  York	
  City.	
  Journal	
  of	
  Drug	
  Issues	
  28	
  (4):	
  1005-­‐1026.	
  Natarajan,	
  Mangai	
  	
  and	
  Mike	
  Hough,	
  eds.	
  2000.	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  From	
  Research	
  to	
  PreventionPpolicy.	
  Monsey,	
  NY:	
  Criminal	
  Justice	
  Press.	
  National	
  Clandestine	
  Laboratory	
  Seizure	
  System.	
  2011.	
  	
  Report	
  extracted	
  January	
  15,	
  2011.	
  	
  Washington,	
  DC:	
  Drug	
  Enforcement	
  Agency.	
  NDIC.	
  2002a.	
  Hawaii	
  Drug	
  Threat	
  Assessment.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2002b.	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2002.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2004.	
  Methamphetamine	
  Laboratory	
  Identification	
  and	
  Hazards:	
  Fast	
  Facts.	
  National	
  Drug	
  Intelligence	
  Center.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2005a.	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2005.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2005b.	
  Marijuana	
  and	
  Methamphetamine	
  Trafficking	
  on	
  Federal	
  Lands	
  Threat	
  Assessment.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2009a.	
  Situation	
  Report:	
  Methamphetamine	
  Production	
  in	
  the	
  United	
  States	
  Rebounds	
  to	
  Meet	
  Domestic	
  Demand.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2009b.	
  Situation	
  Report:	
  Pseudoephedrine	
  Smurfing	
  Fuels	
  Surge	
  in	
  Large-­Scale	
  Methamphetamine	
  Production	
  in	
  California.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2010.	
  National	
  Methamphetamine	
  Threat	
  Assessment:	
  2010.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice	
  (unpublished).	
  NDIC.	
  2011a.	
  National	
  Drug	
  Threat	
  Assessment:	
  2011.	
  Johnstown,	
  Pa:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NDIC.	
  2011b.	
  Hawaii	
  High	
  Intensity	
  Drug	
  Trafficking	
  Area	
  Drug	
  Market	
  Analysis	
  2010.	
  Johnstown,	
  PA:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  Neilsen,	
  Brett	
  and	
  Mohammed	
  Bamyeh.	
  2009.	
  Drugs	
  in	
  Motion:	
  Towards	
  a	
  
	
  	
  
	
   235	
  
Materialist	
  Tracking	
  of	
  Global	
  Mobilities.	
  Cultural	
  Critique	
  71	
  (Winter):	
  1-­‐12.	
  Nelson,	
  Harry.	
  1961.	
  Sleeping,	
  “Pep"	
  Pills	
  Misused.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  September	
  17,	
  1961.	
  New	
  York	
  Times.	
  1952a.	
  U.	
  S.	
  Business	
  Held	
  to	
  be	
  "Catching	
  Up."	
  New	
  York	
  Times,	
  March	
  18	
  1952.	
  New	
  York	
  Times.	
  1952b.	
  Airline	
  Pilots	
  Warned	
  on	
  Use	
  of	
  Weight	
  Reducers.	
  New	
  York	
  Times,	
  May	
  26,	
  1952.	
  New	
  York	
  Times.	
  1955.	
  42	
  Ordered	
  in	
  "Lift	
  Pill"	
  Sale.	
  New	
  York	
  Times,	
  October	
  26,	
  1955.	
  New	
  York	
  Times.	
  1967.	
  Cache	
  of	
  Amphetamine	
  Powder	
  Valued	
  at	
  $1.75-­‐MIllion	
  Seized.	
  New	
  York	
  Times,	
  March	
  26,	
  1967.	
  New	
  York	
  Times.	
  1968.	
  8	
  Seized	
  in	
  3	
  Boroughs	
  by	
  Narcotics	
  Raiders.	
  New	
  York	
  Times,	
  February	
  29,	
  1968.	
  New	
  York	
  Times.	
  1973	
  Druggist	
  Convicted	
  of	
  Making	
  Speed.	
  New	
  York	
  Times,	
  June	
  29,	
  1973.	
  	
  New	
  York	
  Times.	
  1977	
  Motorcyclists	
  Indicted	
  in	
  Drug	
  Case.	
  New	
  York	
  Times,	
  September	
  2,	
  1977.	
  	
  New	
  York	
  Times.	
  1979.	
  $3	
  Million	
  in	
  'Speed'	
  Seized	
  in	
  Jersey	
  Raid.	
  New	
  York	
  Times,	
  October	
  9,	
  1979.	
  New	
  York	
  Times	
  1982.	
  38	
  Persons	
  Indicted	
  in	
  Philadelphia	
  Inquiry.	
  New	
  York	
  Times,	
  January	
  14,	
  1982.	
  New	
  York	
  Times.	
  1984.	
  22	
  in	
  Motorcycle	
  Club	
  Indicted	
  in	
  Drug	
  Scheme.	
  New	
  York	
  Times,	
  July	
  20,	
  1984.	
  Newmeyer,	
  John	
  A.	
  1978.	
  The	
  Epidemiology	
  of	
  the	
  Use	
  of	
  Amphetamine	
  and	
  Related	
  Substances.	
  Journal	
  of	
  Psychedelic	
  Drugs	
  10	
  (4):	
  293-­‐302.	
  Nicaso,	
  Antonio	
  and	
  Lee	
  Lamothe.	
  2005.	
  Angels,	
  Mobsters	
  and	
  Narco-­Terrorists:	
  The	
  Rising	
  Menace	
  of	
  Global	
  Criminal	
  Enterprises.	
  Mississauga,	
  Ontario:	
  Wiley.	
  Nicosia,	
  Nancy,	
  Rosalie	
  Liccardo	
  Pacula,	
  Beau	
  Kilmer,	
  Russell	
  Lindberg,	
  and	
  James	
  Chiesa.	
  2009.	
  The	
  Economic	
  Cost	
  of	
  Methamphetamine	
  Use	
  in	
  the	
  United	
  States,	
  2005.	
  Santa	
  Monica,	
  CA:	
  Rand	
  Drug	
  Policy	
  Research	
  Center.	
  NIDA.	
  1977.	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse	
  Statistical	
  Series:	
  State	
  Statistics	
  1976.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health,	
  Education,	
  and	
  Welfare.	
  
	
  	
  
	
   236	
  
NIDA.	
  1978.	
  Supplemental	
  Tables:	
  Population	
  Projections	
  Based	
  on	
  the	
  National	
  Survey	
  on	
  Drug	
  Abuse:	
  1977.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health,	
  Education,	
  and	
  Welfare.	
  NIDA.	
  1980a.	
  National	
  Institute	
  on	
  Drug	
  Abuse	
  Statistical	
  Series:	
  State	
  Statistics	
  1979.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health,	
  Education,	
  and	
  Welfare.	
  NIDA.	
  1980b.	
  Annual	
  Data:	
  Data	
  from	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network.	
  	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  NIDA.	
  1981.	
  Trend	
  Report:	
  January	
  1977	
  -­	
  September	
  1980.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health,	
  Education,	
  and	
  Welfare.	
  NIDA.	
  1983.	
  Population	
  Projections	
  Based	
  on	
  the	
  National	
  Survey	
  on	
  Drug	
  Abuse,	
  1982.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  NIDA.	
  1985.	
  Annual	
  Data:	
  Data	
  from	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network.	
  	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  NIDA.	
  1988.	
  Methamphetamine	
  Abuse	
  in	
  the	
  United	
  States.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  NIDA.	
  1990a.	
  Annual	
  Emergency	
  Room	
  Data:	
  Data	
  from	
  the	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network.	
  	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services	
  NIDA.	
  1990b.	
  Methamphetamine	
  Abuse:	
  Epidemiologic	
  Issues	
  and	
  Implications.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  NIDA.	
  1999.	
  Methamphetamine	
  Abuse	
  Alert.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  NIJ.	
  1997.	
  1996	
  Drug	
  Use	
  Forecasting:	
  Report	
  on	
  Adult	
  and	
  Juvenile	
  Arrestees.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  NIJ.	
  2003.	
  2000	
  Arrestee	
  Drug	
  Abuse	
  Monitoring:	
  Annual	
  Report.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  O'Brien,	
  John.	
  1974.	
  At	
  Indiana	
  U.	
  60	
  Seized	
  in	
  Drug	
  Raid.	
  Chicago	
  Tribune,	
  January	
  23,	
  1974.	
  O'Connor,	
  Jean,	
  Jamie	
  Chriqui,	
  Duane	
  McBride,	
  Shelby	
  Smith	
  Edison,	
  Carissa	
  Baker,	
  Yvonne	
  Terry-­‐McElrath,	
  and	
  Curt	
  VanderWaal.	
  2009.	
  From	
  Policy	
  to	
  Practice:	
  State	
  Precursor	
  Control	
  Policies.	
  NIJ	
  Grant	
  Report.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  justice.	
  O'Neill,	
  Ann.	
  1985.	
  The	
  Road	
  to	
  Ruin	
  The	
  Pagans	
  Started	
  Dealing	
  Drugs,	
  and	
  it	
  Was	
  all	
  Down	
  Hill	
  from	
  There.	
  Philadelphia	
  Daily	
  News,	
  February	
  7,	
  1985.	
  
	
  	
  
	
   237	
  
Ogul,	
  David.	
  1996.	
  Mexican	
  Cartels	
  Move	
  in	
  on	
  Speed	
  Business.	
  Press	
  Enterprise,	
  February	
  19,	
  1996.	
  Omundson,	
  Paul.	
  1985.	
  Myth	
  of	
  Crystal	
  Meth:	
  Easy-­‐to-­‐make	
  Drug	
  Takes	
  Terrible	
  Toll	
  on	
  Teen-­‐Agers.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  June	
  4,	
  1985.	
  ONDCP.	
  2001.	
  The	
  High	
  Intensity	
  Drug	
  Trafficking	
  Area	
  Program	
  2000.	
  Washington,	
  DC:	
  Executive	
  Office	
  of	
  the	
  President.	
  ONDCP.	
  2004a.	
  The	
  Price	
  and	
  Purity	
  of	
  Illicit	
  Drugs:	
  1981	
  Through	
  the	
  Second	
  Quarter	
  of	
  2003.	
  Washington,	
  DC:	
  Executive	
  Office	
  of	
  the	
  President.	
  ONDCP.	
  2004b.	
  High	
  Intensity	
  Drug	
  Trafficking	
  Area	
  Program	
  Annual	
  Report.	
  Washington,	
  DC:	
  Executive	
  Office	
  of	
  the	
  President.	
  ONDCP.	
  2004c.	
  National	
  Synthetic	
  Drug	
  Action	
  Plan.	
  Washington,	
  DC:	
  Executive	
  Office	
  of	
  the	
  President	
  of	
  the	
  United	
  States.	
  ONDCP.	
  2011.	
  ADAM	
  II:	
  2010	
  Annual	
  Report	
  Arrestee	
  Drug	
  Abuse	
  Monitoring	
  Program	
  II.	
  Washington,	
  DC:	
  Executive	
  Office	
  of	
  the	
  President	
  of	
  the	
  United	
  States.	
  ONDCP.	
  2011b.	
  High	
  Intensity	
  Drug	
  Trafficking	
  Areas	
  Program	
  Report	
  to	
  Congress.	
  Washington,	
  DC:	
  Executive	
  Office	
  of	
  the	
  President	
  of	
  the	
  United	
  States.	
  Ostrow,	
  Ronald	
  J.	
  and	
  Douglas	
  Jehl.	
  1985.	
  U.S.	
  Drug	
  Agents	
  Arrest	
  3	
  Top	
  Japanese	
  Mob	
  Figures.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  September	
  4,	
  1985.	
  Outlaws	
  Motorcycle	
  Club.	
  2010.	
  Chapters.	
  	
  Outlawsmc.com.	
  http://www.outlawsmc.com/chapters.html	
  Owen,	
  Frank.	
  2007.	
  No	
  Speed	
  limit:	
  The	
  Highs	
  and	
  Lows	
  of	
  Meth.	
  New	
  York:	
  St.	
  Martin's.	
  Palermo,	
  Dave.	
  1986.	
  Arrest	
  Reveals	
  Pipeline	
  to	
  Illicit	
  “Designer”	
  Drug	
  Labs.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  April	
  21,1986.	
  Pearson,	
  Drew.	
  1949.	
  Benzedrine	
  Dope	
  Craze	
  Hits	
  Jails.	
  The	
  Washington	
  Post,	
  February	
  21,	
  1949.	
  Perlmutter,	
  Emanuel.	
  1974.	
  20	
  Indicted	
  in	
  Brooklyn	
  as	
  Part	
  of	
  Amphetamine	
  Ring.	
  New	
  York	
  Times,	
  June	
  11,	
  1974.	
  Philadelphia	
  Inquirer.	
  1983.	
  10	
  Sentenced	
  for	
  Roles	
  in	
  $15	
  Million	
  Drug	
  Ring.	
  Philadelphia	
  Inquirer,	
  November	
  29,	
  1983.	
  Puder,	
  Karoline	
  S.,	
  Doreen	
  V.	
  Kagan,	
  and	
  John	
  P.	
  Morgan.	
  1988.	
  Illicit	
  Methamphetamine	
  Analysis,	
  Synthesis,	
  and	
  Availability.	
  American	
  Journal	
  of	
  
	
  	
  
	
   238	
  
Drug	
  and	
  Alcohol	
  Abuse	
  14	
  (4):	
  463-­‐473.	
  Quinn,	
  James	
  F.	
  2001.	
  Angels,	
  Bandidos,	
  Outlaws,	
  and	
  Pagans:	
  The	
  Evolution	
  of	
  Criminality	
  Among	
  the	
  Big	
  Four	
  1%	
  Motorcycle	
  Clubs.	
  Deviant	
  Behavior:	
  An	
  Interdisciplinary	
  Journal	
  23:	
  379-­‐399.	
  Ranzel,	
  Edward.	
  1967.	
  Drug	
  Lab	
  Raided	
  Near	
  City	
  Hall.	
  New	
  York	
  Times,	
  December	
  21,	
  1967.	
  Rasmussen,	
  Nicolas.	
  2008.	
  On	
  Speed:	
  The	
  Many	
  Lives	
  of	
  Amphetamine.	
  New	
  York:	
  New	
  York	
  University	
  Press.	
  Rawlin,	
  John	
  William.	
  1968.	
  Street	
  Level	
  Abuse	
  of	
  Amphetamines.	
  In	
  Amphetamine	
  Abuse,	
  edited	
  by	
  J.	
  Robert	
  Russo.	
  Springfield,	
  Ill:	
  Charles	
  C.	
  Thomas.	
  Rebeck,	
  Cathy	
  J.,	
  Sherry	
  Larkins,	
  and	
  Steven	
  Shoptaw.	
  2004.	
  Changes	
  in	
  the	
  Meaning	
  of	
  Sexual	
  Risk	
  Behaviors	
  Among	
  Gay	
  and	
  Bisexual	
  Male	
  Methamphetamine	
  Abusers	
  Before	
  and	
  After	
  Drug	
  Treatment.	
  AIDS	
  and	
  Behavior	
  8	
  (1):	
  87-­‐98.	
  Reding,	
  Nick.	
  2009.	
  	
  Methland.	
  New	
  York:	
  Bloomsbury.	
  	
  Rengert,	
  George	
  F.	
  	
  1996.	
  	
  The	
  Geography	
  of	
  Illegal	
  Drugs.	
  	
  Boulder,	
  Co:	
  Westview	
  Press.	
  	
  Rengert,	
  George,	
  Sanjoy	
  Chakravorty,	
  Tom	
  Bole	
  and	
  Kristen	
  Henderson.	
  2000.	
  A	
  Geographic	
  Analysis	
  of	
  Illegal	
  Drug	
  Markets.	
  In	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  From	
  Research	
  to	
  Prevention	
  Policy,	
  edited	
  by	
  Mangai	
  Natajaran	
  and	
  Mike	
  Hough.	
  Monsey,	
  NY:	
  Criminal	
  Justice	
  Press.	
  Rengert,	
  George	
  F,	
  Jerry	
  H.	
  Ratcliffe,	
  and	
  Sanjoy	
  Chakravorty.	
  2005.	
  Policing	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  Geographic	
  Approaches	
  to	
  Crime	
  Reduction.	
  Monsey,	
  NY:	
  Criminal	
  Justice	
  Press.	
  Rensberger,	
  Boyce.	
  1972.	
  Doctor	
  Uses	
  “Speed”	
  on	
  Celebrities.	
  Chicago	
  Tribune,	
  December	
  4,	
  1972.	
  Reuter,	
  Peter	
  and	
  Jonathan	
  P.	
  Caulkins.	
  2003.	
  Does	
  Precursor	
  Regulation	
  Make	
  a	
  Difference?	
  Addiction	
  98:	
  1177-­‐1179.	
  Reza,	
  H.	
  G.	
  1987.	
  State	
  Cracks	
  Down	
  on	
  S.D.	
  Drug	
  Labs.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  April	
  22,	
  1987.	
  Riemer,	
  Lynn.	
  2007.	
  Methamphetamine	
  Production—Lab	
  Identification	
  and	
  the	
  Dangers	
  of	
  Making	
  Methamphetamine	
  to	
  Families,	
  Children,	
  and	
  Professionals.	
  In	
  The	
  Methamphetamine	
  Crisis,	
  edited	
  by	
  Herbert	
  C.	
  Covey.	
  Westport,	
  CT:	
  Praeger.	
  
	
  	
  
	
   239	
  
Ritter,	
  Alison.	
  2006.	
  Studying	
  Illicit	
  Drug	
  Markets:	
  Disciplinary	
  Contributions.	
  The	
  International	
  Journal	
  of	
  Drug	
  Policy	
  17	
  (6):	
  453-­‐463.	
  Robinson,	
  Jenifer	
  B,	
  and	
  George	
  Rengert.	
  2006.	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  The	
  Geographic	
  Perspective	
  and	
  Crime	
  Propensity.	
  Western	
  Criminology	
  Review	
  7	
  (1):	
  20-­‐32.	
  Romig,	
  Kevin	
  and	
  Alex	
  Feidler.	
  2008.	
  A	
  Therapeutic	
  Landscape?	
  Contextualizing	
  Methamphetamine	
  in	
  North	
  Dakota.	
  In	
  Geography	
  and	
  Drug	
  Addiction,	
  edited	
  by	
  Yonette	
  F.	
  Thomas,	
  Douglas	
  Richardson	
  and	
  Ivan	
  Chueng.	
  Washington	
  DC:	
  Springer.	
  Rueter,	
  Peter.	
  1996.	
  The	
  Mismeasurement	
  of	
  Illegal	
  Drug	
  Markets:	
  The	
  Implications	
  of	
  its	
  Irrelevance.	
  In	
  Exploring	
  the	
  Underground	
  Economy:	
  Studies	
  of	
  Illegal	
  and	
  Unreported	
  Activity,	
  edited	
  by	
  Susan	
  Pozo.	
  Kalamazoo,	
  MI:	
  W.	
  E.	
  Updike	
  Institute	
  for	
  Employment	
  Research.	
  Sadusk,	
  Joseph	
  F.	
  1966.	
  Size	
  and	
  Extent	
  of	
  the	
  Problem.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  196	
  (8):	
  707-­‐709.	
  Sadler,	
  Louis	
  R.	
  2000.	
  The	
  Historical	
  Dynamics	
  of	
  Smuggling	
  in	
  the	
  U.	
  S.	
  –	
  Mexican	
  Border	
  Region,	
  1550-­‐1998.	
  In	
  Organized	
  Crime	
  and	
  Democratic	
  Governability:	
  Mexico	
  and	
  the	
  U.	
  S.-­Mexican	
  Borderlands,	
  edited	
  by	
  John	
  Baily	
  and	
  Roy	
  Goodson.	
  Pittsburgh:	
  University	
  of	
  Pittsburgh	
  Press.	
  SAMHSA.	
  2004a.	
  Amphetamine	
  and	
  Methamphetamine	
  Emergency	
  Department	
  Visits,	
  1995-­2002.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2004b.	
  Methamphetamine	
  among	
  Persons	
  Aged	
  12	
  or	
  Older:	
  Percentages,	
  1999-­2004.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2004c.	
  Treatment	
  Episode	
  Data	
  Sets	
  (TEDS)	
  1992-­2002.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2005.	
  Smoked	
  Methamphetamine/Amphetamines:	
  1992-­2002.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2006a.	
  The	
  DASIS	
  Report:	
  Trends	
  in	
  Methamphetamine	
  /Amphetamine	
  Treatment	
  Admissions.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2006b.	
  State	
  Estimates	
  of	
  Past	
  Year	
  Methamphetamine	
  Use.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2006c.	
  Methamphetamine/Amphetamine	
  Treatment	
  Admissions	
  in	
  Urban	
  and	
  Rural	
  Areas:	
  2004.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  
	
  	
  
	
   240	
  
SAMHSA.	
  2006d.	
  Trends	
  in	
  Methamphetamine/	
  Amphetamine	
  Treatment:	
  1993	
  -­	
  2003.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2007.	
  NSDUH	
  Report:	
  Methamphetamine	
  Use.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2008.	
  Primary	
  Methamphetamine/Amphetamine	
  Admissions	
  to	
  Substance	
  Abuse	
  Treatment.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2009a.	
  Trends	
  in	
  Methamphetamine	
  Admissions	
  to	
  Treatment:	
  1997-­2007.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2009b.	
  Treatment	
  Episode	
  Data	
  Set	
  (TEDS)	
  	
  Highlights—2007.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  	
  SAMHSA	
  2010.	
  Results	
  from	
  the	
  2009	
  National	
  Survey	
  on	
  Drug	
  Use	
  and	
  Health:	
  Volume	
  I:	
  Summary	
  of	
  National	
  Findings.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  	
  SAMHSA.	
  2011a.	
  Treatment	
  Episode	
  Data	
  Set	
  (TEDS)	
  1999-­2009.	
  State	
  Admissions	
  to	
  Substance	
  Abuse	
  Treatment	
  Services.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2011b.	
  Drug	
  Abuse	
  Warning	
  Network,	
  2009:	
  National	
  Estimates	
  of	
  Drug-­Related	
  Emergency	
  Department	
  Visits.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  SAMHSA.	
  2011c.	
  Results	
  from	
  the	
  2010	
  National	
  Survey	
  on	
  Drug	
  Use	
  and	
  Health:	
  Summary	
  of	
  National	
  Findings.	
  Rockville,	
  MD:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  Sampson,	
  Robert	
  J.	
  and	
  W.	
  Byron	
  Groves.	
  1989.	
  Community	
  Structure	
  and	
  Crime:	
  Testing	
  Social-­‐Disorganization	
  Theory.	
  American	
  Journal	
  of	
  Sociology	
  94	
  (4):	
  774-­‐802.	
  Sawyer,	
  Kathy.	
  1985.	
  Raid	
  on	
  Cycle	
  Gang	
  Nets	
  80	
  Suspects	
  in	
  8	
  States.	
  Washington	
  Post,	
  February	
  22,	
  1985.	
  Schachter,	
  Jim.	
  1987.	
  Methamphetamine	
  Labs	
  Reviving	
  after	
  Chemical	
  Cutback.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  September	
  1,	
  1987.	
  Schmeck,	
  Harold	
  Jr.	
  1973a.	
  U.S.	
  Sets	
  Diet	
  Drug	
  Recall	
  in	
  Drive	
  on	
  Amphetamines.	
  New	
  York	
  Times,	
  April	
  2,	
  1973.	
  Schmeck,	
  Harold	
  Jr.	
  1973b.	
  Sharp	
  Reduction	
  in	
  Quotas	
  of	
  Amphetamines	
  is	
  Urged.	
  New	
  York	
  Times,	
  April	
  4,	
  1973.	
  Schultz,	
  Tony.	
  1967.	
  Narcotics	
  Violations	
  Skyrocket	
  in	
  South	
  Bay.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  
	
  	
  
	
   241	
  
October	
  8,	
  1976.	
  Sevick,	
  James	
  R.	
  1993.	
  Precursor	
  and	
  Essential	
  Chemicals	
  in	
  Illicit	
  Drug	
  Production:	
  Approaches	
  to	
  Enforcement.	
  Washington,	
  DC:	
  U.	
  S.	
  Department	
  of	
  Justice.	
  Shaw,	
  Clifford	
  R.	
  and	
  Henry	
  D.	
  McKay.	
  1942.	
  Juvenile	
  Delinquency	
  and	
  Urban	
  Areas.	
  Chicago:	
  University	
  of	
  Chicago	
  Press.	
  Shukla,	
  Rashi	
  K.	
  and	
  E.	
  Elaine	
  Bartgis.	
  2010.	
  Responding	
  to	
  Clandestine	
  Methamphetamine	
  Manufacture:	
  A	
  Case	
  Study	
  in	
  Situational	
  Crime	
  Prevention.	
  Criminal	
  Justice	
  Policy	
  Review	
  21	
  (3):	
  338-­‐362.	
  Siegel,	
  Ronald	
  K.	
  1978.	
  Street	
  Drugs	
  1977:	
  Changing	
  Patterns	
  of	
  Recreational	
  Use.	
  Drug	
  Abuse	
  and	
  Alcoholism	
  Review	
  1(1):	
  1-­‐13.	
  Skinner,	
  Harry	
  F.	
  1990.	
  Methamphetamine	
  Synthesis	
  via	
  Hydroiodic	
  Acid/Red	
  Phosphorus	
  Reduction	
  of	
  Ephedrine.	
  Forensic	
  Science	
  International	
  48:	
  123-­‐134.	
  Smith,	
  David	
  E.	
  1969.	
  Changing	
  Drug	
  Patterns	
  in	
  the	
  Haight-­‐Ashbury.	
  California	
  Medicine	
  110	
  (2):	
  151-­‐157.	
  Smith,	
  Jim.	
  1985a.	
  Pagans	
  Jailed	
  for	
  Drug	
  Sales.	
  Philadelphia	
  Daily	
  News,	
  June	
  29,	
  1985.	
  Smith,	
  Jim.	
  1985b.	
  5	
  Pagans	
  Jailed	
  in	
  Drug	
  Case.	
  Philadelphia	
  Daily	
  News,	
  April	
  3,	
  1985.	
  Smith,	
  Peter	
  H.	
  1999.	
  Semiorganized	
  International	
  Crime:	
  Drug	
  Trafficking	
  in	
  Mexico.	
  In	
  Transnational	
  Crime	
  in	
  the	
  Americas,	
  edited	
  by	
  Tom	
  Farer.	
  New	
  York:	
  Routledge.	
  Smith,	
  Roger	
  C.	
  1969.	
  Traffic	
  in	
  Amphetamine:	
  Patterns	
  of	
  Illegal	
  Manufacture	
  and	
  Distribution.	
  Journal	
  of	
  Psychedelic	
  Drugs	
  2	
  (2):	
  20-­‐24.	
  Smith,	
  Roger	
  C.	
  1973.	
  Observations	
  on	
  the	
  Illicit	
  Marketplace	
  of	
  Psychedelics,	
  Amphetamines,	
  and	
  Barbiturates—1972.	
  In	
  Amphetamine,	
  Barbiturates	
  and	
  Hallucinogens:	
  An	
  Analysis	
  of	
  Use,	
  Distribution	
  and	
  Control.	
  Washington,	
  DC:	
  Drug	
  Enforcement	
  Administration.	
  Spivak,	
  Jonathan.	
  1970a.	
  FDA	
  Will	
  Seek	
  Strict	
  Limits	
  on	
  “Pep	
  Pills,”	
  Curbing	
  Use	
  for	
  Obesity,	
  Nervous	
  Problems.	
  Wall	
  Street	
  Journal,	
  May	
  17,	
  1970	
  	
  Spivak,	
  Jonathan.	
  1970b.	
  Drug	
  Abuse	
  Act	
  to	
  Increase	
  U.S.	
  Control	
  Over	
  Makers	
  of	
  Often-­‐Prescribed	
  Drugs.	
  Wall	
  Street	
  Journal,	
  October	
  28,	
  1970.	
  Spotts,	
  James	
  V.	
  and	
  Carol	
  A.	
  Spotts.	
  1980.	
  Use	
  and	
  Abuse	
  of	
  Amphetamines	
  and	
  its	
  Substitutes.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Health	
  and	
  Human	
  Services.	
  
	
  	
  
	
   242	
  
Stevens,	
  William	
  K.	
  1969.	
  Medicine	
  Trouble	
  for	
  the	
  “Speedsters.”	
  New	
  York	
  Times,	
  February	
  2,	
  1969.	
  Storey,	
  Terry.	
  2010.	
  Interview	
  by	
  Aaron	
  Gilbreath.	
  	
  Digital	
  Recording.	
  March	
  31.	
  	
  Independence,	
  MO.	
  Suo,	
  Steve.	
  2004a.	
  Unnecessary	
  Epidemic.	
  The	
  Oregonian,	
  October	
  3,	
  2004.	
  Suo,	
  Steve.	
  2004b.	
  Hidden	
  Powerhouses	
  Underlie	
  Meth's	
  Ugly	
  Spread.	
  The	
  Oregonian,	
  October	
  3,	
  2004.	
  Suo,	
  Steve.	
  2004c.	
  Lobbyists	
  and	
  Loopholes.	
  The	
  Oregonian,	
  October	
  4,	
  2004.	
  Suo,	
  Steve.	
  2004d.	
  Letter	
  of	
  the	
  Law	
  Becomes	
  Law	
  Enforcement	
  by	
  Letter.	
  The	
  Oregonian,	
  October	
  5,	
  2004.	
  Suo,	
  Steve.	
  2004e.	
  Token	
  Deterrent.	
  The	
  Oregonian,	
  October	
  5,	
  2004.	
  Suo,	
  Steve.	
  2004f.	
  Shelved	
  Solution.	
  The	
  Oregonian,	
  October	
  6,	
  2004.	
  Suo,	
  Steve.	
  2004g.	
  Clamp	
  Down	
  on	
  Shipments	
  of	
  War	
  Ingredients.	
  The	
  Oregonian,	
  October	
  6,	
  2004.	
  Suo,	
  Steve.	
  2005.	
  The	
  Mexican	
  Connection.	
  The	
  Oregonian,	
  June,	
  5,	
  2005.	
  Sweeney,	
  Bill.	
  2010.	
  Interview	
  by	
  Aaron	
  Gilbreath.	
  	
  Digital	
  Recording.	
  March	
  31.	
  	
  Independence,	
  MO.	
  Taintler,	
  M.	
  I.	
  1941.	
  The	
  Sympathetic	
  Amines	
  as	
  Epinephrine	
  Substitutes.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  116	
  (25):	
  2769-­‐2771.	
  Taylor,	
  Kenneth	
  M.	
  and	
  Solomon	
  H.	
  Snyder.	
  1970.	
  Amphetamine:	
  Differentiation	
  by	
  d	
  and	
  l	
  Isomers	
  of	
  Behavior	
  Involving	
  Brain	
  Norepinephrine	
  or	
  Dopamine.	
  Science	
  168	
  (3938):	
  1487-­‐1489.	
  Tempest,	
  Rone.	
  1983.	
  Caught	
  By	
  Texas	
  Computer	
  Law:	
  Diet	
  Doctor's	
  Files	
  Grew	
  Fat	
  on	
  'Speed'	
  Prescriptions.	
  Lost	
  Angeles	
  Times,	
  February	
  4,	
  1983.	
  Thompson,	
  Larry.	
  1989.	
  “Ice”	
  New	
  Smokable	
  Form	
  of	
  Speed.	
  Washington	
  Post,	
  November	
  21,	
  1989.	
  Thornburgh,	
  Dick.	
  1989.	
  Drug	
  Trafficking:	
  Report	
  to	
  the	
  President	
  of	
  the	
  United	
  States.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Justice.	
  Thornton,	
  Mary.	
  1982.	
  “Wild	
  Ones”	
  of	
  Yore	
  Get	
  New	
  Image:	
  Organized	
  Crime	
  on	
  Wheels.	
  Washington	
  Post,	
  April	
  3,	
  1982.	
  
	
  	
  
	
   243	
  
Thrift,	
  Nigel	
  and	
  Kris	
  Olds.	
  	
  1996.	
  “Refiguring	
  the	
  Economic	
  in	
  Economic	
  Geography.”	
  Progress	
  in	
  Human	
  Geography	
  20	
  (3):	
  311-­‐337.	
  Time.	
  1937.	
  Pep-­‐Pill	
  Poisoning.	
  (Medicine).	
  Time,	
  June	
  10,	
  1937.	
  Time.	
  1959.	
  Amphetamine	
  Kicks.	
  (Medicine).	
  Time,	
  February	
  2,	
  1959.	
  Treffert,	
  Harold	
  A.	
  and	
  David	
  Joranson.	
  1981.	
  Restricting	
  Amphetamines:	
  Wisconsin's	
  Success	
  Story.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  245	
  (13):	
  1336-­‐1338.	
  Truett,	
  Samuel.	
  	
  2006.	
  	
  Fugitive	
  Landscapes:	
  The	
  Forgotten	
  History	
  of	
  the	
  U.S.-­Mexico	
  Borderlands.	
  	
  New	
  Haven:	
  Yale	
  University	
  Press.	
  Tucker,	
  Gary.	
  	
  2010.	
  Interview	
  by	
  Aaron	
  Gilbreath.	
  	
  Digital	
  Recording.	
  March	
  31.	
  	
  Independence,	
  MO.	
  Turner,	
  Wallace.	
  1963.	
  Addicts	
  Turning	
  to	
  New	
  Narcotic.	
  New	
  York	
  Times,	
  March	
  11,	
  1963.	
  United	
  States	
  Department	
  of	
  Justice.	
  Federal	
  Bureau	
  of	
  Investigation.	
  	
  2006.	
  	
  Uniform	
  Crime	
  Reporting	
  Program	
  Data	
  [United	
  States]:	
  County-­‐Level	
  Detailed	
  Arrest	
  and	
  Offense	
  Data,	
  2000	
  [Computer	
  file].	
  ICPSR03451-­‐v4.	
  Ann	
  Arbor,	
  MI:	
  Inter-­‐university	
  Consortium	
  for	
  Political	
  and	
  Social	
  Research	
  [distributor],	
  2006-­‐01-­‐16.	
  doi:10.3886/ICPSR03451.v4	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  1971.	
  Subcommittee	
  on	
  Alcohol	
  and	
  Narcotics.	
  Amphetamine	
  Abuse	
  Among	
  Truck-­drivers.	
  First	
  Session.	
  October	
  1,	
  1971.	
   	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  1980.	
  Select	
  Committee	
  on	
  Narcotics	
  Abuse	
  and	
  Control.	
  Illicit	
  Methamphetamine	
  Laboratories	
  in	
  the	
  Pennsylvania/	
  New	
  Jersey/	
  Delaware	
  Area.	
  Second	
  Session.	
  July	
  7,	
  1980.	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  1988.	
  Committee	
  on	
  Small	
  Business:	
  Subcommittee	
  of	
  Regulation	
  and	
  Business	
  Opportunities.	
  Impact	
  of	
  Clandestine	
  Drug	
  Laboratories	
  on	
  Small	
  Business.	
  Second	
  Session.	
  May	
  13,	
  1988.	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  1990.	
  Select	
  Committee	
  on	
  Narcotics	
  Abuse	
  and	
  Control.	
  The	
  Reemergence	
  of	
  Methamphetamine:	
  Hearing	
  Before	
  the	
  Select	
  Committee	
  on	
  Narcotics	
  Abuse	
  and	
  Control.	
  First	
  Session.	
  October	
  24,	
  1989.	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  1994.	
  The	
  Information,	
  Justice,	
  Transportation,	
  and	
  Agriculture	
  Subcommittee	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  Government	
  Operations.	
  New	
  Challenges	
  Facing	
  the	
  DEA:	
  Heroin,	
  Methamphetamine,	
  and	
  Cat.	
  Second	
  Session.	
  August	
  2,	
  1994.	
  
	
  	
  
	
   244	
  
United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  1995.	
  Subcommittee	
  on	
  Crime	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  the	
  Judiciary.	
  Rising	
  Scourge	
  of	
  Methamphetamine	
  in	
  America.	
  First	
  Session.	
  October	
  28,	
  1995.	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  2000a.	
  Subcommittee	
  on	
  Crime	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  the	
  Judiciary.	
  Threat	
  to	
  Rural	
  Communities	
  from	
  Methamphetamine	
  Production,	
  Trafficking,	
  and	
  Use.	
  Second	
  Session.	
  Febraury	
  25,	
  2000.	
  	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  2000b.	
  Subcommittee	
  on	
  Criminal	
  Justice,	
  Drug	
  Policy,	
  and	
  Human	
  Resources	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform.	
  Responding	
  to	
  the	
  Drug	
  Crisis	
  in	
  Northern	
  California.	
  Second	
  Session.	
  March	
  6,	
  2000.	
  	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  2000c.	
  Subcommittee	
  on	
  Criminal	
  Justice,	
  Drug	
  Policy,	
  and	
  Human	
  Resources	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform.	
  Responding	
  to	
  the	
  Drug	
  Crisis	
  in	
  Southern	
  California.	
  Second	
  Session.	
  March	
  7,	
  2000.	
  	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  2003.	
  Subcommittee	
  on	
  Criminal	
  Justice,	
  Drug	
  Policy,	
  and	
  Human	
  Resources	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform.	
  Facing	
  the	
  Methamphetamine	
  Problem	
  in	
  America.	
  First	
  Session.	
  June	
  18,	
  2003.	
  	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  2004a.	
  Subcommittee	
  on	
  Criminal	
  Justice,	
  Drug	
  Policy,	
  and	
  Human	
  Resources	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform.	
  Fighting	
  Methamphetamine	
  in	
  the	
  Heartland:	
  How	
  Can	
  the	
  Federal	
  Government	
  Assist	
  State	
  and	
  Local	
  Efforts.	
  Second	
  Session.	
  February	
  6,	
  2004.	
  	
  United	
  States	
  House	
  of	
  Representatives.	
  2004b.	
  Subcommittee	
  on	
  Criminal	
  Justice,	
  Drug	
  Policy,	
  and	
  Human	
  Resources	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  Government	
  Reform.	
  Northern	
  Ice:	
  Stopping	
  Methamphetamine	
  Precursor	
  Chemical	
  Smuggling	
  Across	
  the	
  U.	
  S.	
  -­	
  Canada	
  Border.	
  Second	
  Session.	
  April	
  20,	
  2004.	
  	
  United	
  States	
  Senate.	
  1998a.	
  Senate	
  Caucus	
  on	
  International	
  Narcotics	
  Control.	
  Drug	
  Trafficking:	
  Following	
  Meth	
  from	
  Mexico	
  to	
  the	
  Midwest.	
  Second	
  Session.	
  April	
  14,	
  1998.	
  United	
  States	
  Senate.	
  1998b.	
  Subcommittee	
  on	
  Technology,	
  Terrorism,	
  And	
  Government	
  Information	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  the	
  Judiciary.	
  Methamphetamine:	
  A	
  New	
  Deadly	
  Neighbor.	
  Second	
  Session.	
  April	
  6,	
  1998.	
  United	
  States	
  Senate.	
  1999.	
  Subcommittee	
  on	
  Criminal	
  Justice	
  Oversight	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  the	
  Judiciary.	
  The	
  Midwest	
  Methamphetamine	
  Crisis:	
  Developing	
  a	
  Plan	
  for	
  Federal,	
  State	
  and	
  Local	
  Cooperative.	
  First	
  Session.	
  March	
  30,	
  1999.	
  
	
  	
  
	
   245	
  
United	
  States	
  Senate.	
  2005.	
  Subcommittee	
  of	
  the	
  Committee	
  on	
  Appropriations.	
  Methamphetamine	
  Abuse.	
  First	
  Session.	
  April	
  21,	
  2005.	
  United	
  States	
  Senate.	
  2007.	
  Committee	
  on	
  Finance.	
  Breaking	
  the	
  Methamphetamine	
  Supply	
  Chain:	
  Meeting	
  Challenges	
  at	
  the	
  Border.	
  First	
  Session.	
  September	
  18,	
  2007.	
  UNODC.	
  1996.	
  Amphetamine-­Type	
  Stimulants:	
  A	
  Global	
  Review,	
  1996.	
  Vienna:	
  United	
  Nations	
  Office	
  on	
  Drugs	
  and	
  Crime.	
  UNODC.	
  2008.	
  Amphetamines	
  and	
  Ecstacy:	
  2008	
  Global	
  ATS	
  Assessment.	
  New	
  York:	
  United	
  Nations	
  Office	
  on	
  Drugs	
  and	
  Crime.	
  USDA.	
  2004.	
  	
  Measuring	
  Rurality:	
  2004	
  County	
  Typology	
  Codes.	
  Washington,	
  DC:	
  Department	
  of	
  Agriculture	
  Valentine,	
  Paul	
  W.	
  1983.	
  Annapolis	
  Man	
  with	
  Drug	
  Lab	
  on	
  his	
  Farm	
  is	
  Arrested	
  Again.	
  Washington	
  Post,	
  May	
  7,	
  1983.	
  Voreacos,	
  David.	
  1987.	
  Congressman	
  Calls	
  for	
  Tougher	
  Restrictions	
  on	
  Meth	
  Chemicals.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  October	
  16,	
  1987.	
  Wall	
  Street	
  Journal.	
  1959.	
  Prescriptions	
  Required	
  Now	
  for	
  Amphetamine	
  Inhalers,	
  Agency	
  Says.	
  Wall	
  Street	
  Journal,	
  February	
  11,	
  1959.	
  Wall	
  Street	
  Journal.	
  1969.	
  Firm	
  Sent	
  15	
  Million	
  Pills	
  to	
  Tijuana	
  “Bennie”	
  Buyer.	
  Wall	
  Street	
  Journal,	
  October	
  27,	
  1969.	
  Wall	
  Street	
  Journal.	
  1970.	
  Amphetamine-­‐Ad	
  Curbs	
  Ordered	
  by	
  FDA;	
  Firms	
  Given	
  Year	
  to	
  Prove	
  Pills'	
  Efficacy.	
  Wall	
  Street	
  Journal,	
  August	
  6,	
  1970.	
  Wall	
  Street	
  Journal.	
  1972.	
  “Pep	
  Pill”	
  Quotas	
  for	
  '72	
  Slashed	
  80%	
  by	
  Justice	
  Agency.	
  Wall	
  Street	
  Journal,	
  February	
  11,	
  1972.	
  Walsh,	
  Denny.	
  1994.	
  11	
  Arrested	
  in	
  Crackdown	
  on	
  Giant	
  Drug	
  Ring.	
  Sacramento	
  Bee,	
  September	
  22,	
  1994.	
  Ward,	
  Michael	
  D.	
  and	
  Kristian	
  Skrede	
  Gleditsch.	
  2008.	
  Spatial	
  Regression	
  Models.	
  Los	
  Angeles:	
  Sage.	
  Washington	
  Post.	
  1937.	
  Energy	
  Given	
  in	
  New	
  Drug,	
  Doctor	
  Says.	
  Washington	
  Post,	
  September	
  19,	
  1937.	
  Washington	
  Post.	
  1948.	
  U.	
  of	
  Md.	
  Newspaper	
  Charges	
  Student	
  Benzedrine	
  Addiction.	
  Washington	
  Post,	
  October	
  21,	
  1948.	
  Washington	
  Post.	
  1967.	
  Biggest	
  Drug	
  Seizure.	
  Washington	
  Post,	
  May	
  28,	
  1967.	
  
	
  	
  
	
   246	
  
Washington	
  Post.	
  1969.	
  Still	
  Making	
  “Speed”	
  Raided	
  in	
  Arizona.	
  Washington	
  Post,	
  August	
  13,	
  1969.	
  Washington	
  Post.	
  1980.	
  Motorcyclists	
  Plead	
  Guilty	
  in	
  Norfolk.	
  Washington	
  Post,	
  March	
  21,	
  1980.	
  Washington	
  Post.	
  1980.	
  Mistrial	
  Declared	
  in	
  Hell’s	
  Angels	
  Case.	
  Washington	
  Post,	
  July	
  3,	
  1980.	
  Washington	
  Post.	
  1987.	
  Reputed	
  Mafia	
  Leader	
  Scarfo	
  Acquitted	
  on	
  Drug-­‐Related	
  Charges.	
  Washington	
  Post,	
  December	
  13,	
  1987.	
  Weaver,	
  Randy.	
  1997.	
  Intelligence:	
  Trafficking	
  Organizations.	
  In	
  The	
  National	
  Methamphetamine	
  Conference.	
  Omaha,	
  NE.	
  Weidener,	
  Robert	
  R.	
  2009.	
  Methamphetamine	
  in	
  Three	
  Small	
  Midwestern	
  Cities:	
  Evidence	
  of	
  a	
  Moral	
  Panic.	
  Journal	
  of	
  Psychoactive	
  Drugs	
  41	
  (3):	
  227-­‐240.	
  Weintraub,	
  Daniel.	
  1987a.	
  Crackdown	
  Planned	
  on	
  SD	
  Drug	
  Labs.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  January	
  29,	
  1987.	
  Weintraub,	
  Daniel.	
  1987b.	
  Lobbyist	
  Helped	
  Drug	
  Dealer	
  Win	
  Delay	
  on	
  Controls.	
  Los	
  Angeles	
  Times,	
  March	
  20,	
  1987.	
  Weisheit,	
  Ralph	
  A.	
  and	
  L.	
  Edward	
  Wells.	
  2010.	
  Methamphetamine	
  Laboratories:	
  The	
  Geography	
  of	
  Drug	
  Production.	
  Western	
  Criminology	
  Review	
  11	
  (2):	
  9-­‐26.	
  Wells,	
  Kathryn	
  M.	
  2007.	
  The	
  Short-­‐	
  and	
  Long-­‐Term	
  Medical	
  Effects	
  of	
  Methamphetamine	
  on	
  Children	
  and	
  Adults.	
  In	
  The	
  Methamphetamine	
  Crisis,	
  edited	
  by	
  Herbert	
  C.	
  Covey.	
  Westport,	
  CT:	
  Praeger.	
  Werner,	
  Leslie	
  Maitland.	
  1985.	
  100	
  Hell’s	
  Angel	
  Members	
  Are	
  Arrested	
  in	
  Drug	
  Sweep.	
  New	
  York	
  Times,	
  May	
  3,	
  1985.	
  Whitten,	
  Leslie	
  H.	
  1963.	
  Bill	
  to	
  Seek	
  Curb	
  Over	
  Barbiturates.	
  Washington	
  Post,	
  January	
  29,	
  1963.	
  Wiedrich,	
  Bob.	
  1987.	
  Dope	
  Merchants	
  Make	
  San	
  Diego	
  Capital	
  of	
  “Speed.”	
  Chicago	
  Tribune,	
  April	
  20,	
  1987.	
  Wilkinson,	
  Peter.	
  1998.	
  America's	
  Drug:	
  Postcards	
  from	
  Tweakville.	
  Rolling	
  Stone,	
  January	
  19,	
  1998.	
  Wilmer,	
  Harry	
  A.	
  1968.	
  Drugs,	
  Hippies,	
  and	
  Doctors.	
  Journal	
  of	
  the	
  American	
  Medical	
  Association	
  206	
  (6):	
  1272-­‐1275.	
  World	
  Health	
  Organization.	
  1953.	
  WHO	
  Expert	
  Committee	
  on	
  Drugs	
  Liable	
  to	
  Produce	
  Addiction:	
  Fourth	
  Report.	
  In	
  WHO	
  Technical	
  Report	
  Series.	
  Geneva:	
  United	
  
	
  	
  
	
   247	
  
Nations.	
  Yoshida,	
  Tokuo.	
  1997.	
  Use	
  and	
  Misuse	
  of	
  Amphetamines:	
  An	
  International	
  Overview.	
  In	
  Amphetamine	
  Misuse:	
  International	
  Perspectives	
  on	
  Current	
  Trends,	
  edited	
  by	
  Hillary	
  Klee.	
  Amsterdam:	
  Harwood	
  Academic	
  Publishing.	
  Young,	
  David	
  and	
  William	
  Beecher	
  Scoville.	
  1938.	
  Paranoid	
  Psychosis	
  in	
  Narcolepsy	
  and	
  the	
  Possible	
  Danger	
  of	
  Benzedrine	
  Treatment.	
  Medical	
  Clinics	
  of	
  North	
  America	
  22:	
  637-­‐646.